I. Lleis de modificació del Codi Penal aparegudes
a partir de setembre de 1998*
- Llei Orgànica
7/1998, de 5 d’octubre, de modificació de la Llei Orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per la qual se suprimeixen
les penes de presó i multa per als supòsits de no compliment del
servei militar obligatori i de la prestació social substitutòria
i es rebaixen les penes d’inhabilitació per als supòsits esmentats.
(BOE núm. 239, 6-10-1998; versió catalana, suplement núm. 7, 28-10-1998)
- Llei Orgànica 11/1999, de 30 de abril, de modificació del Títol
VIII del Llibre II del Codi Penal aprovat por Llei Orgànica 10/1995,
de 23 de novembre. (BOE núm. 104, 1-5-1999; versió catalana, suplement
núm. 9, 31-5-1999)
- Llei Orgànica 14/1999, de 9 de juny, de modificació del Codi Penal
de 1995, en matèria de protecció a les víctimes de maltractaments,
i de la Llei d'Enjudiciament Criminal (BOE núm. 138, 10-6-1999;
versió catalana, suplement núm. 10, 25-7-1999).
- Llei Orgànica 2/2000, de 7 de gener, de modificació
de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi
Penal, en matèria de prohibició del desenvolupament
i l'ús d'armes químiques (BOE núm. 8, de 10-1-2000;
versió catalana, suplement núm. 3, de 9-2-2000).
- Llei Orgànica 3/2000, d'11 de gener, de modificació
de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi
Penal, en matèria de lluita contra la corrupció d'agents
públics estrangers en les transaccions internacionals (BOE
núm. 10, de 12-1-2000; versió catalana, suplement
núm. 3, de 9-2-2000).
- Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats
dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE
núm. 10, de 12-1-2000; versió catalana, suplement
núm. 3, de 9-2-2000)
- Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la
responsabilitat penal dels menors, (BOE núm. 11, de 13 de
gener del 2000; versió catalana, suplement núm. 3,
de 9-2-2000).
* La primer
modificació del Codi Penal de 1995, la Llei Orgànica 2/1998, de
15 de juny, per la qual es modifiquen el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament
Criminal (BOE núm. 143, 16-6-1998; versió catalana, suplement núm.
3, 6-7-1998) ja va ser introduïda en el text de la primera edició
de la traducció catalana del Codi.
II. Relació de preceptes modificats
Relació de preceptes modificats, derogats o addicionats
|
Art. 33.2.g), 3.f) i 4. b) bis |
LO 14/1999 |
|
Art. 39 f) |
LO 14/1999 |
|
Art. 48 |
LO 14/1999 |
|
Art. 57 |
LO 11/1999 i 14/1999 |
|
Art. 83.1.1r bis |
LO 11/1999 i 14/1999 |
|
Art. 105.1.g) |
LO 11/1999 i 14/1999 |
|
Art. 132.1 |
LO 11/1999 i 14/1999 |
|
Art. 153 |
LO 14/1999 |
|
Art. 170 |
LO 2/1998 |
|
Art. 178-190 |
LO 11/1999 |
|
Art. 312.1 |
LO 4/2000 |
|
Art. 318 bis |
LO 4/2000 |
|
Art. 445 bis |
LO 3/2000 |
|
Art. 514.4 i 5 |
LO 2/1998 |
|
Art. 515.6 |
LO 4/2000 |
|
Arts. 516 i 517 |
LO 4/2000 |
|
Arts. 527 i 528 |
LO 7/1998 |
|
Arts. 566.2 i 567.2 |
LO 2/2000 |
|
Art. 604 |
LO 7/1998 |
|
Art. 617.2 |
LO 11/1999 i 14/1999 |
|
Art. 620 |
LO 14/1999 |
|
DT 12a |
LO 5/2000 |
|
DD 1.a) |
LO 5/2000 |
III.
Nou redactat dels articles modificats
Art. 33.
1. En funció de la seva naturalesa i durada, les penes es classifiquen
en greus, menys greus i lleus.
2. Són penes greus:
a) La presó superior als tres anys.
b) La inhabilitació absoluta.
c) Les inhabilitacions especials per un període superior als tres
anys.
d) La suspensió d’ocupació o càrrec públic per un període superior
als tres anys.
e) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors
per un període superior als sis anys.
f) La privació del dret a la tinença i portament d’armes per
un període superior als sis anys.
g) La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi,
o la prohibició d’aproximar-se a la víctima, o a aquells familiars
seus o a altres persones que el Jutge o Tribunal determini, o de
comunicar-s'hi, per un període superior als tres anys.
3. Són penes menys greus:
a) La presó de sis mesos a tres anys.
b) Les inhabilitacions especials de fins a tres anys.
c) La suspensió d’ocupació o càrrec públic de fins a tres anys.
d) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors
d’un any i un dia a sis anys.
e) La privació del dret a la tinença i portament d’armes d’un
any i un dia a sis anys.
f) La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi,
o la prohibició d’aproximar-se a la víctima, o a aquells familiars
seus o a altres persones que el Jutge o Tribunal determini, o de
comunicar-s'hi, per un període de sis mesos a tres anys.
g) La multa de més de dos mesos.
h) La multa proporcional, sigui quina sigui la seva quantia.
i) L’arrest de set a vint-i-quatre caps de setmana.
j) Els treballs en benefici de la comunitat de noranta-sis a tres-centes
vuitanta-quatre hores.
4. Són penes lleus:
a) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors
de tres mesos a un any.
b) La privació del dret a la tinença i portament d’armes de
tres mesos a un any.
b bis) La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi,
o la prohibició d’aproximar-se a la víctima, o a aquells familiars
seus o a altres persones que el Jutge o Tribunal determini, o de
comunicar-s'hi, per un període inferior als sis mesos.
c) La multa de cinc dies a dos mesos.
d) L’arrest d’un a sis caps de setmana.
e) Els treballs en benefici de la comunitat de setze a noranta-sis
hores.
5. La responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa
té naturalesa menys greu o lleu, segons la que correspongui a la
pena que substitueix.
6. Les penes accessòries han de tenir la durada que respectivament
tingui la pena principal.
Art. 39.
Són penes privatives de drets:
a) La inhabilitació absoluta.
b) Les d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic,
professió, ofici, indústria o comerç, o dels drets de pàtria potestat,
tutela, guarda o curatela, dret de sufragi passiu o de qualsevol
altre dret.
c) La suspensió d’ocupació o càrrec públic.
d) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors.
e) La privació del dret a la tinença i portament d’armes.
f) La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi,
o la prohibició d’aproximar-se a la víctima, o a aquells familiars
seus o a altres persones que el Jutge o Tribunal determini, o de
comunicar-s'hi.
g) Els treballs en benefici de la comunitat.
Art. 48.
La privació del dret a residir a determinats llocs o acudir-hi impedeix
el penat de retornar al lloc on hagi comès el delicte, o on resideixi
la víctima o la seva família, si aquests són diferents.
La prohibició d’aproximar-se a la víctima, o a aquells familiars
seus o a altres persones que el Jutge o Tribunal determini, impedeix
el penat d’apropar-s'hi en qualsevol lloc on es trobin, així
com d’apropar-se al domicili de les persones esmentades, als
seus llocs de treball i a qualsevol altre lloc que freqüentin.
La prohibició de comunicar-se amb la víctima, o amb aquells familiars
seus o amb altres persones que el Jutge o Tribunal determini, impedeix
el penat d’establir amb ells contacte escrit, verbal o visual,
per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic.
Art. 57. Els Jutges o Tribunals, en els delictes d’homicidi, avortament, lesions, contra la llibertat, de tortures i contra la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili, l’honor, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, atesa la gravetat dels fets o el perill que el delinqüent representi, poden acordar en les seves sentències, dins del període de temps que assenyalin, que en cap cas no ha d'excedir els cinc anys, la imposició d'una o diverses de les prohibicions següents:
a) La d'aproximació
a la víctima o a aquells familiars seus o a altres persones queel
Jutge o Tribunal determini .
b) La de comunicar-se amb la víctima o amb aquells familiars seus
o amb altres persones que determini el Jutge o Tribunal.
c) La de tornar al lloc en què s'hagi comès el delicte o d'acudir
al lloc on resideixi la víctima o la seva família, si aquests són
diferents.
També es poden
imposar les prohibicions establertes en aquest article, per un període
de temps que no ha d'excedir els sis mesos, per la comissió d'una
infracció qualificada com a falta contra les persones dels articles
617 i 620 d'aquest Codi.
Art 83. 1. La suspensió
de l’execució de la pena queda sempre condicionada al fet que
el reu no delinqueixi en el termini fixat pel Jutge o Tribunal conforme
a l’article 80.2 d’aquest Codi. En el cas que la pena
suspesa sigui de presó, el Jutge o Tribunal sentenciador, si ho
estima necessari, també podrà condicionar la suspensió al compliment
de les obligacions o deures que li hagi fixat d’entre les següents:
1r. Prohibició d’acudir a determinats
llocs.
1r bis. Prohibició d'aproximar-se a
la víctima o a aquells familiars seus o a altres persones que el
Jutge o Tribunal determini, o de comunicar-s'hi.
2n. Prohibició d’absentar-se sense
l’autorització del Jutge o Tribunal del lloc on resideixi.
3r. Comparèixer personalment davant
el Jutjat o Tribunal, o Servei de l’Administració que aquests
assenyalin, per tal d’informar de les seves activitats i justificar-les.
4t. Participar en programes formatius,
laborals, culturals, d’educació vial, sexual i altres de similars.
5è. Complir la resta de deures que
el Jutge o Tribunal estimi convenients per a la rehabilitació social
del penat, amb la conformitat prèvia d’aquest, sempre que no
atemptin contra la seva dignitat com a persona.
2. Els serveis corresponents de l’Administració
competent han d’informar al Jutge o Tribunal sentenciador,
almenys cada tres mesos, sobre l’observança de les regles de
conducta imposades
Art. 105.
En els casos previstos en els articles 101 al 104, el Jutge o Tribunal
pot acordar raonadament, des d’un principi o durant l’execució
de la sentència, la imposició de l’observança d’una o
de diverses de les mesures següents:
1. Per un període no superior als cinc anys:
a) Submissió a tractament extern en centres mèdics o establiments
de caràcter sociosanitari.
b) Obligació de residir a un lloc determinat.
c) Prohibició de residir al lloc o territori que es designi. En
aquest cas, el subjecte queda obligat a declarar el domicili que
esculli i els canvis que es produeixin.
d) Prohibició d’acudir a determinats llocs o de visitar establiments
de begudes alcohòliques.
e) Custòdia familiar. La persona sotmesa a aquesta mesura queda
sota cura i vigilància del familiar que es designi i que n’accepti
la custòdia, el qual l’exercirà en relació amb el Jutge de
Vigilància i sense detriment de les activitats escolars o laborals
de la persona custodiada.
f) Sotmetiment a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu,
professional, d’educació sexual i altres de similars.
g) Prohibició d'aproximar-se a la víctima o a aquells familiars
seus o a altres persones que el Jutge o Tribunal determini, o de
comunicar-s'hi.
2. Per un període de fins a deu anys:
a) La privació de la llicència o del permís d’armes.
b) La privació del dret a la conducció de vehicles de motor i ciclomotors.
El Jutge de Vigilància Penitenciària o els serveis corresponents
del Ministeri de Justícia i Interior o de l’Administració Autonòmica
han d’informar el Jutge o Tribunal sentenciador sobre el compliment
d’aquestes mesures.
Art. 132.
1. Els terminis previstos en l’article precedent s’han
de computar des del dia en què s’ha comès la infracció punible.
En els casos de delicte continuat i de delicte permanent, aquests
terminis s’han de computar respectivament, des del dia en què
es va realitzar la darrera infracció i des del moment en què es
va eliminar la situació il·lícita. En la temptativa d'homicidi i
en els delictes d'avortament no consentit, lesions, contra la llibertat,
de tortures i contra la integritat moral, la llibertat i indemnitat
sexuals, la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat
del domicili, quan la víctima sigui menor d'edat, els terminis s'han
de computar des del dia en què aquesta hagi assolit la majoria d'edat,
i si mor abans d'assolir-la, a partir de la data de la defunció.
La prescripció s’interromp, i queda sense efecte el temps transcorregut,
quan el procediment es dirigeix contra el culpable; i el termini
de la prescripció comença a córrer de nou des del moment en què
el procediment es paralitza o finalitza sense condemna.
Art. 153. Aquell que habitualment exerceixi violència
física o psíquica sobre aquell que sigui o hagi estat
el seu cònjuge o sobre la persona que estigui o hagi estat
lligada a ell de manera estable per una relació d’afectivitat
anàloga, o sobre els fills propis o del cònjuge o persona amb la
qual conviu, pupils, ascendents o incapaços que convisquin amb ell
o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment
o guarda de fet de l’un o de l’altre, ha de ser castigat
amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, sense perjudici de
les penes que puguin correspondre als delictes o faltes en què s’hagin
concretat els actes de violència física o psíquica.
Per apreciar l’habitualitat a què es refereix el paràgraf anterior,
s’ha de tenir en compte el nombre d’actes de violència
que resultin acreditats, així com la seva proximitat temporal, amb
independència que la violència esmentada s’hagi exercit sobre
la mateixa o diferents víctimes de les incloses en aquest article,
i que els actes violents hagin estat o no objecte d’enjudiciament
en processos anteriors.
Títol
VIII
Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals
Capítol
I
De les agressions sexuals
Art. 178. Aquell que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona, amb violència o intimidació, ha de ser castigat com a responsable d’agressió sexual amb la pena de presó d’un a quatre anys.
Art. 179. Quan l’agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció d’objectes per alguna de les dues primeres vies, el responsable ha de ser castigat, com a reu de violació, amb la pena de presó de sis a dotze anys.
Art. 180.
1. Les conductes anteriors s’han de castigar amb les penes
de presó de quatre a deu anys per a les agressions de l’article
178, i de dotze a quinze anys per a les de l’article 179, quan
hi concorri algunes de les circumstàncies següents:
1a. Quan la violència o intimidació exercides revesteixin un caràcter
particularment degradant o vexatori.
2a. Quan els fets es cometin per l’actuació conjunta de dues
o més persones.
3a. Quan la víctima sigui especialment vulnerable, per raó de la
seva edat, malaltia o situació, i, en tot cas, quan sigui menor
de tretze anys.
4a. Quan, per a l’execució del delicte, el responsable s’hagi
prevalgut d’una relació de superioritat o parentiu, per ser
ascendent, descendent o germà, per naturalesa o adopció, o afins,
amb la víctima.
5a. Quan l’autor faci ús d’armes o altres mitjans igualment
perillosos, susceptibles de produir la mort o alguna de les lesions
previstes en els articles 149 i 150 d’aquest Codi, sense perjudici
de la pena que pugui correspondre per la mort o les lesions causades.
2. Si hi concorren dues o més de les circumstàncies anteriors, les
penes previstes en aquest article s’han d’imposar en la
seva meitat superior.
Capítol
II
Dels abusos sexuals
Art. 181.
1. Aquell que, sense violència o intimidació i sense que existeixi
consentiment, realitzi actes que atemptin contra la llibertat o
indemnitat sexual d’una altra persona, ha de ser castigat,
com a responsable d’abús sexual, amb la pena de presó d’un
a tres anys, o multa de divuit a vint-i-quatre mesos.
2. Als efectes de l’apartat anterior, es consideren abusos
sexuals no consentits aquells que s’executin sobre menors de
tretze anys, sobre persones que es trobin privades de sentit o del
trastorn mental de les quals se n'abusi.
3. S’ha d’imposar la mateixa pena quan el consentiment
s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació
de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima.
4. Les penes assenyalades en aquest article s’han d’imposar
en la seva meitat superior si hi concorre la circumstància 3a, o
la 4a, de les previstes en l’apartat 1 de l’article 180
d’aquest Codi.
Art. 182.
1. En tots els casos de l’article anterior, quan l’abús
sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal,
o introducció d’objectes per alguna de les dues primeres vies,
el responsable ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre
a deu anys.
2. La pena assenyalada en l’apartat anterior s’ha d’imposar
en la seva meitat superior quan hi concorri la circumstància 3a,
o la 4a, de les previstes en l’article 180.1 d’aquest
Codi.
Art. 183.
1. Aquell que, mitjançant engany, cometi un abús sexual amb
una persona major de tretze anys i menor de setze ha de ser castigat
amb la pena de presó d’un a dos anys, o multa de dotze a vint-i-quatre
mesos.
2. Quan l’abús consisteixi en accés carnal per via vaginal,
anal o bucal, o introducció d’objectes per alguna de les dues
primeres vies, la pena ha de ser de presó de dos a sis anys. La
pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior si hi concorre
la circumstància 3a, o la 4a, de les previstes en l’article
180.1 d’aquest Codi.
Capítol
III
De l'assetjament sexual
Art. 184.
1. Aquell que sol·liciti favors de naturalesa sexual, per a
ell mateix o per a un tercer, en l’àmbit d’una relació
laboral, docent o de prestació de serveis, continuada o habitual,
i amb aquest comportament provoqui a la víctima una situació objectivament
i greument intimidatòria, hostil o humiliant, ha de ser castigat,
com a autor d’assetjament sexual, amb la pena d’arrest
de sis a dotze caps de setmana o multa de tres a sis mesos.
2. Si el culpable d’assetjament sexual hagués comès el fet
prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent
o jeràrquica, o amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la
víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes que aquesta
pugui tenir en l’àmbit de la relació indicada, la pena ha de
ser d'arrest de dotze a vint-i-quatre caps de setmana o multa de
sis a dotze mesos.
3. Quan la víctima sigui especialment vulnerable, per raó de la
seva edat, malaltia o situació, la pena ha de ser d'arrest de dotze
a vint-i-quatre caps de setmana o multa de sis a dotze mesos en
els supòsits previstos en l’apartat 1, i de presó de sis mesos
a un any en els supòsits previstos en l’apartat 2 d'aquest
article.
Capítol
IV
Dels delictes d'exhibicionisme i provocació sexual
Art. 185. Aquell que executi o faci executar a una altra persona actes d’exhibició obscena davant de menors d’edat o incapaços ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de sis a dotze mesos.
Art. 186.
Aquell que, per qualsevol mitjà directe, vengui, difongui o
exhibeixi material pornogràfic entre menors d’edat o incapaços
ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any, o
multa de sis a dotze mesos.
Capítol
V
Dels delictes relatius a la prostitució i la corrupció de menors
Art. 187.
1. Aquell que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti la prostitució
d’una persona menor d’edat o incapaç ha de ser castigat
amb les penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze
a vint-i-quatre mesos.
2. Incorreran en la pena de presó indicada, en la seva meitat superior
i, a més, en la d’inhabilitació absoluta de sis a dotze anys,
aquells que realitzin els fets prevalent-se de la seva condició
d’autoritat, agent d’aquesta o funcionari públic.
3. S'han d'imposar les penes superiors en grau a les previstes en
els apartats anteriors, en els seus casos respectius, quan el culpable
pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter
transitori, que es dediqui a la realització de les activitats esmentades.
Art. 188.1.
Aquell que determini, utilitzant violència, intimidació o engany,
o abusant d’una situació de superioritat o de necessitat o
vulnerabilitat de la víctima, una persona major d’edat a exercir
la prostitució o a mantenir-s’hi ha de ser castigat amb les
penes de presó de dos a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre
mesos.
2. S'ha de castigar amb les mateixes penes aquell que de manera
directa o indirecta afavoreixi l'entrada, estada o sortida del territori
nacional de persones, amb el propòsit de la seva explotació sexual,
emprant violència, intimidació o engany, o abusant d'una situació
de superioritat o de necessitat o vulnerabilitat de la víctima.
3. S'han d'imposar les penes corresponents en la seva meitat superior
i, a més, la pena d’inhabilitació absoluta de sis a dotze anys
a aquells que realitzin les conductes descrites en els apartats
anteriors, en els seus casos respectius, prevalent-se de la seva
condició d’autoritat, agent d’aquesta o funcionari públic.
4. Si les conductes esmentades es realitzen sobre una persona menor
d’edat o incapaç, per iniciar-la o mantenir-la en una situació
de prostitució, s’ha d’imposar al responsable la pena
superior en grau a la que correspongui segons els apartats anteriors.
5. Les penes assenyalades s'han d'imposar en els seus casos respectius
sense perjudici d'aquelles que corresponguin per les agressions
o abusos sexuals comesos sobre la persona prostituïda.
Art. 189.
1. S'ha de ser castigar amb la pena de presó d'un a tres anys:
a) Aquell que utilitzi menors d’edat o incapaços amb fins o
en espectacles exhibicionistes o pornogràfics, tant públics com
privats, o per elaborar qualsevol classe de material pornogràfic,
o financi qualsevol d'aquestes activitats.
b) Aquell que produeixi, vengui, distribueixi, exhibeixi o faciliti
la producció, venda, difusió o exhibició per qualsevol mitjà de
material pornogràfic en l'elaboració del qual hagin estat utilitzats
menors d'edat o incapaços, encara que el material tingui el seu
origen a l'estranger o sigui desconegut .
A aquell que posseeixi l'esmentat material per a la realització de qualsevol d'aquestes conductes se li ha d'imposar la pena en la seva meitat inferior.
2. S'ha d'imposar la pena superior en grau quan el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a la realització de les activitats esmentades.
3. Aquell que faci participar un menor o incapaç en un comportament de naturalesa sexual que perjudiqui l'evolució o desenvolupament de la seva personalitat ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de sis a dotze mesos.
4. Aquell que tingui sota la seva potestat, tutela, guarda, o acolliment un menor d’edat o incapaç i que, amb coneixement del seu estat de prostitució o corrupció, no faci el possible per impedir-ne la continuació en aquest estat, o no acudeixi a l’autoritat competent per al mateix fi en el cas de no tenir mitjans per a la custòdia del menor o incapaç, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos.
5. El Ministeri Fiscal ha de promoure les accions pertinents amb l’objectiu de privar de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar, si s'escau, la persona que incorri en alguna de les conductes descrites en l'apartat anterior.
Art. 190. La condemna d’un Jutge o Tribunal estranger, imposada per delictes compresos en aquest capítol, s'ha d'equiparar a les sentències dels Jutges o Tribunals espanyols als efectes d’aplicació de la circumstància agreujant de reincidència.
Art. 312. 1. S'ha
de castigar amb les penes de presó de dos a cinc anys i multa
de sis a dotze mesos aquells que trafiquin de manera il·legal amb
mà d'obra.
2. Incorreran en la mateixa pena aquells que reclutin persones
o les determinin a abandonar el seu lloc de treball oferint-los
una ocupació o condicions de treball enganyoses o falses,
i aquells que donin feina a súbdits estrangers sense permís
de treball en unes condicions que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin
els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis
col·lectius o contracte individual.
TÍTOL XV bis
Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers
Art.
318 bis. 1. Aquells que promoguin, afavoreixin o facilitin el
tràfic il·legal de persones a Espanya, en trànsit
o amb destinació a Espanya han de ser castigats amb les penes
de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze
mesos.
2. Aquells que efectuïn les conductes descrites en l'apartat
anterior amb ànim de lucre, o amb violència, intimidació
o engany, o abusant d'una situació de necessitat de la víctima,
han de ser castigats amb les penes de presó de dos mesos
a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
3. S'han d'imposar les penes corresponents en la seva meitat superior
a les previstes en els apartats anteriors quan en la comissió
dels fets s'hagi posat en perill la vida, la salut o la integritat
de les persones o la víctima sigui menor d'edat.
4. En les mateixes penes de l'apartat anterior i, a més a
més, en la d'inhabilitació absoluta de sis a dotze
anys incorreran aquells que duguin a terme els fets valent-se de
la seva condició d'autoritat, d'agent de l'autoritat o de
funcionari públic.
5. S'han d'imposar les penes superiors en grau a
les previstes en els apartats anteriors, en els seus casos respectius,
quan el culpable pertanyi a una organització o associació,
fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a l'execució
d'aquestes activitats.
TÍTOL XIX bis
Dels delictes de corrupció en les transaccions comercials internacionals
Art. 445 bis. Aquells que, amb obsequis, presents oferiments o promeses, corrompin o intentin corrompre, per si mateixos o mitjançant una persona interposada, les autoritats o els funcionaris públics estrangers o d'organitzacions internacionals en l'exercici del seu càrrec en benefici seu o d'un tercer, o atenguin les seves sol·licituds en aquest respecte, amb la finalitat que actuïn o s'abstinguin d'actuar en relació amb l'exercici de funcions públiques per aconseguir o conservar un contracte o un altre benefici irregular en la realització d'activitats econòmiques internacionals, han de ser castigats amb les penes que preveu l'art. 423, en els casos respectius.
.Art.
515. Són punibles les associacions il·lícites,
i tenen aquesta consideració:
1r. Aquelles que tinguin per objecte cometre algun delicte
o, després d'haver estat constituïdes, en promoguin
la comissió.
n. Les bandes armades, organitzacions o grups terroristes.
3r. Aquelles que, tot i tenir com a objecte una finalitat lícita,
emprin mitjans violents o d'alteració o control de la personalitat
per al seu assoliment.
4t. Les organitzacions de caràcter paramilitar.
5è. Aquelles que promoguin o incitin a la discriminació,
l'odi o la violència contra persones, grups o associacions
per raó de la seva ideologia, religió o creences,
pertinença dels seus membres o d'algun d'ells a una ètnia,
raça o nació, el seu sexe, orientació sexual,
situació familiar, malaltia o minusvalidesa.
6è. Aquelles que promoguin el tràfic il·legal de persones.
Art.
517. En els casos que preveuen els números
1r i 3r al 6è de l'article 515 s'han d'imposar les penes
següents:
1r. Als fundadors, directors i presidents de les associacions,
les de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a vint-i-quatre
mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec
públic per un període de sis a dotze anys.
2n. Als membres actius, les de presó d'un a tres anys
i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
Art. 518 Aquells que amb la seva cooperació econòmica o de qualsevol altra classe, en tot cas rellevant, afavoreixin la fundació, l'organització o l'activitat de les associacions compreses als números 1r i 3r al 6è de l'article 515, incorreran en la pena de presó d'un a tres anys, multa de dotze a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel termini d'un a quatre anys.