Investigadors de la Universitat de Santiago de Compostela (USC) han desenvolupat un nou índex per avaluar la qualitat de 43 universitats públiques espanyoles.
L'estudi ressalta els bons resultats obtinguts per la Universitat Pompeu Fabra que ha aconseguit puntuar molt alt en totes les àrees analitzades. Les universitats Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Còrdova i Santiago de Compostela, també han obtingut una bona puntuació. L'estudi ha estat publicat en el darrer número de la revista Social Indicators Research.
La qualitat de les institucions universitàries públiques a l'Estat s'ha mesurat segons un nou índex elaborat a partir d'una sèrie d'indicadors simples que han estat agregats i avaluats d'acord amb la metodologia de l'Anàlisi de Dades Empaquetades ( Data Envelopment Analysis (DEA)), un model d'avaluació de representació gràfica que relaciona diversos paràmetres amb la qualitat, i que ha estat emprat per a la construcció d'indicadors sintètics.
La UPF obté una bona puntuació segons aquest nou indicador
L'estudi ha identificat les cinc millors universitats públiques espanyoles que obtenen la màxima puntuació, entre les quals hi ha la UPF.
Mitjançant la nova metodologia desenvolupada en aquest treball, s'han analitzat cadascun dels indicadors que fan referència als àmbits de qualitat docent, preferències de l'alumnat alhora d'accedir als ensenyaments-en primera o segona opció-, recursos aconseguits per a la recerca, productivitat científica en termes de tesis doctorals realitzades, serveis i, molt especialment, el grau de mobilitat internacional dels estudiants. És en aquest darrer àmbit en què les universitats Pompeu Fabra, conjuntament amb l'Autònoma de Barcelona, destaquen per l'alt grau d'internacionalització dels seus alumnes segons dades provinents de la participació dels estudiants europeus en el programa ERASMUS.
Treball de referència:
Pilar Murias, José Carlos de Miguel, David Rodríguez (2008), "A Composite Indicator for University Quality Assesment: The Case of Spanish Higher Education System", Social Indicators Research, 89, 129-146. DOI 10.1007/s11205-007-9226-z
"En menys de vint anys, la Universitat Pompeu Fabra ha aconseguit col·locar-se entre les primeres universitats de l'Estat, fent-se un nom a Espanya i a l'estranger". Aquestes són les paraules amb què l'informe d'avaluació institucional de la European University Association ( EUA) fa balanç de la trajectòria de la UPF. L'estudi -encarregat a aquesta entitat, amb més de deu anys d'experiència en la matèria i prop de 200 avaluacions a les seves espatlles- destaca el perfil "singular" de la Universitat ja que, malgrat ser una institució jove, ja ha consolidat l'objectiu pel qual va ser concebuda: "crear una docència d'alta qualitat en un ventall de disciplines ben determinades".
En aquest sentit, l'informe destaca els esforços realitzats per millorar la qualitat docent i el suport als estudiants tot aprofitant la implementació del nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Continuant en l'àmbit acadèmic, el document també assenyala l'impuls que han experimentat els programes de docència i recerca, ja fos mitjançant la implementació de novedoses estratègies com la política multilingüe o amb la creació d'instal·lacions d'avantguarda amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o el nou Campus de la Comunicació. En darrer lloc, el comitè avaluador també elogia l'eficiència i infraestructura dels serveis de suport de la Universitat, com ara les biblioteques, els recursos d'aprenentatge, o els laboratoris; així com també els sistemes de planificació i avaluació o la recent creació d'una unitat dedicada, especialment, a la innovació i als parcs de recerca.
A més, entre els punts forts de la Universitat, l'informe també destaca el reconeixement internacional i la reputació dels estudis de la Universitat; la ràpida expansió de l'oferta de postgraus de l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) i, en particular, de l'èxit de les campanyes realitzades a l'Amèrica Llatina; la identitat singular d'una institució que té clars els seus trets competitius (forta cultura de qualitat, esperit innovador i elevat grau d'internacionalització); l'alt grau d'atenció a la qualitat docent (acreditada per la capacitat d'atraure estudiants talentosos, la vocació internacional de molts cicles i l'elevat grau d'inserció laboral dels llicenciats); la valoració dels exalumnes; la visió preeminentment europea del centre; la capacitat investigadora i la implicació del professorat permanent (el 80% d'aquest gaudeix de beques de recerca); la capacitat d'obtenir finançament en recerca (és la tercera universitat espanyola que més recursos ha obtingut en les convocatòries competitives del VII Programa Marc de la UE); i un programa d'assignatures molt focalitzat, amb un clar predomini de les humanitats, i les ciències socials i econòmiques.
D'altra banda, el document també identifica els punts febles de la Universitat que, en termes generals, procedeixen d'una legislació excessivament prescriptiva quant a governança i gestió universitària. Respecte el primer punt, el comitè titlla les lleis espanyoles i catalanes de "constrenyir la governança universitària". En aquest sentit, considera que caldria atorgar més llibertat a les universitats tant a l'hora de dissenyar models de futur com a l'hora de constituir els òrgans clau de presa de decisions, com la funció i composició del Claustre Universitari o del Consell de Govern. Més concretament, el comitè aconsella simplificar el sistema de presa de decisions, amb menys òrgans i menys representants, per augmentar-ne l'eficàcia i agilitat. D'aquesta manera, també augmentaria la flexibilitat econòmica de la UPF i l'equipararia amb la que disposen altres universitats internacionals més competitives.
En relació al finançament universitari, l'informe assenyala que mentre els fons destinats a les universitats en general han augmentat en un 10%, en el cas de la UPF ho han fet únicament en un 7%, per compensar la inversió feta per la seva creació. Això ha conduït la Universitat a dependre de tercers per obtenir fons competitius i augmentar els seus ingressos, duent a terme una estratègia d'apropament envers ens públicoprivats i socis del sector empresarial. Si bé l'informe no censura aquesta pràctica, duta a terme a la major part de les universitats nord-americanes, el comitè sí que anima el Govern de Generalitat a establir criteris de finançament que no només mantinguin sinó que potenciïn el nivell de qualitat assolit per la UPF.
Les avaluacions institucionals de l'EUA analitzen els mecanismes i processos de gestió estratègica de les universitats per potenciar-ne la qualitat. Per fer-ho, parteixen d'un informe d'autoavaluació que detalla els objectius i plans d'aquestes en diverses àrees (missió i visió, estratègia, governança, docència, recerca, serveis de suport i qualitat i finançament). Posteriorment, i a partir de dues visites externes que inclouen entrevistes a la comunitat universitària i visites a les instal·lacions, el comitè avalua si les vies aplicades per la Universitat per assolir aquestes fites són les més adequades. En el cas de la UPF, el comitè, conformat per membres estretament vinculats al món universitari, va estar presidit pels professors Virgilio Soares, exrector de la Universitat de Lisboa (Portugal); amb la doctora Sybille Reichert, directora de l'entitat Reichert Consulting per als afers d'educació superior a Europa (Suïssa), com a relatora; i els professors Páll Skúlason, exrector de la Universitat d'Islàndia, i Malcolm Cook, exvicerector de la Universitat d'Exeter (Regne Unit).
La UPF, juntament amb la Universitat de Navarra, lidera la classificació d'universitats públiques espanyoles pel que fa a la qualitat docent, i es troba en el grup capdavanter en capacitat d'atracció de nous estudiants i en qualitat investigadora, segons es desprèn del rànquing inclòs dins de l'Informe CYD 2007, presentat recentment per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (Fundación CYD).
El rànquing que proposa la Fundación CYD sobre les universitats públiques presencials espanyoles (que la pròpia institució considera com a "aproximació temptativa" i "presentació preliminar introductòria") es basa en dades que fan referència al curs 2004-2005, obtingudes principalment de fonts del Consell de Coordinació Universitària i de la Comissió Nacional Evaluadora de l'Activitat Investigadora (ambdues pertanyents al Ministeri d'Educació i Ciència) i de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles.
La classificació està confeccionada a partir de dinou indicadors, englobats sota quatre conceptes: la capacitat d'atracció de nous estudiants, la qualitat docent, la qualitat en el doctorat i la qualitat investigadora.
Primera posició en taxa de rendiment i segona en despesa corrent per estudiant
Per mesurar la qualitat docent, el rànquing se sustenta en nou indicadors, i només la Universitat Pública de Navarra i la UPF es troben, en set d'aquests nou indicadors, entre les dotze universitats capdavanteres. En un primer bloc per valorar l'eficàcia acadèmica, la UPF destaca en la taxa de rendiment (hi ocupa el primer lloc, amb un 81%, basat en el percentatge de crèdits superats sobre crèdits matriculats), i en la taxa de graduació (vuitè lloc, amb un 76%, calculat a partir del percentatge d'alumnes que acaben els estudis en el temps degut).
Un segon bloc estudia els recursos docents dels centres, i ho fa, d'una banda, calculant la despesa corrent per estudiant (hi trobem la UPF en segon lloc, amb 6.922 euros, només per darrere de la Universitat de Navarra) i la ràtio entre estudiants i personal docent investigador (vuitè lloc de la UPF, amb un 12,7%). I de l'altra, analitzant els recursos físics, a partir de la ràtio entre alumnes matriculats per llocs d'ús simultani al dia disponible en diferents equipaments: aules d'ensenyament, biblioteques (tercera posició de la UPF, amb un 4,71) i aules d'informàtica (cinquè lloc de la Universitat, amb un 3,39).
Finalment, el darrer indicador de la qualitat docent fa referència al grau d'obertura a l'exterior: la UPF hi ocupa el setè lloc, amb un 28,5 % de matriculats de primer i segon cicle que tenen la residència familiar fora de la província.
En primera línia quant a capacitat d'atracció de nous estudiants i qualitat investigadora
Ja dins del bloc de l'apartat de Capacitat d'atracció de nous estudiants, la UPF se situa just per darrere de la Universitat Pública de Navarra, i dins d'un grup en què també hi apareixen les universitats de La Corunya, Santiago de Compostela, Salamanca, Oviedo i Politècnica de Catalunya. Aquest conjunt de centres es troba sempre entre les dotze primeres universitats en dos dels tres indicadors que determinen aquesta capacitat d'atracció. Així, la UPF destaca en nota mitjana d'accés (tercera posició, amb un 6,9), i en percentatge de preinscrits en primera opció respecte a la oferta total de places (dotzè lloc), una dada que facilita una bona mesura del grau places demandades sobre les ofertes.
Si ens fixem en la Qualitat investigadora, la UPF es troba en un segon bloc d'universitats del rànquing (només pel darrere de la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de Barcelona), ja que aconsegueix situar-se entre les dotze primeres de la classificació en tres dels cinc indicadors que configuren aquest apartat: percentatge de professors numeraris sense sexennis (tercer lloc, amb un 22%); ràtio entre sexennis i professors numeraris (segona posició, amb un 1,82), i ingressos d'I+D per personal docent investigador equivalent a temps complet (també en segon lloc, amb 28.241 euros).
Una altra dada remarcable de la UPF la trobem en l'indicador de la Qualitat del doctorat que valora el grau d'obertura internacional, i que estableix que el 41% de matriculats en programes de doctorat de la Universitat tenen la residència familiar fora d'Espanya (el tercer percentatge més alt de l'estat, només per darrere de les universitats Pablo de Olavide de Sevilla i Politècnica de Catalunya).
Un informe que analitza la contribució de les universitats al desenvolupament
Aquest rànquing universitari és un dels apartats del capítol "La Universidad pública española en cifras", inclòs en la quarta edició de l'informe sobre la contribució de les universitats al desenvolupament de la Fundació Conocimiento y Desarrollo.
L'Informe CYD, de periodicitat anual, té com a principals objectius posar de relleu el paper decisiu de les universitats en l'economia i la societats espanyoles; difondre en l'entorn empresarial i institucional la percepció de la importància que tenen les universitats per millorar la productivitat i la competitivitat de l'economia espanyola en un context de globalització creixent, i finalment, extreure ensenyaments de les experiències desenvolupades en relació amb la col·laboració entre universitats i empreses.
La Universitat Pompeu Fabra ocupa la vuitena posició en el rànquing de les universitats públiques espanyoles que avui publica el diari El Mundo. El rànquing classifica els millors centres universitaris espanyols -71 públics i privats de tot l'Estat- que imparteixen les cinquanta carreres de primer cicle més demandades pels estudiants el passat mes de juny, i de cadascuna d'elles en destaca les cinc millors universitats on s'imparteixen. Si es tenen en compte els centres públics i privats, la UPF se situa en la novena posició.
Nou de les titulacions que s'imparteixen a la UPF se situen entre les cinc millors universitats de l'Estat. Concretament, tres titulacions de la UPF ocupen la primera posició: Ciències Empresarials, Ciències Polítiques i de l'Administració, i Comunicació Audiovisual; quatre en segona posició : Administració i Direcció d'Empreses, Economia, Humanitats i Relacions Laborals i, finalment, Dret, juntament amb Traducció i Interpretació, es troben en cinquena posició.
Aquests resultats tenen especial rellevància si es té en compte que la UPF només imparteix catorze de les cinquanta titulacions recollides en el rànquing, fet que certifica l'alt nivell del conjunt de les carreres ofertes per la Universitat.
El Mundo destaca que la UPF és una universitat de qualitat que aposta per "la innovació i l'atenció personalitza i que es caracteritza pel seu potencial tecnològic". També valora com a aspectes positius l'ampli ventall dels nous programes de doctorat -21 màster oficials i 10 programes de doctorat- que faciliten l'especialització dels seus alumnes i la recerca d'alt nivell.
La classificació obtinguda per les titulacions que apareixen al rànquing del 2008 respecte a l'edició de l'any 2007 és la següent:
Criteris de selecció del rànquing
L'informe, que El Mundo publica en la seva vuitena edició, presenta les dades de 48 universitats espanyoles, de les 82 possibles. Ha considerat 25 criteris valoratius, repartits en tres grans apartats. El primer és un qüestionari a 2.000 professors de tot Espanya (amb una ponderació del 40%). El segon apartat recull les dades de la pròpia universitat -demanda universitària, recursos humans, recursos físics, pla d'estudis, resultats i informació de context- (que suposen el 50% de la valoració final). S'inclouen també criteris valoratius sobre l'adaptació de les universitats a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.
Finalment, també es tenen en compte diferents indicadors externs , que puntuen conjuntament un 10%, com ara resultats de rànquings internacionals, informes de l'ANECA, memòries d'autoavaluació dels centres, o resultats d'informes d'universitats espanyoles, entre d'altres.
Segons l'estudi l'Atlas digital de la España universitaria, realitzat per un equip de geògrafs de la Universitat de Cantàbria dirigits per Pedro Reques Velasco, la Biblioteca de la UPF ocupa el primer lloc entre les biblioteques universitàries i científiques espanyoles —públiques i privades—, atenent a un conjunt d'indicadors que l'estudi ha estandaritzat i cartografiat.
Els indicadors emprats en aquest treball han estat interpretats i elaborats a partir de l'Anuario de las Bibliotecas universitarias y científicas españolas, editat per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas), i s'han estructurat en sis apartats diferents: infraestructures, com ara el nombre de places de lectura per estudiant; recursos bibliogràfics, atenent al nombre de monografies i revistes científiques disponibles per als investigadors; despesa i inversió, com, per exemple, la despesa realitzada en noves adquisicions per usuari o en revistes per investigador; noves tecnologies, que, entre d'altres indicadors, inclou la freqüència de visites a la web, els articles electrònics a l'abast dels investigadors, o les consultes al catàleg per usuari; personal de biblioteca, pel que fa al nombre de tècnics i becaris i, en darrer terme, hi ha l'indicador d'usuaris, que ha tingut en compte el nombre de visites, els préstecs per usuari i els préstecs interbibliotecaris realitzats.
Operar conjuntament amb tots aquests indicadors ha fet possible establir un rànquing qualitatiu de les millors biblioteques universitàries i científiques espanyoles, en què cinc biblioteques universitàries catalanes estan entre els deu primers llocs de la classificació. Així doncs, encapçala la classificació la UPF i, a continuació i per aquest ordre, trobem les biblioteques de les universitats Internacional de Catalunya, Pública de Navarra, Navarra, Lleida, Girona, Salamanca, SEK, Carlos III de Madrid i, en desena posició, la Universitat de Barcelona.
Els continguts de l'Atlas digital de la España universitaria aborden la situació de l'ensenyament superior a Espanya des d'una perspectiva geogràfica i la relaciona amb tres elements clau: l'oferta, la demanda i els recursos, tant educatius —docents, personal administratiu i serveis, equipaments i infrastructures universitàries— com econòmics.
Els articles publicats pels investigadors de la Universitat Pompeu Fabra són els que presenten un nombre mig de cites per article més alt (13,5 cites per article) de les 71 universitats de l'Estat espanyol, segons es desprèn de l'estudi “Informe anual 2006 sobre la visibilitat de la Universitat Rovira i Virgili”, que, elaborat per aquesta Universitat, es basa en les dades de l'Institute for Scientific Information (ISI) i que assenyala la qualitat de les publicacions de la UPF. A continuació i per aquest ordre, segueixen la Universitat Autónoma de Madrid i la Universitat de Barcelona, i totes tres superen el nombre de deu cites rebudes per article.
Aquest mateix treball posa de manifest que la UPF també lidera, per davant de les universitats Autònoma de Madrid, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili, el rànquing d'universitats espanyoles segons el nombre de publicacions científiques (383) per professor funcionari (289), que es tradueix en una ràtio de 1,33 publicacions per professor.
La informació utilitzada en l'elaboració de l'informe s'obté a partir de l'explotació de les publicacions recollides al Current Contents i a l'Essential Science Indicators de l'Institute for Scientific Information (ISI), en les àrees de ciències de la salut i de la vida; ciències socials; ciències experimentals; enginyeries; tecnologies; arts i humanitats. En el conjunt d'aquestes àrees, les universitats catalanes tenen presència en el 23 % de les publicacions estatals i en el 26 % de les cites rebudes.
>> Informe anual 2006 sobre la visibilitat de la URV (document pdf de 50 pàgs.)
Segons dades del CDTI per a tot l'Estat espanyol i dins el programa "Cooperació" de la Unió Europea.
El CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial) ha publicat els resultats preliminars corresponents a la participació espanyola a les primeres convocatòries del 7è Programa Marc (7PM) de la Unió Europea. Segons aquesta font d'informació, la UPF ha estat la tercera universitat espanyola en el rànquing de participació, amb set propostes finançades, dues d'elles corresponents a projectes liderats per la UPF. Espanya ha aconseguit en aquesta convocatòria 121,8 milions d'euros, el 7,1 % del total del finançament rebuda per tots els 27 Estats membres de la UE.
Tanmateix, aquesta primera avaluació de la participació espanyola al 7PM ha tingut només en compte les dades relatives als temes 2, 3, 5 i 7, que corresponen a les àrees de biomedicina, tecnologies de la informació, energia i transport, respectivament. A més, les convocatòries analitzades al rànquing corresponen al 50% del finançament previst per al 2007, concretament les que pertanyen al programa específic "Cooperació", programa contemplat en 7è PM corresponent a projectes de recerca proposats per un consorci integrat per diferents països.
Per tant, la total participació de la UPF serà encara superior perquè investigadors i grups de recerca de la UPF han presentat propostes dins d'altres àmbits temàtics, com ara les Ciències Socials i Humanitats, i també dins d'altres programes previstos en el 7PM: "Persones", "Idees" i "Capacitats", programes la participació als quals roman encara pendent d'anàlisi.
El Programa Marc comunitari és el principal instrument de finançament de la investigació a Europa. El 7PM pluriennal 2007-2013, és la continuació del 6PM i reprèn el camí cap a la construcció de l'Espai Europeu d'Investigació. El darrer Programa Marc per accions d'investigació, i de desenvolupament tecnològic, té com a objectiu principal aconseguir per a l'any 2010 una economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica.
Fins al juny del 2006, les universitats espanyoles havien obtingut un total de 243,7 milions d'euros de finançament de projectes de recerca a càrrec de la Unió Europea.
Aquesta dada sobre la participació dels centres públics d'investigació en el 6è programa marc de recerca de la Unió Europea (2002-2006) va ser coneguda durant una jornada sobre la iniciativa Eurociencia-Ingenio 2010, que va tenir lloc a Madrid el passat 7 de juliol, i on també es va fer públic que tan sols set universitats superen els deu milions d'euros de finançament, entre les quals hi ha la Universitat Pompeu Fabra.
Així i segons les dades del Ministeri d'Educació i Ciència, la UPF, amb un volum de finançament obtingut de 13,2 milions d'euros, ocupa la cinquena posició en la classificació del finançament de projectes europeus de les universitats espanyoles.
Dues universitats politècniques -la UPC i la Politècnica de Madrid- amb una subvenció de 27,9 i 24,5 milions, respectivament, encapçalen la llista. Les segueixen la UB (17,3) i la UAB (13,5).
Cal destacar, a més, que la UPF participa en 43 projectes finançats per la UE i en cinc d'ells actua com a coordinadora. Aquests resultats són particularment rellevants, sobretot tenint en compte que són dades en valor absolut, sense prendre en consideració la massa crítica total del personal docent i investigador de cadascuna de les institucions.
D'altra banda també cal destacar una altra dada força positiva en relació amb la contractació de projectes de recerca amb empreses. Així i fins al juny del 2006, el volum de contractes entre el personal docent i investigador de la UPF i les empreses ha assolit la xifra de 3,5 milions d'euros, que suposa un increment del 300% en relació amb el mateix període del 2005. Bona part d'aquest increment és a conseqüència de la participació de grups de recerca de la UPF en el marc de grans projectes finançats pel programa CENIT d'incentivació de la col·laboració Universitat-Empresa.