31.10.2014

ENTREVISTA a Jordi Sunyer: "Veure els resultats de la recerca t'atrapa per sempre"

JordiSunyer_CREAL.jpg.crop_displayEl professor Jordi Sunyer Deu, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), així com co-director del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre adscrit a la UPF, ha rebut un ajut del Consell Europeu de Recerca per estudiar la possible relació entre contaminació atmosfèrica i desenvolupament neurològic en infants. 

El 2014 ha estat guardonat amb el Premi John Goldsmith, considerat el premi Nobel de les ciències ambientals,  per les seves contribucions sostingudes en el coneixement i la pràctica de l'epidemiologia ambiental. Atorgat per la Societat Internacional d'Epidemiologia Ambiental (ISEE), és el premi més important en aquest àmbit del coneixement.

- Què el va portar a dedicar la seva vida professional al medi ambient i a la salut pública?

Malgrat que el meu interès inicial era la medicina clínica, ben aviat em vaig sentir atret per la capacitat de prevenir les malalties a partir del coneixement epidemiològic. El destí em va confrontar amb la recerca de les epidèmies d'asma de Barcelona dels anys 80. Els hospitals es col·lapsaven de malalts molt severs i alguns morien sobtadament. La primera hipòtesi era la contaminació atmosfèrica, però varem descobrir que una proteïna de la soja al descarregar-la al port n'era la causa. La intervenció en les sitges del port va eliminar el problema, el nombre de malalts per asma a urgències va decaure de vuit a cinc al dia, i el d'asmàtics a intensius d'un cada quatre dies a un cada deu dies en el conjunt de la ciutat. Veure els resultats de la recerca t'atrapa per sempre.

- Quins fets l'han colpit més en relació a la contaminació? Anomeni un fet encoratjador i un altre desfavorable.

Les troballes de l'asma per soja van ser molt espectaculars pels pacients que la patien, però en el conjunt de la població l'impacte era petit. A resultes d'aquesta recerca vam començar a estudiar el paper de la contaminació i vam identificar efectes subtils en els pacients amb asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica, però de gran impacte per la persistència de l'exposició i la totalitat de la població urbana en risc. En els anys 90, els Estats Units estaven discutint els criteris per millorar l'aire de les ciutats americanes i l'Agència de Protecció Ambiental Americana em va contactar. La nostra experiència va servir perquè la qualitat de l'aire millorés notablement al país. A Europa hi hem anat al darrere, però els criteris de la Unió Europea (UE) no són tan estrictes, el que vol dir que es produeix un dany en salut que es podria evitar.

" Els contaminants més tòxics són les partícules quasi ultrafines que emeten majoritàriament els vehicles a dièsel ""

- Quin agent contamina més l'aire que respirem?

L'aire de les ciutats té una característica comuna arreu: els milions de vehicles a motor. Del que aquests emeten, avui sabem que els contaminants més tòxics són les partícules quasi ultrafines que emeten majoritàriament els vehicles a dièsel. Les altres fonts de contaminació, com les incineradores, les tèrmiques o la indústria del metall han pogut ser controlades amb major facilitat.

- En quin punt ens trobem de conscienciació medi ambiental?

Desconec els estudis sociològics al respecte, però crec que encara no és suficient perquè sigui determinant en l'elecció dels representants polítics. Que el canvi climàtic és un dels majors reptes del segle i que la contaminació de l'aire es troba entre els deu determinants de salut més importants, fins i tot per sobre el colesterol, encara es desconeix.

- Com es calcula el cost-benefici d'un aire net en termes de salut pública?

Per al control dels riscs, tenim un protocol que gestionen les agències governamentals, com ara la Organització Mundial de la Salut (OMS). En un primer pas, els experts, a partir de la revisió sistemàtica de la literatura científica, acorden uns nivells guia per sota dels quals es considera que no hi ha cap efecte. En un segon pas,  s'avalua, conjuntament amb economistes, enginyers i altres professionals, els cost-benefici de diferents intervencions per arribar als nivells guia. El tercer pas corre a càrrec dels òrgans polítics,  i consisteix en la gestió del risc i l'elecció de la millor estratègia.

- Pot citar alguns exemples?

Quan es va saber que el plom afectava el creixement i el desenvolupament del cervell,  es va eliminar de la benzina. En el cas de la contaminació de l'aire per partícules, s'han establert nivells de qualitat de l'aire. Cada ciutat ha d'escollir les seves intervencions. A Europa més de 220 governs han creat plans aprovats per la UE, i s'ha pogut avaluar la conseqüent disminució de la contaminació i millora dels indicadors de salut. Al nostre país,  no tenim els plans aprovats. Hi ha però, molts riscs dels quals en desconeixem els danys. Aleshores,  només queda el principi de precaució, com en el cas de les vaques boges.

- Les accions individuals,  pel que fa a la salut global ¿realment sumen?

I tant. És evident que les intervencions han de ser comunitàries. Tant pel que fa al canvi climàtic, com a la contaminació urbana. Un molt bon exemple ha sigut la prohibició del tabac en els llocs públics que ha dut a una verdadera protecció de la salut, no assolida amb les actituds individuals. Dit això, però, cal un canvi cultural. I per tant cal moure les persones una a una. Cal entendre que no podem viure allunyats de la natura, que som un  planeta i que la seva població ha de tendir a convergir en despesa i beneficis. La nostra activitat transformadora i el seu impacte econòmic, social, en salut no pot ser independent dels sistemes biogeofísics de la biosfera i els seus ecosistemes, de la desertització o la desaparició de les espècies. Ens hem posat, per primera vegada en la història, com a subjectes d'un experiment del qual desconeixem els resultats i per això cal una política global, però sobretot un canvi cultural cap a una visió global i ecològica.

" Ens hem posat, per primera vegada en la història, com a subjectes d'un experiment del qual desconeixem els resultats "

- Els coneixements derivats de la recerca mediambiental, s'han traduït en la presa de decisions en política sanitària?  Pot citar algun exemple?

T'he citat el tabac. Les polítiques de control protegeixen sobretot del fum ambiental. El cas de la prohibició de l'amiant n'és un altre. Aquí hem viscut el cas de Cerdanyola, on no només els treballadors, sinó els propis veïns, han mort per càncer de pulmó i de pleura. La prohibició del tabac i de l'amiant són històries d'èxit. La contaminació de l'aire de l'interior dels edificis és el cas contrari. Es el quart factor de risc en salut, per sobre de l'obesitat, de la manca d'exercici o de la malnutrició. Però té lloc als països en desenvolupament. I les intervencions amb nous processos de combustió domèstica han fracassat,  en general pel pes de la tradició.

- Quins són els reptes medi ambientals a Barcelona? Quina mesura creu que és més urgent de dur a terme?

El més important, de llarg, és la contaminació de la ciutat per trànsit rodat. Cal guanyar espai pels ciutadans aplicant una bateria d'intervencions. El projecte de les grans illes, que planeja enjardinar dos de cada tres carrers, és prometedor. La zona de congestió, amb limitació a l'accés segons el grau de contaminació del vehicle, és la mesura més utilitzada a Europa.

- Dels resultats dels seus estudis, com afecta la contaminació atmosfèrica als infants?

Els darrers anys hem descobert que la contaminació afecta el creixement prenatal, el pes al néixer, la simptomatologia respiratòria els primers anys, el creixement de la funció pulmonar i el creixement del desenvolupament mental.  Ens sobra evidència per actuar.

" La utilització de noves tecnologies de laboratori, de nous sensors per mesurar la contaminació personal i dels estudis de neuroimatge, ens permeten fer un salt endavant. "

- En què està treballant actualment?

En aquests moments ens estem centrant en l'efecte de l'ambient químic, com ara els disruptors hormonals comuns en la vida diària (en cosmètics, plàstics, aliments) i la contaminació de l'aire, tant durant la gestació com en els primers anys de la vida, i la seva interacció amb els determinants genètics en el desenvolupament del cervell i l'impacte en la salut mental (afeccions com el TDAH i alteracions en el comportament, principalment). La utilització de noves tecnologies de laboratori (el que en diem "òmica"), de nous sensors per mesurar la contaminació personal i dels estudis de neuroimatge, ens permeten fer un salt endavant.