"Pompeu
Fabra parlava sempre sense gens d'èmfasi, en un to gairebé col·loquial.
La seva claredat expositiva era absoluta, i el seu rigor científic,
esquitxat adesiara d'ironies, i fins i tot, alguns cops, d'acudits, s'emmotllava
perfectament a la seva intenció didàctica. No volia lluir-se,
volia comunicar i persuadir. El professor emmascarava el savi […]"
(Alfred Badia, a Jordi Mir [1998]: Memòria de Pompeu Fabra. 50 testimonis
contemporanis, Proa.)
Com s'ha dit a la biografia, estudià la carrera d'enginyer industrial
-per satisfer els desitjos familiars- i ocupà una càtedra de
química a l'escola d'enginyers de Bilbao, on residí durant deu
anys (1902-1911). Però la seva vocació ferma fou sempre la lingüística,
el català i les llengües en general.
El 1911, cridat per Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació
de Barcelona, es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor a
la càtedra de català creada per la diputació, que perdé
amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-30).
Acabada la dictadura, fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona directament (1932), sense passar pel camí, fins aleshores obligat, de les oposicions a càtedra. Poc temps després, en esdevenir autònoma la Universitat, fou president del patronat universitari (1933), i, per raó del seu càrrec, sofrí empresonament (1934) durant uns quants mesos, arran dels anomenats Fets d'Octubre. Han quedat com a testimoni de la seva dedicació universitària els apunts d'uns quants alumnes seus. Alguns d'aquests apunts estan publicats (els de Pere Galtés, Recull de les lliçons del curs de català superior 1933-1934 pel mestre En Pompeu Fabra, i els de Joan Miravitlles, Apunts taquigràfics del Curs superior de català (1934-1935) professat per Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona); aquests i d'altres de no publicats es publicaran dins les Obres completes de Fabra, en curs d'edició.
L'any 1945, en ple exili i amb 77 anys, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
 |
AUTOR: Fabra, Pompeu TÍTOL: Apunts taquigràfics del curs superior de català, 1934-1935 PUBLICAT: Andorra la Vella : Erosa, 1971 |
|