La UPF va celebrar el 20 de desembre passat les festes de Nadal amb una actuació del Conjunt Instrumental, el Cor i l'Aula de Teatre de la Universitat. En l'acte va intervenir la rectora de la UPF, M. Rosa Virós, amb el parlament que consta a continuació.

"Amigues, amics,

"Quan arriba Nadal tots ens diem paraules amables de bons desitjos i estimació; paraules que s’endú el vent, una alta concentració de paraules que potser serien més agraïdes si fóssim capaços de distribuir-les sàviament al llarg del temps.

"Cada vegada procuro pronunciar-ne menys quan són en va. No ens instal·lem, però, en el silenci eixut. Diguem-nos, doncs, paraules senzilles.

"L’any passat vam enviar una nadala lluminosa; parlàvem de ciutat, de coneixement, d’obertura al món. Hi havia, a una banda, una Barcelona assolellada, de cara al mar; i, a l’altra, hi havia una imatge borrosa, fruit de l’ampliació fotogràfica i de la llunyania. Si s’hi posava atenció s’hi endevinaven, més enllà d’una finestra oberta, els colzes d’una noia sobre una taula, un llibre, una carpeta de la UPF...

"Aquest any, per contra, la nadala és fosca, complexa, extreta d’un llibre del segle XVII de la Biblioteca Haas, donada recentment a aquesta universitat. I el missatge que figura a l’anvers és sever: coneix-te a tu mateix! Nosce te ipsum

"Certament, abans d’afrontar una realitat no pas senzilla i moltes vegades dura cal que mesurem amb quines forces comptem i fins a on estem disposats a utilitzar-les en el nostre compromís social i universitari.

"Dos Nadals com a rectora de la UPF em permeten remarcar com són de complementàries les llums i les ombres en tota construcció col·lectiva. Cal conèixer bé què hi ha en nosaltres de sòlid i què de fràgil. Si ens coneixem a nosaltres mateixos, segur que serem més tolerants amb els qui ens envolten, i també més exigents i més creatius en l’assumpció de les nostres responsabilitats.

"En el revers de la nadala d’enguany, el poeta sufí Ibn’Arabî ens exhorta a no refugiar-nos en el redós de creences excloents, perquè tots compartim una mateixa cavalcadura: l’amor. Crec que només l’amor per l’universal pot fer de veritat que un altre món sigui possible.

"El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, en què els dies són més curts i més foscos. A mi, però, m’agrada mirar-m’ho d’una altra manera: per a mi, és la preparació i l’inici dels dies resplendents de la primavera.

"En nom de l’equip de govern de la Universitat, us desitjo a tots —professores i professors, personal d’administració i serveis i estudiants, i també als qui, amb el vostre art, heu contribuït a fer aquesta celebració més entranyable— el millor per a l’any 2003".