En el marc de la concessió de les beques de recerca Ernest Lluch, el dimarts 16 de desembre, a les 19.00 hores, tindrà lloc a l'auditori del Museu d'Història Contemporània (Palau de Mar, Plaça de Pau Vila 3) la presentació del llibre La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Una institució decisiva en la política catalana, d' Eduard Martí, investigador de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives ( IUHJVV) de la UPF i guanyador de la III Beca de Recerca Ernest Lluch (2006). La presentació de l'obra anirà a càrrec de Joaquim Albareda, director de l'IUHJVV, autor del pròleg i director de la tesi doctoral de l'autor.
Una institució per la defensa de les Constitucions de Catalunya
La
Conferència
dels Tres Comuns (1697-1714) explica el paper decisiu que va jugar la
Conferència
dels Tres Comuns durant el difícil context de la Guerra de Successió. Durant el
període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714),
els tres comuns:
Consell de Cent,
Diputació del Catalunya i
Braç Militar, assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions
davant les transgressions dels monarques.
Eduard Martí comenta que "el seu ferm posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya va ser el millor antídot contra les dèries absolutistes de Felip V i Carles III, l'arxiduc. L'èxit que tingueren s'explica, però, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per presència al seu si d'un grup dirigent d'ampli abast social, que incloïa també a importants membres l'elit mercantil".
L'obra,
que s'ha publicat en català i en castellà, sorgeix de la
tesi doctoral realitzada per Eduard Martí a la UPF:
La Conferència dels Comuns i el Braç Militar. Dues institucions decisives en el tombant del
segle XVII, amb la qual va obtenir, el 25 de juny del 2008, la màxima qualificació
excel·lent cum laude, sota la direcció de
Joaquim Albareda.
La tesi doctoral va versar sobre la Conferència dels Comuns, una institució rellevant per la seva significació dins el context de les institucions representatives ja que va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques.
Eduard Martí Fraga (Lleida, 1979) és llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra el 2001 i doctor en Història per la UPF (2008). Les seves principals línies de recerca a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives se centren en l'estudi de la guerra de Successió, les institucions catalanes a l'època moderna i l'anàlisi dels grups dirigents.