El Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra va aprovar ahir la concessió del doctorat honoris causa a Michelle Bachelet, presidenta de la República de Xile en el període 2006-2010 -deixarà el càrrec el pròxim 11 de març. L'acte d'investidura tindrà lloc durant el tercer trimestre del present curs.

La proposta de Michelle Bachelet ja va ser proposada pel rector Josep Joan Moreso molt abans del recent terratrèmol que ha afectat Xile. Concretament en el Consell de Govern del passat 27 de gener, el rector va proposar concedir-li el doctorat honoris causa per la seva trajectòria personal i política com a defensora dels drets humans, la democràcia i la justícia.

En aquell Consell de Govern es va aprovar que una comissió formada pels professors Jaume Casals (com a president) i pels degans Josep Ferrer (Dret), Albert Carreras (Econòmiques), Mireia Trenchs (Humanitats) i Jordi Guiu (Ciències Polítiques) valorés els mèrits de la candidata.

En l'informe presentat en el Consell de Govern d'ahir, els membres de la comissió consideren que la proposta de concedir el doctorat honoris causa a Michelle Bachelet com una conseqüència natural del fet d'haver dedicat monogràficament la universitat els cursos anteriors a, respectivament, la igualtat de gènere i la justícia global. Com a ministra de salut i de defensa i com a presidenta, Michelle Bachelet ha contribuït, amb resultats evidents a Xile i amb un ressò internacional indiscutible, a aquestes dues causes. Destaca particularment el seu paper en el procés de reparació social i reconciliació històrica posterior al cop d'estat i a la dictadura militar del general Pinochet, tant més remarcable pel fet d'haver-ne estat una de les víctimes.

Durant la seva presidència, Bachelet ha hagut d'afrontar problemes greus, com ara les manifestacions dels estudiants de secundària i les protestes contra la reforma del sistema de transports de l'àrea metropolitana de Santiago de Xile, que haurien pogut provocar en cada cas una crisi irreversible per al govern. Tot i això, ha aconseguit superar-los amb una alta satisfacció de les parts implicades. Actualment, a la fi de la seva presidència, compta amb un 84% de satisfacció entre els ciutadans xilens i hi ha un consens internacional sobre la seva gran solvència política.

Primera dona honoris causa per la UPF

Michelle Bachelet serà la primera dona que rebrà el doctorat honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. En els vint anys d'existència de la UPF només s'ha concedit la màxima distinció acadèmica a cinc persones més: l'arquebisbe Desmond Tutu (2000), l'intel·lectual i historiador Miquel Batllori (2002, investit conjuntament per onze universitats), el director de cinema  Woody Allen (2007), l'economista i premi Nobel  Robert M. Solow (2008) i l'humanista Alois M. Haas (2009).

Perfil biogràfic de Michelle Bachelet

L'actual presidenta de Xile, Verónica Michelle Bachelet Jeria, és metgessa (pediatra) de professió. Va ser escollida presidenta de la República de Xile el gener de 2006 i el seu període de govern finalitzarà el pròxim 11 de març del 2010.

Va néixer a Santiago de Xile el 29 de setembre de 1951. Filla d'Alberto Bachelet, brigadier general de la Força Aèria i membre del govern de la Unitat Popular liderat per Salvador Allende, Michelle Bachelet va estudiar medicina a la Universitat de Xile, on va ingressar a les files del Partit Socialista. Després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, el seu pare va ser detingut pel Règim Militar, morint a la presó, i Michelle va passar a la clandestinitat. El 1975 va ser detinguda a Villa Grimaldi pels organismes repressius de la dictadura. Un cop alliberada, ella i la seva mare es van exiliar, primer a Austràlia i, després, a Alemanya.

El 1979 va tornar al país, va finalitzar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Xile i es va sumar a diversos moviments contraris al règim d'Augusto Pinochet. Amb el retorn de la democràcia, Bachelet va desenvolupar una carrera política de baix perfil, que canviaria radicalment en esdevenir ministra de Salut durant el govern de Ricardo Lagos Escobar el 2000. Al capdavant del ministeri va afrontar dos importants reptes: la millora de l'atenció primària i la reforma del sistema de salut. Dos anys després, el 2002, va assumir el càrrec de ministra de Defensa, sent la primera dona del país i d'Amèrica Llatina en ocupar aquesta responsabilitat. En aquesta posició, Bachelet es va convertir en una figura de gran popularitat i va ser designada com la candidata presidencial de la Concertació de Partits per la Democràcia per a les eleccions presidencials de 2005.

Bachelet va guanyar les eleccions i l'11 de març del 2006 i es va convertir en presidenta de Xile, sent la primera dona en la història del país en ocupar el màxim càrrec governamental. La seva acció de govern durant aquest quatre anys s'ha caracteritzat per un "segell social" i, malgrat que la crisi econòmica mundial també ha afectat Xile, acaba el seu mandat amb unes xifres de popularitat altes i amb un bon índex d'acceptació entre la ciutadania.