El vicerector de Comunitat Universitària de la UPF, el Sr. Pelegrí Viader, dóna la benvinguda als assistents en nom del rector, i n'excusa l'absència donat que, per motius imprevistos, condicionats pel seu càrrec, li ha estat impossible assistir-hi, tal com ho havia fet en les dues edicions anteriors. El Sr. Pelegrí Viader agraeix la nombrosa representació d'enguany, i valora el vincle que, al llarg del temps, s'ha establert entre el professorat de secundària, en aquest cas de batxillerat, i la universitat, en aquest cas la UPF.
A continuació es dóna pas a la conferència inicial, que és a càrrec del Sr. Josep Eladi Baños, vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica de la UPF, que amb el títol "El llop és aquí! Nous estudis de grau i noves realitats de l'EEES" (teniu a la vostra disposició el material de suport a la presentació) fa un recorregut per l'evolució del procés de convergència europea amb l'horitzó temporal del 2010 i la repercussió que ha tingut aquest referent, al llarg del temps, en l'entorn de la universitat.
L'exposició se centra en els processos de canvi i d'adaptació que s'han produït a la UPF, a fi d'ajustar-se a aquest nou repte, com són aspectes de caire metodològic i organitzatiu -per exemple, el canvi de concepció de la biblioteca: des d'un lloc de silenci i concentració fins a un lloc nuclear per a l'activitat i el treball de l'estudiant-, o l'adaptació i la consideració d'aspectes de caire normatiu -per exemple, la valoració del règim de matrícula per a estudiants a règim parcial, el disseny d'un pla d'acció tutorial de la UPF com a seguiment de l'estudiant, etc.-, i com tot això ha suposat incorporar a la Universitat una altra cultura de la qualitat.
En finalitzar l'exposició, s'indica als assistents la distribució dels quatre seminaris paral·lels previstos, així com la ubicació:
- Seminari 1. "La professió de docent de secundària des del punt de vista de l'Administració"
- Seminari 2. "Reptes del docent de secundària a l'aula"
- Seminari 3. "La formació universitària per a l'ensenyament de les ciències i les matemàtiques"
- Seminari 4. "El paper de la universitat en l'ensenyament de les llengües a secundària"
Una vegada finalitzats els seminaris i després de la pausa i el cafè previstos, s'inicia la taula de conclusions de la Jornada i s'obre el torn de paraules als assistents, amb l'objectiu de disposar d'un espai de posada en comú i de compartir les conclusions extretes en cada un dels seminaris. A continuació es lliura a cada assistent, en suport paper, un resum de les línies generals de cada seminari com a punt de referència (vegeu-ne els documents específics).
El Sr. Pere Torra, director tècnic del Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent de la UPF, presenta els moderadors de cada un dels seminaris i dóna la benvinguda a la Sra. Montserrat Casas, del Departament d'Educació, la qual ha tingut la deferència d'assistir a la Jornada i a la qual s'ha convidat a incorporar-se a la taula, atès que ha participat activament en l'organització del màster en Secundària des del Departament d'Educació.
Els moderadors dels diferents seminaris han estat el Sr. Joan Badia, director general d'Educació de la Generalitat de Catalunya ("La professió de docent de secundària des del punt de vista de l'Administració); el Sr. Àngel Gil, coordinador de les PAU a la UPF ("Reptes del docent de secundària a l'aula"); el Sr. Pelegrí Viader, vicerector de Comunitat Universitària de la UPF ("La formació universitària per a l'ensenyament de les ciències i les matemàtiques"); el Sr. Miquel Berga, degà de la Facultat d'Humanitats de la UPF ("El paper de la universitat en l'ensenyament de les llengües a secundària").
S'excusa l'absència del Sr. Berga en la part específica del debat final, atès les obligacions acadèmiques ineludibles: ha de fer classe en aquella franja horària. Per aquest motiu s'ha incorporat a la taula la Sra. Mireia Trenchs, professora dels Estudis d'Humanitats, la qual ha assistit també al seminari realitzat, acompanyant el Sr. Berga.
Es dóna la paraula a cada moderador, i el Sr. Badia agraeix al professorat de secundària l'interès mostrat per assistir a la Jornada, en aquest cas des del punt de vista de l'Administració.
La Jornada s'ha centrat a definir una proposta de perfil competencial del professorat. En síntesi, s'ha concretat al voltant de set competències entre les inicialment presentades i en les quals hi ha hagut força coincidència. S'ha insistit a dir que l'ordre establert no implicava un criteri de priorització, i en el seminari s'ha coincidit en la idea que potser seria millor ordenar-ho d'una altra manera. L'ordre, però, no és en aquest sentit un element que en variï els resultats.
- S'han definit prèviament un grup de competències 0, anomenades competències transversals, entre les quals es podrien incloure aspectes com el coneixement i l'ús de les llengües, la sensibilitat intercultural...
- Competències de caire interpersonal: competències relacionades amb actituds com el lideratge del grup classe, les característiques d'aquesta relació...
- Competències d'àmbit pedagògic, que inclouen aspectes com la capacitat per crear un entorn d'aprenentatge que garanteixi un adequat treball a l'aula, a fi d'assegurar que aquest sigui de qualitat.
-
Competències més relacionades amb el coneixement/expertesa de la matèria i la didàctica específica d'aquesta, l'assoliment dels coneixements i la utilització de les competències que hi estan vinculades, així com l'adaptació del currículum, la determinació de l'itinerari de progrés i l'engrescament en el procés d'aprenentatge.
- Competències de caire organitzatiu, adreçades a guiar l'aprenentatge, com per exemple el treball en equip.
- Les tres restants són competències que no estan estrictament relacionades amb el treball a l'aula, sinó amb la resta de l'equip de professorat i la dinàmica del centre: capacitat de treball en equip, compartit col·laborativament amb la resta de l'equip docent del centre.
- Competències per identificar i conèixer l'entorn educatiu on s'ubica i relacionar-se amb altres professionals d'aquest entorn, per col·laborar-hi estretament.
- Reflexió i desenvolupament professionals, amb una actitud orientada a la formació continuada i a l'actualització del coneixement, en relació amb la millora de la qualitat de l'activitat professional.
El Sr. Badia exposa que en el seminari hi ha hagut intervencions que han posat de manifest la inquietud pel que fa a l'objectivitat de la selecció de les competències interpersonals o al fet que predomini la valoració en funció de competències no estrictament relacionades amb la matèria, a més del que podria suposar una disminució en el domini d'aquesta, d'altra banda necessari per abordar didàcticament l'aula. Alhora, s'hi han exposat qüestions relacionades amb les pràctiques dels futurs docents de secundària i els criteris i el procés de selecció de centres per part de l'Administració.
Després d'agrair la presentació, es dóna la paraula al moderador del segon seminari, el Sr. Àngel Gil, el qual inicia la seva intervenció exposant la manera com introduirà el seminari, a partir de la definició terminològica del terme repte, atès que el títol és "Reptes del docent de secundària a l'aula". El diccionari defineix aquest terme com "objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se'l proposa". En aquest sentit, planteja la competència com la manera d'assolir aquest repte.
Per això, el seminari s'ha orientat a prioritzar aquests reptes, amb una seqüència gairebé temporal -temps del professorat i treball en grup- com a punt de partida per promoure aquest canvi, el qual ha d'ajudar el professorat a mantenir el gust per ensenyar, en el sentit que cal donar valor al gust per aprendre perquè, d'aquesta manera, l'alumnat també frueix del procés d'aprenentatge. En qualsevol cas, en un procés de canvis sorgeix una certa por a abandonar l'esquema habitual, d'altra banda conegut, i hi pot aparèixer un cert soroll de fons a l'hora de tractar una nova manera d'aprendre.
Les aportacions que s'han fet en el seminari tenen relació amb la idea d'augmentar la llibertat del centre o amb el paper positiu o negatiu de les proves de les PAU. D'alguna manera s'ha valorat que l'enfocament d'aquestes proves podria ser un bon estímul per afrontar el canvi, atès que al batxillerat es té en compte l'estructura d'aquestes proves, perquè els alumnes les han de superar. En la mesura que les proves varien, l'orientació també variarà. Així mateix, s'ha manifestat la necessitat de disposar d'ajuda per part del Departament d'Educació.
Pel que fa a les competències que faciliten la superació d'aquests reptes s'ha parlat de la comunicació oral, de la creativitat, de la capacitat per gestionar els recursos, del treball en general i del treball en equip en particular, de la capacitat per afrontar els canvis i els reptes que s'han d'assolir.
A continuació es dóna la paraula al Sr. Pelegrí Viader, el qual centra el seminari en el marc del nou màster en Professorat, que substituirà l'antic CAP. Breument, n'exposa les línies i les directrius prèvies -primer de caire ministerial-, i és en aquesta fase en la qual es troba la Universitat definint el màster, tenint en compte la realitat. Tot i que cada comunitat autònoma fa la seva proposta.
El màster està estructurat segons un disseny força avançat, a partir de les directrius ministerials i de les especificitats i necessitats de cada comunitat autònoma. El màster, d'acord amb la concepció actual, suposarà una dedicació completa, amb la idea que es faci al llarg d'un any després del grau, a partir d'una dedicació total de 60 crèdits ECTS.
El màster s'estructura en tres parts. D'una banda, hi ha dos mòduls: el primer, de caire psicopedagògic, està orientat a tenir coneixements sobre com és l'estudiant, com s'aprèn...; el segon és específic, i inclou els aspectes concrets de continguts, la didàctica concreta, així com aspectes relacionats amb la innovació educativa en aquest àmbit. Per últim, hi ha la part nuclear del màster, que és el pràcticum, amb el corresponent treball de final de màster. Aquest pràcticum es preveu que es faci en centres de la xarxa educativa pública de secundària, bé públics, bé concertats amb l'Administració.
A continuació s'exposen els resultats de la participació en el tercer seminari, amb l'aproximació en termes de percentatge als continguts que la universitat ha d'impartir en el mòdul específic, en aquest cas en l'àmbit de l'especialitat de ciències/matemàtiques:
a) Història de la disciplina i ús didàctic: 5%
b) Eines informàtiques i ús didàctic: 20%
c) Resolució de problemes: 15%
d) Exemples concrets de diverses metodologies: 20%
e) Materials i ús didàctic: 10%
f) Planificació, desenvolupament curricular, avaluació: 5%
g) Disseny de pràctiques experimentals (en el cas de ciències): 15%
h) Altres (especifiqueu). Actualització de continguts: 10%
En relació amb la segona part del seminari, s'ha plantejat quines experiències ha d'aportar el pràcticum si es vol ser un professional de l'ensenyament. Els aspectes més destacats pels assistents han estat la preparació de material d'autoaprenentatge, l'avaluació, la resolució de conflictes a l'aula, el treball en grup, l'atenció a la diversitat, l'experiència al laboratori (ciències), l'atenció a alumnes i a pares, l'organització docent i la gestió del temps.
També s'hi han tractat qüestions i suggeriments en relació amb les funcions del tutor en el centre, i s'han recollit aspectes com el guiatge (mentoria), la coordinació de l'estudiant amb l'entorn del centre, el nexe amb la universitat i el suport per al treball fi de màster.
Pel que fa al nombre d'estudiants que s'han de tutoritzar, s'ha considerat adient que hi hagi entre dos i tres estudiants. En el cas d'un mateix departament i d'un mateix centre, el nombre ha de ser sempre en funció de la grandària.
Respecte a la implicació en les pràctiques de tot un departament, es considera desitjable; però podria resultar difícil en alguns casos. En tot cas, no ha de ser imprescindible.
Quant a la qüestió sobre com s'haurien de desenvolupar les pràctiques, es considera que han de comptar amb el temps suficient perquè l'alumnat del màster pugui veure i compartir el conjunt de processos i de situacions que es produeixen tant a l'aula com fora de l'aula.
Per col·laborar amb el Departament d'Educació i la universitat en el tema de les pràctiques del màster, s'ha plantejat quins incentius s'haurien de tenir. En aquest sentit, s'ha considerat que, pel que fa a la figura del tutor o tutora, a més de la remuneració, també cal tenir en compte aspectes com l'horari o la possibilitat d'implicar-se amb la universitat (en la docència, la col·laboració en la recerca, la col·laboració del centre, per afavorir projectes).
A continuació es presenten les línies i les conclusions del quart seminari, centrat en l'anàlisi de les necessitats del professorat de llengües (siguin de l'àmbit del català, del castellà o de l'anglès), a partir de la situació de partida dels centres de secundària.
I d'altra banda, s'ha parlat de l'altre eix en relació amb el paper de la universitat en la formació del professorat de llengües a partir d'aquesta detecció de necessitats. En aquest sentit, es presenten les conclusions i les aportacions del seminari:
- Avançar cap a un model de formació del professorat de secundària més enllà de l'actual de cursos de curta durada, i avançar cap a un model en què per encàrrec de l'Administració les universitats ofereixin, per exemple, un trimestre de formació, dins de l'horari laboral. Facilitar cada cert temps la possibilitat de seguir un bloc temporal de formació, que realment permetés reflexionar sobre aspectes relacionats amb la metodologia de la formació.
- Reformular els objectius curriculars, tenint en compte la diversitat de l'alumnat de secundària. Tots els fonaments de la pedagogia es basen en l'anàlisi de necessitats i en l'atenció als canvis. El plantejament actual dificulta assolir el conjunt del currículum establert, que no té en compte el context i la situació. El conjunt del sistema hauria de reformular els objectius en funció de la nova realitat.
- Reformular l'organització docent a secundària. Caldria afavorir models metodològics diversos, com per exemple la distribució entre sessions plenàries i seminaris, que en aquests moments no són factibles. El sistema universitari s'adapta a un model metodològic més flexible i renovat; en canvi, en aquests moments no sembla factible integrar-ho en el model d'ensenyament-aprenentatge de secundària. Alhora, es considera insuficient el model amb dues hores per matèria per cobrir les necessitats reals d'aprenentatge a secundària.
En qualsevol cas, la Sra. Trenchs apunta que també poden establir-se sinergies respecte al canvi i a la diversitat del perfil de l'alumnat, atès que en aquests moments secundària acull un perfil que en el seu moment accedirà a la universitat. Valora que és una oportunitat a fi d'establir vincles entre ambdues institucions, els centres de secundària i la universitat.
Se cedeix la paraula al Sr. Badia, que agraeix la preocupació, i en aquest sentit creu que s'ha de vetllar perquè es gestioni la qualitat amb els recursos necessaris, també a primària. I diu que transmetrà les aportacions i els suggeriments a qui correspongui.
La Sra. Casas agraeix els suggeriments i les qüestions plantejades en relació amb el pràcticum del màster, perquè és important tenir la referència i la perspectiva del professorat de secundària.
S'obre el debat i el torn de paraules. Una de les intervencions insisteix que el màster inclogui el conjunt de tasques que suposa la docència (docència a l'aula, disseny d'exercicis, capacitat d'avaluar...). I demana que l'Administració, en dissenyar-lo, compti amb el professorat de secundària en actiu, persones amb gran capacitat i experiència, alhora que aquest fet seria una manera de motivar el professorat de secundària.
En aquest sentit, la Sra. Casas explica que el Departament d'Educació té previst convocar els centres de pràctiques. Alhora, l'avaluació del pràcticum es farà conjuntament entre el centre educatiu i la universitat; tot i que caldrà buscar la fórmula més adient per establir aquestes línies de col·laboració i els mecanismes que permetin la implicació en projectes. En aquest línia, s'ha demanat que s'estudiï alguna fórmula consistent, que en tot cas també depèn de cada universitat.
El Sr. Viader indica que per valorar el pràcticum la previsió és que es tingui en compte la participació real en totes les activitats del centre.
Respecte al percentatge es diu que la distribució de continguts és aproximada, i que en tot cas ens caldria una anàlisi més detallada.
El Sr. Badia esmenta els 38 anys que ha trigat a revisar-se el CAP. El model actual de formació per a la docència a secundària és consecutiu, un model que alguns països empren o que altres ja han experimentat anteriorment, avançant-se a d'altres models. En aquest sentit, considera que seria bo mantenir una actitud de renovació i revisar el model sense trigar tant de temps.
En aquest sentit, la Sra. Casas afegeix que s'espera fer un altre camí, quant al valor que es dóna a la formació -que passa d'unes 120 hores a 60 crèdits ECTS-, amb un plantejament completament diferent i on hi ha un complement de formació per a cada especialitat.
El Sr. Viader insisteix en el valor que es dóna al procés: des del moment que es creu que la professió docent és important i que cal una preparació, hi ha una aposta clara per millorar-ne la qualitat.
La Sra. Casas aprofita per demanar la participació, donant valor al treball conjunt entre Administració/universitat/centres, per tirar endavant la formació del futur professorat de secundària.
Després d'agrair les interessants aportacions a tothom, es clausura la Jornada i se suggereix intensificar la relació entre els centres de batxillerat i la UPF.