Els estudis del discurs

La comunicació contemporània té múltiples canals i una gran diversitat de mitjans. L'anàlisi reflexiva i crítica dels discursos i de les pràctiques comunicatives s'ha convertit en una necessitat social per a adquirir competències lingüístiques i comunicatives a nivell superior, per a conscienciar als ciutadans i per a assolir criteris de discerniment. La seva aplicació és fonamental per a l'educació lingüística i per a l'activitat professional en tots els àmbits de la vida social (política, religió, vida quotidiana, institucions acadèmiques, dret, empresa, mitjans de comunicació, etc.)

Els estudis del discurs són producte del desenvolupament de disciplines diverses que han convergit en els últims decennis en un nou plantejament de l'estudi de l'ús de la llengua en el seu context de producció i d'interpretació. Forma part dels estudis de la llengua amb les següents particularitats:

  • Quant al seu ús (no quant a la competència dels parlants o quant al sistema lingüístic estricte)
  • En el seu ús comunicatiu, és a dir, entre parlants que interactuen amb propòsits determinats
  • En el seu ús oral, actualment possible pels mitjans d'enregistrament audiovisual existents
  • En el seu ús escrit, ja tradicional en els estudis literaris, però en el estudis del discurs ampliat a tota classe de textos escrits de tots els àmbits socials
  • En les seves unitats de comunicació, 1) classificades segons àmbits socials, gèneres discursius i tipus/seqüències textuals. 2) en la seva estructura, en el seu contingut global i local, en el seu ancoratge pragmàtic i en els recurs retòrics utilitzats
  • En relació amb altres formes de comunicació que es donen simultàniament (gest, expressió facial, postura i moviment del cos, veu, imatge visual, fotografia, filmació, esquemes, figures, dibuixos…)
  • En relació amb les representacions mentals dels parlants, que formen el fons de sobreentesos que permeten derivar informació implícita necessària per a la comunicació.
  • INTERDISCIPLINAR: Des dels anys seixanta del segle XX diverses disciplines com la sociologia de la interacció, l'antropologia, la lingüística textual, funcional i enunciativa , les ciències cognitives, la pragmàtica, la retòrica, l'anàlisi conversacional i els estudis de semiòtica han contribuït a abordar els diferents aspectes globals i locals de la comunicació oral i escrita.
  • TRANSDISCIPLINAR: Segons l'objecte d'anàlisi, els estudis del discurs són transdisciplinars, perquè l'analista ha de tenir en compte els principis bàsics que regeixen l'objecte d'estudi seleccionat des de les disciplines corresponents.