
Principalment pel seu prestigi. La UPF és una universitat molt hàbil a l’hora de promocionar-se; té molt bona política comunicativa, i molts estudiants que, als 18 anys, tenen moltes ganes d’entrar-hi. Com que és una universitat nova, en aquell temps era com un meló sense obrir. Va començar a fer classes l’any 90, i l’any 92 ja se sabia que si volies fer alguna cosa sèria una bona opció era estudiar a la Pompeu.
Quins són els millors records que guardes del teu pas per la UPF?
Érem un grup molt reduït. Cada promoció de Comunicació Audiovisual estava formada per 80 estudiants, i moltes classes en tenien 40, o fins i tot 20, amb un ambient realment molt familiar que no existia en altres universitats. També el fet d’estudiar a la Rambla, al centre de Barcelona, era força atractiu.
Quina impressió global tens de la qualitat acadèmica de l’ensenyament que vas rebre? (professors, pla d’estudis...)
Quan em vaig llicenciar de seguida vaig trobar feina, i en aquest sentit eren uns estudis demandats i valorats pel mercat. Tinc constància que gairebé tots els de la meva promoció van acabar col•locats amb força rapidesa. Potser els estudis de Comunicació Audiovisual, en el moment que jo vaig començar, tenien un pla d’estudis molt nou, bastant segmentat, amb molts petits compartiments. Però tinc entès que el pla d’estudis ha anat canviant, s’ha anat especialitzant, i en aquest sentit actualment és més opcional. Els professors eren bastant bons, gent amb bona reputació dins del sector, la qual cosa sempre és positiva.
Com t’ha influït professionalment el fet d’estudiar a la UPF?
Estic treballant en un sector amb molta pressió, amb una competència brutal, i a això els alumnes de la UPF ja hi estem acostumats. A la Pompeu, els terminis per fer les coses són més curts, perquè hi ha un sistema d’avaluació trimestral, i saps que si has de fer un treball per a l’endemà, no ho pots deixar per a més endavant, i això no és així en altres universitats, on la gent es pot relaxar molt més. A l’època en què jo vaig estudiar a la UPF l’ambient era també molt competitiu, amb gent que treia molt bones notes, i ningú volia quedar-se enrere.
Quins objectius personals tenies quan vas començar els estudis? Els has pogut aconseguir?
Bàsicament, estudiar per trobar feina. Era una manera de fer una carrera amb finalitat instrumental, i en aquest sentit jo crec que es va complir, ja que tot just llicenciar-me ja vaig començar a treballar. No recordo exactament què pensava quan tenia 19 anys, potser anava una mica perdut; però els estudis eren molt atractius i tenien la nota de tall més alta de Catalunya. Semblava que si eres una mica ambiciós era el lloc on havies d’estar.

En què creus que t’ha pogut influir personalment el fet d’haver estudiat a la UPF?
Personalment, crec que sóc la mateixa persona ara que abans de passar per la UPF. De tota manera, quan vas pel món i trobes gent de la Pompeu notes que hi ha una flaire familiar. Potser pel fet que els grups són reduïts, no es perd tant el contacte amb els companys. A més, tens la sensació de tractar amb gent que compleix, que fa els deures, i que són pulcres i polits.
Explica breument quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas acabar els estudis fins al moment actual
Em vaig graduar el setembre del 98. El desembre d’aquell mateix any vaig entrar a treballar a 3i multimedia, una empresa de Barcelona, des d’on gestionàvem cursos d’anglès, de formació, pàgines web i tot el que era multimèdia. Hi vaig estar durant tres anys i mig, fins al juliol del 2002. Després, per poder formar-me i promocionar professionalment, vaig decidir anar-me’n a l’estranger, a Dublín (Irlanda), on vaig cursar un màster en Lingüística Computacional, entre els anys 2002 i 2003, al Technical College d’aquesta ciutat. Quan vaig acabar, vaig entrar a l’empresa Google, el buscador d’Internet, que en aquells moments estava obrint el quarter general europeu a Dublín, per treballar en la gestió de la publicitat en línia en espanyol. Després, al maig del 2004, vaig començar a treballar a l’aerolínia Ryanair.
Quina és actualment la teva ocupació professional i quines tasques hi desenvolupes?
Actualment sóc el director de desenvolupament de rutes de Vueling, des del juliol del 2006.