Un estudi dirigit pel Programa de Polítiques Públiques i Socials de la UPF, juntament amb l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, analitza la situació actual de l'Atenció Primària (AP) a les diferents comunitats autònomes d'Espanya i posa les bases per construir un sistema d'informació que permeti avaluar de forma conjunta l'AP a l'Estat.

En aquest projecte hi ha participat una vintena d'investigadors, molts d'ells metges especialitzats en medicina de família i medicina preventiva. Tots ells han estat coordinats per Vicenç Navarro, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la UPF i director del Programa de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat, i Amando Martín-Zurro, especialista en Medicina de Família, i actual president del Patronat de l'IDIAP Jordi Gol.

L'estudi, que compta amb la participació financera de l'Institut Català de la Salut, ha donat com a resultat el llibre La Atención Primària de salud en España y sus comunidades autónomas, editat per Concepció Violan, directora gerent de l'IDIAP Jordi Gol. L'obra serà presentada el 24 d'abril a les 12.00 hores, a la sala d'actes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Hi intervindran Marina Geli, consellera de Salut, i els dos directors del projecte, Vicenç Navarro i Amando Martín-Zurro.

Creació d'un sistema d'avaluació de l'AP

Fa més de 20 anys que a Espanya es va iniciar un procés de reforma de l'AP marcat per la diversificació en la seva organització, deguda bàsicament a la transferència de l'administració sanitària des de l'Estat a les diferents comunitats autònomes. Aquest fet ha derivat en unes ofertes de serveis i models de gestió de l'AP diferents en la majoria de les comunitat autònomes.

La diversificació del sistema sanitari espanyol i, per tant, de l'AP, ha suposat que actualment no es disposi d'un sistema d'indicadors comuns que permeti analitzar la situació del primer nivell assistencial de forma conjunta a tot l'Estat espanyol. És dins d'aquest context que es posa en marxa aquest projecte de recerca pioner, que pretén no només avançar en la creació d'un sistema d'informació vàlid que permeti avaluar de forma conjunta l'AP a Espanya, sinó també crear una xarxa d'investigadors capaços d'actuar com a informadors claus i que podrien acabar constituint un observatori professional de l'AP.

Principals propostes del llibre

La Atención Primaria de Salud en España y sus comunidades autónomas exposa algunes propostes per a la construcció d'un sistema d'informació unificat per avaluar de forma conjunta l'AP a Espanya. Les principals conclusions que inclou el llibre, resumides en deu apartats, són les següents:

Gestió

En aquest àmbit s'esmenta que cal introduir una major flexibilitat en el mercat laboral professional per millorar la disponibilitat i distribució dels recursos humans del sistema sanitari, així com la necessitat de prioritzar la integració horitzontal dels serveis sanitaris i socials en l'àmbit comunitari.

Resultats clínics

Es proposa, entre d'altres aspectes, redefinir els rols competencials dels professionals de l'AP, especialment en l'àmbit de l'infermeria, que ha de veure potenciat el seu protagonisme, o desmedicalitzar  les demandes assistencials de baixa complexitat, cosa que permetria millorar la relació cost-efectivitat de les intervencions sanitàries.

Docència i formació

Es destaca la necessitat d'impulsar decididament la introducció de l'AP i la Medicina de Família en els currículums formatius de les facultats espanyoles, així com també la conveniència de millorar els recursos humans i organitzatius de les actuals Unitats Docents de Medicina de Família i Comunitària, que s'encarreguen de formar els MIR de família.

Recerca

En aquest punt es proposen qüestions com ara la utilitat de potenciar la compatibilitat de la pràctica assistencial amb la recerca i incrementar el nombre d'investigadors amb àmplia dedicació a aquesta activitat. També es remarca la necessitat d'enfortir aliances amb universitats, institucions i empreses espanyoles i europees per poder participar en grans projectes d'investigació bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis.

Atenció Primària i pràctica clínica

S'exposen temes centrats en la conveniència de disposar d'informació empírica sobre la distribució real del temps de treball dels professionals i els minuts per pacient segons problemes de salut, o en com cal redissenyar l'AP per donar resposta a les noves necessitats sanitàries de la població (com per exemple quan sabem que més del 20% de la població viu sola i les residències s'escullen com a opció per viure els darrers anys de vida).

Condicions de treball  i satisfacció dels professionals

En aquest apartat es destaca la conveniència d'aprofundir en les causes i conseqüències de les diferències en la dotació de recursos humans, així com de la cartera de serveis entre les diferents comunitats autònomes. També s'afirma que cal posar en marxa polítiques de recursos humans que corregeixin la desmotivació dels professionals de l'AP.

Cost i finançament

Es proposa corregir la distància, cada cop més gran, existent entre la despesa hospitalària i l'AP, amb una pèrdua de pes d'aquesta última en els darrers quinze anys, o la gran dispersió que existeix en la despesa sanitària en AP per habitant entre les comunitats autònomes, amb un màxim a Extremadura  i un mínim a Madrid.

Coordinació sociosanitària i abordatge comunitari

Es creu convenient potenciar l'oferta de serveis de l'AP, així com homogeneïtzar tant a nivell estatal com autonòmic conceptes com ara coordinació sociosanitària o xarxa d'atenció sociosanitària. Així mateix, s'afirma que cal desenvolupar la competència dels professionals en promoció de la salut, acció social i desenvolupament comunitari.

Gestió de la qualitat

Algunes de les propostes que es fan en aquest àmbit és incrementar de forma important les activitats d'acreditació i avaluació de la qualitat i la implantació de les guies de pràctica clínica, o la necessitat de desenvolupar una estratègia d'avaluació d'indicadors comuns per al conjunt de l'Estat espanyol.

Desigualtats socials en l'accés a l'AP

Finalment, les accions incloses en aquest apartat s'orienten a la utilitat d' augmentar les prestacions del sistema públic per disminuir les desigualtats existents entre diferents estrats socials (com per exemple les prestacions odontològiques), o de perfeccionar les polítiques que permetin una millora de les condicions socials i de vida de les persones que repercutiran de forma positiva en el nivell de salut i, per tant, en la disminució de les desigualtats poblacionals existents. Així mateix es proposa que la història clínica contingui dades sobre la situació socioeconòmica de les persones.