17.05.2010

La UPF atorga el doctorat honoris causa a Michelle Bachelet

El rector Moreso imposa la Medalla Honoris Causa a Michelle Bachelet Sota la presidència del rector de la UPF, Josep Joan Moreso, avui 17 de maig, s'ha celebrat a l'auditori del camus de la Ciutadella la cerimònia acadèmica d'investidura de l'expresidenta de la República de Xile, Michelle Bachelet, com a doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. El padrí de la doctoranda, la primera dona que rep la màxima distinció de la Universitat, ha estat el degà de la Facultat de Comunicació, Josep M. Casasús, i l'acte s'ha retransmès en directe per la web de la UPF.

Després de l'obertura de l'acte a càrrec del rector, el secretari general, Josep Fargas, ha llegit l'acord de concessió del doctorat honoris causa pres pel Consell de Govern el passat 3 de març, que reconeix a Bachelet "la seva defensa dels drets humans en l'exercici de la màxima autoritat política de Xile, i per haver impulsat polítiques de reparació històrica i de reconciliació i de millora dels nivells de justícia social, amb especial atenció a la població femenina".

Seguidament, la vicerectora d'Estudiants de la UPF, Emma Rodero, ha llegit el text pòstum que l'exrectora de la UPF, M. Rosa Virós, havia preparat com a elogi dels mèrits de la doctoranda. El rector Moreso ha recordat la figura de Virós, que tot just va morir dissabte passat, i ha assenyalat que "la manera de fer-la present, recordar-la i homenatjar-la" no podria ser una altra que la lectura del seu text. Abans de llegir-se l'elogi, el guitarrista Eulogio Dávalos, ha interpretat "El cant dels ocells".

A continuació, el rector ha imposat a Bachelet la medalla que l'acredita com a doctora honoris causa per la UPF i l'expresidenta xilena, ja doctora, ha llegit el corresponent discurs d'acceptació, durant el qual ha dedicat al poble de Xile el doctorat honoris causa que la UPF li ha concedit. Michelle Bachelet, doctora honoris causa per la UPF

Eduardo Moga ha estat l'encarregat de llegir un fragment del poema "Altazor", de Vicente Huidobro, i també el poema "Oda a la esperanza", de Pablo Neruda. El guitarrista Eulogio Dávalos ha interpretat "Alfonsina y el mar", d'Ariel Ramírez i "Te recuerdo Amanda", de Víctor Jara. Finalment, el rector ha realitzat el darrer parlament de l'acte i el cor de la UPF ha interpretat el Gaudeamus igitur.

> Elogi de Michelle Bachelet a càrrec de M. Rosa Virós, pronunciat per Emma Rodero (pdf, 441 Kb).

> Discurs d'acceptació de Michelle Bachelet del títol de doctora honoris causa (pdf, 28 Kb)

> Vídeo publicat al canal institucional de la UPF a You Tube del discurs d'acceptació de Michelle Bachelet

> Parlament del rector (pdf, 424 Kb)

En els vint anys d'existència de la UPF només s'ha concedit la màxima distinció acadèmica a cinc persones més: l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau Desmond Tutu (2000), l'intel·lectual i historiador Miquel Batllori (2002), el director de cinema  Woody Allen (2007), l'economista i premi Nobel Robert M. Solow (2008) i l'humanista Alois M. Haas (2009).

Perfil biogràfic de Michelle Bachelet

Verónica Michelle Bachelet Jeria, és metgessa (pediatra) de professió. Va ser escollida presidenta de la República de Xile el gener de 2006 i el seu període de govern va finalitzar el passat 11 de març del 2010.

Va néixer a Santiago de Xile el 29 de setembre de 1951. Filla d'Alberto Bachelet, brigadier general de la Força Aèria i membre del govern de la Unitat Popular liderat per Salvador Allende, Michelle Bachelet va estudiar medicina a la Universitat de Xile, on va ingressar a les files del Partit Socialista. Després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, el seu pare va ser detingut pel Règim Militar, morint a la presó, i Michelle va passar a la clandestinitat. El 1975 va ser detinguda a Villa Grimaldi pels organismes repressius de la dictadura. Un cop alliberada, ella i la seva mare es van exiliar, primer a Austràlia i, després, a Alemanya.

Michelle Bachelet i el seu padrí, Josep M. CasasúsEl 1979 va tornar al país, va finalitzar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Xile i es va sumar a diversos moviments contraris al règim d'Augusto Pinochet. Amb el retorn de la democràcia, Bachelet va desenvolupar una carrera política de baix perfil, que canviaria radicalment en esdevenir ministra de Salut durant el govern de Ricardo Lagos Escobar el 2000. Al capdavant del ministeri va afrontar dos importants reptes: la millora de l'atenció primària i la reforma del sistema de salut. Dos anys després, el 2002, va assumir el càrrec de ministra de Defensa, sent la primera dona del país i d'Amèrica Llatina en ocupar aquesta responsabilitat. En aquesta posició, Bachelet es va convertir en una figura de gran popularitat i va ser designada com la candidata presidencial de la Concertació de Partits per la Democràcia per a les eleccions presidencials de 2005.

Bachelet va guanyar les eleccions i l'11 de març del 2006 es va convertir en presidenta de Xile, sent la primera dona en la història del país en ocupar el màxim càrrec governamental. La seva acció de govern durant aquest quatre anys s'ha caracteritzat per un "segell social" i, malgrat que la crisi econòmica mundial també ha afectat Xile, acaba el seu mandat amb unes xifres de popularitat altes i amb un bon índex d'acceptació entre la ciutadania.