Del total de 126 preceptes del nou Estatut català impugnats en els set recursos d'inconstitucionalitat interposats contra ell, més de la meitat ( 74 preceptes) es recullen en l'estatut andalús, dels quals 39 apareixen de forma idèntica, 19 amb variacions de detall en la redacció, i els 16 restants contenen variacions més importants en la forma i en el fons. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l'estudi "Comparativa entre les reformes dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i d'Andalusia. Articles impugnats davant el Tribunal Constitucional", realitzat per Albert Lamarca i Vanessa Casado, professor titular i becària de recerca, respectivament, de les àrees de Dret Civil i de Dret Administratiu de la UPF (els podem veure a les imatges del costat). El treball s'ha publicat al número 391 d' InDret , revista per a l'anàlisi del Dret, editada en format electrònic per l'àrea de Dret Civil.

L' objectiu de l'estudi és contribuir al debat jurídic en el marc el procés de reforma dels estatuts d'autonomia a l'Estat, en relació als diferents recursos d'inconstitucionalitat que s'hi puguin plantejar. Inclou un quadre amb la comparativa dels articles de l'estatut català que han estat impugnats amb els corresponents de la proposta de la reforma de l'Estatut andalús que són idèntics, molt semblants o similars amb variacions, algunes de matís i d'altres de fons. Dels 126 preceptes en total impugnats, al quadre se'n recullen i comparen 74. Els 52 restants no són objecte de comparació, bé perquè la matèria objecte de regulació no s'hi conté, especialment en qüestions vinculades amb la realitat nacional i política de Catalunya, o bé perquè la matèria està regulada de forma jurídicament molt diferent, especialment en seu competencial.

Principals coincidències

Alguns dels passatges idèntics o que coincidieixen molt fan referència, entre d'altres àmbits, a la justícia (atribucions del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, del president, de la fiscalia, del Consell de Justicia, o convocatòria d'oposicions); a la designació de representants d'òrgans constitucionals (com ara el Tribunal Constitucional); ubicació i finançament de les infraestructures; comissió bilateral entre el govern autonòmic i l'Estat; finançament (agència tributària pròpia i atribucions de la comissió d'assumptes econòmics i fiscals); competències aeroportuàries; paradors de turisme; relacions amb la UE, o consultes populars, entre d'altres.

La comparativa comprèn articles dels set títols en què s'estructura l'Estatut: Títol Preliminar; Drets, deures i principis rectors; Institucions; el Poder Judicial a Catalunya; Competències; Relacions Institucionals de la Generalitat; Finançament; Reforma de l'Estatut, i la seva part final.

Repercussions de l'estudi

L'estudi vol destacar que des d'un punt de vista jurídic els recursos d'inconstitucionalitat interposats contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya davant del Tribunal Constitucional haurien de resultar afectats per l'aprovació del nou estatut d'Andalusia (ahir el ple del Senat va donar llum verda al text andalús, després que el Congrés l'aprovés el passat 2 de novembre), en el qual més de la meitat dels preceptes impugnats al text català s'hi recullen de forma idèntica o bé molt similar.

Tanmateix, el treball constata que els ordenaments jurídics continentals europeus no solen admetre escrits acadèmics independents dirigits als tribunals de justícia en el marc de procediments de gran importància, cosa que sí que permeten els països de la Common Law, especialment en les jurisdiccions nord-americanes, mitjançant el procediment anomenat d' Amicus Curiae.