Les competències docents a secundària

Seminari 1: La professió de docent de secundària des del punt de vista de l'Administració.

Joan Badia, director general d'Innovació. Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Les competències equivalen a l'ús del coneixement en determinant contextos

0. Competències transversals: llengües, tac, interculturals

1 Interpersonals: lideratge, bon ambient, comunicació eficaç, estímul d'autonomia i interacció

2 Pedagògiques:entorn d'aprenentatge i de treball segur

3 Expertesa en la matèria: adquirir els coneixements i fer ús de les competències, adaptar el currículum, determinar itinerari de progrés i motivar els estudiants

4 Organitzatives: guiar en l'aprenentatge.

5. Equip en treball: compartir col·laborativament l'ensenyament amb altres professors

6. Treballar en l'entorn educatiu: comunicació amb el entorn i fer ús d'una xarxa professional

7. Reflexió i desenvolupament: pràctica reflexiva i formació continua

Inquietuds dels assistents

Com serà el màster?

Hi ha molta diferencia entre la teoria i la realitat

Com s'avaluaran i qui avaluarà aquestes competències?

Els professors han de ser experts en la matèria

Quins seran els tutors de professors?

Seminari 2: Reptes del docent de secundària a l'aula

Àngel Gil, coordinador de les PAU a la UPF

Repte: Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se'l proposa.

Competència: manera per afrontar el repte

-Priorització dels reptes dels docents de secundària: 

Temps

Treball en grup dels professors

Canvi és necessari

Passar-ho bé

El valor de l'aprenentatge

Gust per ensenyar

Eliminar perjudicis per poder eliminar magistralitat

Llibertat del centre

Proves PAU, obstacle?

Reticència del professorat, como esperonar, com motiva el canvi.

Ajudar del Departament d'Ensenyament

-Competències que possibiliten la superació dels reptes:

Comunicació oral

Creativitat

Habilitat de treballar en equip

Gestió de recursos

Adaptar-se a les noves situacions

Pràctica reflexiva

El paper de la universitat en la formació del professorat de secundària

Seminari 3: La formació universitària per a l'ensenyament de les ciències i les matemàtiques.

Pelegrí Viader, vicerector de Comunitat Universitària de la UPF

Màster de professorat (substitueix el CAP): té una estructura molt marcada pel Ministeri, tot i que cada comunitat autònoma en farà la seva proposta:

Mòdul psicopedagògic genèric 15 ECTS

+ Mòdul d'especialitat 25 ECTS

+ Pràcticum 20 ECTS que inclouen el treball de fi de màster (centralitzat en algun aspecte treballat durant el Pràcticum. Aquí serà clau la implicació dels professors de secundària, com a tutors de Practicum.

Serà el nucli del màster.

60 ECTS totals

1 ECTS= 25 hores de dedicació de l'estudiant

Quins continguts creieu que la Universitat ha d'impartir en la part específica de cada especialitat? (repartiu el 100% entre els apartats)

a) història de la disciplina i el seu ús didàctic 10%

b) eines informàtiques i el seu ús didàctic 30%

c) resolució de problemes 20%

d) exemples concrets de diverses metodologies 10%

e) materials i el seu ús didàctic 15%

f) planificació, desenvolupament curricular, avaluació 10%

g) disseny de pràctiques experimentals (en el cas de ciències) 20%

h) altres (especifiqueu)

Quines experiències ha d'aportar el Pràcticum a un alumne que tot just acaba la carrera i vol ser professional de l'ensenyament?

Organització del grup

Relació amb els alumnes i els pares

Treball en equip

Flexibilitat per adaptar-se al centre

Preparació material d'autoaprenentatge

Disseny d'unitats didàctiques

Miquel Berga, degà de la Facultat d'Humanitats de la UPF

1) Anàlisi de les necessitats del professorat de llengües (català, castellà i anglès) segons la situació real dels centres de secundària.

2) Quin podria ser el paper de la universitat en la formació del professorat de llengües a partir de la detecció de necessitats?  

• Formació continuada. Avançar cap a un model de formació del professorat de secundària més enllà de l'actual, un model en què les universitats puguin oferir per exemple, un trimestre de formació. Durant un temps determinat, hi ha un bloc temporal de formació: reflexions sobre aspectes relacionats amb la metodologia de la formació. Per encàrrec de l'administració la universitat podria organitzar aquests cursos de formació continuada.

• Reformulació dels objectius curriculars a partir de la diversitat de l'alumnat de secundària. Tots els fonaments de la pedagogia es basen en l'anàlisi de necessitats: com pot ser que davant de grans canvis a cobrir per part del professorat el currículum no tracti d'adaptar-se al context i la situació? El conjunt del sistema hauria de reformular els objectius en funció de la nova realitat.

• Reformulació de l'organització docent a secundària. La universitat està descobrint el model d'agrupament en gran grup i petit grup, si tot el sistema universitari adapta un model metodològic diferenciant les sessions plenàries, de les de petit grup com seminari; caldria contemplar-ho en el model d'ensenyament-aprenentatge de la secundària. Insuficiència del model de dues hores per matèria per cobrir les necessitats reals d'aprenentatge a secundària.

• Altres aspectes considerats

• Diferències. El perfil de l'alumnat: és diferent en aquest moment entre la secundària i la universitat, aquesta és l'oportunitat d'establir vincles entre ambdues institucions.