Wellington 1 és la primera construcció d'un conjunt d'edificis de nova planta que s'aixecaran al llarg del carrer Wellington, en els terrenys situats entre el Parc de la Ciutadella i els edificis Jaume I i Roger de Llúria de la UPF. Aquests terrenys estan ocupats per uns antics pavellons militars, una part dels quals han estat enderrocats recentment.
El nou edifici és un projecte de Juan Navarro Baldeweg, el primer que aquest arquitecte realitza a Barcelona. Segons el calendari previst, podria estar enllestit al desembre del 2004.
La imatge mostra una maqueta de l'edifici.
>
Els
antecedents
>
Juan Navarro Baldeweg
>
Memòria descriptiva de l'edifici
Un nou edifici per acollir iniciatives de recerca en ciències socials i les
humanitats
Wellington 1 tindrà una superfície total construïda de 3.611 m2, i s'obrirà en direcció sud-est
cap a la Vila Olímpica i la seva banda marítima. El projecte consisteix en un edifici de sis
plantes unides de dues en dues per mitjà de rampes que es tanquen a mesura que s'avança en alçada.
Les rampes organitzen l'espai a la cantonada transparent que dóna sobre el Parc. A tocar, hi ha
unes zones d'estar que permeten una contemplació controlada de l'exterior. Un joc de llums i ombres
provocat per una sèrie de brise-soleils o persianes para-sol d'alumini lacat en vermell a
l'interior i l'exterior amenitzen l'espai, alhora que controlen la radiació solar. A la tercera
planta, hi ha una pasarel.la envidrada que enllaça el nou amb Jaume I.
Pel que fa a l'ús de Wellington 1, el soterrani i la planta 0 seran majoritàriament
utilitzats per la UPF; les plantes 2 i 3 es destinaran a noves iniciatives de recerca tan internes
com externes en l'àmbit de les ciències socials i les humanitats, i en les plantes 3 i 4
s'allotjarà el
Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), un
institut de recerca patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la UPF que funciona des de l'any
1993.
Els antecedents: el Pla Especial de l'Àrea de la Ciutadella
La construcció de l'edifici Wellington 1 té el seu antecedent en el Pla Especial de l'Àrea de la
Ciutadella de la UPF, que preveia la construcció d'un conjunt d'edificacions entre el parc i el
campus destinats a acollir aules per a seminaris i despatxos de professors. El Pla susdit estableix
que aquests nous espais tendiran a la verticalitat per tal de permetre una transparència i una
permeabilitat visual i física des del Parc. Amb aquest objectiu, la UPF va convocar al maig del
1995 un concurs restringit d'idees que va conduir, al gener de 1997, a l'encàrrec a l'arquitecte
Juan Navarro Baldeweg del projecte de construcció dels edificis situats davant de Jaume I. A
l'equip d'arquitectes format per José Antonio Acebillo i el desaparegut Enric Miralles es va
adjudicar el projecte dels espais adjacents a Roger de Llúria.
Aquest segon projecte, denominat els
Pavellons de la Ciutadella, consisteix en un
conjunt d'onze edificis concebuts com una prolongació de l'edifici Roger de Llúria, i
interrelacionats a través de pasarel.les que divideixen l'espai en unes geometries que deixen
passar la llum.
Juan Navarro Baldeweg, un dels més prestigiosos arquitectes espanyols
Va néixer a Santander l'any 1939. És doctor en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior
d'Arquitectura de Madrid (1969).
Compagina el seu despatx particular d'arquitecte amb la docència de l'arquitectura -és
catedràtic de Projectes Arquitectònics de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la
Universitat Politècnica de Madrid- i la pintura. Des de l'any 1971, ha estat, en diferents
períodes, professor a les universitats de Yale, Princeton, Harvard, Politècnica de Madrid i
Navarra. Ha estat guardonat amb el premi Nacional d'Arts Plàstiques (1990). L'any 2000 va ser
elegit acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i un any després va ser nomenat
Honoray Fellow de The American Institute of Architects. En tres ocasions -1991, 1992 i 1998- ha
estat seleccionat finalista del premi Mies van der Rohe.
És autor de nombroses obres tant a Espanya com a l'estranger, entre les quals destaquen: el
Palau de Congressos i Exposicions de Castella-Lleó, a Salamanca (1985); el Palau d'Exposicions i
Congressos de Cadis (1989); la seu de la presidència de la Junta d'Extremadura, a Mèrida (1995); el
Museu de la Col·lecció Salvador Allende, a Santiago de Chile (1993); l'ampliació del Museu Getty, a
Malibú (1993); la biblioteca de la Facultat de Música de la Universitat de Princeton (1997); la
remodelació de la Biblioteca Hertziana, de l'Institut Max Planck de Roma (1995); i el Centre de
Recerca i Museu d'Altamira (CIMA), a Santillana del Mar (2001).
En paral·lel a la seva activitat com a arquitecte, Navarro Baldeweg ha conreat una llarga
trajectòria com a pintor i, des de l'any 1960, ha exposat la seva obra de manera individual o
col·lectiva en prestigioses galeries d'art espanyoles i de l'estranger. La seva obra està
representada en nombrosos museus i col·leccions públiques, com ara la Col·lecció d'Art Contemporani
de la Fundació "la Caixa", l'IVAM, el Reina Sofía (Madrid), el Museu d'Art Espanyol Comtemporani de
la Fundació Juan March (Palma de Mallorca), i The Art Institute of Chicago.
Memòria descriptiva de l'edifici
L'edifici se situa davant del parc de la Ciudatella, i s'obre en direcció sud-est cap a la Vila
Olímpica i la seva banda marítima.
El programa de l'edifici acull les necessitats de dos instituts de recerca, cadascun del
quals ocupa dues plantes consecutives, si bé comparteixen les plantes baixa i subterrània, que
acullen els usos comuns.
Es tracta d'un edifici de sis plantes unides de dues en dues per mitjà de rampes que es van
tancant a mesura que s'avança en alçada. Les rampes organitzen l'espai a la cantonada transparent
que dóna sobre el Parc. A tocar de les rampes hi ha unes zones d'estar sobre les quals es divisa
l'espai complet en alçada que allotja les rampes, i es permet una contemplació controlada de
l'exterior. Un joc de llums i ombres provocat per una sèrie de brise-soleils o persianes para-sol
d'alumini lacat en vermell a l'interior i l'exterior amenitzen l'espai, alhora que controlen la
radiació solar. El conjunt de despatxos s'ordena reticularment al voltant d'un nucli d'ascensors i
lavabos.
El sòl de suport de l'edifici es modela en la forma d'un petit turonet de gespa o de
jardineria, com si la vora del Parc s'endinsés fins a l'edifici.
La planta baixa, que és la planta d'accés, acull tres aules d'ús polivalent que pertanyen a
la UPF i la resta d'espais comuns. Està unida per mitjà d'una gran rampa a la planta subterrània,
la qual acull una aula esglaonada de la UPF, il·luminada zenitalment, i arxius per a ambdós
instituts, un magatzem de bicicletes, lavabos i vestidors. En aquesta planta hi ha una connexió amb
l'edifici Jaume I.
Les plantes primera i segona, que pertanyen a un dels instituts, queden unides entre elles
per mitjà de la rampa ja esmentada, i aïllades de la resta de l'edifici per tancaments de vidre.
Les plantes tercera i quarta pertanyen al CREI, i funcionen igual que les dues anteriors.
A la planta tercera s'estableix una comunicació amb l'edifici Jaume I a través d'una
passarel·la envidrada. Les dues plantes acullen dues sales públiques grans, dues sales per a
secretaria i fotocòpies, deu despatxos grans de més de vint metres quadrats per a ús individual o
col·lectiu i sis despatxos de menys de vint metres quadrats per a ús individual, així com un nucli
d'ascensors i de lavabos, respectivament.
L'estructura és de formigó, llevat de la formada per elements de tub d'acer que suporta la
cantonada envidrada que dóna sobre el Parc. La resta de les façanes són de mur cortina en bandes
horitzontals de vidre plata opac i transparent.
Juan Navarro Baldeweg
Arquitecte