Passat i Present del Nazisme

Codi: 1527
Edició: 1
Professors: Xavier Casals-Meseguer
Professors col·laboradors: Rosa Sala Rose, Francisco Veiga i Carles Viñas
Calendari: del 3 al 14 de setembre del 2012
Horari: de 10.00h a 13.20h
Aula: A determinar
Llengua en què s'impartirà el curs: Català i/o castellà

Xarxes Socials:

Rosa Sala Rose
facebook: 
http://www.facebook.com/pages/Rosa-Sala-Rose/126367630764190
blog: http://rosasalarose.blogspot.com.es/ 

Xavier Casals
blog: 
http://xaviercasals.wordpress.com/

Carles Viñas
twitter: @CarlesVinyas
blog: 
http://carlesvinyas.wordpress.com/ 


 

Article del professor Carles Viñas: http://www.re-public.gr/en/?p=5338

 

Sessió 1 (3/IX/2012). Professora Rosa Sala Rose

L'univers antisemita alemany del segle XIX

Encara que l'antisemitisme és un fenomen que es pot rastreajar a la història de totes les nacions

europees, el cas alemany resulta peculiar: Durant els segles XVIII i XIX l'antisemitisme va

interferir amb la construcció nacional d'aquest país, que encara era mancat d'un Estat propi. La

sessió analitzarà més a fons la dinàmica d'aquest singular procés.

 

Sessió 2. (4/IX/2012). Professora Rosa Sala Rose

La dimensió esotèrica del nazisme

Analitzar el nazisme partint únicament dels aspectes socioeconòmics implica obviar elements

fonamentals per explicar la profunditat amb la qual aquest moviment va incidir en la població

alemanya. Resulta igualment important partir de la història de les mentalitats i considerar els

diversos aspectes que van fer que el nazisme, més que una ideologia, fora una autèntica religió

política. L'anomenat "esoterisme nazi", freqüentment evitat pels historiadors, és un d'ells.

 

Sessió 4. (5/IX/2012). Professor Francisco Veiga

Més enllà de la Landstrasse: la dimensió eurasiàtica del nazifeixisme

 

El canceller Metternich va dir que Àsia començava més enllà de la Landstrasse de Viena. Com

un reflex d'aquest eurocentrisme, la nova ultradreta germànica va mantenir una especial relació

d'admiració i rebuig cap a Àsia: els jueus i les hordes asiàtiques van ser contemplades des del

principi com cares de la mateixa moneda. Però a Àsia també es podrien trobar

les essències més pures de l'europeïtat, una cosa que va fascinar als nazis, però també a

diversos moviments feixistes de l'Europa oriental. D'altra banda, a Àsia es

poden rastrejar alguns orígens del feixisme europeu, i Japó es va convertir en l'aliat més resolt i

espiritualment més proper del nazisme.

 

Sessió 3. (6/IX/2012). Professor Xavier Casals

El nazisme de la postguerra i el mite Europa

 

Després de la posguerra el nazisme tingué greus dificultats per reorganitzar-se. Assajà crear

organitzacions internacionals, com el Nou Ordre Europeu i la Unió Mundial de Nacional-

Socialistes i, a la vegada, generà el mite d'Europa com a mobilitzador, plasmat a Jove Europa.

Tanmateix, l'únic indret del món on es plasmà la utopia racial fou a Sudàfrica.

 

Sessió 5. (7/IX/2012). Professor Carles Viñas

Els skinheads. Origens i evolució d'un estil heterogeni

 

Descripció dels estils precedents que afavoriren la concreció de l'estil skinhead a Gran Bretanya a

finals dels anys seixanta. Anàlisi de la seva gènesi i evolució. Exposició de com s'importà i arribà a

l'Estat espanyol, detallant les seves singularitats i dinàmiques pròpies, incidint en elements que

caracteritzaren el seu desenvolupament, com la seva politització o la participació en els grups de

seguidors radicals de futbol.

 

Sessió 6. (10/IX/2012). Professor Carles Viñas

Els nous espais del nazisme. Els caps rapats com a element renovador

 

Anàlisi de com afectà la politització a l'estil i com els caps rapats neonazis ocuparen l'espai polític

de l'extrema dreta arran del seu declivi electoral. Observació de les relacions entre els grups de

caps rapats i les formacions ultradretanes i com aquestes han evolucionat. Descripció de les

organitzacions neonazis creades per caps rapats a l'Estat espanyol.

 

Sessió 7. (12/IX/2012). Professor Xavier Casals

Del racisme al etnodiferencialisme

 

Tot i que hom acostuma a considerar l'actual extrema dreta com una resurgència del nazisme, en

realitat aquesta té un punt de partida substancialment diferent: rebutja el racisme i exalta

l'etnodiferencialisme: l'elogi de la diferència cultural. Als anys seixanta l'anomenada Nova Dreta

feu una teorització al respecte que posà els fonaments d'un nou extremisme dretà.

 

Sessió 8. (13/IX/2012). Professor Francisco Veiga

L'aliança roig-parda: nacionalsocialisme i ultradreta a Euràsia des de 1990

 

La desintegració de l'URSS i la desaparició de l'anomenat bloc de l'Est van donar lloc

a uns sistemes polítics poc equilibrats en els què la ultradreta aviat va cobrar una gran

importància, ocupant el lloc de l'esquerra i aliant-se obertament amb les seves restes, des de

Moscou a Belgrad, passant per Bucarest o Kíev.

Ha prosperat aquest moviment o ha quedat com un miratge del passat? Ha ajudat a la generació

d'una nova ultradreta europea? ¿Arriba el fenomen fins a Àsia?

 

Sessió 9. (14/IX/2012). Professor Xavier Casals

Nova ultradreta o vells feixismes?

 

Tot i que hom acostuma a considerar a la nova ultradreta com un fenomen recurrent o un retorn del

nazifeixisme, en realitat conforma un moviment d'oposició a la Globalització des de la dreta. Quins

són el elements de continuïtat i ruptura de la nova ultradreta en relació als feixismes

d'entreguerres?