08-11-2007

Un col·loqui aprofundeix en les relacions entre Albert Camus i Espanya

"Discursos de llibertat: A. Camus, 'L'artista i el seu temps'", és el títol del col·loqui sobre Albert Camus, commemoratiu del cinquantè aniversari de l'obtenció del premi Nobel de Literatura per part de l'escriptor i pensador francès, que tindrà lloc els propers dies 7, 8 i 9 de novembre en dos escenaris diferents: el campus de la Ciutadella de la UPF i la seu de l'Institut Francès de Barcelona (Moià, 8. Barcelona).  

Aquet col·loqui internacional, organitzat per la UPF (Institut Universitari de Cultura, Facultat i Departament d'Humanitats) i per l'Institut Francès de Barcelona, es convoca per tal d'oferir la possibilitat de tornar a considerar de manera global la relació entre Camus i Espanya i per despertar l'interès per l'obra camusiana en la seva totalitat.Tot i l'origen humil de Camus, fill d'avantpassats catalanoparlants i de branca materna menorquina, aquest va arribar a ser un dels grans intel·lectuals del segle XX i un lluitador a favor de la llibertat. Així, el debat durant aquests tres dies posarà èmfasi en la "fidelitat a Espanya" (tal i com Camus l'anomenava), un terme que fa referència a la defensa que l'escriptor va fer dels republicans espanyols i catalans, al seu posicionament contra el franquisme, o als múltiples vincles existents, en tota la seva obra, entre la seva idea de llibertat i les seves representacions d'Espanya.

La inauguració del col·loqui va tenir lloc ahir 7 de novembre a la tarda, a la sala de graus Albert Calsamiglia (40.035) de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, amb un acte que va presidir el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i que va comptar amb les intervencions de Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya; Montserrat Cots, representant de l'Institut Universitari de Cultura de la UPF; Pierre Raynaud, director de l'Institut Francès de Barcelona, i Hélène Rufat, coordinadora del col·loqui. Seguidament, Jeanyves Guérin, professor de la Universitat de la Sorbona de París, va pronunciar la conferència inaugural "Camus i la guerra d'Espanya". (A la imatge, d'esquerra a dreta: Montserrat Cots, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Joan Moreso, durant la inauguració).

El col·loqui, a partir de diferents conferències, debats i taules rodones en què prendran part estudiosos i experts en l'obra de Camus d'àmbit internacional, se centrarà en dos eixos d'estudi: la qüestió de la llibertat, tant pel que fa als seus orígens com per les seves repercussions filosòfiques i polítiques, especialment a Espanya; i el compromís de Camus en la defensa de la llibertat i els valors humans. Així mateix, s'han establert cinc línies de treball diferenciades, al voltant de la idea d'"Espanya lliure" defensada per l'escriptor: les arrels mediterrànies, la vida política, Camus i la revolta, Camus i la tirania, i els vincles personals.

El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Educació i Ciència, la Universitat de Barcelona, la Societé des Études Camusiennes i l'Institut Menorquí d'Estudis donen suport a aquest esdeveniment.

Exposició bibliogràfica sobre L'étranger, la novel·la més coneguda de Camus

Coincidint amb la celebració del col·loqui, la Biblioteca General de l'edifici Jaume I acollirà l'exposició bibliogràfica " L'étranger, una novel·la, cent impressions", que també es podrà consultar en format virtual. La mostra, que s'inaugurarà el 7 de novembre a les 16.30 hores i es podrà visitar fins al 23 de novembre, està formada per 104 exemplars de L'étranger.

Conté tant edicions en francès com en una trentena d'altres llengües —xinès, letó, turc, serbocroat i malgaix (parlada a Madagascar), entre d'altres—, publicades entre el 1942 i l'actualitat, i vol mostrar la gran difusió que ha tingut i té aquesta novel·la d'Albert Camus, possiblement la seva obra més emblemàtica.

Aquest fons bibliogràfic forma part de la col·lecció privada de Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha cedit a la Universitat amb motiu de la celebració del col·loqui. El vicepresident de la Generalitat de Catalunya és un gran coneixedor de la vida i obra de Camus, pel qual ja es va començar a interessar a principis dels anys 70, encara sota la dictadura franquista. La col·lecció, que ara s'exposa per primera vegada, l'ha reunit en el darrer any i mig.


Last updated 15-03-2012
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona