STS, 1a., 27.3.1999Magistrat ponent: José Menéndez Hernández La companyia "Promotora Fornipe, S.L." es va subrogar el 10 de març de 1989, en un contracte de préstec hipotecari que la companyia "Pandinus, S.A." havia celebrat amb el "Banco Hipotecario de España, S.A." uns mesos abans. El banc es va avenir al canvi de deutor, exigint a l'esmentada promotora immobiliària que reforcés la garantia inicial amb la constitució d'una nova hipoteca sobre altres béns. D'entre les clàusules del contracte originari resulten rellevants dues: a) La primera obligava el prestatari a ingressar la quantitat prestada en un compte especial en el propi banc, amb disponibilitat condicionada, a fi d'assegurar que els diners serien esmerçats en la rehabilitació de la finca hipotecada i no en altres finalitats. b) La segona atorgava al Banc la facultat unilateral de provocar el venciment anticipat de les obligacions del prestatari, en els termes següents: "Aunque no haya concluido el período fijo del préstamo ... el Banco podrá exigir la devolución del capital con los intereses y gastos ... en los casos de incumplirse cualquiera de las obligaciones establecidas en las estipulaciones precedentes ... teniendo el Banco en estos casos el derecho a exigir por vía de indemnización el 3% del capital que se le adeude". L'entitat bancària, després de la subrogació, es va negar a permetre que el nou deutor retirés les quantitats de les quals encara no havia disposat el deutor primitiu, adduint l'incompliment de les condicions posades al prestatari en el contracte originari, i posteriorment va exercir la facultat de venciment anticipat continguda en la clàusula citada en segon lloc. Això va forçar "Promotora Fornipe, S.L." a haver de demanar nous crèdits a altres entitats bancàries i assumir les corresponents despeses i interessos, per a evitar l'alienació de les finques en pública subhasta. La promotora va interposar una demanda contra el banc reclamant la resolució dels contractes celebrats amb aquest i una indemnització dels danys i perjudicis patits. El Tribunal Suprem considera procedent la indemnització per incompliment contractual del banc, en no posar a disposició del demandant les sumes prestades sense una raó que ho justifiqués. A més, en una decisió discutida i transcendent per la freqüència d'aquests pactes, declara que la clàusula de condició resolutòria en els préstecs hipotecaris és nul·la, per ser contrària als art. 1125 i 1129 CC i 127 i 135 II LH. El lector trobarà en la sentència arguments –encara que poc ordenats i dubtosament fonamentats- per a reflexionar sobre diverses temes d’interès: a) l’admissibilitat del contracte de préstec obligacional, en el qual el prestatari no rep la propietat dels diners en el moment de la seva celebració; b) la qüestió de la validesa, en un préstec garantit amb hipoteca, de les clàusules de venciment anticipat; c) la validesa, en aquest mateix tipus de contractes, de les clàusules de resolució unilateral per incompliment. Dr. Josep Ferrer i Riba |