• Data de constitució:
  29 de setembre de 1988


• Equip promotor:
  Oriol Ivern i Ibàñez i Eulàlia Cirera Oller


• Línies editorials:
  Animació, llargmetratge documental i de ficció, sèries de ficció juvenil, editorial i multimèdia


• Filials:
  Digital360, S.L. i IC Voral, S.A.


• Societats vinculades:
  Fundació Digitalent


• Plantilla:
  14 persones (estructura mínima de producció, editorial i administrativa). L’estructura és variable i augmenta en funció dels diferents projectes existents.


• Dades econòmiques:
  Les últimes vendes del balanç (any 2010) de Cromosoma S.A. segons el Registre Mercantil i publicades a INFORMA D&B són d’1.761.025,68 €. Segons que consta en l’informe, el capital social de l’empresa es xifra en 421.000,50 €.


• Premis i reconeixements destacats:
  
  • Premi Möbius al millor off-line educatiu per Les Tres Bessones. Barcelona Multimedia, 1997.
  • Pulcinella Award (International TV Cartoons Competition). Special Mention, 2001, per Juanito Jones.
  • II Guardó Rosa Sensat, de l’any 2003, a l’equip Cromosoma.
  • Premi Nacional de Televisió de la Generalitat de Catalunya, 2003.
  • Premi a la Millor Fotografia al Festival Internacional de Cine de Cuenca (Equador), 2010, per Caracremada.
  • Premi al Millor Llargmetratge de Ficció al Festival de Cinema de València Inquiet 2010, per Caracremada.
  • Premi Goya a la millor pel·lícula documental, 2011 (Bicicleta, cullera, poma).
  • III Premi Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, a la millor pel·lícula documental, 2011 (Bicicleta, cullera, poma).
  • XVI Premi José María Forqué (Premi Especial EGEDA) a la millor pel·lícula documental de l’any, 2011 (Bicicleta, cullera, poma).
  • Reconeixement de Cromosoma per part de l’Ajuntament de Barcelona com una de les cinc empreses més innovadores del sector media, 2011.


• Produccions destacades de Cromosoma:
  

  Sèries d’animació

  • Les Tres Bessones (1994). 104 episodis x 26 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.
  • Les magilletres (1995). 26 episodis x 5 minuts. Coproduïda amb Full Animation i Televisió de Catalunya.
  • La bruixa avorrida (1998). 52 episodis x 6 minuts. Coproduïda amb France 3 i Storimages (França).
  • Pimpa (1998). 52 episodis x 5 minuts. Coproduïda amb France 3 i Storimages (França) i Quipos i RAI Fiction (Itàlia).
  • Tommy & Oscar (1999). 26 episodis x 26 minuts. Coproduïda amb RAI Cinemafiction i Rainbow.
  • Pipsqueak Plays Sport (2000). 52 episodis x 3 minuts. Coproduïda amb Uranda Comunicació i Animation Services.
  • Pipsqueak Planet (2000). 52 episodis x 3 minuts. Coproduïda amb Uranda Comunicació i Animation Services.
  • Juanito Jones (2001). 52 episodis x 13 minuts o 26 episodis x 26 minuts. Coproduïda amb Antena 3.
  • Miniman (2001). 26 episodis x 13 minuts.
  • Motel Spaghetti (2001). 52 episodis x 1 minut i 15 segons (contingut per a mòbils).
  • Les Tres Bessones Bebès (2004). 52 episodis x 6 minuts i 30 segons. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.
  • Els Contes Contats de les Tres Bessones (2005). 40 episodis x 13 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.
  • Tom (2006). 26 episodis x 26 minuts. Episodis per a web: 52 x 1 minut i 30 segons. Coproduïda amb Norma Editorial, EBU (European Broadcasting Union) i Televisió Espanyola.
  • Lila (2008). 52 episodis x 6 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Random House Mondadori.
  • Sweesters: Virtual Room (2008). 104 episodis x 2 minuts. Coproduïda amb Eddadesign i Televisió de Catalunya.
  • Asha (2008). 52 episodis x 13 minuts. Coproduïda amb Pontas, Televisió de Catalunya, Fundació Jaume Bofill i Televisió Espanyola.
  • Conni (2011). 26 episodis x 11 minuts. Coproduïda amb Young Films i ZDF (Alemanya).
  • La fada Menta (2011). 26 episodis x 7 minuts. Coproduïda amb Inercia Films, Televisió de Catalunya i LIDEM (França).
  • Pixi (2011). 27 episodis x 12 minuts. Coproduïda amb SCIO Edutainment (Suïssa).

  Llargmetratges d’animació

  • Les Tres Bessones i Gaudí (2002). 60 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.
  • Les Tres Bessones i l’enigma del Quixot (2005). 75 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.
  • Les Tres Bessones i la màquina del món (2011). 75 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.
  • Arrugas (2011). 80 minuts. Coproduïda amb Perro Verde Films i Televisió de Galícia.

  Llargmetratges de ficció, sèries i documentals

  • Asha, la filla del Ganges (2003). 55 minuts. Coproduïda amb Orbita Max, Pontas i Televisió de Catalunya.
  • Raval (2009). 13 episodis x 26 minuts.
  • Revolució #2, retorn als escenaris (2009). 52 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Ceská Televize (República Txeca).
  • Bicicleta, cullera, poma (2010). 105 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya, Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i Televisió Espanyola.
  • Brava! Victòria (2010). 52 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.
  • Caracremada (2010). 98 minuts. Coproduïda amb Mallerich Films Paco Poch i Associació Cultural Passos Llargs.
  • El Papus, anatomia d’un atemptat (2010). 52 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.
  • Miquel Batllori, l’agudesa d’un savi (2010). 70 minuts. Coproduïda amb Caixach Audiovisual i Televisió de Catalunya.
  • Bajari, la Barcelona calé (2012). 90 minuts. En producció.
  • Carnaval, Carnaval (2012). 90 minuts. Coproduïda amb Vodoo Productions. En producció.


• Trajectòria
  

  romosoma S.A., una de les productores més importants dins de l’escenari audiovisual català, va néixer l’any 1988 de la mà d’un petit equip empresarial encapçalat per Oriol Ivern. En un primer moment, Cromosoma va sorgir com a productora de televisió, especialitzant-se en programes i en la realització de documentals. En els seus inicis, es va encarregar, entre d’altres, de la producció del programa La caixa sàvia i del seguiment televisiu de Pirena, la competició anual de múixing celebrada al Pirineu.

  Tres anys després, l’any 1991, Cromosoma es va proposar adaptar els llibres per a infants ja existents de Les Tres Bessones (obra de Roser Capdevila) per fer-ne una sèrie d’animació per a televisió. L’any 1992 se’n va fer el pilot i el 1994 es va iniciar l’emissió de la primera temporada de la sèrie. En aquest precís moment va començar la transició de l’empresa cap al sector de l’animació. El gran èxit aconseguit i el llarg recorregut de Les Tres Bessones va conduir a la productora a una major especialització en l’animació, que es va convertir indubtablement en el core business de la companyia.

  Des d’aleshores, Cromosoma ha produït un conjunt de productes d’animació basats sempre en sèries d’autor i de qualitat. En són exemples representatius Les magilletres (1995), La Bruixa Avorrida (1998), Pimpa (1998), Pipsqueak (2000), Juanito Jones (2001), Miniman (2001), LesTres Bessones Bebès (2004), Tom (2006), Lila (2008) o Asha (2008), entre d’altres. Totes aquestes sèries han estat emeses no només a Catalunya i a l’estat espanyol, sinó que també han estat difoses a través de canals internacionals. Aquesta aposta decisiva pel producte d’autor i de qualitat és el factor determinant que explica el creixement tan significatiu que la productora ha experimentat en el sector de l’animació durant els últims 15 anys.

  A més d’encarregar-se de la producció i de la gestió de tots els derivats que té la producció (drets de televisió de les sèries produïdes, llicències i marxandatge), a finals de la dècada dels noranta Cromosoma es va obrir també al sector editorial. A data d’avui, Cromosoma té publicats aproximadament 250 títols, que s’han de sumar a l’extens catàleg audiovisual de la productora, que ascendeix a un total de 1.500 hores d’animació.

  Si bé fins l’any 2007 havia basat la seva activitat en l’animació, Cromosoma va decidir tornar a obrir la via del documental i la ficció. Des d’aleshores s’han produït obres tan destacades com Revolució #2, retorn als escenaris (2009), Brava! Victòria (2010) o, sobretot, el llargmetratge documental Bicicleta, cullera, poma (2010), que se centra en la malaltia de l’Alzheimer i en la figura de Pasqual Maragall. Aquest documental aconseguí tres importants premis l’any 2011: el Gaudí, el Goya i el José María Forqué. Quant als llargmetratges d’animació, Cromosoma ha produït obres amb gran projecció nacional i internacional com Arrugas (2011). Aquest film, dirigit per Ignacio Ferreras, ha estat nominat als Premis Gaudí de l’any 2012 com a pel·lícula d’animació i preseleccionat per als Oscars. En ambdós terrenys, Cromosoma té obertes produccions en marxa que s’estrenaran durant els anys 2012 i 2013.

  Per tal de diversificar el negoci i respondre a les necessitats de la demanda i a la transformació del sector, l’any 2007 va néixer la filial Digital360, una factoria de serveis audiovisuals i multimèdia. Aquesta divisió de Cromosoma s’encarrega de proporcionar solucions i servei tècnic a la mateixa empresa i a d’altres productores, agències publicitàries i empreses vinculades a les noves tecnologies. Per complir aquest propòsit, Digital360 treballa en diferents àrees: àudio (mescles Dolby, disseny de so, doblatge, gravació, efectes de sala, codificació), vídeo (edició, composició, etalonatge, grafisme, subtitulació, autoria), cinema (creació de màsters DCP), animació (creació gràfica, preproducció i disseny de personatges i guions il·lustrats [storyboards], animació 2D tradicional, digital i 3D) i multimèdia (disseny d’aplicacions per a mòbils i tauletes, publicitat en el punt de venda, implementació de xarxes socials, jocs interactius publicitaris [advergames] i assessoria, entre d’altres).

  Paral·lelament, des de Cromosoma també es va impulsar la creació de la Fundació Digitalent, que va néixer amb la intenció de buscar i de fomentar el talent digital en qualsevol àmbit de la cultura, no només en el sector audiovisual sinó també en els camps del multimèdia, el cross media o el videojoc, entre d’altres àmbits emergents.

  En un context en què la producció s’ha anat fent cada cop més tecnològica i digital, Cromosoma ha sabut apostar per la innovació en els procediments productius i per diversificar la seva activitat i fonts d’ingressos. Sempre, però, sense perdre la seva essència, que pivota sobre tres eixos fonamentals: el paper central dels artistes i directors, la creativitat i la qualitat.

aniel Martínez va obtenir un graduat en Producció i Realització de Vídeo i Televisió a l’Institut de les Arts Audiovisuals de Catalunya. L’any 1993 va començar la seva carrera en el sector de la producció d’animació com a assistent de producció a d’Ocon Films, treballant a les sèries The Little Witches, Problem Child, Sylvan i Basket Fever. L’any 1995 va passar a ser coordinador del Departament de Producció de la mateixa empresa. Entre 1997 i 1999 va anar a la Xina, on durant un any i mig va treballar per a Animation Services Hong Kong LTD (actualment AGOGO Animation).

Des de 1999 treballa a Cromosoma, S.A. Primer va exercir com a cap de Producció, i es va encarregar de les darreres quatre temporades de la sèrie Les Tres Bessones, a més de Pipsqueak Plays Sport, Miniman, Juanito Jones, Tom i de la tv movie Les Tres Bessones i Gaudí. Més tard, entre 2005 i 2008, com a director de Producció, va treballar amb Les Tres Bessones Bebès (un spin-off de Les Tres Bessones), la segona temporada de Tom, Asha i el pilot de la sèrie Lila. Des de 2009, Daniel Martínez és el director d’Estudi i productor executiu de Cromosoma, que significa ser responsable de l’àrea de Producció i Coproducció d’animació, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

• Productivament, en quins models nacionals i internacionals s’ha inspirat Cromosoma per construir els seus productes?

L’animació, que és el nostre core business, és un sector internacional. Però sempre hem intentat fer sèries d’autor i de qualitat des de Catalunya, fet que ens ha distingit d’altres productores. No ens hem emmirallat en models com els de Pixar o Disney perquè no estem al seu nivell. Ells juguen en una altra lliga i en un altre país. Hem creat un model, però no hem inventat res de nou. Som una productora d’animació, creada amb la base d’un personal qualificat i amb experiència per tirar endavant els projectes.

• Quins models de producció heu utilitzat?

Hem fet producció pròpia però també molta coproducció, perquè el sector de l’animació és molt internacional i avui en dia, és gairebé imprescindible coproduir. Del contrari, és molt difícil aixecar el finançament d’un projecte. Hem coproduït amb França, Itàlia, Canadà, i actualment ho estem fent amb Luxemburg i Alemanya. La coproducció és una part vital del negoci de la producció d’animació. A més, el producte derivat és internacional. Les sèries d’animació sempre estan pensades, des d’un principi, com a productes internacionals i no són tan locals com altres tipus de productes audiovisuals. S’han de vendre al màxim de països possibles. També s’han d’editar llibres i s’han de fer llicències i marxandatge, joguines i altres productes. El producte d’animació sempre ha estat un producte 360 en si mateix i, ara, a més, se li han afegit els videojocs, les aplicacions per a mòbils o apps, les tauletes i Internet, entre d’altres.

Amb tot, també estem treballant amb empreses espanyoles. Actualment, estem coproduint amb dues petites productores de Barcelona. També acabem de coproduir amb una empresa gallega (Perro Verde Films) Arrugas, una pel·lícula inclosa entre les 18 que opten a les 5 nominacions per als Oscars i que també ha estat seleccionada entre els 10 films dels Annies (International Animated Film Society). Cal afegir que, en l’àmbit espanyol, també estem preparant una coproducció amb una productora de València i amb productores de Madrid i de Salamanca.

El fet és que et pots trobar amb estudis petits amb molt de talent i que tenen un projecte amb molta cara i ulls, però que no disposen d’una gran estructura o un know-how prou gran per tirar endavant els projectes. Aleshores, t’apropes a ells o ells s’apropen a tu, per sumar esforços i trobar finançament, ja sigui per via d’una televisió o trobant un coproductor internacional, per exemple.

• Quines són les característiques, els valors i els trets diferencials que els productes Cromosoma aporten al mercat?

Aportem un producte de qualitat i educatiu, que intenta transmetre uns valors; però, alhora, que sigui entretingut. És el que es coneix com a edutainment (education and entertainment). Ens dediquem als nens, som part de la seva educació. És important que el que fem sigui educatiu per a ells però que els entretingui. I per això, el producte ha d’estar el millor manufacturat possible.

• Quina acollida han tingut els vostres productes entre els diferents públics?

L’acollida entre el públic infantil sempre ha estat molt gran. Només cal fixar-se en el referent de Les Tres Bessones, venuda a més de 150 països i traduïda a 40 llengües diferents. A més, Les Tres Bessones és un cas excepcional d’èxit, no irrepetible; però cap producte ha arribat al seu nivell. I ara, el que busquem és intentar obrir una mica aquest ventall per arribar a un públic una mica més gran. Estem començant un projecte d’una sèrie més d’acció, adreçada a un target una mica més elevat, entre els 8 i 12 anys. Però no perdrem l’essència del producte de qualitat i amb un component educatiu implícit.

• Quines fortaleses i debilitats tenen els productes Cromosoma respecte als productes d’animació espanyols i d’altres mercats europeus, asiàtics i dels Estats Units d’Amèrica?

Les nostres debilitats davant dels competidors asiàtics (principalment el Japó) i els Estats Units d’Amèrica no només són les nostres, sinó les del sector audiovisual europeu de l’animació. Ells sempre han pensat uns productes per al gran públic i d’una manera absolutament comercial. La seva maquinària de promoció i de comercialització és molt forta. Pel contrari, a Europa, a Espanya i a Catalunya sempre s’ha intentat fer un producte més d’autor i més cuidat. Això ens fa dèbils des del punt de vista comercial. Òbviament, les nostres pel·lícules o sèries d’animació no tenen el nivell de difusió de les asiàtiques i les nord-americanes, però es fan molt bones coses. Són productes molt bons i cada vegada estem internacionalitzant-nos més. Els temps estan canviant; a Espanya i a Catalunya hi ha molt talent i el que ens falta són recursos. Si tinguéssim els recursos de què disposen a Hollywood o al Japó, podríem fer coses molt més semblants a les que fan allà. El que passa és que la nostra cultura és diferent i això fa que el producte també sigui diferent.

Tot i això, aquest any, entre les preseleccionades als Oscars a la categoria d’animació, hi ha dues pel·lícules espanyoles, Arrugas i Chico y Rita. I també hi ha força representació europea. La nostra principal fortalesa envers el sector audiovisual nord-americà és que no tenim un producte tan industrialment manufacturat, sinó una obra més d’autor, amb una història i un guió cuidat. Això és d’un valor extraordinari, perquè deixant de banda Pixar i altres casos, les pel·lícules nord-americanes estan molt ben fetes però o bé són remakes dels anys vuitanta o són segones i terceres parts d’altres pel·lícules. És difícil trobar una pel·lícula americana que et sorprengui ara mateix.

• Dins de la línia d’animació, com ha estat la producció del llargmetratge Arrugas?

Arrugas va néixer d’una novel·la gràfica de l’autor valencià Paco Roca. El nostre soci coproductor, Perro Verde Films, una productora gallega dirigida per Manuel Cristóbal, va adquirir els drets de la novel·la gràfica amb la intenció de desenvolupar una pel·lícula. Van començar a moure el producte i és un projecte que ens va interessar molt. Semblava que ens especialitzéssim en aquest tema, perquè acabàvem de fer el documental Bicicleta, cullera, poma i ara ens venia una pel·lícula que té un rerefons temàtic de l’Alzheimer. Un rerefons, perquè no gira al voltant de la malaltia. Vam decidir entrar-hi com a coproductors i es va aconseguir el finançament mitjançant la inversió privada, ajuts i l’aportació de Televisió Espanyola i d’altres organismes que hi van intervenir.

La pel·lícula està dirigida per un director novell espanyol, Ignacio Ferreras, que ha fet tota l’adaptació del còmic al guió per fer la pel·lícula. Nosaltres, com a coproductors, hem realitzat tota la feina de producció. Des que el director ens va passar el guió il·lustrat (storyboard) fins a l’entrega del Digital Cinema Package (DCP) final amb el màster de la pel·lícula, ho hem produït nosaltres a Cromosoma. A més, també ens hem encarregat, sempre sota les directrius del director, de la direcció d’animació, de la composició i de la fotografia.

El resultat ha acabat sent un producte que està tenint una acceptació excepcional en festivals i crítiques. Veurem fins on arriba. S’estrena el 27 de gener en sales comercials i abans haurem sabut si aconsegueix alguns premis per als quals està nominada o no.

• Amb quins productes d’animació esteu més contents dels resultats obtinguts?

Les Tres Bessones ha sigut la que ha tingut més èxit, però Juanito Jones és una sèrie que ens ha agradat molt sempre i des de Cromosoma li tenim molta estima. Tom va ser una gran oportunitat, perquè va ser una coproducció amb les televisions públiques europees mitjançant la European Broadcasting Union (EBU). La producció executiva d’aquesta sèrie la controlàvem nosaltres i France 2 a França, ZDF a Alemanya i la BBC al Regne Unit. Aquest va ser un bon projecte i una experiència important per continuar produint i fer conèixer el nostre nom internacionalment. També hem acabat l’Asha i també cal comptar amb la Lila, de la qual n’estem molt contents. I la nostra il·lusió i les nostres ganes de treballar no s’acaben. Ara estem començant a produir tres sèries més d’animació. A part, també tenim en marxa un nou llargmetratge de Les Tres Bessones.

• I amb quins llargmetratges de ficció i documentals esteu més satisfets?

Des del punt de vista del documental, Bicicleta, cullera, poma és un gran producte. Els altres documentals que s’han fet també són productes de qualitat. Revolució #2, retorn als escenaris (2009), sobre la revolució de vellut a Txecoslovàquia l’any 1989 també està molt bé. I n’acabem d’estrenar un altre que és Brava! Victòria, basat en La Victòria dels Àngels, una soprano barcelonina. Aquest documental també és molt important. I com a pel·lícula, Arrugas. Cal tenir en compte que Arrugas és el nostre primer llargmetratge i, de moment, millor no pot anar. La pel·lícula de Les Tres Bessones serà el segon i s’estrenarà el 2014.

• Com estan funcionant els productes d’animació per a mòbils? S’estan complint les expectatives dipositades en aquests nous suports emergents?

Ja fa anys que se’n parla, de la televisió mòbil; però no acaba d’arrencar. La televisió per Internet amb el contingut a la carta ja hi és, perquè tu puguis gestionar què vols veure i quan ho vols veure. El que passa, però, és que ara, amb les tauletes, comença a obrir-se una altra via. Per exemple, a través de Digital360, ens hem encarregat de produir un llibre interactiu per a iPad titulat Les Tres Bessones Bebès: un dia a la granja.

Però en aquest país hi ha un gran problema, que és la pirateria. Fins que això no se solucioni d’alguna manera no s’hi podrà fer res. Des del moment que tot és gratuït, on és el model de negoci? Si tu pots aconseguir-ho tot gratuïtament, per què has de pagar? Si això no es regula o s’acota d’alguna manera no hi pot haver una sortida viable per als continguts per a mòbils. Sí que hi ha molta gent que consumeix continguts al mòbil, provinents de Vimeo o YouTube; però plataforma comercial, no n’hi ha. Netflix, un sistema de vídeo sota demanda em temps real (streaming), per exemple, només opera als Estats Units. Però, com es poden rendibilitzar aquestes plataformes si tecleges una altra web i tens el contingut gratuït?

• Quin paper ha jugat TV3 en la difusió dels vostres continguts?

TV3 ha jugat un paper importantíssim. No només per difondre els continguts a Catalunya, sinó que TV3 ha sigut i és el motor de l’animació catalana. Jo no crec que l’animació catalana fos el que és si no hagués sigut per TV3. Si mires el mapa d’Espanya, veuràs que les productores de més llarg recorregut o que més temps porten al mercat de l’animació són catalanes. I TV3 hi ha tingut un paper vital com a motor de la indústria d’animació catalana, i no només en la difusió. Ells entren com a coproductors, financen sèries i després les emeten. Però la seva aportació com a coproductors és el que fa de motor.

• Quines creieu que han estat les principals aportacions del model Cromosoma a la indústria audiovisual catalana?

La nostra gran aportació i fortalesa és el potencial de la nostra animació, que ens ha fet estar a totes les fires internacionals. Nosaltres estem a tots els MIPTV i MIPCom a Canes, als Cartoon Forums, als Cartoon Movie que es fan a Lió, a mercats internacionals com el Kidscreen Summit de Nova York o el NATPI de Miami, entre d’altres. Gràcies al suport de Catalan Films, sempre estem presents en aquestes fires i mercats i crec que això aporta un valor, una visibilitat i una representació internacional per a l’audiovisual català. A més, gràcies a la creació de la marca Catalan Cartoons des de Catalan Films es dóna un nivell de visibilitat més gran del sector català de l’animació i facilita la internacionalització dels seus productes.

• De quina manera us ha afectat la conjuntura de crisi econòmica?

La crisi ens ha afectat de manera important. Però precisament tenim un avantatge que ens està permetent sobreviure, que és la internacionalització, exportar i coproduir. El coproduir amb França, Luxemburg, Alemanya i d’altres països ens ha donat vida. Si depenguéssim del mercat espanyol o del finançament espanyol, en l’època en què estem, t’asseguro que no seríem on som. Però ens ha afectat molt; no deixem de ser una empresa com qualsevol altra i per tenir un producte, necessites que un banc et doni un crèdit per fabricar i fer circular aquell producte. I el crèdit està tancat.

• Quines són les principals aportacions de l’empresa filial Digital360 al sector?

Digital360 ara mateix és una factoria de producció i postproducció com no n’hi ha a Barcelona, a Catalunya, i poques n’hi ha a Espanya. És una factoria integral on tu pots entrar amb un guió, per exemple, d’una sèrie d’animació, i sortir amb el màster que vulguis (en Betacam digital, Betacam SP, amb DCP, per exemple). El gran avantatge és tenir-ho tot sota el mateix sostre. Nosaltres, en el darrer any hem produït i postproduït íntegrament dues sèries d’animació dins la casa. Aquest és el valor de Digital360, com a factoria de serveis. I no hi ha gaires empreses d’aquestes característiques a Catalunya i a Espanya.

• Quines són les línies de treball que la companyia planteja explotar en el futur?

A curt i a mig termini, pretenem continuar produint sèries d’animació. Amb Arrugas i la pel·lícula de Les Tres Bessones, la nostra idea seria intentar apostar pel cinema d’animació i aixecar altres projectes. Nosaltres també som els propis distribuïdors dels nostres propis catàlegs i ens agradaria també potenciar i reforçar la línia de negoci de la distribució i les llicències, tant nostra com de tercers. També ens interessaria desenvolupar la part de multimèdia, cross-media, aplicacions per a iPhone, iPad i videojoc, que és una línia de negoci amb la qual estem treballant, perquè és la demanda del mercat.

A més d’aquests tres eixos (la producció d’animació, la distribució i el contingut 360), tampoc volem deixar de banda la producció de ficció i documental, com hem estat fent els darrers quatre anys. Aquestes serien les quatre àrees de negoci que cal potenciar i treballar durant els propers anys, tot i el context en el qual ens trobem. Respecte al futur a curt i a mig termini, som optimistes, tenint en compte les produccions que ja tenim en marxa i el que vindrà en els propers anys.

La Fundació Digitalent és una iniciativa sorgida l’any 2007 des de Cromosoma amb l’objectiu de detectar el talent digital en el sector de l’audiovisual i la cultura (incloent els àmbits del multimèdia, el cross media i el videojoc). Entre les seves finalitats fundacionals es troben incorporar aquest talent a la indústria i als circuits de difusió cultural, fomentar la creació de noves metodologies de producció digital, dinamitzar la creació independent o impulsar la col·laboració entre entitats, organitzacions i institucions en l’àmbit nacional i internacional. Poden participar en les activitats de la Fundació Digitalent els nous creadors a títol individual i col·lectiu, els centres d’investigació privats o públics i institucions vinculades en l’àmbit de l’audiovisual i la cultura, entre d’altres agents.

Entre els projectes desenvolupats a la Fundació Digitalent s’hi inclouen “Arts En Viu a la Llar” (un canal cultural interactiu a través d’Internet), “Node 4K” (un laboratori en construcció que ha de permetre experimentar amb les infraestructures de l’audiovisual i dels videojocs en el futur) o “Enginy Creatiu” (un motor per a la construcció de videojocs amb un contingut creatiu, pedagògic i lúdic). La Fundació també col·labora en el postgrau Innovació en la Creació de Continguts Audiovisuals (Universitat Oberta de Catalunya - Digitalent), creat l’any 2009. A aquests projectes s’han de sumar les contribucions de rellevància fetes per la Fundació Digitalent per desenvolupar nous productes per a l’empresa Cromosoma.

avier Martí va fer la carrera d’Enginyeria en Informàtica i un postgrau en Direcció per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). També té un postgrau en Creativitat per ESADE (Barcelona). Des de l’any 1993 Xavier Martí s’ha encarregat de la direcció de projectes interactius. Entre 2001 i 2005 va treballar a Cromosoma com a director multimèdia i, posteriorment, va ocupar el càrrec de director d’innovació de Cromosoma i Digital360. L’any 2007 va passar a ser el responsable de la Fundació Digitalent. Actualment, n’és el director d’Innovació i codirector de la Factoria de Talent.

• Com va sorgir la possibilitat de crear la Fundació Digitalent?

La Fundació neix a finals del 2007, fruit d'unes reflexions per tal d'obrir l'activitat d'innovació de l'empresa Cromosoma. En veure que estàvem dissenyant un model que tenia més sentit dins de la indústria que en una empresa, vam veure que el que havíem de fer era crear una entitat que es relacionés amb tota la indústria i no solament amb una empresa. A aquesta idea se li ha de sumar l’aparició dels plans Avanza Contenidos Digitales (Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme) de l’any 2007, que precisament buscaven projectes en aquest àmbit.

• De quina manera s'encarrega la Fundació de gestionar el talent i la innovació digital dins l'espai català?

La Fundació Digitalent s’ha encarregat de cercar talent basant-se en dos pilars fonamentals: la relació amb el sistema educatiu (principalment universitats) i el suport a concursos populars amb un gran accés de joves. Un cop feta aquesta cerca, es tracta de donar suport a aquests talents creatius i ajudar-los a visualitzar millor les seves idees. Finalment, es tracta de moure aquestes idees dins la indústria catalana.

• Com valoreu els resultats obtinguts fins al moment a la Fundació?

El nostre ha estat un esquema que ha tingut molt bona acollida, però que necessita molt temps i més suport per part de la indústria. El temps significa diners i el suport significa tenir els punts de mira de la indústria cap a la innovació. En aquests moments, falten els diners i, com a conseqüència, la indústria mira de resoldre problemes a curt termini, deixant de banda en moltes ocasions la innovació, que sovint pot resoldre els problemes a llarg termini. En resum, els resultats han estat bons, però no són indicatius per garantir la continuïtat futura del model en el moment en què vivim.

Fonts emprades per fer el reportatge:

• BESALÚ, Reinald; GUERRERO, Frederic; CIAURRIZ, Fermín; OLIVA, Mercè. “La producció d’animació audiovisual a Catalunya. Diagnòstic de la situació empresarial de l’animació”, dins Dossier, 3. El sector de l’animació a Catalunya. Observatori de la Producció Audiovisual. Juliol de 2009.
  http://www.upf.edu/depeca/opa/dossier3/ds3_inf1.htm


• Informació Financera de Cromosoma S.A.
  INFORMA D&B
  [Darrera consulta: 5 de gener de 2012]


• Informació sobre Cromosoma al lloc web de Catalan Films
  "http://www.catalanfilmsdb.cat/ca/empreses/productora/cromosoma/1012/
  [Darrera consulta: 5 de gener de 2012]


• Informació sobre Cromosoma i les seves línies de producció al lloc web de la productora
  http://www.cromosoma.com/
  [Darrera consulta: 5 de gener de 2012]


• Informació sobre Digital360 i les seves àrees de treball
  http://www.digital360.cat/
  [Darrera consulta: 7 de gener de 2012]


• Informació sobre la Fundació Digitalent
  http://www.digitalent.cat/cat/index.html
  [Darrera consulta: 7 de gener de 2012]