La Fundación Conocimiento y Desarrollo (CyD) i la Fundació Cercle d'Economia de Barcelona van celebrar el 22 d'abril la sisena edició de la seva jornada anual conjunta, enguany dedicada a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superir. Durant la jornada es va presentar l'Informe CyD 2008: "La contribución de las universidades españolas al desarrollo", coordinat pel professor de la UB Martí Parellada, i on la Universitat Pompeu Fabra ha tornat a ocupar una posició destacada en tots els indicadors.
L'acte va ser presentat per Antoni Castells, conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, que va destacar que l'existència d'una xarxa desenvolupada d'infraestructures, un sòlid teixit empresarial i centres universitaris potents (que competeixin tant per atraure com per formar talent) són els tres trets que cal potenciar per arribar a ser un país de primera. En relació amb l'aplicació del procés de Bolonya, el c onseller ha mostrat la seva "admiració pels rectors que expressen lideratge".
La taula rodona sobre "El futur de les universitats: renaixement o
decadència. Un vincle més estret amb les empreses" va estar presidida per
Javier Monzón, president del Comitè Executiu de Fundación CyD, i va comptar amb la
participació de
Josep Joan Moreso, rector de la UPF;
Joan Majó, director general d'Universitats de la Generalitat;
Joaquim Triadú, vocal de la Junta del Cercle d'Economia;
Antonio Pulido i
Rafael Bonete, catedràtics d'Economia Aplicada a les universitats Autónoma de
Madrid i Salamanca, respectivament; i
Regina Llopis, directora general del Grup AIA. El periodista
Joan Tàpia ha fet de moderador.
Durant el col·loqui, tots els ponents han coincidit, d'una banda, en què la inversió en innovació és la via per afrontar l'actual crisi econòmica; i, de l'altra, en què la cooperació entre universitat i empresa, sempre necessària, és absolutament imprescindible en l'actual context.
Per la seva banda, el rector Josep Joan Moreso, ha recuperat alguna de les idees recollides al Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, com ara la proposta, de cara a la reforma de la propera Llei Catalana d'Universitats Públiques, de crear un Consell del sistema universitari públic de Catalunya. Aquest Consell, que estaria integrat tant per persones de Catalunya com de fora, estaria presidit pel president de la Generalitat, i s'encarregaria d'establir els principals objectius del sistema d'educació superior, a més de proveir els mecanismes adequats per assolir-los. En aquest sentit, el rector ha exposat que podria emular-se el model de la Universitat de Califòrnia -una universitat pública amb deu campus de gran qualitat (quatre dels quals estan entre els 20 primers del prestigiós rànquing de Shangai)-, i governada per un patronat residit pel governador de Califòrnia.
Durant l'acte de clausura, el conseller d'Innovació Universitats i Empresa,
Josep Huguet, ha emfasitzat el paper d'una universitat "més implicada amb el
teixit social, tant públic com privat, i que ha de ser motor del desenvolupament
econòmic", remarcant què el coneixement és "l'única via" per encarar els reptes globals com
l'actual crisi econòmica, el canvi climàtic, els fenòmens migratoris o l'increment demogràfic.
La cloenda també ha comptat amb la participació d' Ana Patricia Botín, presidenta de la Fundación CyD, que ha destacat que "la societat espanyola encara no és plenament conscient del potencial de les seves Universitats, sobretot en el seu paper a l'hora de contribuir en el benestar social dels seus ciutadans"; i per Carlos Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d'Economia, que ha considerat l'espai europeu com "una gran oportunitat" per a fer un canvi que ja fa temps que es produeix a la resta d'Europa.