Les relacions entre gèneres i una particular visió de la feminitat, en què les dones prenen la paraula, van ser el fil conductor de les actuacions de l'Aula de Teatre, del Cor i de l'Orquestra de Cambra de la Universitat, que és com, a partir d'ara, s'anomena l'antic Conjunt Instrumental.
Així, els intèrprets de l'Aula de Teatre van representar diferents fragments
de textos clàssics que tenen a la dona com a protagonista central de l'acció.
Els passatges escollits d 'Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu; Lisístrata, d'Aristòfanes; i Antígona, de Sòfocles, representen la dona en diferents vessants i son les dones les que prenen la paraula i el protagonisme de manera manifesta. Les relacions entre gèneres i les noves imatges sobre la feminitat donen a aquests textos un caràcter de recerca d'una nova visió radicalment diferent sobre la dona en aquella època que encara és vigent en els nostres dies.
Entremig de les actuacions de l'Aula de Teatre van tenir lloc les intervencions de
l'Orquestra de Cambra i del Cor, que van interpretar diverses peces musicals en què la dona també
era protagonista.
Per exemple, les tres obres que van interpretar els dos flautistes de l'Orquestra de Cambra (a la imatge de la dreta) van ser extretes del Quadern d'Anna Magdalena Bach (Quadern de peces per a clavecí recopilades l'any 1725 per J.S. Bach per a la seva dona Anna Magdalena).
Els
textos de les dues cancons que va interpretar el Cor de la UPF —
Alfonsina i el mar, una poesia de Félix Luna amb música d'Ariel Ramírez i arranjament
d'Hugo de la Vega; i
Sant Josep fa bugada, una nadala popular del Rosselló amb harmonització d'Enric
Navàs— també se centraven en la figura femenina.