Una línia de recerca desenvolupada al Grup de
recerca en Tecnologies Interactives (GTI), que dirigeix
Josep Blat al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, ha permès conèixer
els moviments dels visitants d'un museu a temps real.
En el projecte hi han colaborat les empreses LiftLab, empresa creada per Fabien Girardin, doctor per la UPF que col·labora amb el grup GTI, l'empresa catalana BitCarrier i també Carlo Ratti, director del Senseable City Lab del MIT.
Aquesta tecnologia s'ha aplicat al Museu del Louvre i els resultats s'han presentat a la 19a. edició d'ENTER 2012, Conferència Internacional sobre Tecnologies de la Informació, Viatges i Turisme, celebrada el passat gener a Helsingborg (Suècia). La presentació del treball, va anar a càrrec de Yuji Yoshimura, investigador doctorand al GTI i va ser considerada una de les deu millors comunicacions del congrès.
Uns sensors identifiquen el rastre que deixen els dispositius Bluetooth
Els investigadors han analitzar el
comportament d'un
7 % dels visitants del museu del Louvre, un dels museus més visitats a tot al món.
En deu dies, van poder recollir dades de
10.000 visitants.
La investigació desenvolupada al GTI es bassa en el seguiment i la detecció dels senyals que emeten els dispositius Bluetooth que tenen els mòbils de darrera generació. Sovint, els visitants deixen el mòbil connectat durant la visita i és a través d'aquests dispositius que s'obté la informació del lloc on es troben en un moment donat. La trajectòria d'aquest dispositius es pot identificar mitjançant la instal·lació de sensors col·locats en llocs específics del museu. Per raons de privacitat, s'emmascara de manera automàtica les dades identificatives del mòbil o del dispositiu emissor.
Aquesta tecnologia obre moltes expectatives atès que fa una estimació dinàmica de la densitat i flux de visitants que rep un determinat espai. Permet saber quins són els itineraris més habituals dels visitants, els llocs en què es detenen més estona, les àrees que desperten més interès i per tant més acumulació de persones en un moment donat, la durada de la visita, etc. Una de les aplicacions directes d'aquesta innovació és preveure problemes de congestió per tal de poder-los evitar i fer del recorregut per un espai cultural o una exposició una experiència més còmoda i agradable.
Aquest enfocament complementa i és més senzill que els mètodes tradicionals emprats fins ara, principalment mètodes basats en l'observació directa i les enquestes de satisfacció. Les noves tècniques donen informació objectiva, més precisa i a temps real, la qual cosa és de cabdal importància per optimitzar la distribució espacial d'objectes, recursos humans, expositors, publicitat, serveis, etc. i millorar la seva gestió. En definitiva, l'eina és aplicable a tots aquells entorns en què sigui necessari controlar i estudiar fluxos de persones en un moment donat i en espai determinat.
Treball de referència:
Yoshimura, Y., Girardin, F., Carrascal, J.P., Ratti, C., and Blat, J. (2012), " New Tools for Studying Visitor Behaviours in Museums: A Case Study at the Louvre", a: Fuchs, M., Ricci, Francesco.,Cantoni, L. (Eds.), Information and Communication Technologies in Tourism 2012. Proceedings of the International conference in Helsingborg (ENTER 2012), pp. 391-402, Mörlenback: Springer Wien NewYork.
Altres e-notícies relacionades:
Les noves dinàmiques que es generen dins les ciutats esdevenen objecte d'estudi
Investigadors de la UPF estudien els comportaments de les persones als espais urbans