1. Objectiu
L’objectiu global de l'assignatura és capacitar l'estudiant:
· Per reconèixer les aportacions principals tant de les teories lingüístiques com d'aprenentatge i dels estudis en lingüística aplicada en els diferents mètodes d'ensenyament de llengües (primeres, segones i estrangeres)
· Per comprendre la influència dels diferents contextos, així com també dels factors ambientals, socials i afectius en l'aprenentatge de llengües
· Per analitzar mètodes i materials d'ensenyament de llengües diversos segons els paradigmes teòrics i de recerca subjacents i en contextos diversos d'aprenentatge: presencials, semi-presencials i no presencials (entorns virtuals)
2. Competències
2.1. Generals
- Capacitat de síntesi
- Capacitat de construcció de coneixement a partir de l’elaboració de mapes conceptuals i la cerca de fonts documentals adequades
- Capacitat de presa de decisions
- Capacitat per a argumentar la presa de decisions
- Capacitat de selecció de lectures segons objectius
- Capacitat d'anàlisi crítica
- Capacitat per a elaborar un portafoli personal que serveixi de guia del propi procés de construcció de coneixement a partir de la lectura i l’anàlisi critiques tant de fonts documentals com de mètodes d’ensenyament
2.2. Específiques
- Capacitat per reconèixer els factors socioafectius i cognitius que tenen lloc en el procés d’aprenentatge de llengües, tant de llengües primeres i segones com de llengües estrangeres.
- Capacitat per identificar els trets principals de les diferents teories d’aprenentatge al llarg de la història, i fins l'actualitat, i per reconèixer les aportacions principals de les mateixes en els mètodes d'ensenyament de llengües
- Capacitat per reconèixer i comprendre les aportacions de les diferents teories lingüístiques a l'ensenyament de llengües.
- Capacitat d’anàlisi crítica dels diferents mètodes d’ensenyament de llengües.
- Capacitat d’anàlisi de mètodes i materials d'ensenyament de llengües en aprenentatges presencials, semi-presencials i no presencials
- Capacitat per reconèixer els avantatges i les dificultats de les propostes per a l'ensenyament de llengües basades en l'aplicació de les TIC (noves tecnologies)
2.3. Continguts
2.3.1. Conceptes
· Les implicacions de les diferents teories lingüístiques i dels estudis en lingüística aplicada en l'ensenyament de llengües
· Les teories d'aprenentatge i la seva relació amb l'ensenyament de llengües: conductisme, humanisme, cognitivisme, socioconstructivisme, etc.
· Relació entre els contextos d'aprenentatge i el tipus d'ensenyament: la influència dels factors ambientals, socials i afectius.
· La interculturalitat: retòrica contrastiva i ensenyament de llengües
· Estils i estratègies d'aprenentatge: l'autonomia de l'aprenent
· Les TIC en l'ensenyament de llengües. Principals propostes (CALL, self-access centers, enfocament electrònic, etc.), soft específic d’ensenyament (programes per habilitats, etc.): avantatges i dificultats d’aquestes propostes.
2.3.2. Procediments
· Introspecció i anàlisi dels aspectes cognitius, afectius i socials propis com a aprenent de llengua
· Construcció de coneixement a partir del contrast entre l’experiència com a aprenent i els ‘inputs’ teòrics
· Anàlisi d’activitats d’aprenentatge per tal d’extreure la base conceptual subjacent
· Experimentació i posterior reflexió d’activitats d’aprenentatge diverses per tal d’analitzar els components cognitius, afectius i socials
· Anàlisi de mètodes d’ensenyament en entorn diversos: TIC, semi-presencialitat, etc.
2.3.3. Actituds
· Actitud oberta cap a l’anàlisi i la reflexió
· Análisi crítica de l’’input’ teòric des de la perspectiva de la pràctica
· Curiositat pel funcionament dels processos d’aprenentatge
· Apreciar el treball en grup com a instrument de bastiment mutu
· Interès per a responsabilitzar-se del propi procés d'aprenentatge (aprendre a aprendre)
· Actitud crítica davant les activitats d'aprenentatge i la metodologia de treball
Bibliografia
Articles (1999), núm. 18, Fer aprenents autònoms, Barcelona,
Graó
Bosch, M. (1996), Autonomia i aprenentatge de llengües. Barcelona, Graó.
BOSCH, M. & ESTEVE, O. (1998), Guia per l’autoaprenentatge de llengües estrangeres. Universitat Pompeu Fabra: Publicació interna
Bosch, M., Esteve, O. (1999): “Activitats per desenvolupar la consciència lingüística” a ARTICLES, núm 18, P. 67-81.
COLL, C. (et al). El constructivismo en el aula. Graó. Barcelona, 1993.
ESTAIRE, S. & ZANÓN, J. “El diseño de unidades didácticas en L2 mediante tareas: principios y desarrollo”. Comunicación, lenguaje y educación, 1990.
ESTEVE, O. (2000), “La gramàtica en l’ensenyament de llengües estrangeres a adults“ a A. CAMPS (coord.): Gramàtica a l’aula. Barcelona. Graó.
ESTEVE, O. (2002), “La interacción en el aula desde el punto de vista de la co-construcción de conocimientos: un planteamiento didáctico” a: S. Salaberri (ed.): La lengua, vehículo cultural multidisciplinar. Aulas de Verano. MECD. P. 61-82.
Generalitat de Catalunya, Govern de les Illes Balears, Govern d’Andorra (2003): Marc europeu comú de referencia per a les llengües: aprendre, ensenyar,avaluar. Barcelona.
GROS, B. Teorías cognitivas de enseñanza y aprendizaje. EUB. Barcelona, 1995.
MARTÍN-PERIS, E. (1999), "L'educació per a l'autonomia: un nou paradigma docent?", ARTICLES de didàctica de la llengua i la literatura, Nº 18
Salaberri, S. (2002) (ed.), La lengua, vehículo cultural multidisciplinar, Aulas de Verano, MECD.
WILLIAMS, M. & BURDEN, R.L. Psicología para profesores de idiomas.
Enfoque del constructivismo social, Colección Cambridge de didáctica
de lenguas, Cambridge (sucursal en España), 1999.
© Universitat Pompeu Fabra