Codi: 1365
Edició: 1
Crèdits: 3 (30 hores lectives)
Professora: Olga Valverde i Ariadna Aguilera
Professors col·laboradors: Julia López, Ana Belén Macho, Sandra Montón, M. José González, Irene Lapuerta, María Morras, Núria Pumar, Eugenia Revilla, Águeda Quiroga, Marisa Iglesias, Anna Quiñones, Esther Farnós, Maria Picazo i Jessica Ruiz
Calendari: del 6 al 17 de juliol
Horari: de 10.00 a 13.00 h
Aula: 40.109 (edifici de Roger de Llúria)
Llengua en què s'impartirà el curs: català i castellà
Ariadna Aguilera Rull,
és llicenciada en Dret per la UPF (2002). Ha realitzat una estada de recerca a la Universitat de Ginebra, on va obtenir el "Certificat de droit transnational". Com becaria de La Caixa, va cursar estudis de doctorat a la Universitat de Bonn on va assolir el títol de Magister der Rechtsvergleichung. Té el Diploma d'Estudis Avançats del Doctorat en Dret de la UPF (2008) per la realització del treball de recerca "La prohibición de discriminació en el acceso a bienes y servicios".
Ha treballat com a personal investigador del Departament de Dret Constitucional, de la Universitat de Bonn. Es membre del grup de recerca UPF en Polítiques transversals de gènere i ha rebut subvencions del Ministeri i del Institut Català de les Dones per la realització d'activitats formatives i d'investigació en matèria de discriminació per raó de sexe. Actualment és professora de l'àrea de Dret Civil de la UPF i està elaborant la seva tesi doctoral sobre la discriminació en les relacions entre particulars.
Les seves línies de recerca se centren en el dret comparat, el dret alemany i la legislació en matèria de igualtat.
Publicacions relacionades amb el curs: "Discriminación directa e indirecta. Comparación y crítica del concepto de discriminación en el Allgemeines Gleichbehandlungsgesetz y en el Proyecto español de Ley Orgánica para la igualdad efectiva de mujeres y hombres", InDret 1/2007 y "Prohibición de discriminación y libertad de contratación", InDret 1/2009.
Consuelo Chacartegui Jávega,
és professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social (UPF) i doctora en Dret (UPF, 1998). http://www.upf.edu/dret/treball/index.htm
Ha impartit seminaris relacionats amb el tema del curs d'estiu, com per exemple la ponència "Las políticas comunitarias de la inserción de la mujer en el mercado de trabajo", en el marc del Curs d'Estiu de la Universitat del País Basc sobre Políticas de Empleo en la Unión Europea: Presente y Futuro, organitzat per la Conselleria de Treball del Govern Basc, la Universitat del País Basc i la Federación de Cajas de Ahorros Vasco-Navarras. Vitoria-Gasteiz, 1999; "Mujer y empleo", en el marc de les Jornades amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, organitzat per la Secretaria de la Dona de CC.OO. Entre els articles de revista, conjuntament amb la Dra. Julia López, cal destacar "La política europea de inserción de la mujer en el mercado de trabajo", Revista Española de Derecho del Trabajo, núm. 99, pàg. 5-26 (2000). Entre les línies de recerca recents s'ha centrat en l'anàlisi del temps de treball des de la perspectiva de gènere.
Esther Farnós Amorós,
Llicenciada en Dret per la UPF (2002). Becària d'investigació de l'Àrea de Dret Civil de la UPF (2003-2006). Postgrau en Dret de Família IDEC (2005) i Diploma d'Estudis Avançats del Doctorat en Dret de la UPF (2006).
Elabora la seva tesi doctoral sobre els consentiments en les tècniques de reproducció assistida i els conflictes sobre la disposició dels embrions en cas de crisis de parella. L'obtenció d'una beca de postgrau de la Fundación Caja Madrid li permeté desenvolupar la seva investigació a la Universitat de Cornell (Ithaca, NY) entre agost de 2007 i desembre de 2008. Durant l'estada va poder assistir als cursos de "Family Law" i "Feminist Jurisprudence", i va formar part del grup de "Cornell Law Students for Reproductive Justice", en el marc del qual va impartir una xerrada sobre "Divorce and disputes over frozen embryos". Ha participat en projectes i en diverses conferències i seminaris en dret de família, i ha realitzat estades breus d'investigació a la facultat de dret de la Universitat de Bolonya (2004) i a l'Oxford Centre for Family Law and Policy de la Universitat d'Oxford (2005-2006).
Entre les seves publicacions destaquen "Indemnització del dany moral derivat d'amagar la paternitat" i "De qui són els embrions? Crisi de parella i revocació del consentiment a la reproducció assistida", tots dos publicats el 2007 a http://www.indret.com/; "Renúncia a la pensió compensatòria en un pacte de separació amistosa", Revista catalana de dret privat (2007); i "El nou recurs governatiu a Catalunya (Comentari a la Resolució de la DGDEJ de 14.10.2005. Compres amb pacte de sobrevivència i unions estables de parella", Revista Jurídica de Catalunya (2006). Ha participat en l'obra "Separate property and family self-determination in Catalonia: a changing model?", presentada el 2003 a l'European Regional Conference of the International Society of Family Law i publicada a Miquel Martín-Casals / Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self-determination in the Modernisation of Family Law in Europe (2006); i ha col·laborat en la revisió de Legislación sobre matrimonio, divorcio y sucesiones, de la Dra. Ana Quiñones Escámez (2006).
Mª José González
és doctora en Ciències Polítiques y Sociologia pel Institut Universitari Europeu. És professora en el Departament de Ciències Polítiques y directora de la Unitat de Suport a la Qualitat i a la Innovació Docent' de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línees de investigació son polítiques de d'infància, anàlisis demogràfic, desigualtats de gènere y sociologia de la familia. Actualment participa en una red d'investigació europea (Economic Change, Quality of Life & Social Cohesion) i un projecte de investigació de l‘Institut Català de les Dones' (Articulación del tiempo de trabajo y de cuidado: análisis de las trayectorias laborales de la generación del ‘baby boom').
Marisa Iglesias Vila,
és professora titular de Filosofia del Dret en la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigadora i docent visitant en la European Humanities University de Minsk (Bielorússia), la Universitat de Oxford (Balliol College), la Global Law School de la Universitat de Nova York i la Facultat de Dret de la Universitat de Puerto Rico.
Gran part de la seva investigació i publicacions s'han centrat en qüestions d'epistemologia i interpretació jurídica, el problema de la discreció judicial i els fonaments de la teoria del Dret. De les seves publicacions en aquests camps cap destacar: "Una crítica al positivismo hartiano: el problema del seguimiento de reglas", Analisi i Diritto (1998); "Los conceptos esencialmente controvertidos en la interpretación constitucional", DOXA (2000); Facing Judicial Discretion: Legal Knowledge and Right Answers Revisited, Kluwer (2001); "El positivismo en el estado constitucional", Trotta (2005); "Las causas de indeterminación del Derecho: una aproximación filosófica"", CDP (2007).
Els seus interessos d'investigació se centren actualment en l'anàlisi dels conceptes de justícia política i equitat social, la relació entre el Dret i la justícia política, els problemes de justícia global i l'abast de la responsabilitat individual en una era globalitzada. De les seves publicacions en aquests àmbits cap destacar: Globalisation, Democracy and Citizenship-Prospects for the European Union, Duncker & Humblot (Coedició, 2003); "Violencia ambiental, liberalismo y responsabilidad", Editores del Puerto (2003); "Justicia global y derechos humanos: Hacia una ética de prioridades", AFDUAM (2005); "La autoridad del Derecho como cuestión de justicia política" DISCUSSIONS (2006); "Poverty and Humanity: Individual Duties and the Moral Point of View", Duncker & Humblot (2006); "De la justícia como equidad al Derecho como equidad", Aquilafuente (2007); "És realmente superfluo el Derecho? Justicia política e insularidad del razonamiento jurídico", UBA (en premsa), "Igualdad de género en sociedades multiculturales: un problema de equidad social" (en premsa).
Irene Lapuerta
és professora associada del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i col·laboradora del Grup Investigador de Gènere del Departament de Treball Social de la Universitat Pública de Navarra. Les seves principals línies d'investigació se centren en l'estudi de les polítiques familiars i el seu impacte en l'ocupació femenina i les desigualtats de gènere.
Ha participat en nombrosos projectes d'investigació entre els quals destaquen "Efectos distributivos del nuevo rol de la mujer (SEJ2007-62684/SOCI)", finançat pel ministeri de Ciència i Innovació i dirigit pel prof. Gosta Esping-Andersen, "Equidad distributiva en el acceso de los recursos de tiempo en España (FIPROS 2006/20)", finançat pel Ministeri de Treball i Immigració i dirigit pel prof. Sebastián Sarasa i "Articulació del temps de treball i de cura de la infància: anàlisi dels trajectòries laborals de la generació del baby-boom a Espanya (U84-08)", finançat per l'Institut Català de les Dones i dirigit per la prof. Mª José González. Així mateix és membre de la xarxa europea per a l'estudi del canvi econòmic, la qualitat de vida i la cohesió social (EQUALSOC), finançada pel VI Programa Marco de la Comissió Europea i formada per 16 institucions.
És coautora del diagnòstic de gènere de la UPF que duu per títol: "Fins on hem arribat? L'estructura de gènere a la Universitat Pompeu Fabra" (amb González. M.J. i Quiroga, A.) i del capítol "Tiempo para cuidar, tiempo para trabajar: análisis del uso y la duración de la licencia parental en España" (amb Baizán, P. i Gónzalez, M. J.), editat en Navarro, V (2008): La situación social de Espanya. V.III. Madrid: Biblioteca Nueva.
Elena Larrauri Pijoan,
és professora titular de dret penal i criminologia en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Les seves principals línies d'investigació són el sistema de càstigs de les nostres societats i temes relacionats amb dones i sistema penal.
Ha publicat nombrosos articles i diversos llibres entre els quals destaquen La herencia de la criminología crítica (Madrid, Siglo XXI,1991; 3ª edición, 2000), Mujeres, derecho penal y criminología (coord.) (Madrid, Siglo XXI,1994); (con J.Bustos) Victimología (Barcelona, P.P.U.,1993); (con D.Varona) Violencia Doméstica y Legítima defensa (Barcelona, E.U.B., 1995); (con E. Sanchez) El nuevo delito de acoso sexual y su sanción administrativa en el ámbito laboral (Valencia, Tirant lo Blanch, 2000); Criminología Crítica y Violencia de Género, (Madrid, Trotta, 2007); y con (con J.Cid) Penas Alternativas a la Prisión (Barcelona, Bosch, 1997), Teorías Criminológicas (Barcelona, Bosch, 2001), Jueces Penales y Penas en España (Valencia, Tirant lo Blanch, 2002), Delincuencia Violenta: Prevención, Tratamiento o castigo (Valencia, Tirant lo Blanch, 2005).
Ha estat becada per La Fundació Alexander von Humboldt en la Universidad de Frankfurt (Alemanya, 1989-1991; 1993; 2002) i per la Fundació Fulbright-La Caixa en la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia, 1986-1987). Ha estat professora visitant en l' Institut de Criminologia de la Universitat d'Hamburg (1994) i investigadora visitant en la Facultat de Dret de la Universitat Hebrea de Jerusalem (1989), en l' Institut de Criminologia d'Oslo (1996) i en la New York University (1998; 2005).
Ha estat investigadora responsable de diversos projectes d'investigación : La despenalització (béns col.lectius, patrimoni i honor) DGICYT (PB 94-0666) des de: 1-08-1995, fins a: 1-08-1998; del projecte: Reducció de l'ús de la presó i alternatives a la presó DGICYT (SEC98-0507) des de: 1-01-1998, fins a: 1-08-2001; del projecte: Protección de la víctima y rehabilitación de los delincuentes en libertad (violencia doméstica, violencia sexual, violencia racista), Ministerio de Ciencia y Tecnología (BJU2001-2075) des de: 1-09-2001, fins a: 1-09-2004; actualment és investigadora responsable del projecte: Credibilidad de las penas alternativas (SEJ2005-08955-C02-01) des de 1-12-2005 fins a 31-12-2008.
Ha obtingut l'Acreditació de Recerca Avançada (1757279/1-415, 23-Març-2004) emesa per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Així mateix ha obtingut el reconeixement de ‘Grup de Recerca Consolidat' de la Generalitat de Catalunya (SGR00824, 18-Octubre-2005). Premi Rafael Salillas (Sociedad Española de Criminología, 2007) és en l'actualitat presidenta de la Societat Europea de Criminologia (2007-)
Julia López López,
és catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF; doctora en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i premi extraordinari de Dret Públic de tesi doctoral de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid (1986). http://www.upf.edu/dret/treball/index.htm
La seva activitat investigadora s'ha desenvolupat tant en la Universitat Pompeu Fabra com en altres universitats espanyoles i estrangeres (Universitat de Peruggia, Universitat de Roma, Instituto de Estudios Europeos de la Universitat Lliure de Brussel·les, la Universitat de Nàpols i la Universitat de Notre Dame (EUA).
Ha publicat diferents monografies i articles en revistes especialitzades, i les seves línies de recerca se centren en l'estudi dels marcs autonòmics de relacions laborals i protecció social, estructura salarial i negociació col·lectiva, discriminació salarial de la dona, integració europea i dret social comunitari, globalització i drets socials, bones pràctiques i negociació col·lectiva, coresponsabilitat de la vida familiar i laboral, gènere i atenció a la dependència i gènere i pensió de viduïtat, entre d'altres. Sobre el tema objecte del curs, destaca LÓPEZ LÓPEZ, J. "Salud laboral y protección por maternidad", a D. A. "Nuevos escenarios para el derecho del trabajo: familia, inmigración y noción de trabajador. Homenaje a Massimo D'Antona". Madrid: Marcial Pons, 2001. Pàg. 69-91, i LÓPEZ LÓPEZ, J. "Pensión de viudedad y dependencia económica: un análisis de las reformas desde el punto de vista del género", a LÓPEZ LÓPEZ, J.; CHACARTEGUI JÁVEGA, C. Las últimas reformas (2004) y el futuro de la Seguridad Social . Albacete: Bomarzo, 2005. Pàg. 103-124, entre moltes altres.
Ana Belén Macho Pérez
llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Premi Extraordinari de Llicenciatura (1997). Doctora en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, amb menció de Doctorat Europeu (2006). Premi de l'Institut d'Estudis Fiscals del Ministeri d'Economia i Hisenda a Tesis Doctorals en Dret Financer i Tributari (2007). Actualment és Professora Lectora de Dret Financer i Tributari de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca Interuniversitari d'Estudis Fiscals de la UPF.
Les seves principals línies de recerca versen sobre la retroactivitat tributària i l'aplicació de normes en el temps; el Dret tributari penal i sancionador; el finançament de les Hisendes Locals; els procediments tributaris i la fiscalitat de l'habitatge. La seva tesi doctoral, titulada "El principi d'irretroactivitat en Dret tributari" (València: Tirant lo Blanch, en premsa), ha rebut el Premi de l'Institut d'Estudis Fiscals 2007 i una Menció Especial al Premi Internacional Norberto Bobbio a la millor tesi doctoral sobre ciències jurídiques (2007).
Autora de diverses publicacions en revistes especialitzades i obres col·lectives, entre les quals destaquen: "Autonomía provincial y financiación de competencias transferidas", Tributos Locales, 42, 2004; "Régimen jurídico de la responsabilidad tributaria: criterios para determinar la ley aplicable en materia de responsabilidad", Estudios Financieros, 257-258, 2004; "La nueva Ley del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas", Tirantonline, 2006 (publicació en línia); y "La Agencia Tributaria de Catalunya", Tirantonline, 2007 (publicació en línia). Ha estat corresponsable i coautora de la Secció "Comentario general de Jurisprudencia" de la Revista Española de Derecho Financiero, Civitas, durant els anys 2004 a 2006.
És membre del Grup de Recerca Consolidat "Política fiscal i Habitatge" (2005 SGR-00968), concedit per la Generalitat de Catalunya (2005-2008), així com del Projecte I+D "Política fiscal, immigració i habitatge" (SEJ2006-13832), concedit pel Ministeri d'Educació i Ciència (2006-2009). És directora del projecte "El Pacte Europeu d'Estabilitat Pressupostària i les noves formes de finançament dels Ens Locals", finançat pel Patronat Català Pro Europa - actualment Patronat CatalunyaMón-, per als anys 2007-2008.
Ha realitzat diverses estades breus de recerca a la Universitat de Münster (Alemanya) - anys 1998, 1999 i 2000 -; a la Universitat de Bologna (Itàlia) - any 2001 -; a la Universitat de Lisboa i al Centre de Estudos i Apoio à Política Tributária (CEAPT) del Ministeri de Finances de Portugal - any 2004 -. Ha participat com a ponent a diversos congressos nacionals i internacionals, darrerament al "IV Simposio de Direito Tributário" (Associação Paulista de Estudos Tributários, São Paulo, Brasil, octubre 2006).
Montserrat Mateo Tejedor,
és professora col·laboradora de l'àrea de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en Gènere i Publicitat, ha impartit aquesta matèria en diferents edicions del Curs d'Estiu de la UPF.
És membre de l'Observatori de les Institucions (OBSEI) de la Universitat Pompeu Fabra. Ha format part de l'equip deganal com a tutora acadèmica i cap d'estudis de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.
Publicacions significatives:
"El procedimiento arbitral", pàg. 39-51. A: D. A. El sistema arbitral del transporte. Ponència presentada en unes jornades de l'1 i el 2 de juny del 2000. Madrid: Comunidad de Madrid, 2000.
La actividad arbitral de la Administración en el transporte terrestre . Barcelona: Marcial Pons. Ediciones Jurídicas y Sociales, S.A., 1998.
Sandra Monton Subías
és Professora d'Investigació ICREA al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves línees d'investigació se centren actualment en l'estudi de l'arqueologia del gènere i l'interpretació de les comunitats que van viure al sud-est de la Península Ibèrica al II mil.leni AC.
Entre les seves publicacions recents destaquen "Interpreting archaeological continuities. An approach to transversal equality in the Argaric Bronze Age of South-East Iberia", World Archaeology, 39 (2): 245-261 i Engendering Archaeological dynamics. The archaeology of Maintenance Activities (editat conjuntament amb Margarita Sánchez Romero).
Participa i dirigeix diferents projectes relacionats amb temàrtiques de gènere, entre els que es troben Les tecnologies de la vida quotidiana com a patrimoni cultural: noves perspectives per a la seva recuperació i divulgació (Institut Català de la Dona), Technologies of daily life in Catalonia and Scotland: new approaches to its recovery and dissemination as cultural heritage (Agaur-PBR), Les pràctiques de cura a la prehistòria (Universitat Autònoma de Barcelona) i Interpreting household practices: reflections on the symbolical and cultural roles of maintenance activities (Ministerio de Educación y Ciencia).
María Morrás
És professora Titular de Literatura Espanyola en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 1996, on dona classes de Tradició Clàssica, Literatura Espanyola i Literatura Europea. És doctora per la Universitat de Califòrnia, Berkeley i per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les seves línees d'investigació són: La Literatura medieval i del Segle d'Or, amb especial atenció al segle XV i als aspectes comparatistes i metodològiques, així como a la crítica textual. Els seus treballs s'en oucpen de la introducció de l'Humanisme a la Península Ibèrica, la història de la traducció, influència de la literatura llatina, els contactes entre la literatura castellana y la literatura catalana; la poesia de cançoner, la prosa d'idees i el teatre del Teatre del Segle d'Or. Destaquen els seus estudis i edicions de les traducciones de Ciceró, _Los libros de Tulio de Alfonso de Cartagena_ 1997), del teatre de Lope de Vega (_Carlos el Perseguido (1997), San Isidro Labrador (2008), Sembrar en buena tierra (2009)) de la _Poesía_ de Jorge Manrique (2003) i d'humanistes italians en _Manifiestos del Humanismo_ (2002).
Marina Picazo Gurina,
és Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Professora titular de Història Antiga en la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
Línies d'investigació: arqueologia de la vida quotidiana, dones en el món antic.
Publicacions recents: Cristina MASVIDAL y Marina PICAZO. 2005 Modelando la figura humana. Reflexiones entorno a las imágenes femeninas de la Antigüedad Paloma GONZALEZ MARCEN y Marina PICAZO. 2005 " Arqueología de la vida cotidiana " Arqueología y Género, M. Sanchez Romero, eda. , Universidad de Granada Marina PICAZO. 2006 " Las mujeres y la transformación de la vida cotidiana en la ciudad griega arcaica " Género y arqueología, Lourdes Prado, eda. , Universidad Autónoma de Madrid. Paloma GONZALEZ MARCEN; Sandra MONTIN; Marina PICAZO, eds.2005 Dones y activitats de manteniment en temps de canvi Ed. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra Marina PICAZO. 2007 Alguien en algun tiempo nos recordara. Las mujeres en la ciudad griega Ed. Bellaterra, Bellaterra Marina PICAZO. 2007 "La política del tiempo: construcción de la cronología de la Edad del Bronce en la cuenca del Egeo" Libro Homenatge a J. Saumell, Universitat Pompeu: Barcelona.
Núria Pumar Beltrán,
Doctora en Dret per la Pompeu Fabra en 1999, en l'actualitat es Titular d'Universitat de Dret del Treball en la Universitat de Barcelona. Les seves línies principals d'investigació versen sobre el tema d'igualtat i d'acció positiva en matèria de Dret del treball i protecció social així com la política d'ocupació en Dret Comunitari.
Sobre la temàtica d'igualtat en matèria de protecció social, ha publicat un llibre ( El principi d'igualtat davant de la llei en l'àmbit de la Seguretat Social) i diversos articles en revistes especialitzades.
Ha participat en diversos projectes d'investigació en temes d'igualtat, a destacar el desenvolupat dins del grup d'investigació de la Universitat Pompeu Fabra dirigit per la professora Júlia López sobre l'euro i polítiques d'igualtat en matèria laboral (2002-2005).
Des de 2003 col·labora en els cursos d'estiu de la Universitat Pompeu Fabra que han girat entorn de la temàtica de la dona on ha tractat específicament temes de discriminació per raó de gènere en matèria laboral i de protecció social.
En l'actualitat és integrant del grup "el dret amb les dones" de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i participa en l'organització del seminari sobre "Anàlisi Feminista del Dret" que l'any vinent farà la seva segona edició.
Anna Quiñones Escámez,
Llicenciada en dret amb Premi Extraordinari i doctora per la Universitat de Barcelona (1985). Professora Titular de Dret Internacional Privat en la UB fins a 1992 i en l'actualitat en la UPF. Acreditada catedràtica AQU (2003) i ANECA (2008).
Nomenada experta en dret de família en el març de les relacions entre Espanya i el Marroc (FIIAPP, 2006-2007-2008) i membre del Ple de la Comissió del Obs. Dret privat de la Generalitat de Catalunya (2007).
Llibres relacionats amb el curs: AQE, Derecho e inmigración: el repudio islámico en Europa (Premio Rogelio Duocastella de Ciencias Sociales), Fundació "la Caixa", 2000, Barcelona; QUIÑONES-BENOT/BARJHAUDI-TAGMANT, Reconocimiento del matrimonio y su disolución (árab/cast), FIIAP, Madrid-Rabat, 2007 (en premsa); AQE, Legislación sobre matrimonio, divorcio y sucesiones, T. I; África del Norte y América Latina, Atelier, 2006; Col·legi d'Advocats, La Mudawana. El nou Codi de Família marroquí (2004) correcció jurídica, anotacions i nota explicativa sobre la seva aplicació al Marroc i al nostre país d'AQE, Mediterrània, 2005
Jessica Ruíz Medina
és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Doctora en Neurociències per la mateixa Universitat l'any 2008.
Ha estat investigadora i docent en el Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de l' Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les seves principals línies d'investigació inclouen:
- l'estudi de les bases neurobiològiques de les funcions mentals, especialment aprenentatge i memòria, i com aquestes capacitats cognitives es poden modular, potenciar i recuperar en situacions de dèficit natural, lesió cerebral i/o neurodegeneració a través de l'estimulació elèctrica cerebral reforçant
- i la participació en el disseny, avaluació i validació d'aliments funcionals en la prevenció de malalties cardiovasculars i de l' Alzheimer.
Actualment forma part del grup de recerca en Neurobiologia del Comportament del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra que es dedica, entre d'altres, a l'estudi de la neurobiologia dels trastorns afectius, l'addicció a les drogues i la interacció entre aquests dos trastorns.
Olga Valverde
llicenciada en Medicina i Cirurgia en la Universitat de Cadis a l'any 1989. Es va doctorar en el programa de Neurociències de la mateixa Universitat l'any 1992, amb un treball que tracta la participació de diversos sistemes de neurotransmissió implicats en la resposta analgèsica dels antidepressius. Va obtenir una beca posdoctoral de la Unió Europea dins del Programa "Human Capital and Mobility" per treballar en la Unitat de Farmacoquímica Molecular de la Universitat René Descartes de París. Durant la seva estància en aquesta Universitat, va obtenir un Doctorat en Farmàcia amb un treball orientat a avaluar les interaccions entre sistemes peptidérgics en la resposta al dolor y a las addiccions. En 1998, se incorpora a la Universitat Pompeu Fabra com professora coordinadora de la assignatura de Psicobiologia en la Facultat de Biologia d' aquesta Universitat. A l'any 2001 va obtenir una plaça de Professora Titular i a l'any 2008 una plaça de Catedràtica d'Universitat.
Actualment lidera el grup d'Investigació de Neurobiologia del Comportament, que persegueix l' objetiu fonamental de generar coneixement i proporcionar respostes a qüestions fisiopatològiques plantejades des de la psiquiatria, en particular la addicció a drogues d'abus, el dolor crònic i els trastorns afectius.
Las línees principals d'investigació inclouen:
- La implicació del sistema cannabinoide en el sostrat neurobiològic de l'addicció de psicoestimulants (cocaïna y èxtasis).
- L'estudi dels efectes neurotòxics del èxtasis i els mecanismes inflamatoris i protectors relacionats amb aquest efecte.
- L'elaboració de models animals per investigar trastorns afectius. Sistemes cannabinoide i purinérgics i la seva interacció amb les monoaminas.
- Estudis de co-morbilitat psiquiàtrica: binomi depressió-addicció de drogues
- Dolor crònic y trastorns psiquiàtrics
Ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals; és investigadora principal en diversos projectes d'investigació que reben finançament des de organismes públics i privats. El seu grup mante col·laboracions amb altres grups d'investigació. Es revisora de diverses revistes científiques y col·labora amb diverses agències d'avaluació de projectes científics i de la qualitat de la activitat investigadora. Forma part del grup d'investigació de Polítiques Transversals de Gènere de la Universitat Pompeu Fabra.