| |
El
programa Fer present la memòria va gestar-se el mes de setembre
del 2002, a iniciativa del professor Jordi Pericot, aleshores vicerector
de Relacions Institucionals de la UPF, després de varies converses
i trobades amb altres col·legues de la UPF i amb els presidents/es
de les aules de la Gent Gran, en les que es comentava la possibilitat
d'iniciar alguna investigació per recuperar les memòries de les
persones participants en les Aules de la Gent Gran vinculades a
la UPF i, a la vegada, implicar més a les Aules en la vida acadèmica
d'aquesta institució universitària.
La
recerca va néixer amb l'objectiu de recollir, visibilitzar i difondre
un ampli i divers ventall de vivències de persones vinculades a
les Aules de la UPF, a partir de voluntaris que desitjaven compartir,
relatar i exposar els seus records i històries personals durant
el llarg període comprès entre els anys 1939 i 1977. Immediatament
van acceptar participar en la proposta l'Aula de Mataró, del CIC,
de Sant Andreu i la de Badalona. Posteriorment, es va sumar també
al projecte l'Aula d'Arenys de Mar. Totes les aules van designar,
a més de la participació directa del president/a, un/a responsable
del projecte per aula que va demostrar ser decisiva per la bona
marxa del projecte. Endemés, des d'aquest primer període i al llarg
dels gairebé cinc anys del projecte, la Generalitat de Catalunya
ha donat el seu recolzament de forma permanent.
Després
de dissenyar el Projecte, es va començar el treball de camp programat
en el que finalment van participar 51 protagonistes, dels quals
42 formen part de les aules de la gent gran de la UPF, i 9 són d'altres
entitats o institucions que van mostrar el seu interès en ser partícips
del projecte i, per tant, també foren inclosos. D'aquesta manera,
s'aconseguia enriquir el contingut de la recerca i permetre donar
un ventall encara més ampli de perfils i experiències viscudes al
llarg dels anys de la dictadura. Per poder recopilar tot el que
volien aportar, ha estat necessari que cada protagonista fos escoltat
durant dues o, fins i tot, tres llargues i colpidores sessions de
treball
Les
entrevistes van ser realitzades majoritàriament per una desena d'entrevistadors/es
de la UPF i de la UB (doctorands/es i estudiants/es de darrers anys
de carrera de la UPF i, en una darrera etapa de la UB), per bé que
també hi participà la directora del projecte. Abans d'iniciar el
treball de camp, els i les entrevistadors/es participaren en dos
seminaris de formació sobre tècniques de treball qualitatiu. El
guió-qüestionari, que va servir de fil conductor per a entrevistar
a les persones protagonistes, es va elaborar conjuntament entre
la comissió rectora del projecte, els entrevistadors/es i els presidents/es
de les aules de la gent gran durant tres llargs i intensos seminaris
d'encontre d'idees i propostes. Aquest guió contempla una primera
part de context general sobre la trajectòria personal i vital de
cada protagonista i una segona part en la que l'entrevistat/da ens
relata una història, un relat o una experiència viscuda personalment
durant els anys de la dictadura. En principi, aquesta segona part
es la base principal de l'entrevista, tot i que cada protagonista
s'ha sentit lliure de donar-li la importància que volia i, per això,
en alguns casos la primera part és molt més llarga i substanciosa
que la segona. En general, les segones parts de les entrevistes
que s'han anat recopilant toquen un ampli repertori d'aspectes i
temes que són propis o conseqüències de la dictadura franquista.
Entre ells, podríem esmentar els següents: la repressió franquista,
el control social, la falange, la policia, la universitat, el paper
de les dones, el catalanisme, la cultura, els drets humans, la ideologia
política, l'exili, la presó, el paper de la societat civil, la família,
l'educació, el treball, la vida quotidiana o i la religió, entre
altres. Tots aquests temes són tractats pels protagonistes de diferent
manera, amb distintes paraules i expressions i també des de diverses
mentalitats i ideologies.
Una
vegada duta a terme l'entrevista amb les seves corresponents sessions,
dependents de la decisió dels protagonista i de l'entrevistador/a,
es va procedir a la transcripció literal de les entrevistes i a
la digitalització del material documental i d'arxiu que molts protagonistes
varen subministrar. Una vegada feta la tasca, es va afegir al treball
membres del Grup de Recerca "COPOLIS. Benestar Comunitat i Control
Social" de la Universitat de Barcelona, que va organitzar els "cinc
seminaris de devolució" a les aules. S'explicaven els resultats
provisionals del treball, i es retornava l'entrevista transcrita
i impresa a cadascun dels protagonistes, donant -en el marc d'unes
instruccions generals i un temps raonable- la possibilitat de fer
correccions, ampliacions o observacions a la seves paraules. Un
cop totes les entrevistes foren transcrites, corregides pels seus
protagonistes i retornades a l'equip de recerca, es va iniciar el
seu processament mitjançant un programa informàtic, per metodologies
qualitatives d'anàlisi contextual i conceptual en ciències socials.
A partir de la lectura de totes elles i dels seus continguts i àmbits
temàtics, es van anar definint els codis -paraules, idees, conceptes
més rellevants i reiterats al llarg de les entrevistes-. Un total
de aproximadament 200 codis foren conceptualitzats i, a continuació,
totes les entrevistes foren codificades a través d'ells, seleccionant
i identificant amb les respectives citacions dels i les protagonistes.
En
darrer lloc, amb tot el material recollit al llarg d'aquest enriquidor
i laboriós procés, es procedí a l'etapa de redacció de l'Informe
Final del Projecte, no sense abans plantejar el desenvolupament
de cinc Jornades (una per a cada aula participant) per captar les
percepcions i sensacions que ocasionà la tasca duta a terme a les
aules de la gent gran. Finalment, es desenvolupà la redacció i edició
final de l'obra en cinc volums resultants del treball.
|
|