07.02.2012

La Sala de Reflexió, d'Antoni Tàpies, obre les seves portes

Antoni Tàpies a la Sala de ReflexióLa Universitat Pompeu Fabra ha decidit recordar i alhora homenatjar la figura de l'artista Antoni Tàpies (1923-2012), que va morir ahir a Barcelona, obrint a la comunitat universitària i a la ciutadania en general la Sala de Reflexió del campus de la Ciutadella de la UPF, un espai singular inaugurat el 1996 i que habitualment està tancat al públic.

La Sala de Reflexió es podrà visitar des d'avui mateix i fins al dijous 16 de febrer amb aquests horaris:

-7 de febrer: de 14.00 a 19.00 hores

-8, 9, 10, 13, 14 i 15 de febrer: de 10.00 a 19.00 hores

-16 de febrer: de 10.00 a 14.00 hores

La Sala de Reflexió, un espai emblemàtic 

L'any 1993, Antoni Tàpies va rebre un encàrrec especial de la UPF: crear un espai de reflexió i meditació per al nou campus de la Ciutadella que s'estava construint. El pintor va acollir favorablement la proposta, sobretot a causa de la singularitat de poder dissenyar amb absoluta llibertat artística una capella laica.

Un cop inaugurat l'edifici Jaume I del campus de la Ciutadella al setembre del 1996, tres mesos més tard, el 5 de desembre, s'obria al públic la Sala de Reflexió. L'espai té una aparença de cripta semisoterrada de més de 500 metres cúbics, amb una planta de 10 x 5 metres i una altura de 10 metres, i es troba a la planta inferior de l'edifici.

Tàpies va concebre el disseny i el contingut de l'espai perquè contribuís a crear l'atmòsfera necessària per convidar a la reflexió i al recolliment interior del visitant. Així, la Sala de Reflexió reuneix una sèrie d'obres de l'artista, triades personalment, amb aquesta intenció. Es tracta del Díptic de la campana (1991, de 3 x 5 metres) i de l'escultura Serp i plat.

Tàpies va intervenir també en la col·locació de la vintena de cadires de boga que, disposades de manera ascendent en un dels murs laterals, simbolitzen l'elevació espiritual. La Sala es completa amb uns esgrafiats en els murs i amb la porta de vidre d'accés. L'espai està il·luminat per la llum zenital que entra per les tres finestres situades a la part superior.

Tàpies treballant a la Sala de Reflexió.El mateix Tàpies va escriure un text manuscrit amb l'ideari de l'espai que havia creat, que es pot llegir a l'entrada de la Sala de Reflexió, i que diu el següent:

"Davant dels excessos d'agitació, de dispersió mental i dels innombrables cultes a 'realitats falses' als quals estem sotmesos en les societats actuals, m'ha semblat molt oportú contribuir a crear un espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentració i, en definitiva, un millor apropament a la nostra veritable naturalesa.

Hi ha tota una tradició de creences que practica i aconsella aquesta possible modificació del nivell primari de la consciència per dur-la a les zones més autèntiques de l'ésser.Són tècniques que, adaptades a l'actualitat, fins es poden considerar una teràpia de gran importància per al nostre equilibri. I, de fet, el tronc principal de l'art de tots els temps no solament ha estat sempre aliat amb elles sinó que sovint n'és l'element principal.

En uns moments, doncs, tan dominats per les 'cultures' de la distracció i del negoci, quan fins alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt significatiu que des del món universitari recordem la necessitat d'uns espais de silenci i de reflexió amb els quals l'art justament pot exercir les seves funcions més nobles i segur que més útils als ciutadans".

La creació de la Sala de Reflexió de la UPF va suposar la instal·lació de la tercera gran obra pública de Tàpies a Barcelona, després de L'Homenatge a Picasso, ublicat al passeig Picasso , i de Núvol i cadira, la impactant escultura que corona la seu de la Fundació Tàpies del carrer Aragó.

> L'estreta relació d'Antoni Tàpies amb la UPF