uan parlem de la indústria de l’animació no hem d’oblidar que avui dia hi ha multitud de formes i aplicacions per a l’animació com a tècnica. Tal com explica María Luisa Martínez Barnuevo (Barnuevo, 2008), el fet que hi hagi animació, a més de als dibuixos animats, en pel·lícules de ficció, en publicitat, en videojocs, en infografies, a Internet i fins i tot en els continguts per a mòbils dificulta molt quantificar el volum de la indústria. (Enlaç entrevistes D’Ocon y Daniel Martínez) És per això que, igual que l’autora fa en el seu llibre, des de l’Observatori de la Producció Audiovisual de Catalunya hem decidit restringir el camp de la present anàlisi a les empreses principals d’animació —en aquest cas, de Catalunya— i deixar per a un altre moment les empreses que s'hi dediquen de manera indirecta (oferint serveis relacionats amb l’animació). Segons l’informe El sector de la producción audiovisual de animación en Espanya, impulsat per l’AEPA el 2002, en el total d’Espanya “són les 30 o 40 empreses més grans o principals del Sector Animació les que en defineixen o configuren la gran majoria de la realitat operativa i econòmica, ja que la resta d’empreses es dediquen en bona part a oferir serveis professionals i/o especialitzats”. Afirma que el 90% de l’activitat del sector procedeix d’aquestes 30 o 40 empreses principals (AEPA, 2002: 26).
La reducció a les 40 empreses més influents i representatives coincideix amb la xifra d’empreses que la federació d’animació creada fa poc Diboos engloba actualment. A aquesta federació, en què s’inclouen l’AEPA (Asociación Española de Productores de Animación), l’AVEPA (Asociación Valenciana de Productores de Animación), l’APIA (Asociación de Productores Independientes de Animación) i ANIMATS, hi estan subscrites 42 productores, és a dir, el 80% del total de la indústria. Aquesta limitació “natural” de les empreses del sector permet elaborar un estudi amb una mostra representativa i manejable.
El nostre estudi, per tant, pren com a punt de partida l’extracció de les productores catalanes d’aquesta mostra. A més, hi afegirem Cromosoma SA per ser, malgrat que no pertanyi a la federació, una de les empreses amb un pes més gran en el sector i, per tant, de gran valor per a l’anàlisi.
Precisament, d’aquesta selecció que fem des de l’Observatori veiem que les empreses més reconegudes a Catalunya s’han dedicat —des de la dècada dels 80— gairebé exclusivament al terreny de la TV. Una cosa molt normal si tenim en compte que, tal com afirma Martínez Barnuevo, “el pes real —de la indústria de l’animació— s’ha sustentat tradicionalment en la producció i en l’exportació de sèries de televisió” (Martínez Barnuevo: 2008), i més a Catalunya, que ha estat, i és, a més del país on hi ha el percentatge més alt d’empreses d’animació (quadre 1), el país en què amb més força van sorgir les empreses dedicades a l’animació per a televisió. De fet, les empreses més importants de l’estat espanyol neixen a Catalunya. Productores com BRB Internacional (malgrat que tingui la seu actualment a Madrid), D’Ocon (Pic and Toons), Cromosoma i Neptuno suposen un referent, tant en l’àmbit de l’estat espanyol com en l’europeu, en la producció de productes d’animació per a televisió.
En el nostre informe ens centrarem en aquestes quatre empreses, que es dediquen gairebé exclusivament a l’animació per a TV —sent aquest el tipus de producció habitual a Espanya (quadre 2)—, i a més hi afegirem Filmax Animation (Grupo Filmax) per les seves grans aportacions, principalment en el terreny del llargmetratge. L’empresa Filmax Animation és representativa de la part de productores que a Espanya es dediquen al gènere del llargmetratge i és, potser, una de les més fructíferes en aquest àmbit (quadre 2).
Aquestes cinc empreses que fem servir com a mostra fan un 80% de tot el que es produeix en animació a Catalunya i es converteixen en un reflex fidel de la indústria catalana.
Amb el present informe, que està dividit en tres parts, destacarem la feina d’aquestes cinc empreses catalanes, i amb això valorarem la situació de la indústria de l’animació a Catalunya.
D’una banda, fent una anàlisi de tot l’esdevingut en el període 2000-2008 en l’animació per a cinema de l’estat espanyol, i concretament a Catalunya (primera part), entendrem per què Filmax és el màxim exponent dels llargmetratges d’animació tant a Catalunya com a l’estat espanyol. D’altra banda, amb l’anàlisi de l’animació emesa a TVC al llarg de 2008 i fent un seguiment de la producció de les quatre empreses més representatives de l’animació per a TV de Catalunya veurem que aquestes porten pràcticament tot el pes de l’animació per a TV (a Catalunya i a part de l’estat espanyol) (segona part). Finalment, amb un seguiment de l’audiència de l’animació emesa als canals generalistes de Catalunya el 2008, comprovarem quina és la situació i l’acollida del producte català en el total de cadenes generalistes que emeten a Catalunya.
Si fem un recorregut per la història dels llargmetratges d’animació veiem que des dels inicis de l’animació el producte català i, per tant, les productores catalanes, tenen una important presència en la indústria. Des del 1945 fins al 1966 els llargmetratges d’animació produïts a l’estat espanyol pertanyien a empreses catalanes com ara Balet y Blay (Garbancito de la Mancha, 1945; Alegres vacaciones, 1948; Sueños de Tay-Pi, 1949), Estela films (Érase una vez…, 1950) i Estudios Macián SA (El mago de los sueños, 1966). Posteriorment, hem d’esperar fins al 1990 per tornar a veure un producte de productora catalana, Despertaferro (1990), una coproducció internacional entre Equip Produccions SA i Maran Films (Alemanya, Rep. Federal).
Aquesta anàlisi retrospectiva del llargmetratge d’animació de Catalunya, a més de subratllar la importància que han tingut les produccions de productores catalanes a l’estat espanyol, permet entendre amb més claredat el que ha passat els darrers anys en el terreny del llargmetratge d’animació.
1. El llargmetratge d’animació 2000-2008
Durante el període 2000-2008, segons la qualificació de l’ICAA (1), es van exhibir a les sales cinematogràfiques de l’estat espanyol un total de 137 llargmetratges d’animació. D’aquesta quantitat, 52 van ser produïts i coproduïts (coproduccions entre empreses espanyoles i coproduccions amb empreses estrangeres) per empreses de l’estat espanyol, i 85 són de producció estrangera (quadre 3).
Les pel·lícules produïdes a l’estat espanyol han patit enormes variacions d’un any per l’altre des del 2000 (any que prenem com a punt de partida) (quadre 4). La inconstància, reflex de nombrosos alts i baixos, mostra com les productores no han apostat sempre pel llargmetratge d’animació.
Sembla que hi hagi hagut alguns recels de la producció (potser por por que no s’exhibissin) d’aquest format, que assoleix moments d’esplendor els anys 2003, 2006 i 2008 (arriba als 10 títols produïts), i pateix baixades importants sobretot el 2004 i el 2007.
No obstant això, després d’un 2007 amb pocs films produïts, el 2008 es va coronar com l’any més bo —pel que fa a la quantitat— de l’animació de producció espanyola i catalana per a cinemes. A més d’assolir la xifra abans esmentada, va superar la quantitat de productes estrangers produïts (2) aquell mateix any. Mentre que els films d’animació produïts (exhibits a l’estat espanyol) a l’estranger van disminuint, el cinema produït a l’estat espanyol va en augment (tret del 2007) des del 2004 (quadre 5). Des que va començar la dècada, el producte d’animació segueix una trajectòria ascendent com a resultat que algunes productores creïn productes de manera més o menys continuada. De mica en mica la indústria de l’animació a l’estat espanyol —i també a l’espai europeu— sembla que planti cara al producte estranger.
Segons l’informe El cine de animación no americano en España (2000-2008) (Brunet, 2008), presentat per l’Aula Europea de la Animación de la Universidad de Madrid el 24 d’abril del 2008, els darrers 10 anys l’animació europea no ha parat d’intentar fer-se un forat enfront del producte d’animació nord-americà. Malgrat que el 51% del cinema d’animació exhibit a Europa sigui americà, la seva quota de pantalla ha disminuït fins a un 10,5% en benefici de la resta. Tant la indústria de l’estat espanyol com l’alemanya i sobretot la francesa s’han convertit en el motor de la indústria a Europa i han contribuït a la presència més gran del cinema europeu a les sales. Aquest apogeu ha possibilitat que les empreses productores europees s’animin a produir productes de gran pressupost en què és cada vegada més gran la inversió en el fins ara gairebé exclusiu terreny dels nord-americans: l’exhibició i la distribució.
1.1 Llargmetratges catalans 2000-2008
En aquest repàs a l’evolució des de l’any 2000 veiem com només a partir del 2003 —aïllant el cas del 2000— apareixen d’entre els llargmetratges produïts algunes produccions d’origen català (quadres 6/7).
El 2000 es produeix 10+2: El gran secreto (245.478 € de recaptació). El 2003, El embrujo del sur, film coproduït per Castelao Productions SA juntament amb altres productores amb participació minoritària. Aquesta tindrà poc èxit de taquilla (30.082 espectadors i 125.437 € de recaptació) a l’estat espanyol. Aquell mateix any es va produir Howdi Gaudi, pel·lícula coproduïda per les catalanes The Gaudins Projects SL i TVC i productores de Hong Kong (14%) i del Regne Unit (15%). És també el 2003 quan Castelao Productions SA (Filmax Animation SL) produeix El Cid, la leyenda. Aquesta producció pròpia de la productora catalana va assolir els 2.626.694 € de recaptació a Espanya i es va convertir en el que fins llavors va ser el llargmetratge d’animació de més èxit —va desbancar El bosque animado (Dygra Films SL)— de la història del cinema d’animació a l’estat espanyol (quadre 8).
El 2004, any en què només es van produir 3 llargmetratges d’animació, Castelao SA (21%) es va associar amb una productora canadenca (44%) i amb la francesa Animakids Productions SA (35%) i va produir P3K: Pinocho 3000. Va aconseguir un èxit discret a Espanya perquè que no arribar a la frontera dels 700.000 € de recaptació (quadre 7).
El 2005 va ser un any poc agraït amb el llargmetratge de producció catalana. Gisaku, en què va participar TVE juntament amb Filmax Animation, i Opopomoz. Els pastorets, en part produïda per Deaplaneta (10%, i el restant 90%, de participació italiana), van ser un dèbil exponent de la producció catalana. Totes dues de poc èxit comercial a Espanya, van passar desapercebudes en un any en què semblava que es recuperava el terreny perdut el 2004 (quadre 4).
El 2006 es va arribar a la xifra de produccions del 2003 (quadre 4) i Filmax SL va fer un producte amb enorme repercussió comercial: Pérez, el ratoncito de tus sueños, amb un 60% de participació argentina, es va convertir en l’èxit de taquilla més gran (va batre El Cid) de la història de la animació a l’estat espanyol (quadre 8).
Al llarg del 2007, any en què el nombre de pel·lícules d’animació produïdes va baixar, de les cinc pel·lícules produïdes, tres van tenir participació catalana. Novament, mentre que una d’elles, Donkey Xote, produïda per Castelao SA, es va situar entre les més taquilleres, Nocturna no va assolir l’èxit esperat. Per la seva part, Rovelló. Un nadal sense Noel, de la productora D’Ocon Films i guanyadora de la primera edició dels premis Gaudí, va obtenir poca recaptació malgrat que es va estrenar el Nadal del 2007 al 2008.
Finalment, el 2008 es va produir, no amb tant èxit en la seva estrena, però colant-se la llista (quadre 8), la segona part de Pérez, el ratoncito de tus sueños. Es produeixen també, però amb molt poca repercussió, La carta del Rajà, de Montjuïc Entertainment, SA, i La crisis carnívora, de Dream Team Concept.
Dels productes més exitosos (si obviem els estrangers) a taquilla a Espanya, en quatre participa l’empresa Filmax Animation SA en les seves diferents delegacions (quadre 8). De fet, les dues pel·lícules amb més recaptació són produïdes per l’empresa catalana. Pérez, el ratoncito de tus sueños, coproduïda amb Argentina, recapta al voltant d’un milió d’euros més que El Cid, la leyenda, produïda íntegrament per Castelao SA (Filmax).
En canvi, si tenim en compte els llargmetratges d’animació de producció estrangera (quadre 9), els títols més taquillers catalans es perden entre les quantitats desorbitades que altres produccions han aconseguit entre el 2000 i el 2008 a Espanya. De tota manera, totes dues pel·lícules arriben a colar-se en la lista de les 50 més taquilleres de l’estat espanyol i, a més, hi aconsegueixen posicions dignes.
Entre les produccions amb participació catalana, només els títols exhibits per Filmax SL han pogut competir amb les produccions estrangeres (quadre 9).
És important destacar que Pérez, el ratoncito de tus sueños va ser de les pel·lícules més taquilleres a Catalunya i es va situar entre els 10 llargmetratges (sense divisió de gènere) més vistos durant el 2007 (quadre 33) (http://www.upf.edu/depeca/opa/ds2_inf2_esp.htm).
1.2 Participació catalana en el mercat espanyol
Del total de films (52) produïts durant el període 2000-2008, un 27% del total tenen participació catalana. D’aquests,un 19% han estat realizats per diferents empreses productores i col·laboradores —producció parcial catalana— i només un 8% tenen producció únicament catalana (quadre 10). No obstant això, i com a dada significativa que cal destacar, de la recaptació obtinguda en aquest període per totes les produccions fetes a Espanya (un total de 21.390.453 €), gairebé la meitat (10.117.025 €) l’han aconseguida produccions amb participació catalana (quadre 11).
Aquesta dada col·loca precisament l’empresa Filmax Animation SL (empresa amb gairebé el total de l’activitat dels productes amb participació catalana) com a referent de la producció d’animació a Espanya, i sobretot a Catalunya. Les seves xifres absorbeixen el que van recaptar la resta de productores catalanes (quadre 12) durant el període 2000-2008 i suposen, per tant, el percentatge més gran de recaptació en l’àmbit estatal.
A Catalunya, el gènere de llargmetratge queda, per tant, reclòs, igual que passa a l’estat espanyol, a la gairebé exclusiva feina de poques empreses productores. Filmax Animation SL, amb Castelao Productions SA i Bren Entertainment SA, ha copat els darrers anys el mercat de l’animació català per a sales cinematogràfiques i s’ha convertit, a més, en l'empresa més forta de l’estat espanyol (quadre 13).
Són només un total de 8 productores les que tenen 3 o més llargmetratges produïts en el període 2000-2008. Si sumem les produccions d’aquestes productores s’obté gairebé un 70% de tot el que s'ha produït a l’estat espanyol (quadre 14). Entre elles, a més de Filmax (8), Baleuko (7) destaca per sobre de la resta. La també basca i distribuïdora Barton Films es desmarca de la resta amb 4 produccions.
Entre les productores basques i, en aquest cas, una de catalana (Filmax), sumen més de la meitat de les produccions de les empreses més fructíferes de l’estat espanyol.
2. La coproducció en la indústria dels llargmetratges d’animació
El fenomen de la coproducció està lligat al cost enorme que suposa fer un llargmetratge d’animació. Com a solució a aquest problema, les empreses productores disposen de dues vies. Per una banda, i per reduir costos, envien el desenvolupament d’un projecte a països amb mà d’obra més barata i, per l’altra, fan servir la fórmula cada vegada més comuna de la coproducció. Dins de la producció d’animació hi ha tres tipus de produccions. D’un costat hi ha les coproduccions internacionals, que permeten diversificar riscos i possibiliten les vendes internacionals (Barnuevo M.L., 2008: 193). De l’altre, hi ha les coproduccions entre productores dins de l’estat espanyol que, igual que les coproduccions internacionals, suposen un repartiment del risc. I per últim, les produccions pròpies.
A l’estat espanyol, entre el 2000 i el 2008 hi ha un nombre més alt de coproduccions que de produccions pròpies. Un 54% del total el registren (de manera equitativa) les coproduccions internacionals (27%) i coproduccions entre productores de l’estat espanyol (27%).
Tot i que la diferència entre la producció pròpia i la coproduïda és poc significativa (quadre 15), s’aprecia que la forma de producció menys costosa és la més utilizada. Fins l’any 2003 no hi havia coproduccions entre empreses dins de l’estat espanyol, i només se’n va registrar una d’internacional (Cóndor cruz, 2001). La resta van ser produccions pròpies (quadre 15). Malgrat que el 2003 encara són majoritàries les produccions pròpies (la seva màxima xifra), les coproduccions apareixen amb força. És des de llavors que les coproduccions aniran adquirint protagonisme i començaran a deixar de banda les produccions pròpies. Tot i això, l’any 2008 es converteix en l’any de la producció pròpia.
Aquesta evolució adverteix que, així com les coproduccions adquireixen importància i més força, la producció pròpia també busca les seves opcions.
Normalment aquestes opcions passen per fer que les televisions participin en el projecte (3) o bé per fer que les institucions privades aportin capital. Des del començament de la dècada ençà, tant les coproduccions entre empreses de l’estat espanyol com les produccions pròpies (4) han fet servir l’ajuda que els ofereixen les televisions per dur endavant el projecte. No obstant això, del total de pel·lícules estrenades, només en 20 hi participen les diferents televisions.
Aquesta quantitat (20) mostra que les televisions han tingut poc interès, i la manca de suport en els llargmetratges d’animació (Martínez Barnuevo, M. L.: 2008).
2.1. Catalunya i la coproducció de llargmetratges d’animació
En el cas de les produccions catalanes, dels 14 llargmetratges produïtsentre el 2000 i el 2008 a l’estat espanyol, 7 són coproduccions internacionals, 4 són coproduccions estatals i 3 són de producció pròpia o sense cap mena de coproducció. Al contrari del que passava en el total de l’estat espanyol, a Catalunya una mica més de la meitat del que es va produir des del 2000 fins al 2008 són coproduccions internacionals (quadre 16). D’altra banda, mentre que les coproduccions amb altres empreses de l’estat espanyol arriben a un 29%, les de producció pròpia o en les que no hi ha cap coproducció marquen una xifra molt inferior del que es registrava en el total de l’estat espanyol. La indústria catalana de l’animació per a cinema marca la tendència de dirigir la indústria cap a la coproducció com a alternativa per al seu creixement.
A Catalunya és amb Pérez, el ratoncito de tus sueños (2006) quan es pot dir que va funcionar molt bé la fórmula de la coproducció internacional. Mentre que la productora argentina Patagonik Film Group SA (60%) es va encarregar de la imatge real de la pel·lícula, Filmax (Bren Entertainment), hi va aportar l’animació 3D. L’èxit de Donkey Xote (2007) (Itàlia 33%), que va recaptar més d’un milió d’euros a Espanya, és exemple també, encara que de manera menys rellevant, que la fórmula de la coproducció internacional de vegades duu bons resultats.
En canvi, el llargmetratge de Pinocho 3000 (2004), el primer coproduït per Filmax Animation SL (21%) juntament amb França (35%) i Canadà (44%), no va obtenir el resultat previst. La poca efectivitat de la coproducció internacional es va mostrar també amb la recaptació de la segona part de Pérez, el ratoncito de tus sueños (2008) (50% Argentina), que no va acomplir les expectatives creades pel primer film, i el de Nocturna (2007), coproduïda amb Animakids Productions (Francia 25%), que va obtenir resultats molt discrets.
Les altres dues coproduccions internacionals amb participació catalana exhibides entre el 2000 i el 2008 no van tenir cap impacte a l’estat espanyol. Howdi Gaudi (2003), en un 90% produïda per Hong Kong, i Opopomoz. Els pastorets (2005) (Itàlia 90%) van ser dos productes de poc pes.
Per la seva part, El embrujo del sur (2003) —de molt poca repercussió— i Gisaku (2005) són les úniques pel·lícules de Filmax amb coproducció espanyola. A la primera hi va col·laborar la FORTA i hi van participar productores com ara Lotura Films SL i Produccions Zigzag SL. A la segona, a més de participar-hi TVE SA, la Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales SA la coprodueix. Altres empreses catalanes, com per exemple D’Ocon Films, que coprodueix juntament amb TVC (coproducció íntegrament catalana) Rovelló. Un nadal sense Noel (2008) i Dream Team Concept, amb La crisis carnívora, també fan servir la fórmula de la coproducció amb altres empreses no estrangeres.
El Cid, la leyenda s'ha convertit en exemple que les produccions sense cap mena de coproducció poden ser molt exitoses. No obstant això, des de la seva estrena el 2003 la tendència ha estat la de la coproducció. Per la seva part, 10+2: El gran secreto (2000) i La carta del Rajà (2008), que són també produccions íntegrament catalanes i sense coproducció, no van obtenir una bona acollida del públic.
Fins a la data, el fet que fos una coproducció internacional no ha suposat —tret del cas de Pérez, el ratoncito de tus sueños— un èxit assegurat, però sí que demostra que la coproducció internacional permet assumir riscos i assolir pressupostos de realització més alts perquè pot accedir a diferents ajudes.
3. Televisió de Catalunya (TVC) i els llargmetratges d’animació
Que els llargmetratges d’animació tenen moltes dificultats per obtenir ajudes de les televisions és una realitat. De les 14 produccions amb participació catalana entre el 2000 i el 2008, TVC només participa en cinc. Coprodueix amb D’Ocon Films Rovelló. Un nadal sense Noel, i col·labora amb Montjuïc Entertainment SA a La carta del Rajà, a La crisis carnívora (Dream Team Concept), a 10+2: El gran secreto (Acció) i a Howdi Gaudi (The Gaudins Project).
Des que el 1999 va col·laborar a Gomer i el 2000, a 10+2: El gran secreto, TVC no havia tornat a col·laborar fins al 2008. Al llarg de la dècada ha participat en cinc pel·lícules de les 52 registrades per l’ICAA. TVC, que normalment és una televisió que dóna suport al cinema català, no està disposada a apostar en l’àmbit de l’animació.
Això contrasta molt amb el que ha passat al País Basc en el mateix període. Durante aquest temps s’han estrenat 8 llargmetratges d’animació. L’EITB (la cadena basca) ha col·laborat en el total (8) de les produccions. D’aquestes vuit, sis eren exclusivament en basc, i dues s’han traduït a l’espanyol. En el cas dels productes amb participació catalana, únicament Rovelló. Un nadal sense Noel es va produir i es va estrenar en llengua catalana.
4. El 2D i el 3D a Catalunya (Enllaç entrevista Xavier Berenguer)
De les múltiples varietats de tècniques d’animació que hi ha, en els llargmetratges d’animació actuals (2000-2008) sembla que s’estan introduint amb força noves tècniques. El dibuix animat tradicional (5) (de vegades es fa servir l’ordinador) (2D) està donant pas a l’animació digital en 2D (6) (dibuix animat fet íntegrament per ordinador) i a la tècnica 3D. Concretament, els darrers anys el 3D s’ha convertit en una realitat perquè ha pogut apropar-se narrativament i estilísticament als dibuixos animats i adquirir així l’impuls que necessitava per instal·lar-se en la indústria (Martínez Barnuevo, 2008:57).
El 2002, segons el Libro de la producción audiovisual de animación en España (Martínez Barnuevo, 2008: 41), en el mercat de l’animació en general predominava l’animació convencional, el dibuix animat tradicional (Enllaç entrevista D’Ocon). Un 74,3% de les productores utilizaven el dibuix animat (2D); un 48,7%, el 3D, i un 10,2%, un altre tipus de tècniques. Els últims anys, no obstant això, cada vegada són més comuns els productes i projectes en 3D. El que fins ara semblava una tècnica més lligada al cinema sembla que es traslladi també a les sèries de televisió.
Sembla que, al contrari del que es podria pensar, el 3D no està acabant amb el dibuix tradicional (2D). Cada vegada són més els productes que barregen totes dues tècniques, i fins i tot hi ha productes 3D als que es dóna l’apariència de 2D amb el cell shading (7) . Són comuns també els productes d’animació en 3D que utilitzen imatge real.
A Catalunya, els 14 llargmetratges produïts en el període 2000-2008 són un reflex fidel d’aquesta diversitat de tècniques que hi ha (quadre 17).
Precisament, es veu (quadre 18) que amb el pas dels anys s’han anat incorporant noves tècniques a les que ja hi havia, i que la tècnica tradicional està sent relegada per d’altres. És el 2004 quan es fa servir el 3D de manera íntegra en la realització d’un llargmetratge d’animació. Fins llavors, El Cid, la leyenda (2003) l’havia utilitzat, però només per a uns plans concrets. El 2D digital, és a dir, la realització de dibuixos animats amb l’ordinador, sembla que agafa importància en els darrers anys, però el seu èxit es limita al terreny de la creació d’audiovisuals per a Internet. De tota manera, i marcant un abans i un després en l’animació de Catalunya, destaquem que dos dels èxits més grans de les produccions catalanes van fer serivr 3D. Pérez, el ratoncito de tus sueños el va barrejar amb imatge real, i Donkey Xote va ser animada només amb aquesta tècnica.
5. El curtmetratge d’animació a Catalunya
En l’àmbit dels curtmetratges d’animació, durant el període 2000-2008 es van produir a l’estat espanyol 115 peces audiovisuals, de les quals 16 són de producció catalana. És destacable el fet que l’ESCAC produeix 5 d’aquestes 16 i esdevé l’exemple que són les escoles les que principalment es dediquen a fer aquest tipus de peces d’animació. És important assenyalar que, igual que l’ESCAC, la Universitat de les Illes Balears, que participa en una dotzena aproximadament de produccions, es converteix en un motor important d’aquest tipus de produccions. No obstante això, no són les úniques escoles i universitats que treballen en la producció de llargmetratges. Com dèiem abans, la majoria del que es produeix prové d’aquest tipus d’institucions. Per la seva part, els productes de particulars també criden l’atenció entre tot el que es va produir entre el 2000 i el 2008. Amb la democratització que ha suposat l’avenç tecnològic, cada vegada és més comú veure peces de particulars. Això esdevé un punt que cal tenir en compte en el futur de la indústria de l’animació.
6. Distribució dels llargmetratges d’animació catalans
Pel que fa a la distribució, del que es va produir a l’estat espanyol entre el 2000 i el 2008 s’evidencia que l’empresa basca Barton Films distribueix 22 dels 52. Es converteix així en la distribuïdora més important de l’estat espanyol, perquè a més de distribuir gairebé la meitat de les produccions de l’estat, s’encarrega pràcticament de totes les produccions amb participació catalana. De fet, l’empresa, amb seu a Bilbao, fa la distribució de la majoria (7) de les produccions de Filmax.
7. Magnituds econòmiques de Castelao (Grupo Filmax)*
Si fem una anàlisi de les dades econòmiques de l’empresa Castelao, que pertany a Filmax, veiem com els ingressos d’explotació (8) van ascendir des del 2000, però se’n destaca que els resultats de l’exercici (9) van anar caient (quadre 19). Hi ha un contrast gran entre els ingressos i el que l’empresa obté finalment. Particularment, a partir de 2005 —quan es marca la xifra màxima d’ingressos, però no de resultats— els resultats de l’empresa, malgrat que les seves vendes van ser molt altes, van donar xifres negatives. La baixada iniciada el 2005 dels ingressos d’explotació va contribuir a fer que el 2007 Castelao acabés amb un exercici negatiu de més d’un milió i mig d’euros.
Aquesta baixada d’ingressos d’explotació i els resultats negatius dels exercicis coincideixen amb un descens de la plantilla (quadre 20). Entre el 2004 —any en què s’assolirà la xifra màxima de treballadors (41)— i el 2005 s’obtenen les vendes més altes de l’empresa, i serà a partir d’aquell any quan les xifres de vendes, de beneficis i de treballadors aniran baixant. El 2007 la xifra de reocupats és la més baixa des del 2000.
La televisió és un dels principals mitjans d’emissió de produccions d’animació i, sobretot, de l’animació destinada al públic infantil i juvenil. Una de les tendències en els darrers quinze anys ha estat la pràctica desaparició de l’animació infantil de les graelles dels primers canals públics i de les televisions privades. Amb tot, aquestes produccions han trobat en els segons canals o en els canals temàtics el seu lloc dins de les graelles televisives.
En aquest apartat ens fixarem en la producció d’animació emesa pels canals de la TV de Catalunya, i, en particular, de la programació del canal K3-33, en què, a diferència de la resta, el gènere de l’animació té una presència destacada. Gràcies a les dades facilitades per la CCMA mateixa analitzarem el perfil de les produccions d’animació emeses durant l’any 2008, amb especial atenció a les produccions catalanes.
Si tenim en compte l’animació emesa entre el 2003 i el 2006 (Anuarios EGEDA) pels canals amb emissió a Catalunya veiem com el K3-33, el segon canal de TVC, és amb molt el canal amb més quantitat d’emissions d’animació (quadre 20). La tendència a l’alça que es va iniciar el 2005, després d’una constant caiguda des del 2003, marca el que es va esdevenir fins al 2008 (quadre 38). El primer canal català, per la seva part, amb una progressió ascendent des del 2003, marca una constant i molt regular pujada des del 2005.
Mentre la pública espanyola, La 2 de TVE, es converteix en el segon canal amb més emissions d’animació, els canals privats demostren poc interès per l’animació (no oblidem que en aquest període ni La Sexta ni Cuatro emetien encara). De tota manera, la progressió que A3 ha marcat els darrers anys la situa al nivell de La 2 el 2006 i es converteix en el segon canal que més animació emet, per davant fins i tot que TV3 (quadre 21).
El 2008, per la seva banda, els nous canals privats (La Sexta i Cuatro) entren amb força en el terreny de l’animació, fins i tot superant, en el cas de Cuatro, a A3 (quadre 38). El K3-33, clar dominador fins al moment, sembla que perd una mica de pes amb l’arribada d’aquests nous canals. La redistribució fa que tant el segon canal de TVC —sempre per sobre de la resta— com el primer disminueixin el seu percentatge (en aquest cas de sèries emeses) (10) respecte al 2006.
De totes maneres, aquest domini del segon canal de TVC permet que ens hi centrem com el màxim exponent de l’exhibició de l’animació a Catalunya (quadre 38). El 2006 ja s’apreciava que gairebé la meitat de tot el que s'havia emès a Catalunya procedeix del segon canal de la CCMA. A més, si hi sumem el que ha emès TV3, el percentatge puja fins a gairebé un 60%. Tot i que el 2008 el percentatge d’emissió ha disminuït, els canals de la CCMA són els que més temps dediquen a l’animació.
2.1.1 Nombre de produccions i procedència
L’any 2008 es van emetre als canals de la CCMA 106 sèries de dibuixos animats. D’aquestes, 22 van ser produccions catalanes, mentre que de les 86 restants, 34 van ser produïdes al Japó; 22, a França; 10, a Gran Bretanya; 10 més, als EUA; 3, a Canadà; 2, a Bèlgica; 1, a Portugal; 1, a la República Txeca, i 1, a Corea del Sud.
Amb les dades anteriors es comprova que les produccions d’animació japoneses són les que tenen més presència a les graelles dels canals de la CCMA. La gran majoria d’aquestes produccions són sèries amb capítols de 25 minuts, i n’hi ha que han esdevingut clàssiques de la programació, com és el cas de Doraemon, de la qual s’han realitzat 736 capítols.
Pel que fa a la producció catalana, podem veure els títols que van ser emesos durant l’any 2008 en el següent quadre (quadre 23).
Entre les productores que més títols emeten als canals de la TVC cal destacar D'Ocon Films Productions (7 de les 22 sèries són produïdes o coproduïdes per D’Ocon), Neptuno Films (3) i Cromosoma (3) i BRB Internacional, amb 2 produccions.
Pel que fa a la durada dels capítols, de les 22 produccions catalanes, 9 són de capítols de 25 minuts cadascun. Destaquen les produccions Rovelló, amb 106 capítols, Les tres bessones, amb 104, i Els Fruittis, amb 91 capítols. També cal destacar que gairebé la meitat de les produccions són de 7 o menys minuts, entre les quals trobem La Lua i el món, amb 195 capítols de 3 minuts; La vaca Connie, amb 130 capítols de 7 minuts; Hello, Hoobs!, amb 130 capítols de 5 minuts; Tork, el follet, amb 104 capítols de 6 minuts, i Angus i Cheryl, amb 104 capítols de 2 minuts.
Els anys de producció de moltes de les sèries emeses delaten que TVC tendeix a recórrer a productes d’anys anteriors per omplir la graella (quadre 23/24). Aquesta és la demostració que és molt complicat i costós produir sèries d’animació i que per això és comú en televisió emetre sèries d’animació del passat.
De la mateixa manera que en les sèries de ficció i els films de televisió, i a difèrencia dels llargmetratges d’animació, la participació de TVC en les coproduccions amb les empreses d’animació de Catalunya és força destacada. Si tenim en compte les dades de les sèries emeses al llarg de 2008 (quadre 2), podem comprovar que TVC participa com a coproductora en 13 de les 22 sèries emeses i que, en casos com en els de Cromosoma, totes les sèries coproduïdes per la productora ho són amb associació amb TVC. Amb tot, alguns dels actors del sector demanen un suport més regular i estable en aquest sentit, tal com es fa palès en l’entrevista a Sergi Reitg, director d’Icon Animation, publicada a l’Observatori de la Producció Audiovisual (http://www.upf.edu/depeca/opa/act_ent3.htm).
2.2 La producció de les principals companyies d’animació per a TV a Catalunya
En una llista publicada per l’Observatori Europeu de l’Audiovisual relativa a les 40 companyies líders en la producció i la distribució d’animació, 4 d’aquestes companyies són empreses catalanes (quadre 26): Cromosoma SA, BRB Internacional, Neptuno Films Production i Pic and Toons Services (abans D’Ocon Films), amb uns ingressos totals al voltant de 20 milions d’euros. En aquesta segona part de l’informe repassarem la producció d’aquestes 4 companyies que formen el nucli de la producció en animació al nostre país i que són, totes elles, referències internacionals.
D’Ocon Films Productions és una de les empreses líders i de més experiència en el sector de l’animació audiovisual a Catalunya. La seva primera producció d’animació va ser El món màgic del màgic Bruffi, l’any 1983, una coproducció amb TVC. Posteriorment va arribar un dels grans èxits de D’Ocon, Els Fruitties, que van significar una gran evolució tecnològica en la producció d’animació (enllaç a l’entrevista amb D’Ocon.)
Pel que fa als llargmetratges i a les TV movies:
Cal destacar que l’any 2009 la producció Rovelló. Un Nadal sense Noel va rebre el premi Gaudí a la millor pel·lícula d’animació (enllaç premis Gaudí); competia amb només una altra producció catalana, en aquest cas de Filmax: Donkey Xote.
A part de les sèries d’animació, les TV movies i els llargmetratges d’animació, D’Ocon Films també ha produït programes infantils com TPH (Club Supereñe) —del 1999 al 2003—, Canal Supereñe —del 2004 al 2006— i D´KIDS —del 2007 al 2009—, i campanyes publicitàries (Equipo Actimel, 2004-2005) i educatives (Bomberos, 2005).
2.2.2 Neptuno Films Production
Neptuno Films és una empresa nascuda a Terrassa el 1991 i un dels líders europeus en la producció d’animació infantil, creadora de sèries d’èxit com La vaca Connie o Dougie se disfraza. En el següent quadre podem observar quines han estat, des de la seva fundació, les sèries d’animació produïdes per Neptuno Films.
Totes les sèries han estat produïdes per Neptuno, excepte Zoo Mix (coproduïda amb Digital i Cual), Los desastres del rey Arturo (coproduïda amb Coolabi Productions Ltd. i Cake Entertainment) i Sea princesses (coproduïda amb Southern Star Entertainment).
Un altre dels gèneres a què Neptuno ha dedicat una bona part de la seva producció és el de les TV movies d’animació. En el període 2000-2007, la companyia catalana en va produir 12 títols, la majoria dels quals formen part de les sèries de Los tres ositos i El Patito Feo.
Pel que fa als llargmetratges, Cromosoma ha produït, juntament amb Televisió de Catalunya, Les tres bessones i l'enigma del Quixot, de l’any 2005, i La fletxa blava, llargmetratge de 90 minuts.
Més enllà de les produccions d’animació, Cromosoma també ha participat en produccions multimèdia de Les tres bessones, documentals i altres tipus de programes televisius, com concursos i sèries de ficció juvenils.
BRB Internacional és una de les empreses més antigues en la indústria de la producció d’animació. La companyia neix el 1972 com a distribuïdora i a partir del 1980, amb Ruy, el pequeño Cid, comença a produir les seves pròpies sèries d’animació. A Ruy se li afegeixen aviat sèries de gran èxit en el mercat espanyol, com D’Artacan y los tres mosqueperros, Willy Fog, Los gnomos o Els bobobobs.
Pel que fa als llargmetratges i a les TV movies:
2.2.5 La capacitat productiva de l’animació catalana
Si tenim en compte les dades anteriors de producció de les principals empreses d’animació catalana en podem extreure conclusions de la capacitat productiva, en un sector en què els costos per minut són elevadíssims —aproximadament d’uns 6.000 €/minut en el cas de les sèries de televisió i d’uns 10.000 € en el dels llargmetratges. Si ens fixem primerament en la producció de sèries per a televisió i dividim aquesta producció per períodes, observarem que:
D’Ocon Films ProductionsD’Ocon Films Productions va produir entre el 1989 i el 1999 un total de 17.082 minuts d’animació, que dóna com a resultat una mitjana de 1.550 minuts d’animació anuals. En el període 2000-2008, els minuts d’animació produïts per D’Ocon van ser 9.511, una mitjana de 1.060 per any (i, per tant, uns costos d’uns 6M € l’any). En conseqüència, és perceptible una davallada de la producció que, tanmateix, es veu compensada per les produccions de llargmetratges, més costoses encara que les de les sèries de televisió. Així, doncs, prenent els mateixos intervals temporals, observem que entre el 1989 i el 1999 D’Ocon Films Productions només realitza dos llargmetratges de 80 minuts (ambdós el 1998) i, per contra, entre els anys 2000 i 2007 en fa 8, amb una mitjana d’un llargmetratge per any i, per tant, d’entre 70 i 80 minuts de llargmetratge anuals (uns 2M € l’any).
Neptuno Films ProductionPel que fa a Neptuno, l’empresa catalana va produir, entre el 1992 i el 1999, un total de 5.508 minuts d’animació televisiva, fet que significa uns 690 minuts anuals. En el període 2000-2008, el nombre de minuts va ser de 7.562, 840 minuts per any (uns 5M € l’any). De la mateixa manera que en el cas de D’Ocon Films Productions, Neptuno ha produït un gran nombre de llargmetratges durant la dècada del 2000. En total, 12 produccions entre el 2000 i el 2007, que sumen un total de 900 minuts de llargmetratge i una mitjana entre aquests 8 anys de 112,5 minuts (2,7M € l’any).
CromosomaCromosoma va produir, entre el 1994 i el 1999, 3.772 minuts d’animació televisiva, que signifiquen 630 minuts per any. Entre el 2000 i el 2006, el nombre de minuts produiïts va ser de 3.874, uns 550 minuts anuals (3,3M € l’any). A diferència de les dues productores anteriors, el nombre de llargmetratges produïts per Cromosoma no és significatiu.
BRB InternacionalBRB Internacional va produir, entre el 1980 i el 1989, 6.292 minuts d’animació, amb una mitjana de 630 minuts l’any. Entre el 1990 i el 1999, el nombre de minuts va ser de 6.399, és a dir, 640 minuts anuals. I entre el 2000 i el 2008, el nombre de minuts produïts va ser de 7.273, uns 810 minuts anuals (4,9M € l’any). Si el nombre de minuts de producció per a televisió ha anat en augment, en el cas dels llargmetratges la dinàmica és a la inversa. Entre el 1995 i el 1999 produeixen 10 llargmetratges, de 75 minuts cadascun, és a dir, 150 minuts de llargmetratge per any; en canvi, entre el 2000 i el 2005 el nombre de llargmetratges es redueix a 7, i, en conseqüència, la mitjana de minuts de llargmetratge per any és de 90 (2,3M € l’any).
Pel que fa a la suma total de minuts de les quatre productores d’animació, observem que hi ha un volum de producció constant. D’aquesta manera, durant la dècada del 1990 la mitjana de minuts produïts va ser de 3.500 (prop de 60 hores), i en el període 2000-2008 la mitjana va ser de gairebé 3.300 minuts (55 hores). En conseqüència, de mitjana cada empresa produeix entre 14 i 15 hores d’animació a l’any.
Si tenim en compte que, actualment, segons dades de l’Observatori de la Producció Audiovisual, el minut de sèrie d’animació per a televisió té un cost aproximat de 6.000 €, i el minut de llargmetratge, de 25.000, podem veure que l’evolució de les despeses en producció és força constant i que l’increment en el nombre de minuts televisius es compensa amb una davallada en el nombre de llargmetratges, i viceversa.
2.2.6 Magnituds econòmiques de les principals productores de sèries d’animació de Catalunya*
L’any 2003 Cromosoma va assolir una xifra d’ingressos per explotació (11) (quadre 36) de 15.021.898 €. És la xifra més alta registrada des de l’any 2000 i coincideix amb l’enorme èxit obtingut per la sèrie de Les tres bessones. Cromosoma ha estat una empresa que va obtenir bones vendes a partir de l’any 2001 i que, després d’haver arribat a les seves vendes més altes el 2003, ha anat perdent força. Per la seva part, l’empresa Neptuno (12) va aconseguir els seus resultats de vendes més bons el 2006 (no hi ha dades del 2007). Des del 2000 ha estat una empresa molt constant en les seves vendes, però que mai ha obtingut enormes resultats. Si es compara amb la resta d’empreses analitzades, Neptuno, tot i ser l’empresa que ha obtingut menys vendes des del 2000, els darrers anys es va apropant a les xifres registrades per les altres. Pic and Toons també ha estat molt constant en les seves vendes —amb alts i baixos—, però passa pel seu pitjor moment. El 2005, 2006 i 2007 les seves xifres van caure considerablement respecte d’anys anteriors. El 2007 es recupera de les baixes vendes del 2006. Finalment, BRB, que va començar sent la productora amb més vendes, s’ha anat desinflant. No obstant això, és una empresa que el 2007 se situa per damunt fins i tot de Cromosoma. Malgrat el seu descens, sempre ha estat per davant de Neptuno i de Pic and Toons (D’Ocon).
Les xifres de les vendes obtingudes des del 2000 marquen la plantilla (nombre de treballadors) (quadre 37) que cadascuna de les productores ha tingut en aquests anys. Així com el 2003 Cromosoma assolia la xifra més alta en vendes, també arribava al nombre més alt (134) de treballadors. Únicament el 2002, mentre les vendes augmenten respecte a l’any anterior, els treballadors baixen en nombre. A partir del 2003 —quan arriba a un màxim de 134 treballadors— la seva plantilla va decreixent considerablement. Pic and Toons ha anat retallant la plantilla des del 2000 —alts i baixos— i fins i tot amb un augment el 2007 de les vendes, la plantilla ha quedat reduïda a només 14 treballadors dels 61 que tenia. Neptuno, que sempre ha estat una empresa de molt pocs treballadors, amb els anys ha augmentat la plantilla. BRB a poc a poc també ha retallat la plantilla fins a arribar als 24 treballadors.
Tot i que les xifres de vendes (ingressos d’explotació) de vegades han estat molt bones, si tenim en compte el resultat de l’exercici (13) (quadre 38)s’adverteix que les empreses analitzades no superen, en general, el mig milió d’euros de benefici. De fet, Cromosoma, que obtenia el 2003 unes vendes excel·lents i arribava als 220.777 €, l’any següent va marcar una xifra negativa de –742.582 €. El resultat més bo el va registrar el 2001 i a partir de llavors —tret de l’estrepitosa caiguda del 2004— ha anat baixant moderadament. El 2003 la seva plantilla va baixar considerablement com a resultat d’aquestes pèrdues. BRB, la segona productora que ha registrat vendes més bones, el 2002 va patir un daltabaix, perquè després d’haver assolit aquell any unes vendes de 7.769.755 € el seu exercici va resultar ser de -2.212.385 €. En canvi, l’any següent es va recuperar de manera destacable i va aconseguir els resultats més bons des del 2000. De tota manera, el 2004 tornarà a marcar resultats baixos, que es mantindran fins al 2007. Els baixos resultats obtinguts des del 2002 van suposar que la plantilla s’anés reduint fins al 2007.
En aquest aspecte, Neptuno, la més petita de les quatre empreses analitzades, ha marcat resultats molt moderats des del 2000. El 2005 arribarà a la xifra dels 250.000 € i així contrarestarà el saldo negatiu amb què va acabar l’exercici del 2004. És des del 2005 quan la productora Neptuno comença a augmentar en el nombre de treballadors. Pic and Toons és l’única de les quatre empreses que no ha registrat resultats negatius i que a més assoleix la xifra més alta de beneficis. El 2003 registra més d’un milió d’euros al final de l’exercici. És l’empresa d’Antoni D’Ocon la que més bons resultats ha obtingut i les seves xifres sempre han estat per sobre de les de la resta de productores. Des del 2003 han anat baixant, però segueix marcant (2007) la xifra més bona de les quatre. Pel que fa als treballadors (en disminució des del 2000), justament l’any que més beneficis obtenien menys treballadors hi havia en plantilla.
Les nou cadenes de televisió generalistes amb presència a Catalunya —TV3, K3-33, 8tv, TVE1, La2, Telecinco, Antena 3, Cuatro i La Sexta— van emetre durant l’any 2008 un total de 225 sèries d’animació (14) . D’aquestes, la gran majoria van ser o bé nord-americanes (70) o bé japoneses (67). Les sèries catalanes emeses van ser un total de 14 (15), mentre que si a aquestes se sumen les produïdes a la resta de l’Estat, l’emissió d’animació espanyola total va ser de 19 sèries (22 si s’hi afegeixen tres coproduccions amb Corea, Estats Units, França i Canadà). Destaca també la relativament elevada presència de sèries d’animació provinents de França (20; 24 si s’hi comptabilitzen les coproduccions) i de Canadà (18; 21 si s’hi comptabilitzen les coproduccions).
Per cadenes, el K3-33 és la que va emetre més sèries d’animació (49), seguida de La 2 (39). Això és normal si es té en compte que es tracta de dos canals especialitzats en públics infantils. Per contra, els dos primers canals públics —TV3 i TVE1— van emetre moltes menys sèries d’animació —19 i 9, respectivament— ja que, com s’ha vist, deixen per als seus segons canals l’emissió de programes dirigits a nens (la majoria dels quals són d’animació). De fet, sumant les aportacions dels primers i els segons canals públics, RTVE va emetre 48 sèries d’animació i la CCMA en va emetre 68. Cuatro va ser la cadena privada que va emetre més animació (30), mentre que Antena 3, 8tv i Telecinco en van emetre de manera similar (23 sèries, les dues primeres, i 19, la tercera). La Sexta va ser la cadena privada que va emetre menys animació: 14 sèries l’any 2008.
L’animació de producció catalana es va emetre a La 2 (5), al K3-33 (4), a TV3 (3) i a Telecinco (2), mentre que 8tv, TVE1, Antena 3, Cuatro i La Sexta no van emetre cap sèrie d’animació catalana. A TV3 les sèries d’animació catalanes van suposar el 16% del total de sèries d’animació emeses, mentre que al K3-33 aquestes van suposar tan sols el 8%. A TVE1, La 2, Telecinco, Antena 3 i La Sexta predominen les sèries d’animació nord-americanes, mentre que a TV3, al K3-33 i a Cuatro la gran majoria de sèries d’animació emeses van ser japoneses (a 8tv hi ha un empat entre sèries nord-americanes i japoneses). Per altra banda, La Sexta és l’única cadena que només va emetre sèries de les dues nacionalitats majoritàries.
Los Simpson, la famosa sèrie nord-americana emesa a Espanya per Antena 3, va ser la producció d’animació més vista a Catalunya durant l’any 2008, tant els episodis de l’última temporada —la 18— com les repeticions, i tant les emissions de prime time com les de migdia, les d’època de vacances i les de cap de setmana (sempre per sobre dels 200.000 espectadors d’audiència mitjana). En segon lloc, novament una sèrie americana emesa a Antena 3, American dad, va fer uns bons resultats d’audiència, i en tercer lloc, la sèrie japonesa Shin Chan, emesa també a Antena 3. Aquestes tres són, de fet, les úniques sèries d’animació que van aconseguir superar els 100.000 espectadors d’audiència mitjana al llarg de l’any 2008 a Catalunya.
De fet, l’èxit de sèries d’origen nord-americà no subscrites únicament al públic infantil —com poden ser Los Simpson o American dad— es fa palès quan s’observa que les sèries més vistes a La Sexta també van ser d’aquest tipus —Padre de familia i Futurama. En canvi, a la resta de cadenes l’animació amb més èxit va ser la infantil o juvenil (en aquest segon cas destaca la bona acollida de Dragon Ball a Cuatro).
La sèrie d’animació catalana de més audiència va ser Kong, emesa al K3-33 els matins d’entre setmana del mes de setembre: va aconseguir 50.000 espectadors d’audiència mitjana al llarg de 4 emissions, i una quota del 13,6%. En segon lloc, Lola y Virginia, la sèrie de la productora catalana Icon Animation, va aconseguir una audiència mitjana de 31.000 espectadors durant 41 emissions al llarg dels matins dels dies laborables a La 2, i va obtenir una quota mitjana del 4,2%. Les emissions en català d’aquesta mateixa sèrie pel K3-33 van fer una mica menys d’audiència: 30.000 espectadors i 3,5% de quota. Les altres sèries d’animació catalanes amb audiències per sobre dels 20.000 espectadors van ser Bugwatch (emesa a La 2 i amb 29.000 espectadors), Capità Fracasse (emesa al K3-33 i amb 27.000 espectadors), Dougie se disfraza (emesa a La 2 i amb 25.000 espectadors) i Les tres bessones (emesa a TV3 i amb 22.000 espectadors). L’emissió de Kong per TV3 va obtenir també 25.000 espectadors.
Per últim, a continuació presentem els rànquings d’audiència de les sèries d’animació més vistes a Catalunya a cada cadena i per cada nacionalitat.
Des del 2005, quan se'n va registrar el valor més alt, els ingressos d’explotació conjunts de les grans empreses d’animació de Catalunya (Castelao, Cromosoma, Neptuno, BRB i Pic and Toons) han anat baixant, fins al punt que el 2007 (16) es van registrar xifres inferiors que les de l'exercici de 2002. Mentre que el 2007 es va assolir un valor de 43,7 milions d'euros, el 2005 la xifra va ser de 49,1 milions. La línia ascendent que es mantenia des de l'any 2000 es va trencar a partir del 2005. No obstant això, la indústria catalana d’animació segueix copant bona part del mercat espanyol, tant en el segment de llargmetratges com en el de sèries per a televisió.
Paràmetres de la producció catalana dins l’Estat espanyol
Una part importantíssima de les principals empreses d’animació per a TV de l’Estat espanyol són de Catalunya. En una llista publicada per l'Observatori Europeu de l'Audiovisual (17) , de les 40 empreses d’animació més destacades d'Europa, quatre eren catalanes. Cromosoma, Pic and Toons, BRB i Neptuno apareixen en aquesta llista, en què només figuren dues empreses de la resta d'Espanya. Són les quatre empreses més representatives de l’animació per a TV de Catalunya i de l’Estat espanyol.
Catalunya és el territori de l’Estat amb més empreses dedicades a l’animació (28% del total). Juntament amb Madrid, el País Basc, el País Valencià i Galícia pràcticament copen el mapa de l’animació a l’Estat espanyol, per nombre de productores.
Un 75% de les empresesd’animacióde l’Estat treballen en la producció de sèries per a TV. A Catalunya hi ha hagut una dedicació gairebé exclusiva —des de la dècada dels 80— per part de les empreses d’animació a produir sèries per a TV. En canvi, Filmax, una de les empreses de producció més importants de Catalunya i de l’Estat espanyol, ha destacat per la seva dedicació a la producció de llargmetratges d’animació a través de la filial Castelao.
Castelao, amb una xifra de negoci en constant progressió des de l'any 2000 fins al 2005 (el 2001 va passar de 10 milions d'euros i el 2005 es va apropar a 29 milions) va registrar el 2007 uns ingressos de 21,9 milions d'euros. La baixada dels dos darrers exercicis dels quals hi ha dades públiques va dur l'empresa a tancar el de 2007 amb pèrdues, i ha anat de costat amb una baixada en el nombre de treballadors.
Les altres quatre empreses estudiades en aquest informe (Cromosoma, Pic and Toons, BRB i Neptuno), amb unes xifres de negoci clarament inferiors, han aconseguit mantenir un petit marge de beneficis en el darrer any analitzat.
BRB, que el 2000 estava per sobre de 12 milions d'euros d'ingressos d’explotació, després d'un considerable descens s'ha estabilitzat els darrers anys en xifres d'ingressos d'entre 6 i 7 milions d'euros. D´Ocon, amb una xifra d'ingressos d'entre 7 i 9 milions d'euros a l'inici de la dècada, va baixar els últims tres anys a l'entorn de 3-4 milions. El 2007, no obstant això, va viure una recuperació, i és l'empresa que més bons resultats econòmics ha obtingut al llarg de la dècada. Cromosoma, que el 2003 va arribar a 15 milions d'euros d'ingressos, ha vist com aquesta xifra es reduïa gradualment fins a situar-se entre 6 i 7 milions d'euros anuals. Finalment, Neptuno (18), que va estar des del 2000 estabilitzada en 2 milions d'euros d'ingressos, el 2006 va arribar a 5 milions d'euros.
Els llargmetratges d’animació
El grup Filmax és el màxim exponent del llargmetratge d’animació (més de la meitat del que es va produir) a Catalunya i és l'empresa que més llargmetratges ha produït en el període 2000-2008. Sumant-los, els treballs de les productores basques i de Filmax arriben a més de la meitat de les produccions de les empreses més prolífiques (les que tenen tres o més produccions) de l’Estat espanyol.
Hi ha pocs llargmetratges d’animació de producció catalana (14) en el període 2000-2008, però entre ells hi ha els que més han recaptat a taquilla a l’Estat espanyol (si obviem les produccions estrangeres). Les dues pel·lícules d’animació espanyola més taquilleres a Espanya han estat produïdes per Filmax. De fet, de les vuit produccions més taquilleres a l’Estat, quatre són de productores catalanes, i totes elles són produïdes per Grupo Filmax.
De la recaptació total obtinguda pels llargmetratges d’animació a l’Estat espanyol el 2000-2008, la meitat va ser recaptada per llargmetratges amb participació catalana, i Filmax va concentrar el 96% del total del que es va obtenir per les produccions amb participació catalana.
La indústria de l’animació per a cinema catalana manté la tendència de dirigir-se cap a la coproducció com a alternativa per al propi creixement. A Catalunya, més de la meitat dels llargmetratges d’animació produïts des del 2000 fins al 2008 són coproduccions internacionals. A més, gairebé el total de les produccions fan servir la fórmula de la coproducció. D'onze coproduccions registrades a Catalunya, set són coproduccions internacionals i quatre, coproduccions estatals. En coproduccions internacionals destaca Filmax, amb cinc títols juntament amb empreses d'Itàlia, Argentina i França.
Televisió de Catalunya i el suport a l’animació
Cal assenyalar que els llargmetratges d’animació catalans han gaudit de poc suport per part de Televisió de Catalunya (TVC).TVC, al llarg de la darrera dècada, ha participat en cinc pel·lícules de les 52 d’animació registrades per l'Instituto de Cinematografía y las Artes Audiovisuales espanyol (ICAA). Suposen 5 de les 14 pel·lícules d’animació de participació catalana. Cap dels llargmetratges en què TVC va participar és de Filmax.
En canvi, de la mateixa manera que ho ha fet amb les sèries de ficció i els films per a televisió, la participació de TVC en les coproduccions de sèries amb les empreses d’animació de Catalunya és força destacada. TVC ha participat com a coproductora en 13 de les 22 sèries emeses, i hi ha casos —com en el de Cromosoma— en què totes les sèries coproduïdes per la productora ho han estat en associació amb TVC.
Entre les productores que més títols emeten als canals de la TVC, cal destacar D'Ocon Films Productions (7 de les 22 sèries són produïdes o coproduïdes per D’Ocon), Neptuno Films (3) i Cromosoma (3) i BRB Internacional, amb 2 produccions.
Horitzons de les empreses catalanes d’animació
Un dels principals èxits de l’animació catalana per a televisió dels darrers deu anys és Les tres bessones (Cromosoma), que ha estat emesa per 43 cadenes de televisió de tot el món, entre les quals les principals cadenes espanyoles i també les grans cadenes infantils com Disney Channel o Cartoon Network. En conjunt, les sèries d’animació de Cromosoma s’han emès a més d’una cinquantena de cadenes.
Més enllà de la dedicació de Filmax als llargmetratges i la realització de sèries per part de Cromosoma, Pic and Toons, BRB i Neptuno, cal destacar que aquestes quatre també produeixen films per a televisió.
De totes maneres, les empreses d’animació van diversificant els seus àmbits i cada vegada fan més intents per abastar totes les noves tendències multimèdia. Enllaç a entrevistes de Daniel Martínez i Antoni D´Ocon.
La programació d’animació a la televisió
Són els segons canals de les televisions públiques i les televisions temàtiques les que donen espai a l’animació. Tant els primers canals com els privats l'han desplaçada progressivament de les graelles. El K3-33, el segon canal de la TVC, és amb diferència el canal amb un percentatge més alt de sèries d’animació emeses a Catalunya. Precisament TVC, per davant de la resta de canals generalistes que emeten a Catalunya, és l'operadora que dedica més temps a l’animació (sense tenir en compte els canals temàtics). Entre TV3 i K3-33 superen la resta de canals generalistes.
Les sèries d’animació nord-americanes i japoneses suposen més del 60% del total de sèries d’animació emeses a les televisions generalistes. En termes d’audiència, l’animació d’Antena 3, especialment gràcies a Els Simpson, obté uns resultats molt superiors dels de la resta de cadenes. De 14 sèries catalanes d’animació, la més vista durant l’any 2008 va ser Kong, emesa al K3-33, amb una mitjana de 50.000 espectadors i un 13,6% de quota de pantalla. Només La 2, TV3, el K3-33 i Telecinco van emetre sèries d’animació catalanes durant l’any 2008.
Les produccions d’animació japoneses són les que tenen una presència més gran a les graelles dels canals de la CCMA. D’altra banda, cal dir que TVC tendeix a recórrer a productes d’animació d'anys anteriors per omplir la graella i reduir costos.
La tecnologia de l’animació
Els èxits més grans de les produccions catalanes van fer servir sistemes de 3D. Mentre que Pérez, el ratoncito de tus sueños(Filmax) barrejava el 3D amb imatge real, Donkey Xote (Castelao) es va animar íntegrament amb aquesta tècnica. A El Cid, pel·lícula de molt d'èxit a l’Estat espanyol, ja s'havia fet servir de manera parcial (per a alguns plans) la tècnica del 3D.
Amb la democratització que ha suposat l'avenç tecnològic, cada vegada és més comú veure curtmetratges d’animació de particulars.
AEPA (2002). El sector de la producción audiovisual de animación en España. Madrid: AEPA
BRUNET, P. (2008). El cine de animación no americano en España (2000-2008). Barcelona: Boxoffice Consulting.
CAC (2007). Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2007. Barcelona: CAC
EGEDA (2005). Panorama audiovisual 2005. Madrid: EGEDA
EGEDA (2006). Panorama audiovisual 2006. Madrid: EGEDA
MARTÍNEZ BARNUEVO, M. L. (2008). El largometraje de animación español: análisis y evaluación. Madrid: Ediciones y Publicaciones Autor S.R.L.
Ros, A.; Villar, E. “Presente y futuro de la animación en España”. A: ACADEMIA. Revista del cine español (juny 2009), núm. 157, p. 13-48.
Altres fonts
SABI-Sistema de Análisis de Balances Ibéricos [En línia]
