Elisabeth Miche
Elisabeth Miche és Llicenciada en Lletres per la Universitat de Ginebra
i Doctora en Filologia Romànica per la mateixa universitat. Ha estat
docent de la Facultat de Lletres de la Universitat de Ginebra
(1986-1997) i de l'École de Traduction et Interpréation d'aquesta
mateixa ciutat (1994-1997). Entre 1995 i 1997 va estar d'investigadora
en el Fonds National Suís de la Recherche Scientifique en un projecte
sobre el diàleg. A partir de 1997 inicia la seva docència en la
Universitat Pompeu Fabra de Barcelona on imparteix classes en el
departament de francès.
Investigació
Les seves línies d'investigació són: connectors, polifonia, anàlisi del
discurs, enunciación i debats polítics.
Els seus projectes:
1.
La des-subjetivación del subjecte en els manuals de llengua per a
estrangers.
El projecte actual, que està en els seus inicis, pretén
interrogar els postulats implícits que regeixen el discurs dels
manuals
d'ensenyament de segones llengües. Aquests mètodes
reduïxen al subjecte
(llegeixi's l'alumne) a un simple ésser comunicant. La pregunta
que ens
plantegem és: sobre quins postulats implícits de la
llengua, del
subjecte i de la comunicació parteixen aquestes perspectives i
teories? Quines conseqüències tenen a l'hora d'adquirir i
definir el que és
una llengua i el seu ensenyament? Es pot adquirir una llengua
prescindint de la seva dimensió emocional, subjectiva i
identitaria?
2.
Le jeu des rapports de force et de place dans le débat Royal-Sarkozy à la présidentille 2007
En aquesta investigació s'analitza en el debat televisiu del 2 de maig
del 2007, el moment que S. Royal ataca a N. Sarkozy i denuncia la seva
falta de moralitat. Aquesta escena, particularment comentada l'endemà
del debat, va ser objecte d'una doble interpretació. S'aposta per que
l'anàlisi discursiva i enunciatiu d'aquest fragment aporta una nova
llum referent a la seva interpretació.
3.
Anàlisi contrastivo dels marcadors pertant (català) i pourtant
(francès).
En els treballs de redacció en francès d'estudiants catalanoparlants de
segon any de carrera de traducció apareix molt sovint un mal ús del
connector francès pourtant. Ho usen com un consecutiu quan és
adversativo. Aquesta investigació es proposa presentar un estudi
diacrònic de cadascun d'aquests marcadors per a veure si, en un moment
donat, a més de la seva similitud morfològica, van tenir alguna
equivalència semàntica i, en cas afirmatiu, en quin moment els seus
usos es van distingir.
E-mail: elisabeth.miche@upf.edu
Web: http://argos.upf.edu?id=5f301baf1851901f&idioma=ca