| |
 |
|
VOLUM
II
Vida quotidiana
Famílies
Relacions de gènere |
|
Aquest
segon volum del llibre ens apropa a les realitats del franquisme
dels cinquanta un protagonistes del projecte, a través dels
relats de vida sobre les seves famílies d'origen, la seva
vida quotidiana, les famílies pròpies i les relacions de gènere
.
D'aquesta manera, el text s'estructura en aquests quatre grans
apartats; en el primer se'ns detallen els trets, els records
i les vivències de la infantesa i de les famílies d'origen,
ens en expliquen la procedència, la trajectòria, les creences,
les ideologies i els posicionaments durant la guerra civil
o el franquisme, així com les diverses vicissituds viscudes.
Alhora, també reflexionen sobre les conseqüències que tot
això els ha comportat en els seus entorns socials i en els
valors de referència que van desenvolupar durant els primers
anys de les seves vides.
En el segon apartat, els relats se centren en la vida quotidiana,
i els protagonistes ens parlen d'un ampli ventall d'aspectes:
la quotidianitat a les cases, als pobles o als carrers de
la ciutat; les costums i hàbits de la gent; les condicions
de vida de la població en general; el tipus de cases i habitatges
on es vivia; el paper que tenia la comunitat -la xarxa social,
les entitats, les relacions socials entre els diferents grups
socials, els "enxufes necessaris", segons alguns casos, per
a poder tirar endavant, les relacions amb la gent del règim
franquista o les històries dels republicans i les seves famílies-;
com s'omplien els temps "lliure", quan eren menuts, amb els
jocs d'infància i, ja de més grans, amb activitats excursionistes,
ballant sardanes o assistint a actes religiosos, tals com
anar a missa o a les processons; l'impacte que va tenir en
moltes vil·les l'arribada de la població immigrant i, finalment,
també ens parlen de la situació de la llengua catalana, de
Catalunya i del catalanisme durant la dictadura franquista.
En el tercer apartat, els protagonistes ens presenten a les
seves famílies pròpies, en primer lloc, ens expliquen com
coneixen i festegen a la seva parella, en segon lloc, passen
a detallar el casori i la festa, si és que s'escau, en tercer
lloc, reflexionen sobre els anys de vida en parella i, per
acabar, ens esmenten els fills i filles que tenen i ens exposen
la seva situació actual.
Per concloure, en el quart i darrer apartat, els protagonistes
argumenten i il·lustren sobre les relacions de gènere, especialment
sobre les desigualtats i discriminacions envers les dones
durant el règim franquista, i de com es tractava aleshores
els temes del sexe i la sexualitat.
El conjunt de citacions i relats inclosos en aquests quatre
grans apartats ens mostren i, alhora, ens permeten visualitzar
com era el dia a dia dels protagonistes, de les seves famílies
i de les seves xarxes socials més properes. Són vides que
es van veure condicionades per les restriccions i límits que
imposava, no només la impossibilitat de definicions polítiques,
sinó una estructuració de gairebé tota la trajectòria vital
de vàries generacions de catalanes i catalans que, inevitablement,
s'ha transmès i, en certa manera, encara perdura en la nostra
conformació de país.
INDEX
Presentació
1. Famílies d'origen
2. Vida quotidiana
 La
quotidianitat
L'habitatge
i les cases
La
comunitat
La
xarxa social i les associacions
Les
relacions socials
Els
"enxufes"
Gent
del règim a Catalunya
Els
republicans
El
temps lliure
Els
jocs de la infància
La
població immigrant
La
llengüa catalana
Catalunya
i el catalanisme
3. Famílies pròpies
La
coneixença i el festeig
El
casament
El
matrimoni i la parella
Els
fills i filles
4. Relacions de gènere
Rols
de gènere i desigualtats
Sexe
i sexualitat
Índex de citacions dels i les protagonistes
Índex de les imatges i documents
|
 |
|
VOLUM
III
Educació, formació i instrucció
Economia i treball |
|
Aquest
tercer volum ens acosta, per un cantó, a l'educació i als
estudis dels i les protagonistes i, per l'altre, a les seves
condicions econòmiques i laborals, dos àmbits centrals que
marcaran el tarannà i la ideologia del règim de la dictadura
franquista.
Així és que, els i les protagonistes ens parlen de la seva
formació i instrucció en l'escola franquista, per bé que en
alguns casos molts d'ells foren, primer, deixebles de l'escola
de la República i dels seus mestres, dos aspectes dels que
també se'ns aporten experiències i reflexions. Tanmateix,
el gruix de les citacions evoquen sobretot records, vivències
i opinions sobre les institucions educatives durant els quaranta
anys del franquisme; sobre "l'adoctrinament" moral, religiós,
ideològic i polític; sobre les dificultats en l'aprenentatge
de la llengua catalana o sobre certes resistències educatives
i universitàries de certs sectors i grups socials. Al llarg
de la recerca, els diversos testimonis ens van anar lliurant
llibres o llibretes escolars de l'època franquista. De molts
d'ells s'han extret imatges i passatges que s'han inclòs en
aquesta part del llibre, per tal d'il·lustrar millor les citacions,
o bé per tal de reflectir quines eren les idees educatives
i pedagògiques dels ideòlegs del règim.
D'altra banda, els relats se centren en el món de l'economia
i del treball. S'exposa un ampli i divers ventall de citacions
sobre les vivències i les supervivències dels anys de la postguerra
-la fam, la gana o la pobresa-; sobre les desigualtats existents
o les percepcions de pertànyer o no a una classe social o
altra; sobre la beneficència i la caritat d'entitats com "l'Auxilio
Social"; sobre les condicions laborals dels homes i les dones,
molt sovint dures, difícils i sexistes i discriminatòries,
en el cas de les dones; sobre el paper dels sindicats -els
ja desapareguts i els sindicats verticals- o també sobre el
tipus de polítiques públiques que es desenvoluparan durant
la dictadura en el món rural, en la sanitat o en les obres
públiques.
Aquest volum ens mostra una societat fortament "adoctrinada"
i "educada", sota un règim dictatorial conservador, omnipotent,
religiós i censurador, malgrat les persistents i rellevants
resistències narrades. La derrota d'un model pedagògic racionalista,
laic, progressista i de respecte a les diferents llengües
de l'estat, clarament representada per moltes escoles catalanes
de la República. Un societat empobrida i desigual, amb un
poble que lluita per sobreviure en els difícils anys de la
postguerra; el treball febril de caire fordista, amb condicions
laborals sovint opressives. Dificultats i frustracions en
el camp de la instrucció educativa, les aspiracions culturals
i identitàries, vides més usufructuàries de la situació socioeconòmica...Un
ventall de situacions i experiències de cinquanta-un protagonistes
de la dictadura franquista. Trajectòries vitals trencades
o interrompudes, però també refetes des de noves realitats,
motivacions i anhels.
INDEX
Presentació
1. Educació, formació i instrucció
L'escola,
els instituts i els mestres de la República
L'escola
franquista
L'adoctrinament
ideològic i polític
L'adoctrinament
moral i religiós
L'aprenentatge
del català
Els
estudis i la universitat
Les
resistències educatives i estudiantils
2. Economia i treball
L'economia
de subsistència: la fam i la gana durant la postguerra
La
pobresa i la lluita per la supervivència
Desigualtats
i classes socials
Els
homes i el món laboral
Les
dones i el món laboral
Els
sindicats
Serveis
i polítiques públiques
Índex de citacions dels i les protagonistes
Índex de les imatges i documents
|
 |
|
VOLUM
IV
Política, control social i institucions
Opinions i actituds davant de la dictadura franquista |
|
En
el quart volum, els cinquanta-un protagonistes ens parlen
i ens fan reflexions sobre la vida política, el control social
i les institucions que configuren el règim franquista, a més
d'aportar i de raonar sobre les seves opinions i actituds
personals -les que han mantingut i que, en molts casos, encara
mantenen- davant dels quaranta anys de dictadura franquista
al nostre país.
Els testimonis ens apropen a la vida política a través d'un
ampli ventall de relats sobre les vivències i les experiències
de l'exili; els retorns a Catalunya durant la postguerra o
ja en la dictadura consolidada; les diferents formes de repressió
dels aparells de la dictadura; les resistències que molts
d'ells i elles van protagonitzar en contra del règim -sovint
amb conflicte directe- i des de diversos àmbits d'actuació:
l'Administració de Justícia, la cultura, la llengua, l'Església
de base o la mateixa militància en partits polítics en la
clandestinitat.
Pel que fa al control social i a les institucions del règim,
les veus dels protagonistes ens parlen de la censura, de les
denúncies, dels avals i dels salconduits per als "privilegiats";
dels afusellaments; dels camps de concentració i de les presons,
així com de l'Exèrcit i de l'Església, dues institucions centrals
del règim i de la ideologia franquista.
Altrament, les idees i les trajectòries personals de molts
dels protagonistes acaben de perfilar-se i de plasmar-se quan
ens exposen, en el tercer apartat, les seves opinions i actituds
personals davant de la dictadura, i quan ens parlen, en el
darrer apartat, de la por -por a parlar, a expressar l'opinió,
a fer, al que diran: la por...-, del silenci -el silenci de
tants anys, el silenci que envoltava la dictadura...- i de
la memòria -de recordar, oblidar, repetir o continuar...
El conjunt de testimonis i de relats inclosos en aquest volum
ens mostren les conseqüències repressives i controladores
de la política franquista i els diversos posicionaments que
davant del règim es van anar adoptant en el si de la societat
catalana. S'hi fan paleses les represàlies d'una dictadura
militar i religiosa omnipresent i el ferri control de la dissidència
i de la vida social, per bé que també queda manifest un ventall
ben plural de resistències socials, polítiques, personals
o comunitàries en el marc dels vençuts, dels que no es van
resignar o dels que es van decebre de la "victòria nacional".
En aquest volum es poden trobar els passatges més colpidors
d'aquest treball -el dolor i l'angoixa de moltes famílies
que van patir la repressió, la presó, la persecució o la mort-;
però, a la vegada, també s'hi reflecteixen les ganes -esdevingudes
realitat- de molts dels protagonistes de trencar el silenci,
de vèncer les pors i de fer-se presents en els records i les
percepcions personals del que els va representar la dictadura
franquista en les seves trajectòries vitals.
INDEX
Presentació
1. Política
Els
exilis
Els
retorns
La
repressió i les represàlies del règim franquista
Les
resistències
Des
de l'Administració de Justícia
Des
de la cultura i la llengua
Des
de l'església i les institucions religioses
Des
de la política i la militància
Els
partits polítics
2. Control Social i Institucions
El
control, la censura i les denúncies
Els
avals i els "salvaconductes"
Els
afusellaments
Els
camps de concentració i les presons
L'exèrcit
i el servei militar
L'esglèsia
3. Opinions i actituds davant de la dictadura franquista
Opinions
Actituds
4. Por, silenci i memòria
Índex de citacions dels i les protagonistes
Índex de les imatges i documents
|
 |
|
VOLUM
V
Trajectòries vitals durant la dictadura franquista
Relats de nou protagonistes |
|
En
el cinquè i darrer volum es presenta una altra lectura possible
de les vivències i les experiències dels protagonistes durant
la dictadura franquista. Els protagonistes prenen la paraula
i es disposen a parlar sobre les històries que ens volen explicar.
Cadascú tria fer-ho en el seu temps, al seu ritme, des del
seu territori simbòlic i real. La transcripció literal i sencera
de les cinquanta-una entrevistes mantingudes li dóna als relats
historicitat, densitat i sensibilitat. A més, posteriorment
els relats s'han anat enriquint amb la inclusió de les esmenes
dels textos fetes pels mateixos entrevistats i entrevistades
i els afegits o les omissions proposades, a partir dels debats,
les reflexions i els intercanvis individuals i grupals en
reunions i seminaris entre l'equip de recerca i els protagonistes,
amb la qual cosa s'ha guanyat precisió, agudesa i profunditat.
Amb aquest intens i participatiu treball metodològic, els
relats han anat a poc a poc adquirint la seva manera de dir,
la seva pròpia identitat.
Nou
d'aquests relats són els que es presenten en aquest volum.
Set formen part d'alguna de les Aules de la Gent Gran adscrites
a la Universitat Pompeu Fabra (les Aules Sènior de Mataró,
l'Aula d'Extensió Universitària Cic de la Gent Gran, l'Aula
d'Extensió Universitària de Badalona, l'Aula d'Extensió Universitària
de Sant Andreu i l'Aula d'Extensió Universitària Arenys de
Mar per a la Gent Gran), i dos són protagonistes d'altres
entitats socials participants a Fer Present la Memòria (un
de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i l'altre de
l'Associació de Dones del 36).
La
Rosa Grisó i Valls, l'Albert Manent i Gatell, la Teresa Maura
i Picanyol, la Maria Pisa i Novillas, l'Enric Pubill i Arnó,
la Carme Riera i Porta, la Manola Rodríguez Lázaro, el Francesc
Safont-Tria i Cabot i la Teresa Satorres i Guerola, ens enraonen,
com ens diu en Miquel Martí i Pol, "amb mots que recuperen
el gruix de carn i somni dels orígens". Tots i totes ens donen
eines de llibertat i de justícia.
INDEX
Presentació
1. Rosa Grisó i Valls
2. Albert Manent i Gatell
3. Teresa Maura i Picanyol
4. Maria Pisa i Novillas
5. Enric Pubill i Arnó
6. Carme Riera i Porta
7. Manola Rodríguez Lázaro
8. Francesc Safont-Tria i Cabot
9. Teresa Satorres i Guerola
|
|
|
|
