El Periódico. 5 de desembre del 2000

L'INDULT NO DESFÀ EL DELICTE

MONTSERRAT Comas d'Argemir
Magistrada i portaveu de Jutges per a la Democràcia.

Indultar un jutge condemnat per prevaricació continuada, un dels delictes més greus de la carrera, constitueix una burla a la justícia

La Constitució espanyola, a l'article 62, prohibeix els indults generals. No obstant, el Govern, en un acte sense precedents des de la instauració de la democràcia, ha aprovat inesperadament i de cop 1.442 indults, justificant-los de manera genèrica, cosa que equival a un indult general encobert. Les raons són tres i peregrines totes tres: que ho havia sol.licitat la Santa Seu, que és l'aniversari de la Constitució i que entrarem en un nou mil.lenni. Cap de les tres és "raó de justícia o equitat" en cada cas concret que pugui justificar el perdó de la pena imposada.

La vetusta i qüestionada llei d'indult, que data de l'any 1870, suposa una autèntica intromissió del poder executiu en les decisions judicials per raons d'oportunitat. Mitjançant l'indult, el Govern es reserva el dret de gràcia en el compliment de les penes acordades pels tribunals.

En el futur, i d'acord amb la necessària separació de poders del nostre Estat de dret, s'hauria de modificar la llei a fi de reservar els indults només per a aquells supòsits desgraciats de lentitud judicial, en què el transcurs del temps ha fet inútil el compliment d'una pena per part de persones plenament resocialitzades i, en últim extrem, per a aquells casos en què així ho sol.licités el mateix tribunal jutjador si considera que la pena és excessiva atenent el mal causat i les circumstàncies personals del condemnat. En tots els altres casos, les sentències hi són perquè es compleixin.

DE TOTS els indults concedits, el que segur que constitueix una burla a la justícia, perquè és una burla a les decisions del Tribunal Suprem i a la dignitat que es mereixen els justiciables, és el de l'exjutge Javier Gómez de Liaño, condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte de prevaricació continuada --dictar sabent-ho resolucions injustes--, un dels delictes més greus que pot cometre un jutge en l'exercici de la seva professió.

Mentre s'espera a conèixer els termes concrets del reial decret que aprova la seva concessió, del que ha dit el ministre de Justícia, Angel Acebes, se'n dedueix que Liaño ha de reingressar a la carrera judicial, una decisió que és contrària a l'informe del mateix tribunal que el va jutjar, que recordava que la pena d'inhabilitació especial per 15 anys a què va ser condemnat comporta la "privació definitiva de l'ocupació o càrrec". El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en compliment de la sentència ferma, va executar la pena el 24 de novembre del 1999, amb la pèrdua consegüent de la seva condició de jutge. Al meu entendre, el Govern s'ha extralimitat en les seves funcions: d'acord amb l'article 4 de la llei d'indult, no és possible concedir-lo quan la pena ja ha estat executada. El contrari equivaldria a una amnistia, és a dir, al perdó del delicte, una cosa que prohibeix expressament la Constitució.

En els pròxims dies sabrem com resolen aquest conflicte institucional el Tribunal Suprem, l'òrgan que ha d'aplicar l'indult, i el CGPJ, que és l'únic òrgan constitucional competent en matèria de nomenaments i destins de jutges i magistrats. Però és que, a més a més d'això, els termes en què es concedeix constitueixen un despropòsit: el Govern no té competències per disposar que no torni a exercir a l'Audiència Nacional i sí a qualsevol altre òrgan judicial. Aquesta decisió revela la seva pròpia desconfiança, i introdueix una arbitrarietat prohibida als poders públics, al promoure la desigualtat entre els ciutadans, com si uns fossin de més bona o més mala condició que altres. Els justiciables que s'hauran de sotmetre en el futur a la seva jurisdicció podran qüestionar, i amb raó, la imparcialitat i objectivitat de les decisions d'un jutge condemnat per haver dictat resolucions injustes.

Davant del suposat clamor popular que va al.legar al seu dia el fiscal Luzón favorable a la concessió de l'indult, la desaprovació ètica de la resta de la societat espanyola impedeix per raons de justícia, equitat i seguretat jurídica estar d'acord en el fet que un condemnat i a més a més separat de la carrera judicial torni a exercir de jutge, el qual té la funció de ser el màxim garant del compliment de les lleis. Aquest Govern, que va parlar tant a favor de la necessitat de millorar el servei públic de la justícia, amb aquesta decisió contribueix irremeiablement a la seva deslegitimació.