· Edifici A: Sobre el carrer Llacuna, correspon a la nau de telers de l'antiga fàbrica de Ca l'Aranyó, de 3.070 m2, que ja ha estat rehabilitada i que acollirà el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Innovació (CRAI), un nou concepte d'equipament i de serveis que inclou biblioteca, aules informàtiques i laboratoris audiovisuals.

· Edifici B: Al llarg del carrer Tànger, correspon a la nau de l'antic magatzem de la fàbrica, de 1.855 m2, que després de rehabilitar-se acollirà espais destinats a la recerca i a la formació contínua.

· Edifici C/D: Nou edifici, de 10.610 m2 i de forma esgraonada, amb la façana alta sobre el carrer Roc Boronat i l'altra sobre l'espai lliure interior de la plaça. Acollirà els espais destinats a la docència i a la recerca (aules, aules d'interpretació, seminaris, despatxos de professors, sales de reunions, deganats), així com els despatxos de l'administració i els serveis generals de l'edifici.

· Edifici E: Nou edifici de 3.755 m2 sobre el carrer Roc Boronat, que està connectat amb l'edifici C/D als nivells d'accés, pati, soterrani i en els tres nivells superiors de l'edifici. Conté espais destinats als departaments i una rampa de comunicació amb l'àrea d'aparcament del conjunt.

· Plaça exterior: Amb una superfície de 2.210 m2 i unes mides de 42 x 51metres, serà l'espai de relació a l'aire lliure on es podran desenvolupar activitats culturals. Es configura com un espai polivalent i d'intercanvi obert a la ciutat, que podrà acollir activitats diverses, com ara projeccions de cinema, trobades del sector, exposicions, etc. La plaça està encerclada pels edificis que configuren el campus i el cos on hi hauran els platós del Centre de Producció Audiovisual. Des de la mateixa plaça i per mitjà d'unes escales descobertes, es pot baixar al nivell inferior, on s'ubicaran la cafeteria i una sala d'actes de 210 places. Uns lluernaris situats a la mateixa plaça permetran la il·luminació natural del vestíbul de la sala d'actes. La plaça estarà connectada en el nivell inferior amb l'edifici A.

Un bon exemple del compromís entre la universitat i l'empresa per dur a terme activitats conjuntament és l' espai de 5.000 m2 que, ubicat dins del Centre de Producció Audiovisual, formarà part del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Innovació (CRAI) de la Universitat. Es comunicarà amb la resta del Parc a través d'una gran plaça exterior. La UPF utilitzarà, en règim d'arrendament, els platós i espais tècnics (sales d'edició i de muntatge) que es construiran en aquest edifici.

Tot plegat, en un espai inicial de 24.000 metres quadrats, que acollirà un col·lectiu d'entre 3.500 i 4.000 membres de la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors i personal d'administració i serveis).

Es preveu que les instal·lacions del nou campus s'inaugurin a l'inici del curs 2006-2007.

EL NOU CENTRE D'INNOVACIÓ BARCELONA MEDIA

Ca l'Aranyó també s'hi ubicarà el Centre d'Innovació Barcelona Media, que formarà part de la xarxa de centres tecnològics del CIDEM (Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya) i donarà servei al sector industrial que gira al voltant dels media, i de la tecnologia i els continguts audiovisuals. Aquest sector, de gran importància per al desplegament econòmic de Catalunya, inclou la indústria relacionada amb el cinema, la televisió, la ràdio, la música i la discografia, l'animació, la publicitat, els videojocs, l'animació i els gràfics sintètics, els serveis per a assistents personals i mòbils, i la producció i distribució de continguts multimèdia generats per la premsa i les editorials.

El Centre d'Innovació Barcelona Media (CIBM) sorgeix com una transformació i ampliació de l'activitat de l 'Estació de la Comunicació, un projecte que va iniciar la UPF l'any 2002 per potenciar la innovació en l'àmbit de la comunicació, propiciant la cooperació entre el món de la investigació científica i la creació de nous continguts i formats de comunicació. L'Estació de la Comunicació va gestionar el 2004 diferents projectes de recerca bàsica i aplicada, projectes de transferència de tecnologia a les empreses i altres actuacions i serveis per un import de més de 3.400.000 euros, amb 131 persones (40 investigadors contractats i 57 professors i 34 becaris participant en aquests projectes). Actualment l'Estació de la Comunicació està treballant en tretze projectes europeus, dels quals en coordina cinc. El projecte original, que comptava amb els espais de l'Estació de França per al seu desplegament futur, s'adapta ara al nou marc del Parc Barcelona Media i amplia el seu àmbit d'actuació.

El Centre d'Innovació Barcelona Media vol ser la interfície entre l'empresa i els organismes d'investigació relacionats amb la innovació per potenciar el sector en l'àmbit local, ajudar a fer que sigui líder en l'àmbit nacional i a competir en l'àmbit internacional. Es regirà per un patronat que, presidit per la rectora de la UPF, tindrà representació de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i Enginyeria i Arquitectura La Salle. La majoria dels membres del patronat seran representants del sector industrial que supervisaran el disseny de les seves línies estratègiques i participaran en la determinació de les necessitats canviants del sector per millorar la competitivitat.

La missió del CIBM serà contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses en l'àmbit de la comunicació, atenent tant a la tecnologia com als continguts. Per fer-ho, el CIBM afavorirà la transferència a la indústria de tots el coneixements generats en l'àmbit acadèmic català i durà a terme activitats pròpies d'investigació i innovació. Així mateix, treballarà per a la conscienciació social de la innovació en l'àmbit de la comunicació i per donar rellevància a la capacitat industrial de Catalunya.

La tasca del CIBM es complementarà amb el desenvolupament d'activitats de formació, informació i interrelació, específiques del sector i per al sector.

CA L'ARANYÓ

Els Arañó, una família d'industrials del sector tèxtil Els orígens dels Arañó, una família de seders de la ciutat de Manresa, es remunten a finals del segle XVIII, on es coneix Gaietà Arañó com a teixidor de vels. El seu fill Josep, fabricant de mocadors de seda, fou el fundador de l'empresa Josep Arañó, Germans i Companyia, que va fer la transició cap al cotó.

El primer industrial destacat de la família fou Maurici Arañó, que es va desplaçar a Barcelona l'any 1815. Mort el 1822, el seu germà Lluís i el seu cosí Gaietà van constituir la societat Gaietà i Lluís Arañó, que dugué a terme la reconversió industrial cap a la llana.

Claudi Arañó i Arañó (1827-1884), fill del matrimoni de cosins Gaietà Arañó i d'Isabel Arañó, fou una de les personalitats més destacades de la indústria catalana del segle XIX. Ja als 19 anys era al capdavant de la societat familiar, que al 1850 disposava de 226 telers. Entre el 1851 i el 1852, l'empresa va funcionar sota el nom de Claudi Arañó i Companyia, i es va dedicar als teixits de mescla: la seda, el cotó i la llana.

L'any 1853, l'empresari va formar una societat amb el llaner de Mataró Antoni Escubós, anomenada Antoni Escubós i Companyia, que l'any 1866 ja disposava de 747 treballadors. L'any 1877, amb la retirada i posterior defunció del seu soci, Claudi Arañó va integrar tot el grup industrial de nou sota el nom de Claudi Arañó i Companyia.

A la mort de Claudi Arañó, primer la vídua i més tard els fills es feren càrrec del negoci, portant a terme diversos canvis en la producció i sota diferents noms de la societat.

Estructura de la fàbrica

La fàbrica tèxtil de Ca l'Aranyó, que entrà en funcionament l'any 1877, es va construir per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó, sota la direcció del mestre d'obres català Josep Marimón i Cot. El projecte inicial data del 1872 i el va portar a terme la societat anglesa proveïdora d'estructures Prince Smith & Son (Keighley, Yorkshire), que va exportar a Catalunya l'estil arquitectònic propi de l'escola de Manchester, el model de l'estructura metàl·lica i la maquinària.

El conjunt fabril de Ca l'Aranyó que s'està rehabilitant està integrat per dues construccions: una, situada al carrer de la Llacuna, de tipologia de fàbrica de pisos, i l'altra, d'un cos lineal més baix, tipus nau, al llarg del carrer Tànger.

La primera, on hi havia la nau de telers, té forma rectangular de mides 30 x 24 m2 i consta de planta baixa i tres pisos, amb sostre de dues vessants. El tancament és d'obra vista, amb funció estructural i aparellatge anglès. Interiorment són naus de planta lliure, amb estructura de pilars i jàsseres de fosa, que suporten les voltes ceràmiques. La coberta, que compta amb l'aparició rítmica de llucanes, es recolza en la mateixa estructura de pilars de fosa i en els tancaments, amb acabat exterior de teula àrab. La proporció dels finestrals ofereix una gran lluminositat interior i imprimeix un caràcter monumental a la façana.

La segona, un edifici longitudinal de 80 x 9 m2 en planta, de cos lineal més baix i que s'utilitzava com a magatzem, està conformat i executat només en planta baixa i pis. Té una estructura de pilars i jàsseres de fosa amb el mateix tipus d'unió que en l'altre edifici i volta catalana de tres fulls. Presenta un tancament estructural mitjançant paret de càrrega, amb pilastres de reforç per admetre les encavallades.

Completa el conjunt una imponent xemeneia, realitzada en maó vist i de forma cònica, que també s'ha conservat.

Un edifici singular del patrimoni industrial

Ca l'Aranyó és diferent d'altres exemples de l'arquitectura tèxtil que es bastiren a Catalunya al llarg del segle XIX. Així, pel que fa al sistema constructiu, és l'únic cas de fàbrica de pisos a Catalunya on s'adaptà l'estructura metàl·lica anglesa importada (que aporta la solució dels nusos entre les jàsseres, pilars i tirants) a la volta catalana, que era el sistema constructiu tradicional del darrer quart del segle XIX a Catalunya. Es pot dir que aquesta barreja de dos llenguatges és la singularitat més expressiva dels edificis.

A més, urbanísticament, fou el primer projecte industrial presentat en el municipi independent de Sant Martí de Provençals que es va concebre amb la voluntat d'implantar-se decididament a les alineacions marcades pel Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, definides el 1859.

L'any 1948, Xavier Arañó, en nom de la societat Arañó i Companyia, va encarregar a l'arquitecte Joaquim Vilaseca la rehabilitació de l'extrem dret de la nau lateral, amb la construcció d'un pis més i l'habilitació del xamfrà d'accés. El seu bon coneixement en el tractament de la fàbrica de maó d'en Vilaseca, heretat del seu pare Josep -arquitecte de l'Arc de Triomf (1887), que obria l'Exposició Universal de Barcelona de 1888-, va fer que aquesta ampliació quedés perfectament integrada, i se'n fes difícil la seva apreciació.

La fàbrica va tancar l'any 1986 i les instal·lacions van començar un procés de degradació, aturat amb la decisió de la UPF de construir en aquest espai el seu nou campus de la Comunicació. Amb la rehabilitació del conjunt de Ca l'Aranyó, la UPF ha aconseguit recuperar aquest magnífic exemple del patrimoni industrial català.

El projecte de rehabilitació

El projecte de rehabilitació que s'ha dut a terme, a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, manté els elements que el converteixen en un edifici singular, com són la tipologia, la concepció constructiva i la solució estructural. S'ha tingut cura de tots els detalls, valorant l'especificitat d'aquest model, i s'ha plantejat la transparència de l'estructura, amb la intenció de deixar a la vista els seus elements més característics: pilars, voltes i encavallades.

Amb un pressupost de tres milions d'euros, els objectius bàsics a l'hora de fer-ne la restauració han estat aturar el procés de degradació dels dos edificis i xemeneies preservades, un cop lliures de les construccions annexes, i fer les reparacions urgents de consolidació (estructura, fonaments, coberta i tancaments) a fi de deixar els edificis preparats per dotar-los d'un posterior ús com a equipament, sense modificar-ne les característiques formals, tipològiques i espacials.

El conjunt emblemàtic de Ca l'Aranyó està inclòs dins el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, amb el Nivell B (Bé Cultural d'Interès Local). També ha estat destacat per l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, com un dels 100 elements del patrimoni industrial català.