Objectius
Assolir una visió general de la contribució de la informació contextual al significat lingüístic i els seus efectes sobre les dimensions estructurals del llenguatge natural. Amb aquest propòsit, caldrà considerar diversos components pragmàtics des de diferents perspectives i examinar la relació entre aquests components i la semàntica, la sintaxi i la entonació. A lacabar el curs lestudiant hauria de saber identificar fenòmens pragmàtics i parlar-ne analíticament i esbossar solucions a problemes lingüístics de naturalesa pragmàtica. Les competències específiques a desenvolupar són les següents:
· Identificar fenòmens pragmàtics en el llenguatge natural
· Tenir consciència de la importància del context i la
dinàmica entre els interlocutors i el seus estats cognitius en la comunicació
lingüística.
· Esbossar solucions a problemes lingüístics de naturalesa
pragmàtica
· Reconèixer components inferencials del significat: pressuposició,
implicatura, implicació lògica
· Parlar analíticament de lexpressió de referents
i de la resolució dexpressions referencials
· Segmentar discursos en una estructura atencional/retòrica
i estudiar-ne limpacte sobre els elements atencionals
· Distingir entre la manipulació de referents i lembalatge
informatiu dins del component atencional.
Continguts
1. La pragmàtica lingüística: definicions i abast. Tipologia
de fenòmens pragmàtics. Gramaticalita estructural, anomalia
semàntica i fortuna pragmàtica (felicity).
2. Significat lògic i significat pragmàtic. Inferència:
implicació lògica, implicatura, pressuposició. Revisions
de Grice.
3. Il.locució i actes de parla. Alguns aspectes de dixi personal, espaial
i temporal.
4. Anàfora I: expressió i resolució anafòriques.
5. Estructura textual i del discurs: components atencional i intencional.
Marcadors i connectors.
6. Anàfora II: resolució anafòrica local.
7. Perspectiva dinàmica del significat. Estadis informatius, common
ground i actualització informativa.
8. Estructura informacional de l'oració: tema-rema, "topic-comment"
i altres.
Estructura de lassignatura
Classe teòrica: 1h.30mins. dimarts, 17:00-18:30
Classe pràctica: 0h.45mins. dimecres, G1 i G2
Lectures i pràctiques fora de laula: 5h.15mins. (estimació)
Hi haurà 8 pràctiques, consistents en exercicis i problemes, i lectures setmanals. Les pràctiques fora de classe seran individuals i es lliuraran els dimecres de la setmana següent abans de la classe pràctica, ja que en parlarem durant la sessió (per tant, no savaluaran els lliuraments posteriors a la fi del termini).
Aula Global
Els materials de lassignatura es penjaran a lAula Global (llevat
de les lectures)
Avaluació
Basada en les 8 pràctiques fetes durant el curs, la discussió
bibliogràfica i la participació a classe en general (50%) i
una prova final (50%).
Calendari
teoria (dimarts)
pràctica (dimecres)
S01 12 abril
13 abril
S02
19abril
20 abril
S03
26 abril
27 maig
S04
03 maig
04 maig
S05
10 maig
11 maig
S06
17 maig
18 maig
S07
24 maig
25 maig
S08
31 maig
01 juny
S09
07 juny
08 juny
S10
14 juny
15 juny
Dossier de lectures
Per ordre dintroducció a lassignatura
1. Bach, Kent (1997). The semantics-pragmatics distinction: What it is and
why it matters. Linguistiche Berichte 8, 33-50.
2. Levinson, Stephen (1983). Pragmatics. Cambridge University Press. Capítol
1.
3. Hurford, James & Brendan Heasley (1983). Semantics: a coursebook. cambridge
University Press. 232-249.
4. Prince, Ellen (1981). Toward a taxonomy of given-new information. Dins
P. Cole, ed., Radical pragmatics, 223-255. Associated Press.
5. Givón, Talmy (1992). The grammar of referential coherence as mental
processing instructions. Linguistics 30, 5-55. [fragment petit]
6. Gundel, Jeanette, Nancy Hedberg & Ron Zacharski (2001). Definite descriptions
and cognitive status in English: Why accommodation is unnecessary. Journal
of English Language and Linguistics 5, 273-295.
7. Grosz, Barbara & Candace Sidner (1986). Attention, intentions, and
the structure of discourse. Computational Linguistics 12, 175-204.
8. Mann, William, Christian Matthiessen & Sandra Thompson (1992). Rhetorical
structure theory and text analysis. Dins W. Mann i S. Thompson, eds., Discourse
description: Diverse linguistic analyses of a fund-raising text, 39-78. John
Benjamins. [fragment petit]
9. Vallduví , E. (en prensa). Teoria de dinàmica de centres:
les relacions anàforiques locals. Dins Rudolf Ortega, ed., Actes del
Segon Taller de Ciències del Llenguatge (Report GRLMC n/97). Tarragona:
Grup de Recerca en Ling. Matemàtica i Enginyeria del Llenguatge (URV).
10. Vallduví, E. (1994). Updates, files, and focus?ground. Dins Peter
Bosch i Rob van der Sandt, eds., Focus and natural language processing, vol.
3, 649?658 (IBM Working Papers of the Institute for Logic and Linguistics
8). Heidelberg: IBM Deutschland.
Bibliografia general
BASSOLS, M. (2001). Les claus de la pragmàtica. Vic: Eumo Editorial.
DAVIS, S., editor (1991). Pragmatics. Oxford: Oxford University Press.
ESCANDELL, M.V. (1996). Introducción a la pragmática. Barcelona:
Ariel.
GAZDAR, G. (1979). Pragmatics. New York: Academic Press.
GREEN, G.M. (1989). Pragmatics and natural language understanding. Hillsdale,
N.J.: Lawrence Erlbaum Associates.
LEECH, G. (1990). Principles of pragmatics. London: Longman.
LEVINSON, S.C. (1983). Pragmatics. Cambridge, Eng.: Cambridge University Press.
MEY, J. (2001). Pragmatics. An introduction (2a ed.). Oxford: BlackwellPAYRATÓ,
L. (2003). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Barcelona: Editorial
UOC.
REYES, G. (1990). La pragmàtica lingüística. Barcelona:
Montesinos.
SCHLIEBEN-LANGE, B. (1984). Pragmàtica lingüística. Madrid:
Gredos.
YULE, G. (1996). Pragmatics. Oxford: Oxford University Press.
© Universitat Pompeu Fabra