Cuadro de texto:

Pla docent

Assignatura: DRET ECLESIÀSTIC DE L’ESTAT

Estudis: DRET

Nombre de crèdits: 4,5

Curs acadèmic: 2007-2008

Trimestre: PRIMER

Grup: 1

Professor: Dra. M. Ángeles FÉLIX BALLESTA

Competències de l’assignatura

Competències específiques

Competències generals

1. Comprensió global de les relacions històriques entre els Estats i les Confessions religioses, amb especial referència a Espanya i l’Església catòlica.

2. Coneixement del context jurídic aplicable a la incidència social del factor religiós.

3. Aplicació dels instruments jurídics per a la resolució de la problemàtica sorgida entre l’Estat espanyol i els grups religiosos.

4. Identificació de situacions conflictives interrelacionant i aplicant conceptes del Dret Eclesiàstic i d’altres branques del Dret.

5. Recerca, elaboració i redacció de treballs individuals sobre continguts concrets de l’assignatura.

6. Capacitat per interrelacionar continguts amb altres aprenentatges dels estudis de Dret.

7. Disseny, elaboració i exposició a classe del treball realitzat en equip al seminari sobre un contingut ampli de l’assignatura.

8. Capacitat per identificar situacions conflictives.

9. Anàlisi i síntesi de documentació jurídica (legislació, jurisprudència i textos especialitzats) i d’informació general, sobre la incidència de la llibertat de creences en la societat.

10. Correcta utilització oral i escrita del llenguatge jurídic específic de la matèria.

2. Avaluació

· Fase 1. Criteris d’avaluació generals

- AVALUACIÓ INICIAL

El primer dia de classe es realitzarà una autoavaluació que consistirà en donar resposta a preguntes concretes sobre diferents continguts de l’assignatura, els resultats es contrastaran en la mateixa sessió. L’activitat tindrà una durada d’uns 30 minuts.

L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumne prengui consciència dels coneixements que té sobre aquesta matèria.

- AVALUACIÓ CONTINUA

Es realitzarà al llarg de les sessions de Seminari i la realització de les Pràctiques.

Seminari

Al llarg del trimestre s’organitzaran dos seminaris entre els que es triarà una opció: “Sistemes matrimonials” i “Llibertat de consciència i Dret: objeccions de consciència”.

Ambdós seminaris tindran el mateix nombre d’alumnes i la inscripció als mateixos es realitzarà en la primera setmana de curs. L’adscripció a cada un es realitzarà per rigorós ordre d’inscripció al llistat que es troba al despatx del professor (40.029).

L’estructura de cada seminari serà de tres sessions, durant cada una de les quals es debatrà un tema prèviament proposat pel professor i preparat per l’alumne, a fi i efecte de defensar les conclusions al llarg de la sessió. Els treballs es lliuraran per escrit al finalitzar cada sessió.

L’avaluació del seminari tindrà en compte la participació de l’alumne, la presentació dels treballs (contingut i forma) i la seva exposició oral.

Pràctiques

Durant el curs es realitzaran cinc pràctiques. Es valorarà el contingut i la forma.

L’avaluació final de les pràctiques serà la mitjana obtinguda a les cinc pràctiques.

- AVALUACIÓ FINAL

Es realitzarà un examen global per escrit que es durà a terme al final del trimestre.

L’estructura d’aquesta prova és de dues preguntes obertes, que poden consistir en relacionar diferents continguts de la matèria i la resolució d’un cas pràctic.

Tant les preguntes com el cas pràctic són obligatoris i tindran el mateix valor.

La durada d’aquesta prova és de dues hores.

QUALIFICACIÓ GLOBAL DE L’ASSIGNATURA. PERCENTATGES

- Nota del Seminari: 20%

- Nota de les Pràctiques: 20%

- Nota de l’Examen final: 60%

- AVALUACIÓ SETEMBRE

Els alumnes que no superen l’assignatura en el període ordinari, podran realitzar l’examen al setembre.

L’avaluació consistirà en un examen de les mateixes característiques que l’anterior, amb un valor del 80% sobre la nota final.

El 20% restant s’obtindrà de la mitjana de les cinc pràctiques. Els alumnes que durant el curs hagin presentat i superat amb bones qualificacions les pràctiques, se’ls guardarà la nota. Les pràctiques de setembre es podran presentar durant els mesos de juliol o agost (al despatx del professor o a secretaria).

· Fase 2. Concreció

Què s’avaluarà?

Com s’avaluarà?

Quan s’avaluarà?

1. Comprensió des d’una perspectiva global de les relacions històriques entre els Estats i les confessions religioses, amb especial referència a Espanya i l’Església catòlica:

2. Coneixement del context jurídic aplicable a la incidència social del factor religiós.

2.1.- Coneixement de la normativa aplicable a la protecció de la llibertat religiosa i de consciència en el àmbit nacional i internacional.

2.2.- Distinció de la naturalesa jurídica dels Acords de cooperació signats entre Espanya i les Confessions religioses i les seves peculiaritats respectives.

2.3.-Comprensió i identificació de les tècniques utilitzades per l’ordenament estatal per conferir rellevància jurídica als ordenaments confessionals.

2.4.- Aplicació dels principis informadors del Dret eclesiàstic de l’Estat espanyol.

3. Aplicació dels instruments jurídics per a la resolució de la problemàtica sorgida entre l’Estat espanyol i els grups religiosos.

3.1- Aplicació del procediment per inscriure una confessió, església o grup religiós en el RER; i obtenció de personalitat jurídica civil.

3.2.- Coneixement de l’organització de la Jurisdicció eclesiàstica en matèria matrimonial.

3.3.- Identificació dels diferents sistemes matrimonials i les diverses formes de convivència.

3.4.- Obtenció de l’eficàcia civil d’una resolució canònica sobre nul·litat o dissolució de matrimoni canònic.

3.5.- Aplicació dels fonaments jurídics emesos pel TC per acceptar o denegar les objeccions de consciència.

3.6.- Distinció entre un cas d’objecció de consciència i un delicte.

3.7.- Crítica del sistema de finançament de les confessions religioses a l’Estat espanyol.

4. Resolució de situacions conflictives interrelacionant i aplicant conceptes del Dret Eclesiàstic i d’altres branques del Dret:

4.1.- Coneixement de la normativa aplicable a la protecció de la llibertat religiosa en establiments estatals.

4.2.- Coneixement de la situació laboral i patrimonial dels ministres de culte.

4.3.- Identificació dels llocs de culte i el seu règim jurídic.

4.4.- Identificació dels Drets dels ciutadans relacionats amb la llibertat religiosa i la llibertat d’educació, i els seus límits.

4.5- Anàlisis del règim jurídic dels professors de la classe de religió.

5. Recerca, elaboració i redacció de treballs individuals sobre continguts concrets de l’assignatura.

6. Capacitat per interrelacionar continguts amb altres aprenentatges dels estudis de Dret.

7. Recerca, elaboració i exposició a classe del treball realitzat al seminari sobre un contingut ampli de l’assignatura.

8. Capacitat per identificar situacions conflictives.

9. Anàlisi i síntesi de documentació jurídica i d’informació general, sobre la incidència de la llibertat de creences en la societat espanyola.

10.- Correcta utilització oral i escrita del llenguatge jurídic específic de la matèria.

Primera pràctica i avaluació final.

Segona pràctica i avaluació final.

Tercera pràctica, seminari i avaluació final.

Pràctica i avaluació final.

Seminari i avaluació final.

Pràctica i avaluació final.

Quarta i cinquena pràctica i avaluació final.

Pràctiques i seminari.

Durant les dues primeres setmanes del curs i a l’avaluació final.

Durant la tercera setmana del curs i a l’avaluació final.

Durant la quarta setmana del curs i a l’avaluació final.

Avaluació final.

Durant la quinta setmana de curs i a l’avaluació final.

Durant la sisena setmana del curs i a l’avaluació final

Durant la quarta i desena setmana del curs, i a l’avaluació final.

Durant la quarta, sisena, vuitena i desena setmana del curs i l’avaluació final.

Durant la quarta, sisena, vuitena i desena setmana del curs i a l’avaluació final.

Durant la cinquena, setena, novena i desena setmana del curs i a l’avaluació final.

Durant la setena setmana del curs i a l’avaluació final.

Durant la setena setmana de curs i a l’avaluació final.

Durant la vuitena setmana de curs i a l’avaluació final.

Durant la novena setmana de curs i a l’avaluació final.

Lliurament de les pràctiques.

Lliurament de les pràctiques, seminaris i a l’avaluació final.

Seminari

Al llarg del curs.

Lliurament de les pràctiques, seminaris i a l’avaluació final.

Al llarg del curs i a l’avaluació final.

3. Continguts

Bloc de contingut 1: Síntesi històrica de les relacions Església – Comunitat política.

Conceptes

Procediments

Actituds

1. El factor religiós a l’Edat Antiga.

1.1. Context ideològic precristià.

1.2. Constantinisme polític.

1.3. Dualisme gelasià.

2. El factor religiós a l’Edat Mitjana.

2.1. Cèsaropapisme.

2.2. Hierocràcia.

3. El factor religiós a l’Edat Moderna.

3.1. Sistema territorialista.

3.2. Sistema jurisdiccionalista.

4. El factor religiós a l’Edat contemporània.

4.1. Llibertat religiosa i de consciència a les Declaracions de Drets de finals del S. XVIII.

4.2. Neutralitat i laïcitat de l’Estat al S. XX.

5. Historia del Dret eclesiàstic espanyol.

6. Dret eclesiàstic espanyol contemporani.

6.1. Laïcisme estatal i llibertat de culte.

6.2. Neoconfessionalitat estatal.

6.3. Reforma constitucional de 1978.

1.1. Observació de la incidència de la religió en el món precristià.

1.2. Identificació del model Constantí i del model Teodosià

i estudi de l’evolució del cristianisme fins a convertir-se en la religió oficial de l’Imperi Romà.

1.3. Interpretació de la reacció de l’Església vers el predomini del poder temporal.

2. Diferenciació de les conseqüències del Cèsaropapisme i la Hierocràcia.

3. Comparació dels diferents punts de partida de la Reforma Protestant i de les Monarquies Confessionals.

3a. Exploració dels procediments i motius per a la creació d’Esglésies Nacionals.

3b. Identificació de les institucions regalistes espanyoles: els “Iura maiestatica circa sacra”.

4. Comprensió de les circumstàncies socials que incideixen en les revolucions Nord-americana i Francesa i la seva influencia en les respectives Declaracions de Drets.

5. Estructuració de la incidència de la subordinació de l’Església catòlica a l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX.

6.1. Anàlisi de les mesures adoptades per l’Estat durant la II República i la dictadura franquista.

6.3. Exploració dels factors jurídics que varen motivar la reforma constitucional de 1978.

7. Reconeixement dels elements que pertanyen a cada època i a cada model de relació Estat-Confessions.

8. Anàlisi i síntesi de documentació jurídica i d’informació general

1. Interès per identificar i valorar les característiques i models de cada període històric.

Bloc de contingut 2: Incidència social del factor religiós.

Conceptes

Procediments

Actituds

1. Fonts generals del Dret eclesiàstic espanyol.

2. Fonts d’origen estatal.

2.1. Constitució de 1978. Significat de la norma constitucional.

2.2. Desenvolupament normatiu. Règim jurídic de la llibertat religiosa, d’idees i de creences.

3. Protecció internacional del Dret a la llibertat de consciència i creences.

4. Dret de la Unió Europea.

5. Acords de l’Estat espanyol amb Confessions religioses.

6. Rellevància civil de les normes internes dels ordenaments religiosos.

6.1. Remissió material.

6.2. Remissió formal.

6.3. Pressupòsit de fet.

7. Principis informadors del Dret eclesiàstic espanyol.

7.1. Llibertat religiosa.

7.2. Laïcitat de l’Estat.

7.3. Igualtat religiosa.

7.4. Cooperació entre l’Estat i les Confessions religioses.

1. Classificació dels diferents tipus de creació de normes

2. Anàlisi de les fonts espanyoles referents a la llibertat de creences:

· Constitució de 1978.

· LOLR de 1980.

· Normativa complementaria.

3. Comparació dels textos jurídics sobre llibertat de creences emesos per l’ONU:

· Declaració Universal de Drets Humans, de 1948.

· Pacte Internacional de Drets civils i polítics, de 1966.

· Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals, de 1966.

· Declaració sobre la eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació fonamentades en la religió o les conviccions, de 1981.

3a. Comparació dels textos jurídics sobre llibertat de creences emesos pel Consell d’Europa:

· Conveni Europeu de Drets Humans, de 1950.

· Conveni Marc per a la protecció de les Minories Nacionals, de 1995.

4. Anàlisi dels textos de la Unió Europea que fan referència a la llibertat de creences:

· Llibertat de consciència en el dret dels tractats.

· Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

· Constitució Europea.

5. Comprensió de les situacions propicies per establir Acords.

5a. Identificació dels requisits que han de reunir les confessions per poder signar Acords de cooperació.

5b. Distinció de la naturalesa jurídica dels Acords segons els subjectes signataris i la seva rellevància jurídica.

5c. Avaluació de les diferències i similituds entre els Acords signats per l’Estat espanyol amb l’Església catòlica i amb la resta de confessions.

6. Identificació dels mecanismes mitjançant els quals les normes d’una Confessió poden adquirir rellevància civil per l’ordenament jurídic estatal.

7. Distinció entre principis i drets segons la doctrina del T.C.

7.3.. Diferenciació entre igualtat i tracte específic.

7.4. Aplicació dels límits legals a la cooperació entre l’Estat i les Confessions religioses.

8. Anàlisi i síntesi de documentació jurídica i d’informació general.

1. Actitud de respecte per la llibertat d’idees, creences i de religió en la normativa jurídica.