PROGRAMA DE DOCTORAT EN COMUNICACIÓ SOCIAL

Bienni 2005-2007

Directora del programa: Núria Bou Sala
Organitzat pel Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual
Itinerari de Comunicació Audiovisual i itinerari de Periodisme.

 

  

 

Objectius i Aspectes Metodològics


El programa de doctorat en Comunicació Social pretén oferir els coneixements històrics, teòrics i metodològics necessaris per a desenvolupar recerca científica en el sector de la comunicació social.

El programa corresponent al bienni 2005-2007 neix amb la voluntat de consolidar les diferents línies de recerca que s'han anat desenvolupant en els anteriors doctorats organitzats per aquest Departament.

El conjunt de cursos i de seminaris d'aquest programa aposta per potenciar la mirada interdisciplinària sobre uns àmbits que, cada vegada més, demanen pluralitat de mètodes i de sabers a l'hora d'aprofundir en els seus objectius d'estudi.

Els cursos del programa estan vinculats a línies i a grups de recerca del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, la qual cosa facilita la vinculació de la docència i dels projectes de recerca a les experiències i les pràctiques concretes de la investigació actual.

Àrees de coneixement implicades

 

Requisits

Preinscripció


A més d'emplenar el full de preinscripció, els candidats han de presentar la documentació següent:

Després de la preinscripció, els candidats hauran d'entrevistar-se amb la directora del programa o amb un dels tutors en qui la directora delegui.

Requisits complementaris per als estudiants amb titulacions estrangeres


Calendari

El període de preinscripció es de l'1 al 16 de setembre del 2005, de 9.00 a 12.00 hores, a la Secretaria del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual (despatx 404), de l'edifici Rambla.

La llista d'admesos es farà pública a principis d'octubre, juntament amb l'assignació del tutor de seguiment per a cada estudiant.

Les classes s'iniciaran la tercera setmana del mes d'octubre del 2005.

Idioma

L'idioma preferent de comunicació dels cursos és el català. Quan un curs és impartit en una altra llengua, s'indica específicament en el quadre dels cursos.

Assignació de crèdits

Crèdits

Per completar el programa s'han de cursar 44 crèdits, dels quals 12 corresponen a un treball de recerca, que s'inicia en el segon curs.
Els estudiants han de cursar un total de 32 crèdits docents.

Es poden fer fins a un màxim de 5 crèdits de fora de programa, amb l'autorització prèvia del director del programa.

Descripció del desenvolupament del període de recerca
Durant el període de recerca cal fer i superar un treball d'investigació per un valor de 12 crèdits. Aquest treball podrà ser dirigit pel tutor de seguiment del doctorand o bé per un altre tutor del programa, amb el vistiplau del primer.

És previsible que aquest treball d'investigació es realitzi durant el segon any del programa, tot i que l'alumne el podrà presentar fins al quart curs acadèmic.
Per poder-se matricular del treball de recerca cal haver superat un mínim de 20 crèdits del període de docència, dels quals 15 han de ser de cursos o de seminaris fonamentals.

Els treballs s'han d'emmarcar dins de les línies de recerca d'una de les dues àrees de coneixement que es preveuen en el programa de doctorat en Comunicació Social.

Criteris d'avaluació

L'aprovació de cadascun dels cursos d'aquest programa de doctorat -que són de durada trimestral- es basa en l'assistència a les classes i en els sistemes d'avaluació que determini cada professor (treballs, memòries, exercicis o exposicions orals).

Professorat


Professors i professores tutors

Dr. Xavier Berenguer Vilaseca (UPF) Doctor per la UPC (1976)
Dra. Núria Bou Sala (UPF) Doctora per la UB (1996)
Dr. Josep Maria Casasús Guri (UPF) Doctor per la UAB (1985)
Dr. Lluís Codina Bonilla (UPF) Doctor per la UAB (1994)
Dr. Joan Ferrés Prats (UPF) Doctor per la UAB (1989)
Dr. Josep Gifreu Pinsach (UPF) Doctor per la UAB (1982)
Dr. Jaume Guillamet Lloveras (UPF) Doctor per la UB (1990)
Dr. Xavier Pérez Torío (UPF) Doctor per la UPF (1997)
Dr. Jordi Pericot Canaleta (UPF) Doctor per la UB (1984)
Dra. Montserrat Quesada Pérez (UPF) Doctora per la UAB (1986)
Dr. Xavier Ruíz Collantes (UPF) Doctor per la UAB (1986)
Dr. Jordi Balló Fantova (UPF) Doctor per la UPF (1999)
Dr. Domènec Font Blanch (UPF) Doctor per la UPF (1996)
Dra. Mercè Ibarz Ibarz (UPF) Doctora per la UPF (1997)
Dra. Eva Pujadas Capdevila (UPF) Doctora per la UPF (2001)
Dra. Montserrat Martí Saldes (UPF) Doctora per la UPF (2002)
Dr. Carles Roca Cuberes (UPF) Dr. per la U.Manchester (2001)
Dr. Salvador Alsius Clavera (UPF) Doctor per la UPF (1996)

Professors i professores no tutors

Dr. José María Caminos Marcet (UPV)
Dr. José Luis Dader García (UCM)
Dr. Juan Antonio García Galindo (UMA)
Dr. Xosé López García (USC)
Dr. Miguel Túñez López (USC)
Dra. Arantxa Capdevila Gómez(UPF)
Dr. Luis Garagalza Arrizabalaga (UPV)
Dr. Amador Vega Esquerra (UPF)
Dra. Victòria Cirlot Valenzuela(UPF)
Prof. Raffaele Pinto (UB)
Prof. Ivan Pintor Iranzo (UPF)
Prof. Francesc Xavier Benavente Burian (UPF)
Prof. Santiago Fillol (UPF)
Prof. Gonzalo de Lucas Abril (UPF)
Prof. Glòria Salvadó Corretger(UPF)

Professors i professores d'altres universitats estrangeres

Dr. Rick Altman (University of Iowa)
Dr. Thomas Schatz (University of Texas)
Dr. Roger Bartra Muria (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic)

Calendari acadèmic

L'oferta acadèmica de tercer cicle s'organitza en dos cursos:

-Primer curs: d'octubre del 2005 a setembre del 2006.
-Segon curs: d'octubre del 2006 a setembre del 2007.


Continguts i objectius dels cursos


FITXA DE LES ASSIGNATURES PER AL DOCTORAT EN COMUNICACIÓ SOCIAL (Bienni 2005-07)

Curs 2005-2006

Anàlisi argumentativa dels discursos polítics audiovisuals
Audiovisual i identitats a Europa I
Cinema i iconologia
Cinema i tragèdia
El Mitjà interactiu
Evolució i tendències del periodisme en la societat actual
Figures mítiques en el cinema clàssic de Hollywood
Fonaments històrics de recerca en periodisme
Les organitzacions com actors de la Ciberdemocràcia
Mètodes d'anàlisi i disseny de missatges persuasius
Mètodes i tècniques de recerca en comunicació social
Periodisme i ètica. Protocols per a una praxi periodística rigorosa.
Pintura i cine. Confluències de la representació visual
Recerca en línia i fonts d'investigació digital en comunicació social
Violència i mitjans de comunicació

Cursos afins

Del programa de doctorat en Humanitats (bienni 2004-2006)

Qüestions d'estètica i religió, 4 crèdits, professor:Amador Vega

Els mites clàssics en la Tradició literària. Teseu i les nétes del Sol: Ariadna i Fedra, 4 crèdits, professor: Antoni Seva

Mística i visió: per a una teoria del Naixement de la Imatge, 4 crèdits, professora: Victòria Cirlot

Curs 2006-2007

Cinema i Estètica
Comunicació audiovisual i educació
El substracte mític en el cinema de gèneres I
El substracte mític en el cinema de gèneres II
Perspectives d'anàlisi de la ficció televisiva
Hermenèutica de la imatge
Metodologia de la recerca de la qualitat televisiva


Curs 2005-2006, 1r any de doctorat


Anàlisi Argumentativa dels Discursos Polítics Audiovisuals

Dr.: Jordi Pericot / Arantxa Capdevila
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 4
Objectius: Els objectius del curs pretenen que l'estudiant adquireixi competències en el coneixement de la retòrica com a mètode d'anàlisi.
Aquesta metodologia s'aplicarà a l'estudi dels discursos polítics persuasius audiovisuals.
El curs es basarà en l'intercanvi de coneixements entorn als principis bàsics de la retòrica aplicada al discurs polític.

Pla de treball:

El curs constarà de sessions teòriques i d'aplicació.
A les sessions teòriques s'exposaran les línies metodològiques i analítiques del curs que, posteriorment, en les sessions d'aplicació seran objecte d'intercanvi crític.

Programa:

Unitats temàtiques:

1- Descripció del discurs polític persuasiu com a objecte d'estudi.

2- La Teoria de l'Argumentació com a mètode d'anàlisi.

3- Valoració i complementació de la Teoria de l'Argumentació.

a) La teoria dels Móns Possibles com a fronteres conceptuals.
b) Recuperació de la Retòrica Recepta.

4- Aplicació del model per a l'anàlisi d'un discurs polític actual.

5- Proposta d'aplicació dels continguts del curs per a la construcció
d'un discurs persuasiu audiovisual.

Criteris d'avaluació:

L'estudiant realitzarà un treball individual on s'analitzaràn discursos polítics d'actualitat.
El treball serà avaluat d'acord als següents criteris:

a) Adequada assimilació dels conceptes del curs.

b) Actitud crítica i fonamentada sobre la metodologia argumentativa.

c) Aportacions genuïnes en el camp teòric tractat.

d) Adequada aplicació del treball als objectius del curs.

e) Claredat i precisió en l'exposició.

Bibliografia:

sobre A: Teoria de l'Argumentació, B: Retòrica, C: Móns Possibles i D: Estudis de propaganda política.

Durant el curs s'indicarà, a cada estudiant i en funció del tema escollit, la bibliografia més adequada.

A- TEORIA DE L'ARGUMENTACIÓ


ADAM, J-M.; BONHOMME, M. (2000): La argumentación publicitaria. Retórica del elogio y de la persuasión. Madrid: Cátedra. [1997]

ANSCOMBRE, J.C.; DUCROT, O. (1994): La argumentación en la lengua. Madrid, Gredos.

BAYART, A. (1963): "Quelques réflexions sur le Traité de l'Argumentation de M. Ch. Perelman et de Mme L. Olbrechts". A DD.AA. (1963). Páginas 315-327.

BELLENGUER, L. (1992): L'argumentation. Principes et methodes. Paris, ESF.

BOYER, A. (1990): "Parole magique et modernité". Hermès 8/9.Páginas, 287-297.

BRETON, P. (1996): L'argumentation dans la communication. París, Éditions La Découverte.

BRETON, P., GAUTHIER, G. (2000): Histoire des théories de l'argumentation. París: Editions La Découverte.

CRATIS, W. (1990): Argumentation theory and rhetoric of assent. Tuscalosa, University of Alabama Press.

CHABROL, C. (1989): "Lecteurs cibles et destinataries visés". Versus 52/53. Gener- maig. Páginas 151-161.

DD.AA. (1963): La theorie de l'argumentation. Louvain: Centre National Belge de Rhétorique.
¾ (1981): L'argumentation. Lyon: Presses Universitaries.

DECLERCQ, G. (1993): L'art d'argumenter. Structures rhétoeriques et litteraires. Bruxeles: Editions Universitaires.

GONZÁLEZ BEDOYA, J. (1994): "Perelman y la retórica filosófica". Pròleg a la edició espanyola del Tratado de la Argumentación. La nueva retórica. PERELMAN, Ch.; OLBRECHT-TYTECA, L. (1994). Madrid, Gredos.

GOSSELIN, A. (1995): "La rhétorique des conséquences non prévues. Les idéologies et l'électeur rationnel". Hermès 17/18. Páginas, 301-317.

GRIZE, J-B. (1995): "Argumentation et logique naturelle. Convaincre et persuader". Hermès 15. Paris, CNRS. Páginas, 263-268.

HOOGAERT, C. (1995): "Perelman et Toulmin. Pour une rhétorique néo-dialectique". Hermès 15. Paris, CNRS, 1995. Páginas, 155-169.

LO CASCIO, V. (1998): Gramática de la argumentación. Estrategias y estructuras. Madrid: Alianza. [1991]

MARZOCCHI, C. A. (1998): Interpretare il discorso argumentativo. Teoria, aspetti e problemi. Trieste: Universidad de Trieste.

MERINO FERRADA, C. (1994): "Algunos aspectos cognitivos de los conceptos "manipulación" y "persuasión" en publicidad". A RUÍZ

CASTELLANOS, A.: Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cádiz, Universidad de Cádiz. Páginas 241-246.

MEYER, M. (1982): Lógica, lenguaje y argumentación. Buenos Aires, Hachette.

OLERON, P. (1983): L'argumentation. París, P.U.F..

PERELMAN, Ch. (1954): "Demostration et argumentation". A Homo, Annales de la Faculté des lettres de Toulouse. Fasc. 3. Páginas 23-33.

¾ (1970): Le champ de l'argumentation. Bruxelles: Presses Universitaires de Bruxelles.
¾ (1971): Logique et argumentation. Bruxelles: Presses Universitaires de Bruxelles.
¾ (1978): "The Philosophy of Pluralism". A Philosophic Exchange. annual Proceedings of the Center for Philosophic Exchange. Brockport, Nueva York. Volum 2.4. Páginas, 49-56.
¾ (1997): El imperio retórico. Retórica y argumentación. Santa Fe de Bogotá: Norma. L'empire rhétorique. Rhétorique et argumentation. París: Libraire Filosofique J. Vrin. [1977]
¾ (1989): Rhetoriques. Bruxelles: Editions de l'Universitè de Bruxelles.

PERELMAN, Ch,; OLBRECHTS-TYTECA, L. (1952): Rhétorique et philosophie. París: Presses Universitaires de France.
¾(1994): Tratado de la argumentación. La Nueva Retórica. Madrid: Gredos. [1958].
¾(1990): "Nouvelle rhétorique: logique et rhétorique". A LEMPEREUR (1990). Páginas 117-151.

PLANTIN, Ch. (1990): Essais sur l'argumentation. Introduction a l'etude linguistique de la parole argumentative. Paris, Kime.
¾(1998): La argumentación. Barcelona. Ariel.

ROVIELLO, M. (1990): "La communication et la question de l'universel". Hermès 10. Paris, CNRS. Páginas 173-183.

SÁEZ MATEU, F. (2003): Comunicació i argumentació. Barcelona: Trípodos.

TAGUIEFF, P.A. (1990): "L'argumentatio politique. Analyse du discours et Nouvelle Rhétorique". Hermès 8/9. Páginas, 261-287.

VANNIER, G. (2001): Argumentation et droit. Introduction à la Nouvelle Rhétorique de Perelman. Paris, PUF.

VAZQUEZ, Y.; ALDEA, S. (1991): Estrategia y manipulación del lenguaje. Análisis pragmático del lenguaje publipropagandístico. Zaragoza, Prensas Universitarias.

VEGA REÑÓN, L. (2003): Si de argumentar se trata. Madrid: Montesinos.
VV. AA. (1981): L'argumentation. Lyon, Presses Universitaries.
WALTON, D. (1992): The Place of Emotion in Argument. University Park, Pennsylvania: The Pennsylvania State University Press.
WESTON, A. (1994): Las claves de la argumentación. Barcelona: Ariel.

B- RETÒRICA

ALBALADEJO MAYORDOMO, A. (1993): La retórica. Madrid: Síntesis, [1989].

ARISTOTELES (1985): La retórica. Madrid, Centro de Estudios Constitucionales.

ARNOLD, C.C. (1984): Handbook of rhetorical amd comunication theory. Boston, Allyn and Bacon.

BALANDIER, G. (1994): El poder en escenas. De la representación del poder al poder de la representación. Barcelona, Paidós.

BARILLI, R. (1995): Corso di retorica. L'arte della persuasione da Aristotele ai giorni nostri. Milán: Mondadori Editore. [1976]

BARTHES, R. (1982): Investigaciones retóricas I: la antigua retórica. Barcelona, De. Buenos Aires.

BEALE, W.H. (1987): A pragmatic theory of rhetoric. Carbondale. Southern Illinois University Press.

BÉLANGER, A-J. (1995): "La communication politique, ou le jeu du théâtre et des arènes". Hermés 17/18. Paris, CNRS. Páginas 127-143.

BENDER, J.; WELLBERY, E. (1990): "Rhetoricality: On the Modernist Return of Rhetoric". A BENDER, J. (eds.): The Ends of Rhetoric: History, Theory, Prectice. Standford, Standford Uneversity Press. Páginas, 3-39.

BERGEZ, D. (1990): La rhétorique aujourd-hiu. Paris, José Corti.

BEUCHOT, M. (1998): La retórica como pragmática y hermenéutica. Barcelona: Anthropos.

BROOKS, C. (1970): Modern rhetoric. New York Harcourt, Bruce & World.

CARRERE, A., SABORIT, J. (2000): Retórica de la pintura. Madrid: Cátedra.

CARRILHO, M. (1992): Rhétoriques de la modernité. Paris, Presses Universitaries Française.

CATTANI, A. (2003): Los usos de la retórica. Madrid, Alianza Editorial, S.A.(ensayo). Madrid

DAYAN, D. (1989): "Télévision interruptive. Entre espectacle et communication". Hermès 4. Paris, CNRS. Páginas 143-157.

DAYAN, D.; KATZ, E. (1995): "Télévision d'intervention et spectacle politique. Agir par le rituel". Hermès 17/18. Páginas, 163-186.

DÍAZ TEJERA, A. (1994): "De la retórica a la técnica. Aristóteles y la retórica postaristotélica". A RUIZ CASTELLANOS (1994). Páginas: 1-20.

DURAN, J. (1972): "Retórica e imagen publicitaria". A DD. AA. (1972): Análisis de las imágenes. Buenos Aires: Tiempo contemporáneo. Páginas 81-115. [1970]

ENOS, T. (Eds.) (1993): Defining the news rhetorics. Sage.

FAHNESTOCK, J.; SECOR, M. (1982): A rhetoric of argument. Nueva York, Random House.

FLORESGU, U. (1982): La rhétorique et la neorhétorique. Genèse, evolution, prespectives. Romania, Editura academiei.

GÓMEZ TORRES, A. (1994): "La retórica como espectáculo icónico-verbal en el siglo XX". A RUÍZ CASTELLANOS, A.: Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cádiz, Universidad de Cádiz. Páginas 269-271.

GONZÁLEZ BEDOYA, J. (1990): Tratado histórico de la retórica filosófica. Madrid: Ed. Nájera. [1988]

GREENSPAN, P.S. (1988): Emotions and reasons. Routledge, New York.

HERNÁNDEZ, J.A. (1994): Historia breve de la retórica. Madrid, Síntesis.

LABORDA, X. (1993): De retórica. La comunicación persuasiva. Barcelona, Barcanova.

LEMPEREUR, A. (1990): L'home et la rhétorique. París: Meridiens Klincksiek.

LÓPEZ EIRE, A. (1995). Actualidad de la retórica. Salamanca: Hespérides.
¾(1998): "Retórica política, retórica escolar y teoría literaria moderna". A DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. (1998): Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 77-111.
¾(1999): "La retórica y la fuerza del lenguaje". A PARAÍSO, I. (Coord.): Téchne rhétorique. Reflexiones actuales sobre tradición retórica. Valladolid: Universidad de Valladolid. Páginas 19-53.
¾(2000): Esencia y objeto de la retórica. Salamanca: Universidad de Salamanca.

MAILLOUX, S. (1989): Rhetorical Power. Ithaca, New York London Cornell University Press.

MANASERO, M.A. (1994): "La nueva retórica de Chaïm Perelman y la tradición aristotélica". A RUÍZ CASTELLANOS, A.: Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cádiz, Universidad de Cádiz, 1994. Páginas 288-293.

MANELI, M. (1993): Perelman's New Rhetoric as Philosophy and Metodology for the next Century. Dordrecht, Kluwwer Academic Publishers.

MAYORDOMO, A. (1989): La retórica. Madrid, Síntesis.

MEYER, M. (1986): De la metaphisique a la rhétorique. Essais à la mémorie de Chaïm Perelman. Bruxelles, Université de Bruxelles.

MOORE, E.K. (1993): The Passions of Rhetoric: Lessing's Theory of Argument and the German Enlightenment. Dordrecht, Kluwer.

MORTARA, B. (1991): Manual de retórica. Madrid, Cátedra.

MURPHY (eds) (1988): Sinopsis histórica de la retórica clásica. Madrid, Gredos.

PARAÍSO, I. (Coord.) (1999): Téchne rhetórique. Reflexiones actuales sobre tradición retórica. Valladolid: Universidad de Valladolid.

PLEBE, A. (1996): Breve storia della retorica antica. Roma: Laterza. [1968].

PUJANTE, D. (2003): Manual de retórica. Madrid: Castalia Universidad.

REBOUL, O. (1991): Introduction à la rhétorique. Théorie et practique. París, P.U.F..

RICHARSD, I.A. (1976): The philosophy of rhetoric. London, OUP.

ROBRIEUX, J.J. (1993): Éléments de rhétorique et d'argumentation. París, Dunod.

RUGGIERO, U.R. (1971): The elements of rhetoric. Englewood Cliffs, New Jersey Prentice-Hall.

RUÍZ CASTELLANOS, A. (Coord.) (1994): Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cádiz, Universidad de Cádiz.

SPANG, K. (1984): Fundamentos de retórica. Pamplona, Eunsa.

THOMPSON, K.W.(Eds) (1987): The history and philosophy of rhetoric and political discourse. Lanham University Press of America.

VÉRON, E. (1989): "Interfaces. Sur la démocratie audiovisuelle avancée". Hermès 4. Paris, CNRS. Páginas 113-127.

C- MÓNS POSSIBLES

ALBALADEJO MAYORDOMO, A. (1998): Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Alicante: Universidad de Alicante. [1986]

ALLEN, S. (1989): Possible worlds in humanities, arts and sciences. Procedings of Nobel Symposium 65. De Gruyter, Berlín.

BARBIERI, D. (1981): "Identità, ipotesi, mondi possibili". Versus 30. Setembre-desembre. Páginas 39-59.

BRUNER, J. (1996): Realidad mental y mundos posibles. Los actos de la imaginación que dan sentido a la experiencia. Barcelona: Gedisa. [1986]

CRESSWELL, M. J. (1988): Semantical essays possible worlds and their rivals. Dordretch, Kluwell Academic.

ECO, U. (1993): Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen. [1979]
¾(1996) Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona, Lumen.
¾(1978) "Possible worlds and text pragmàtics: un drame bien parisien". Versus 19/20. Gener-agost. Páginas 5-72.
¾(1989) "Small worlds". Versus 52/52. Gener-maig. Páginas 52-70.

GARCIA-NOBLEJAS, J.J. (1996): Comunicación y mundos posibles. Pamplona, Eunsa.

GOODMAN, N. (1990): Maneras de hacer mundos. Visor, Madrid.

NADEAU, R. (1993): "Sur la pluralitat des mondes". A Revue Internationale de Philosophie. Fasc. 2-3. París: Presses Universitaires de France. Vol. 46, nº 185. Páginas 203-212.

PAVEL, T. (1988): Univers de la fiction. Seuil, París.

PERICOT, J. (1997): Transitar por los mundos posibles. Temes de Disseny, 14. Barcelona: Elisava. Páginas. 151-175.

PERICOT, J. (2002): Mostrar para decir: la imagen en contexto. Barcelona. Aldea Global, vol: 13. Universidad Autónoma de Barcelona.

PRESTON, J. E. (1981): All possible worlds. A history of geogrphical ideaas. New York, John Wiley & sons.

PRIOR, A. N. (1977): Worlds, times and selves. London, Duckworth.

RESCHER, N. (1980): The logic of inconsistency. A studi in non-standard possible-worlds semantics and ontology. Oxford, Basil Blackwell.

SILVESTRINI, D. (1979): Individui e mondi possibili. Problemi di semantica modale. Milano, Feltrinelli.

SUVIN, D. (1985): "The performance text as audience-stage". Versus 42. Setembre-desembre. Páginas 3-21.

VAINA, L. (1977): "Introduction: les 'mondes possibles' du texte". Versus 17. Maig-agost. Páginas 3-13.

VAINA, L. (1977): "Un modèle du mythe du grand passage chez les roumains". Versus 17. Maig-agost. Páginas 41-59.

VIOLI, P. (1982): "Du côte du lecteur". Versus 31/32. Gener-agost. Páginas 3-35.

VOLLI, U. (1973): "Referential semantics and pragmatics of natural language". Versus 4. Gener-abril. Páginas 22-51.


D- ESTUDIS DE PROPAGANDA POLÍTICA

ACHACHE, G. (1989): "Le marketing politique". Hermès 4, París, CNRS. Páginas, 103-113.

CANEL, M. J. (1999): Comunicación política. Técnicas y estrategias para la sociedad de la información. Madrid, Tecnos.

CAPDEVILA, A (1997): "Disseny del procés d'elaboració de l'espot de propaganda política: convergència d'estratègies comunicatives", Temes de disseny, 14 (desembre 1997). Páginas 187-204.

DEL REY MORATÓ, J. (1997): Los juegos de los políticos. Teoría general de la Información y comunicación política. Madrid, Tecnos.

GAUTHIER, G. (1995): "L'argumentation dans la communication politique". A Hèrmes 16-17. parís: CNRS. Páginas 149-153.

LEE KAID, L.; HOLTZ-BACHA, C. (Ed.) (1995): Political advertising in western democracies. London, Sage.

LÓPEZ EIRE, A.; DE SANTIAGO GUERVOS, J. (2000): Retórica y comunicación política. Madrid: Cátedra.

LORENZO, J. (1998): "El discurso político: entre la argumentación y la puesta en escena". A DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. (1998): Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 113-132.

MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J. (Eds) (1999): Democracia mediática y campañas electorales. Barcelona, Ariel.

PERICOT, J.; RUIZ COLLANTES, X.; PRATS, L.; CAPDEVILA, A. (1998): "La propaganda política en les Eleccions Autonòmiques de 1995: Estructures narratives i estratègies argumentatives". A GIFREU, J.; PALLARÉS, F. (1998): Comunicació Política i comportament electoral. Barcelona, Mediterrània. Páginas, 111-140.

PERICOT, J.; CAPDEVILA, A. (1999): "Estrategias persuasivas de la propaganda televisiva". Ponència presentada al IV Congreso Español de Ciencias Políticas y de la Administración. Granada, 1 i 2 d'octubre de 1999. Publicació en CD ROM.

PERICOT, J.; CAPDEVILA, A. (2000): "La evolución del discurso persuasivo electoral en televisión". Formats 3. http: //www.upf.edu/depeca/formats

PERICOT, J.; CAPDEVILA, A.; PINTOR, I. (2001): "Metamorfosi de l'argumentació: de la retòrica clàssica a les estratègies de la imatge. Les estratègies argumentatives de la propaganda electoral a les eleccions autonòmiques catalanes de 1999". A GIFREU, J.; PALLARES, F. (2001): La campanya més disputada. Mitjans, partits i ciutadans a les eleccions catalanes de 1999. Barcelona: Pòrtic. Páginas 116-147.

PERICOT, J.; CAPDEVILA, A. (2003): "La Cataluña posible en la propaganda electoral televisiva. Elecciones al Parlamento de Cataluña 1992-1999". A SAMPEDRO, V. (Ed.) (2003): La pantalla de las identidades. Medios de comunicación, políticas y mercados de identidades. Barcelona: Icaria-Academia, Páginas 125-149.

Audiovisual i identitats a Europa

Nom del Professor: Dr.: Josep Gifreu Pinsach
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: Aquest curs proposa d'examinar i avaluar l'estat de les polítiques del cinema i de l'audiovisual a Europa i la seva relació amb les polítiques de la identitat. Sota aquest objectiu general, pretén també que l'estudiant aprengui a investigar en un àmbit concret, a treballar en equip i a presentar i defensar en públic els resultats de la seva recerca.
El curs es desenvoluparà en forma de seminari, amb la participació activa dels estudiants. La metodologia preferent de treball serà la inductiva i comparativa: de l'estudi de casos a l'establiment de tendències i diferències i a l'anàlisi del problema o tema general.

Pla de treball:

El desenvolupament del curs constarà d'activitats complementàries: la presentació i discussió de les unitats temàtiques a càrrec del professor; la presentació i discussió de textos teòrics per part dels estudiants; i la realització i presentació de resultats de breus treballs d'investigació sectorials.

Programa:

Les unitats temàtiques del programa són les següents:

  1. Les institucions polítiques: Unió Europea i Consell d'Europa.
  2. Estats, nacions, regions i moviments.
  3. El debat sobre les identitats: estat de la qüestió.
  4. La dinàmica dels mitjans audiovisuals. Model mixt, pluralisme, concentració, convergència.
  5. Les polítiques de l'audiovisual (1): UE (Etapes, programes i mesures).
  6. Les polítiques de l'audiovisual (2): Estats membres (estudi de casos).
  7. Cinema i televisió: estructura i dinàmica dels sectors.
  8. El context de la globalització. L'OMC, el GATT i l'excepció cultural.
  9. L'expressió de la diversitat: llengües, cultures, pràctiques, formats.

Criteris d'avaluació:

L'avaluació tindrà en compte la participació global de l'estudiant en el seminari i especialment els resultats del breu treball de recerca. L'avaluació pressuposa l'assistència dels estudiants a les sessions del seminari almenys fins a un 80 per cent del total.
La participació es valorarà a través de la presentació i discussió de textos teòrics i la defensa d'un breu treball de recerca individual.

Bibliografia:

Agger, G. "Fictions of Europe. On 'Eurofiction' -a multinational research project". Nordicom review, 22 (1), 2001, pp 43-51.

Amin, Ash, "Multi-ethnicity and the Idea of Europe", Theory, Culture & Society, 21-2, 2004, pp 1-24.

Blain N., Boyle R., O'Donnell H. , Sport and National Identity in the European medias, London-Leicester, Leicester University Press, 1993.

Buonanno, M. (ed.) Shifting landscapes: television fiction in Europe. Luton, UK: Universitiy of Luton Press. 1999.

Bourdon, Jérôme, "Une communauté inimaginable: L'Europe et ses politiques de l'image", MOTS.Les lagages du politique, n. 67, 2001, pp 150-167.

Bourdon, Jérôme, "television and politica memory", Media, Culture, and Society, 14-1992, pp 541-560.

De Bens, E. And Smaele, H. The inflow of American television fiction on European broadcasting channels revisited. European Journal of Communication, 16 (1): 51-76.

Drummond, P. et al. (eds) National Identity and Europe: the Television Revolution. London: British Film Institute, 1993.

European Audiovisual Observatory, Radio and Television Systems in the EU member states and Switzerland, Hamburg, Hans-Bredow-Institute for Radio and Television, 1998.

European Audiovisual Observatory, Statistical Yearbook-2002. Film, television, video, and new media in Europe. Strasbourg, 2002.

European Audiovisual Observatory, Eurofiction. Television Fiction in Europe-2001. Strasbourg, 2001.

European Audiovisual Observatory, Television and Media Concentration. Strasbourg, 2001.

Everett, W., European Identity and Cinema. Exeter (UK), Intellect Books, 1996.

Finney, A., The State of European Cinema. London, Cassell, 1996.

Fornas, J. "Digital borderlands: Identitiy and interactivity in cultura, media and communication". Nordicom Review 19 (1), 1998, 27-38.

Gifreu, Josep, El meu país. Narratives i combats per la identitat. Lleida, Pagès, 2001.

Gifreu, Josep "Linguistic order and spaces of communication in post-Maastricht Europe", Media, Culture and Society, vol 18 (gener), 1996, pp 127-139.

Gifreu, Josep i Saperas, Enric, "La televisió i la formació dels espais públics nacionals a Europa", dins Formats, UPF, n. 1, 1997, http://www.upf.edu/depeca/formats

Harrison, J. and Woods, L.M. "Defining European Public Service Broadcasting". European Journal of Communication. Vol 16 (4), 2001, pp 477-504.

Harbord, J. , Film cultures. London, etc., Sage, 2002.

Langham-Brown, J. (Ed.), Media in Europe. The Yearbook of the European Institute for the Media 1998. Düsseldorf, European Institut for the Media, 1999.

Marsden, C. & S. Verhulst, Convergence in European Digital TV Regulation. London, Blackstone, 1999.

McCormick, J., Understanding the European Union. A Concise Introduction. New York, Saint Martin's Press, 1999.

Moragas, M. i E. Prado, La televisió pública a l'era digital. Barcelona, Pòrtic, 1999.

Moragas, M., C. Garitaonandía, y B. López (Eds.), Televisión de proximidad en Europa. Experiencias de descentralización en la era digital. Bellaterra, etc., Aldea Global, 1999.

Muñoz Machado, S. (Ed.), Derecho Europeo del Audiovisual. Madrid, Escuela Libre Editorial, 1997 (2 Toms).

Morley, David. "Belongings: place, space and identity in a mediated world". European Journal of Cultural Studies 4 (4): 425-448

Morley, David. "Media fortress Europe. Geographies of exclusion and the purification of cultural space". Canadian Journal of Communication 23 (3): 341-358

Nowell-Smith, Geoffrey and Ricci, Steven (eds), Hollywood & Europe: Economics, Culture, NationalIdentity, 1945-1995. London, BFI, 1998.

Puttnam, David, The Undeclared War: The Struggle for Control of the World Film Industry. London, Harper Collins, 1997.

Ripol, S., Las libertades de información y de comunicación en Europa. Madrid, Tecnos, 1995.

Tornos, J., Las autoridades de regulación de lo audiovisual. Madrid, Marcial Pons, 1999.

Venturelli, S., Liberalizing the European Media. Politics, Regulation and the Public Sphere. Oxford, Clarendon Press-Oxford, 1998.

Schlesinger, P. Media, State and Nation. London: Sage, 1991.

Schlesinger, P. "From cultural defence to political culture: media, politics and collective identity in the European Union". Media, Culture and Society, 9 (3), 1997.

Spade, C. "'European original fiction': a national resource and different ways of self-representantion". Canadian Journal of Communication 27 (2/3): 197-207

Van den Bulck, Hilde, "Public Service television and national identity as a project of modernity: the example of Flemish television". Media, Culture and Society. Vol. 23, 2001, pp 53-69

Wieten, J., Murdock, G. and Dahlgren, P. (eds.) Television across Europe: a comparative introduction. Thousand Oaks, CA: Sage Publications. 2000.

Recursos a Internet

· Plataforma Europea de Autoritats Reguladores http://www.epra.org

· Unió Europea de Radiodifusió http://www.ebu.ch

· Observatori Europeu de l'Audiovisual http://www.obs.coe.int

· Programa Audiovisual de la Comisió Europea http://europa.eu.int/pol/av/index_es.htm

· Societat de la Informació (Comisió Europea) http://europa.eu.int/pol/infso/index_es.htm

· European Institute for the Media http://www.eim.org

· Programa Media (Espanya) http://www.mediadeskspain.com

· Programa Media (Catalunya) http://www.media-cat.com

· Programa Eureka http://www.aveureka.org

· EuroTV http://www.eurotv.com

. Media Salles http://www.mediasalles.it

Cinema i Iconologia

Nom del Professor: Dr.: Jordi Balló Fantova
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: Iniciar un recorregut per la iconologia del cinema. Treure a la llum un pensament visual i unes figures de representació a través de l'estudi de blocs significants aplicat al cinema clàssic i modern.
A partir de l'anàlisi de l'imaginari iconogràfic que envolta tota pel·lícula, els alumnes hauran de participar activament a classe (a través de visionats de pel·lícules) fent incursions en les arts plàstiques i les literàries per comprendre la naturalesa estètica i la tradició pictòrica dels motius visuals cinematogràfics.

Pla de treball:

A partir de l'anàlisi de diferents motius visuals cinematogràfics existents, com els de la dona a la finestra, la pietat o el pensador, es treballarà la metodologia per a poder trobar-ne de nous i anar descobrint mica en mica l'imaginari iconogràfic en el que es sustenta el cinema. Una metodologia basada en el recorregut per aquelles imatges que es repeteixen cada vegada en diferents films i que apel·len directament a l'imaginari iconogràfic i simbòlic de l'espectador. Per a fer aquest recorregut s'analitzarà prèviament el corpus d'imatges extretes tant de l'art com la literatura de la que es serveix el cinema per construir les seves narracions.

Programa:

1. Les imatges del silenci.
2. Motius visuals en el cinema.
3. La dona a la finestra.
4. La pietat.
5. La dona davant el mirall.
6. Les escales.
7. The end o la fi del cinema.

Criteris d'avaluació:

L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà en base a dos punts:
La participació de l'alumne a classe davant els diferents exercicis d'anàlisi que es plantegin i la realització d'un treball d'anàlisi en el que s'esbossi un motiu visual cinematogràfic a partir de la metodologia de treball que s'haurà anat treballant a classe.

Bibliografia:

(2000) Jordi Balló, Imatges del silenci: els motius visuals en el cinema. Barcelona, Empúries, 142. (ISBN: 84-759-6738-8)

(1991) Noël Burch, El tragaluz del infinito. Madrid, Cátedra, 278. (ISBN: 84-376-0642-X )

(1990) Rudolf Arnheim, El cine como arte. Barcelona, Paidós, 168. (ISBN: 84-7509-366-3)

(1997) Jacques Aumont, El ojo interminable. Barcelona, Paidós, 208. (ISBN: 84-493-0269-2)

(1986) Jesús González Requena, La metáfora del espejo. Valencia, Instituto de Cine y Radio-Televisión Minneapolis, 236. (ISBN: 84-751-7170-2)

(1996) Antoine Baecque i Thierry Jousse, Le Retour du cinema. Paris, Hachette, 142. (ISBN: 20-123-5201-4)

(1980) Jean-Luc Godard, Introducción a una verdadera historia del cine. Madrid, Alphaville, 327. (ISBN: 84-85865-00-6)

(1991) Pilar Pedraza, La bella, enigma y pesadilla, esfinge, medusa, pantera. Barcelona, Tusquets, 269. (ISBN: 84-7223-298-0)

(2003) Àngel Quintana, Fábulas de lo visible: el cine como creador de realidades. Barcelona, El acantilado, 312. (ISBN: 84-95359-84-7)

(1997) Marco Kunz, El final de la novela. Madrid, Gredos, 430. (ISBN: 84-249-1848-7)

(1993) Guillermo Cabrera Infante, Un oficio del siglo XX. Madrid, El País Aguilar, 451. (ISBN: 84-03-59472-0)

(1988) Michel Cieutat, Les grandes thèmes du cinéma américan. Paris, Éditions du Cerf, 2 volums: 354 i 443. (ISBN: 2-204-03004-X vol. 1 i 2-204-04302-8 vol. 2 )

(1990) Gotthold Ephraim Lessing, Laocoonte. Madrid, Tecnos, 212. (ISBN: 84-309-1770-5)

(1994) Nicole de Mourgues, Le Générique de film. Paris, Méridiens Klincksieck, 392. (ISBN: 2-86563-318-7)

(1997) Jean Baudrillard, América. Barcelona, Anagrama, 169. (ISBN: 84-339-2505-9)

(1991) Raymond Klibansky i altres, Saturno y la melancolía. Madrid, Alianza, 427. (ISBN: 84-206-7100-2)

Cinema i Tragèdia

Nom del Professor: Dr.:Xavier Pérez Torío
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: Es tracta d'abordar de forma interdisciplinària l'estudi de les obres cinematogràfiques, a partir d'un treball comparatista nascut de l'abordatge paral·lel de les estratègies dramatúrgiques de la tragèdia clàssica. L'objectiu essencial és proporcionar mètodes i eines d'anàlisi que, a través del prisma interdisciplinari, permetin una reelaboració de la teoria dels generes fílmics on jugui un paper fonamental la incorporació de criteris de distinció nascuts en la tradició teatral prèvia . Realitzades en format de seminari, les sessions consten d'una primera part on s'aborda el tema i s'il·lustra amb fragments de films, i una segona part on s'emprèn un diàleg col·lectiu sobre el tema tractat i els exemples proposats.

Pla de treball:

Cal fornir als estudiants un estudi dels elements de dramatúrgia que el cinema ha heretat de la tradició teatral tràgica, la seva adequació als models genèrics cinematogràfics i la seva història en el món de la creació fílmica. Es treballa a partir del visionat, anàlisi, i posterior debat a propòsit de diferents pel.lícules de la història del cinema, on s'aïllen, identifiquen, i valoren, diferents recursos de la tradició tràgica inscrits en aquests films, siguin o no adaptacions teatrals. En aquestes anàlisis, s'invita als estudiants a identificar i raonar semblances amb obres teatrals clàssiques.

Programa:

1. Cinema i tragèdia: consideracions teòriques
2. La tragèdia col.lectiva: Griffith, Eisenstein, Lang
3. EL model prometeic.
4. El Gran Mecanisme shakesperià.
5. La venjança com a dispositiu tràgic.
6. Perfils tràgics de l'heroi juvenil.
7. Eros y Thanatos.
8. Antígona i el neorrealisme
9. L'anagnorisi edípica.
10. Tragèdia fílmica i distanciament.

Criteris d'avaluació:

S'avalua a partir de dues variables: la participació activa dels estudiants en els debats suscitats a cada sessió; i l'elaboració individual d'un treball que analitza un film des de la perspectiva tràgica, seguint el model analític exemplificat al llarg de les classes.

Bibliografia:

(2000) Rick Altman, Los géneros cinematográficos. Barcelona, Paidós, 332 p. (ISBN: 84-493-0979-4).

(1998) Aristòtil, Retòrica. Poètica. Barcelona, Edicions 62, 394 p. (ISBN: 84-297-4424-X).

(2003) Terry Eagleton, Sweet Violence. The Idea of the Tragic. Malden, Blakcwell, 328 p- (ISBN: 0-631-23359-8).

(1992) James M. Redfield, La tragedia de Hector. Naturaleza y cultura en la Ilíada. Barcelona, Destino, 484 p. (ISBN: 84-233-2224-6).

(2001) Albin Lesky, La tragedia griega. Barcelona, Quaderns Crema, 406 p. (ISBN: 84-95359-19-7).

(1993) Ana María Leyra, La mirada creadora. De la experiencia artística a la filosofía. Barcelona: Península: 1993, 220 p. (ISBN: 84-297-3674-3).

(2001) Michel Maffesoli El instante eterno. El retorno de lo trágico en las sociedades posmodernas. Buenos Aires, Paidós, 208 p. (ISBN: 950-12-6519-6.

(1985) Elder Olson Tragèdia i teoria del drama. Barcelona, Quaderns Crema, 241 p. (ISBN: 84-85704-63-0)

(2001) George Steiner, La muerte de la tragedia. Barcelona: Azul, 258 p. (ISBN: 84-95488-06-X).

(1993) Eugenio Trías, Drama e Identidad. Barcelona: Destino, 222 p. (ISBN: 84-233-2322-6.

(1987) Jean-Pierre Vernant y Pierre Vidal-Naquet, Mito y tragedia en la grecia antigua Madrid, Taurus, (2 vol.) 119p. y 265 p. (ISBN: 84-493-1200-0).

El mitjà interactiu

Nom del Professor: Dr. : Xavier Berenguer
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El curs està dedicat a la interacció persona-ordinador aplicada a l'entreteniment, l'educació i la cultura i, en particular, als gèneres de la no ficció i la ficció.
En acabar-lo, l'estudiant ha de conèixer els programes interactius culturals i la seva evolució. A més, ha d'estar en condicions de realitzar una tesina i d'iniciar una tesi al voltant dels llenguatges interactius.

Programa:

1. Introducció
Les qualitats del mitjà digital: simulació, generació i interacció.

2. Interacció persona-ordinador
Aproximació històrica a la infografia i a les tecnologies interactives.

3. Programes interactius
Panorama de les produccions educatives, documentals, lúdiques i de creació.

4. Mitjà interactiu
Caracterització del gènere interactiu. Interacció en sentit fort. Realitat virtual.

5. Hipermèdia
Models hipertextuals. Estructuració de la informació. Problemàtica del disseny.

6. Comunitats en xarxa
Plataformes multiusuari. Col·laboració, competició i contribució.

7. Documental interactiu
Projecte i producció d'interactius de difusió del coneixement. L'assaig interactiu.

8. Jocs com a cultura
Tipologia dels jocs electrònics. Ficció interactiva. Punts de vista. Narrativitat vs jugabilitat.

9. Del llibre a la xarxa
Experiments literaris: de Llull a Borges. Literatura potencial.

10. Narrativa interactiva
Problemàtica. Patrons. Generació de comportaments.


més informació a: http://www.iua.upf.es/~berenguer/cursos/interact

Criteris d'avaluació:

L'estudiant ha de presentar un treball d'anàlisi sobre un tema del curs, o bé un projecte/guió d'un interactiu documental, joc o narratiu.

Bibliografia:

Aicher, Otl "Analógico y digital", Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1978

Berenguer, Xavier "Una dècada d'interactius", Temes de Disseny, 2004

Berenguer, Xavier "El mitjà és el programa", Institut d'Estudis Catalans, 1999

Berenguer, Xavier "Històries per ordinador", Serra d'Or, juliol 1998

Berenguer, Xavier "Escriure programes interactius", Formats 1, UPF, 1997

Bolter, D.J. & Grusin, R. "Remediation. Understanding new Media", MIT Press, Cambridge, 1999

Bush, Vannevar "As we may think", The Atlantic Monthly, 1945

Crawford, Chris "The Art of Interactive Design", No Starch Press, San Francisco, 2003

Darley, Andrew "Cultura visual digital", Paidós, Barcelona 2002

Garrand, Timothy "Writing for Multimedia", Focal Press, 1997

Grau, Oliver "Virtual Art. From Illusion to Inmersion", The MIT Press, Cambridge, 2003

King, Lucien (ed.) "Game On. The History and Culture of Videogames", Universe, New York, 2002

Laurel, Brenda "Computers as Theatre", Addison-Wesley, 1993

Levinson, Paul "Digital McLuhan", Routledge, London, 2001

Lister, M., Dovey, J., Giddings, S., Grant, I. & Kelly, K. "New Media: a Critical Introduction", Routledge, Londres, 2003

Manovich, Lev "The Language of New Media", The MIT Press, 2001

Mayer Paul A., ed. "Computer Media and Communication. A Reader", Oxford University Press, New York, 2003

Meadows, Mark S. "Pause & Effect: The Art of Interactive Narrative", New Riders, Indianapolis, 2003

Murray, Janet H. "Hamlet en la holocubierta: el futuro de la narrativa en el ciberespacio", Paidós, Barcelona, 1999

Packer, Randall & Jordan, Ken, ed. "Multimedia: from Wagner to Virtual Reality", WW Norton, New York, 2002

Picht, Rebecca & Stöckmann, Birgit, ed. "Media-Art-History", ZKM, Prestel, New York, 1997

Tufte, Edward R. "Visual Explanations: Images and Quantities, Evidence and Narrative", Graphic Press, Cheshire, 1997

Wardrip-Fruin, Noah & Montfort, Nick, ed. "The New Media Reader", The MIT Press, Cambridge, 2003

(Vegeu http://www.iua.upf.es/~berenguer/cursos/bibliografia)

Perspectives d'anàlisi de la ficció televisiva

Nom de la Professora: Dra.: Montserrat Martí Saldes
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El curs pretén reflexionar sobre les diferents disciplines a partir de les quals es pot abordar l'anàlisi de les series de ficció televisiva.
S'aplicaran mètodes per analitzar les sèries que tenen com a referències principals estudis d'anàlisi de la imatges cinematogràfica i televisiva.
A partir de la cinquena setmana del curs, es demanarà la participació activa dels estudiants que hauran de presentar el seu projecte d'anàlisi d'una sèrie prèviament escollida.

Pla de treball:

Cadascuna de les sessions es centrarà en una de les disciplines des de les quals es pot abordar l'anàlisi. Es distingiran tots aquells trets diferencials que caracteritzen les sèries anglosaxones que han influenciat de forma determinant les sèries produïdes a l'Estat espanyol i a Catalunya.
Pel desenvolupament de les classes serà imprescindible veure la construcció dels universos de representació a través dels capítols pilots o primers capítols.

Programa:

  1. Estil visual i estructura narrativa. El temps real a 24
  2. La teoria dels gèneres aplicada a la televisió. Del cinema de gàngsters a The Soprano
  3. Història de les sèrie de grups professionals. Evolució de la televisió del cos: MASH, ST: Elsewhere, ER, Hospital Central.
  4. La Televisió d'autor. Dennis Potter i El dectectiu cantant.

Criteris d'avaluació:

La nota del curs s'obtindrà amb l'avaluació d'un treball que ha d'analitzar una sèrie segons models metodològics aplicats durant el curs.

Bibliografia:

(1994) Josep M. Baget, Història de la televisió a Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya, Centre d'Investigació de la Comunicació.154 pàgines (ISBN: 84-393-3021-9)

(1993) Josep M. Baget, Historia de la televisión en España (1956-1975). Barcelona, Feed-Back Ediciones, 308 pàgines, (ISBN: 84-87799-02-7)

(1996) David Bordwell, La narración en el cine de ficción, Barcelona, Editorial Paidós, 354 pàgines (ISBN: 84-493-0177-7)

(2004) Glen Creber, Serial Television: big drama on the small screen, London, British Film Institute, 264 pàgines (ISBN: 1844570215)

(1992) Jesús González Requena. El discurso televisivo. Espectáculo de la modernidad, Madrid, Ediciones Cátedra. Colección Signo e imagen, 9. 168 pàgines. (ISBN: 84-376-0756-6)

(2005) Michael Hammond and Lucy Mazdon, editors. The Contemporary television series, Edimburgh, Edinburgh University Press, 224 pàgines, (ISBN: 0-7486-1900-3)

(2003) Jason Jacobs, Body Trauma TV. The new hospital dramas. London. British Film Institute. 225 pàgines. (ISBN: 0-85170-881-1)

(1989) Encarna Jiménez, Vicente Sánchez Biosca, El relato electrónico, Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana, Textos 4, 370 pàgines (ISBN: 84-7579-691-5)

(1992) Richard Kilborn, Television Soaps, London, Batsford, 128 pàgines (ISBN: 0713465093)

(2002) David Lavery editor, This thing of ours. Investigating The Sorpanos. New York, Columbia University Press, 225 pàgines (ISBN: 0-231-12780-4)

(1999) Jesús Martín Barbero, Germán Rey, Los ejercicios del ver. Hegemonía audiovisual y ficción televisiva, Barcelona, Editorial Gedisa, 160 pàgines (ISBN: 84-7432-753-9)

(1995) Vicente Sánchez Biosca, Una cultura de la fragmentación. Pastiche, relato y cuerpo en el cine y la televisión. Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 250 pàgines (ISBN: 84-482-1029-8)

(1990) John Tulloch, Television drama. Agency, audience and myth. London, Routledge, 324 pàgines (ISBN: 0415016495)

(1999) Jean Marie Shaeffer, Porqoui la fiction?, Paris, Editions du Seuil, 346 pàgines (ISBN: 2020347083)

Mètodes i Tècniques de Recerca en Comunicació Social

Nom del Professor: Dr.: Carles Roca Cuberes
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El curs descriu la forma en què treballen els investigadors en comunicació i indústria de la cultura. Es presenta el procés de la recerca, els mètodes més usuals, els procediments i les eines de treball del científic. El principal objectiu del curs és proporcionar a l'alumne les eines necessàries per a que pugui desenvolupar amb èxit el treball de recerca del Programa de Doctorat i la Tesi de Doctorat. El curs constarà d'una sèrie de seminaris en els quals es demanarà a l'alumne una participació activa. Aquesta participació activa haurà de conduir a un millor aprenentatge i consolidació dels materials presentats als seminaris.

Pla de treball:

El curs s'estructurarà en dos grans blocs temàtics. El primer bloc temàtic abordarà les principals nocions relacionades amb el concepte de coneixement científic. El segon bloc tractarà dels procediments de recerca i les eines de treball de l'investigador en recerca comunicativa. Al finalitzar aquests dos blocs temàtics, l'alumne hauria d'estar en disposició de produir un projecte de la recerca que durà a terme en el seu doctorat

Programa:

-La comunicació com a objecte d'estudi científic
-Coneixement científic i explicació científica
-Els àmbits teòrics
-Els mètodes com a via d'accés al coneixement científic
-Les tècniques i els procediments de l'observació científica
-Recursos i eines documentals per a l'investigador en comunicació
-El treball de recerca en el programa de doctorat
-La recerca comunicativa actual

Criteris d'avaluació:

Al finalitzar els seminaris de què constarà el curs, l'alumne haurà de produir un projecte de recerca. Aquest projecte serà una memòria de recerca sobre la tesina o sobre la tesi i serà una primera aproximació a l'objecte d'estudi seleccionat per l'estudiant. Així, aquest projecte de recerca haurà d'incloure algunes de les dimensions que estructuraran la seva futura tesina o tesi tals com l'àmbit teòric en el que s'inscriuria la recerca, descripció de l'objecte d'estudi, objectiu de la recerca, metodologia, literatura científica i acadèmica existent, etc. Per una altra banda, en aquest curs també es valorarà la participació activa dels estudiants i la seva assistència.

Bibliografia:

Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura. Revista del departament de periodisme. Universitat Autònoma de Barcelona, Núm. 18. Monogràfic: 'La investigació en comunicació a Europa', Maig de 1998.
Daniel Dayan (comp.), En busca del público. Barcelona: Gedisa, 1997.
Roberto Grandi, Texto y contexto en los medios de comunicación. Barcelona: Bosch Comunicación, 1995.
K.B. Jensen - N.W. Jankowski (eds.), Metodologías de investigación en comunicación de masas. Barcelona: Bosch Comunicación, 1993.
Raymond Quivy - Luc Van Campenhoudt, Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder, 1997.
Enric Saperas, Introducció a les teories de la comunicació. Barcelona: Pòrtic Comunicació, 1992.
Enric Saperas, Manual bàsic de teoria de la comunicació. Barcelona: Ediciones CIMS, 1998.
Roger Winner - Joseph Dominick, La investigación científica de los medios de comunicación. Una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch Comunicación, 1996.


Mètodes d'Anàlisi i Disseny de Missatges Persuasius

Nom dels Professors: Dr. Francesc Xavier Ruiz Collantes i Dra. Matilde Obradors Barba
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 4
Objectius: L'objectiu fonamental d'aquesta assignatura consisteix en dotar a l'estudiant de doctorat d'eines metodològiques fonamentals per a l'anàlisi dels diferents tipus d'estratègies persuasives que es posen en pràctica en la elaboració i organització de discursos audiovisuals explícitament persuasius. Aquestes metodologies d'anàlisi també han de servir per a que l'estudiant obtingui recursos fonamentals per al disseny i la configuració d'estructures bàsiques de missatges de publicitat comercial i de propaganda política.

Pla de treball:

El treball, dins l'assignatura, s'organitza en tres tipus d'apartats que es van intercalant durant el curs:
- Sessions de teoria i metodologies d'anàlisi i creativitat de missatges persuasius.
- Sessions d'aplicació de las metodologies amb anàlisi de casos, tant de propaganda política com de missatges i campanyes publicitàries.
- Pràctiques d'anàlisi i creativitat de diferents tipus de discursos persuasius, seleccionats en funció de l'interès de cada estudiant pels diferents àmbits i gèneres de la comunicació.

Programa:

- Mètodes d'anàlisi semiòtics i retòrics de missatges persuasius
- Mètodes generatius de creativitat i disseny de missatges de publicitat comercial i propaganda política
- Els nivells de configuració del missatge persuasiu
- El nivell de l'enunciat i el nivell de l'enunciació
- Els nivells axiològics, narratius, discursius i de manifestació
- Els components figuratius i plàstics del missatge persuasiu audiovisual
- Les operacions retòriques

Criteris d'avaluació:

Els estudiants avaluaran a través de les seves pràctiques d'anàlisi de casos realitzades a classe durant el curs i, especialment, d'un treball final definit en línia amb els seus interessos d'investigació dins de la temàtica general del curs.

Els criteris d'avaluació de les seves pràctiques i del treball final seran:

- Originalitat i interès en el plantejament dels problemes teòrics i metodològics que defineixen en els seus treballs
- Rigor en el coneixement i aplicació de les metodologies
- Capacitat d'anàlisi i de reflexió crítica en l'elaboració de les conclusions
- Capacitat per a manejar informació de diferents fonts bibliogràfiques i per a posar en connexió diferents elements teòrics i metodològics

Bibliografia:

ADAM,JM; BONHOMME, M. 2001 La argumentación publicitaria. Retórica del elogio y de la persuasión. Cátedra.

BAÑOS, M. 2002 Creatividad y publicidad. Laberinto.

BODEN, M.A. 1990 La mente creativa. Gedisa.

CORNU, G. 1992 Sémiologie de l¨image dans la publicité Les Editions d´organisation

COURTES , J. 1976 Introducción a la semiótica narrativa y discursiva. Hachette.

DIEZ, M. 1998 La retórica del mensaje publicitario. Universidad de Oviedo

DURAND., J. 1970 Retórica e imagen publicitaria. Análisis de las imágenes.
Edc. Buenos Aires.

FLOCH, J . M. 1993 Semiótica, marketing y comunicación. Paidos.

GREIMAS, A.J. 1976 Semántica estructural. Gredos.
1973 En torno al sentido. Fragua.
1989 Del sentido II. Gredos.

GREIMAS, A. J., COURTES, J. 1991 Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje II . Gredos
1982 Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Gredos.

GRUPO M. 1987 Retórica General . Paidos.

LÓPEZ , A. 1998 La retórica en la publicidad. Arco.

MAGARIÑOS DE MORENTIN, J. A. 1984 El mensaje publicitario. Hachette.

MARÍN, R. ; TORRE, S DE LA . 1991. Manual de creatividad . Vicens Vives.

PENINOU, G. 1976 Semiótica de la publicidad. Mitre.

PERELMAN, CH. ; OLBRECHTS-TYTECA,L. 1994 Tratado de la argumentación. Gredos.

RICARTE, J. M. 1998 Creatividad y comunicación persuasiva. Aldea Global.

RUIZ COLLANTES, F. X. 2000 Retórica creativa. Programas de ideación publicitaria. Aldea Global.
2000 Para una metodología generativa de creatividad publicitaria Temes de Disseny nº 17 . Edc Elisava.
2001 La imatge televisiva de Jordi Pujol i Pasqual Maragall a la recta final de la campanya Campanya electoral, mitjans i partits, Catalunya 1999.

Portic.
1998 La propaganda política a les eleccions autonòmiques 1995 : estructures narratives i estratègies argumentatives Comunicació pulítica i comportament electoral : les eleccions autonòmiques de 1995 a Catalunya. Mediterranea

1999 Nike: el significado de la marca . Formats nº 2 http://www.upf.edu/depeca/formats


1991 Els cartells del PSUC. Les estrategies persuasives en la propaganda electoral. Catalana de Publicaciones Reunidas.

SÁNCHEZ CORRAL, L. 1997 Semiótica de la publicidad. Narración y discurso. Síntesis.

SEMPRINI, A. 1997 El marketing de la marca. Una aproximación semiótica. Paidos.

SPANG, K . 1991 Fundamentos de retórica. Literaria y publicitaria. Eunsa.


Evolució i Tendència del Periodisme en la Societat Actual

Nom dels Professors: Dr.: Xosé López, Juan Antonio García i José Maria Caminos
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El curs pretén arribar a un coneixement de les principals tendències del ciberperiodisme en els últims deu anys, les característiques dels productes, els perfils professionals, els trets que defineixen els actuals cibermijans, amb especial atenció als sistemes d'arquitectura de la informació. El curs permetrà que un alumne, amb un coneixement de les característiques heretades d'aquests pocs anys d'història, entengui els actuals models i n'identifiqui la fortalesa i les debilitats. A partir d'aquests coneixements, analitzarem les necessitats de l'actual model, les alternatives i els desafiaments. L'alumne, al final de les sessions, haurà de tenir coneixements sobre tendències, sobre aspectes que es poden innovar i sobre qüestions que convé investigar.

 

Violència i mitjans de Comunicació

Nom del Professor: Dra.: Montserrat Quesada Pérez
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El curs aprofundeix en els conceptes principals que intervenen en els fets violents que es donen a conèixer a través dels mitjans de comunicació, des d'una perspectiva multidisciplinar. D'altra banda, l'anàlisi continuada de l'actualitat periodística, pel que té a veure amb la violència mediàtica, requereix de la participació activa dels alumnes, tant en el debat que habitualment es genera com en l'anàlisi concreta dels productes periodístics posats a discussió

Pla de treball:

El curs s'imparteix en 12 sessions de dues hores de durada cadascuna d'elles. Les cinc primeres sessions es dediquen a l'explicació magistral dels conceptes fonamentals de la matèria, obrint en cada sessió un espai per al debat i la posada en comú de les intervencions de tots els participants. La resta de sessions del curs es dediquen a l'execució d'anàlisis qualitatives dels productes periodístiques que informen de fets violents. En aquesta darrera part el curs es marca com a objectiu principal l'ensenyament d'una metodologia d'anàlisi multidisciplinar, basada en mètodes qualitatius.

Programa:

1. Violència i mitjans de comunicació

1.1. Funcions i responsabilitats dels mitjans
1.2. La violència des de la Periodística
1.3. Diferències entre premsa i mitjans audiovisuals

2. Violència i societat

2.1. Violència contra dones
2.2. Violència contra infants
2.3. Assassinats i homicidis
2.4. Violacions i agressions sexuals
2.5. Noves formes de violència
2.6. Violència social i el seu reflex en els mitjans


3. Efectes de la informació sobre violència en l'opinió pública

3.1. Efectes emocionals
3.2. Efectes conductuals
3.3. Efectes cognoscitius
3.4. La televisió com catalitzadora de l'agressivitat

Criteris d'avaluació:

Els alumnes són avaluats a partir de les seves intervencions en els debats, la participació en les anàlisis guiades per la professora i un treball crític i de reflexió que lliuren en finalitzar el curs

Bibliografia:

(1965) W, SCHRAM, J. LYLE i E. PARKER. La televisión en la vida de nuestros niños. Barcelona. Editorial Hispano-Europea

(1995) Luis ROJAS MARCOS. Las semillas de la violencia. Madrid. Espasa Calpe, S.A.

(1997) Montserrat QUESADA. "¿Influye la televisión en los comportamientos violentos de niños y adolescentes?. Valencia. Seminario internacional "Violencia y medios de comunicación". Centro Reina Sofía de Estudios sobre la Violencia

(1997) Madeleine LEVINE. La violencia en los medios de comunicación. Cómo afecta al desarrollo de los niños y adolescentes. Bogotá. Editorial Norma

(1998) S. GARCIA i L. RAMOS. Medios de comunicación y violencia. México, D.F. Fondo de Cultura Económica

(1998) Montserrat QUESADA. "Violencia mediática y reacción social" en Ámbitos. Revista Andaluza de Comunicación. Sevilla. Universidad de Sevilla

(1998) Leopoldo SEIJAS. La violencia en la televisión. Madrid. Universidad Complutense de Madrid

(1999) Montserrat QUESADA. "Periodisme televisiu i violència, units pel mutu desitg" en Revista de l'Escola de Policia de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya

(1999) Montserrat QUESADA. La recerca sobre els efectes de la violència mediàtica" en Trípodos. Barcelona. Universidad Ramon Llull

(2000) M. Carmen GARCÍA CALERA. Televisión, violencia e infancia. El impacto de los medios. Barcelona. Gedisa

(2001) Sue ARAN, Francesc BARATA, Jordi BUSQUET I Pilar MEDINA. La violencia en la mirada. L'anàlisi de la violencia a la televisió. Barcelona. Universitat Ramon Llull.


Pintura i Cine

Nom del Professor: Dra.: Mercè Ibarz Ibarz
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: L'objectiu és investigar sobre les relacions, històriques i contemporànies, entre les arts plàstiques i el cine, des del binomi pintura-fotografia que a partir de mitjans del XIX conforma l'imaginari artístic occidental. Un imaginari que l'aparició i desenvolupament del cine refermarà.
El doctorand ha d'acabar aquest curs amb visió de les línies investigadores i interpretatives de les relacions entre les arts visuals modernes. La participació en el curs ha de ser activa en el grup i alhora individualitzada.
La metodologia de la professora serà el seguiment del treball individual de cada doctorand i de la seva participació al curs, així com el seguiment del programa per al conjunt del grup.

Pla de treball:

La professora proporcionarà bibliografia i filmografia global a tots els alumnes i, a cadascun d'ells, els referents necessaris. La professora plantejarà els eixos i la bibliografia i foto-cinematografia del programa i els alumnes es faran càrrec del desenvolupament d'un tema per alumne o més, segons el nombre d'alumnes. Cada sessió, de tres hores setmanals, constarà de dues parts. En la primera, la professora exposarà els elements visuals i historiogràfics del tema (amb passis de diapositives: foto, pintura, fotogrames). En la segona part, el o els doctorands exposaran un estudi de cas del tema proposat, amb elements històrics i metodològics i fragments del film o films que considerin.

Programa:

1. Pintura, foto i cine. Questions metodològiques.
2. Les avantguardes històriques i el cine
3. Hollywood i la popularització de les avantguardes
4. Experiències de la imatge després de la II Guerra Mundial
5. L'univers Pop
6. Confluències contemporànies

Criteris d'avaluació:

L'avaluació se sostindrà en tres puntals:
Assistència i participació activa a les sessions
Presentació individual d'una sessió
Treball escrit sobre el tema, que cada doctorand hagi elaborat a partir de la sessió que ha de presentat o bé, d'acord amb la professora, sobre un tema que, a la conclusió del curs, hagi decidit.

Bibliografia:

(1989) AA.VV. Peinture, Cinéma, Peinture. París. Hazan, 324 pp.
(ISBN: 2-850252131)

(2003) Laurent GERVEREAU. Histoire du visuel au Xxe. siècle. 2ona. ed.
París, Seuil, 534 pp. (ISBN: 2-02-055467-4)

(2004) Mary ACTON. Learning to look at Modern Art. London & New
York. Routledge, 334 pp. (ISBN: 0-415 23812-9)

(1995) Aurea ORTIZ i María Jesús PIQUERAS. La Pintura en el Cine:
cuestiones de representación visual. Barcelona. Paidós: 244 pp. (ISBN: 84-493-0094-0)

(2004) Vicente SÁNCHEZ BIOSCA. Cine y vanguardias artísticas:
Conflictos, encuentros, fronteras. Barcelona. Paidós, 272 pp.
(ISBN: 84-493-1528-X)

(2002) Mary Warner MARIEN. Photography. A Cultural History. London.
Lawrence King. 528 pp. (ISBN: 1-85669-289-2)

(1980) John BERGER. Modos de ver. Barcelona, Gustavo Gili, 177 pp.
(ISBN: 84-252-0803-3)

(2001) Hal FOSTER. El retorno de lo real: la vanguardia a finales de siglo.
Madrid: Akal, 234 pp. (ISBN: 84-460-1329-0)

(2002) Pedro A. CRUZ SÁNCHEZ. Realismo en tiempos de irrealidad.
Murcia. Fundación Cajamurcia, 182 pp. (ISBN: 84-95726-12-2)

(2001) Marita STURKEN i Lisa CARTWRIGHT. Practices of Looking.
New York. Oxford University Press, 385 pp. (ISBN: 0-19-874271-1)

(2001) John A. WALKER. Art in the Age of Mass Media. 3. ed. London.
Pluto Press, 216 pp. (ISBN: 0-7453-1744)

(1997) Juan A. RAMÍREZ. Medios de masas e historia del arte. 5ena. ed.
Madrid. Cátedra. 317 pp. (ISBN: 84-376-0084-7)

(2003) José L. BORAU. La Pintura en el Cine. El Cine en la Pintura.
Madrid. Ocho y Medio. 187 pp. (ISBN: 84-95839-39-3)

Fonaments Històrics de Recerca en Periodisme

Nom del Professor: Dr.: Jaume Guillamet Lloveras
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: Curs d'iniciació a la recerca històrica en relació al periodisme.
El treball s'organitza en forma de seminari i en funció als interessos de recerca de cada alumne.
L'alumne ha de treballar sobre els fonaments històrics necessaris per a la seva línia de recerca o projecte de tesi doctoral i ha de demostrar la capacitat per a dur-los a terme.
Es treballarà en l'estudi dels continguts, autors i característiques tècniques dels periòdics.
Les llengües utilitzades al curs seran català, castellà i anglès, segons els periòdics utilitzats.

Pla de treball:

Sessions inicials (4'5 hores): introducció del curs i definició dels interessos i pla de treball dels alumnes.
Sessions metodològiques (4'5 hores): presentació, discussió i comprovació de la metodologia. Inici del treball hemerogràfic.
Sessions de seguiment del treball hemerogràfic (10 hores)
Treball personal dels alumnes durant 4 setmanes, amb tutoria.
Presentació escrita dels treballs.
Correcció personal dels treballs (6 hores).
Presentació pública i debat del resultat dels treballs (5 hores)

Programa:

1. Fonaments històrics de recerca en periodisme.

a) Antecedents.

a.a) Temàtics.
a.b) De recerca.
b) Context històric.

c) Història comparada.

2. Història del periodisme.

a) Utilitat social i professional.
b) Objectius i fonts.
c) Metodologia interdisciplinària.
d) Els mitjans com objectes d'estudi.
e) Propostes de treball.
f) Història interna.
g) Fonts bibliogràfiques.

3. Metodologia de recerca.

a. Investigació hemerogràfica i documental:

i. Descripció externa i interna del periòdic i altres mitjans.
ii. Elaboració de fitxes de mitjans i de continguts.
iii. Anàlisi temporal.
iv. Aspectes característics.

b. Estudi biogràfics d'editors i periodistes.

i. Elaboració de fitxes biogràfiques.
ii. Estudi de l'obra.
iii. Aportacions

c. Interpretació global.

i. Significació.
ii. Balanç.

4. Treball hemerogràfic i documental.

5. Presentació i debat del treball.

Criteris d'avaluació:

L'avaluació del curs tindrà en compte tres aspectes:
- assistència al curs
- participació personal en el seminari.
- treball hemerogràfic i documental.
Aquest tercer serà l'element determinant de l'avaluació. Els anteriors serviran per completar la nota.


Bibliografia:

a) Història comparada:

GUILLAMET, Jaume (2002): "Factors de progrés i de retard en l'evolució del periodisme. El cas d'Espanya en un context d'història comparada" a Treballs de Comunicació, 17, Barcelona, p. 121-135. Versió electrònica.

(2003): "Por una historia comparada del periodismo. Factores de progreso y atraso" en Doxa Comunicación, Madrid, Universidad San Pablo CEU, , p. 35-56. ISSN: 1696-019 X

(2003). Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de comunicació, Universitats Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló de la Plana, Pompeu Fabra de Barcelona i València, Col·lecció Aldea Global, 14, Barcelona. ISBN: 84-490-2315-7

b) Estat de la investigació a Catalunya:

GUILLAMET, Jaume (2003): "Estat de la investigació en història de la premsa i del periodisme a Catalunya" a http://www.upf.edu/periodis/auladb/pdf/guillamet.pdf (Aula d'Història del Periodisme Diari de Barcelona)

c) Metodologia

ALMUIÑA, Celso (1990): "Fondos y metodología para el análisis de la prensa local" a Fuentes y Métodos de la Historia Local. Actas, Instituto de Estudios Zamoranos Florián de Ocampo (CSIC), Diputación de Zamora i Confederación Española de Centros de Estudios Locales, Zamora, p. 389-399.

ANGUERA, Pere, GAVALDÀ, Antoni i PUJADAS, Xavier, editors (1996): La premsa a la província de Tarragona durant la Segona República, 1931-1936, Diputació de Tarragona, p. 13-34. ISBN:

KAYSER, Jacques (1983): El diario francés. Mitre, Barcelona. ISBN: 84-85047-24-9

CASASÚS, Josep Maria (1998): Ideología y análisis de los medios de comunicación, Barcelona, Cims. ISBN: 84-89643-62-8.

GUILLAMET, Jaume (2003): Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics (1641-1833), Arxiu Municipal de Barcelona.
ISNB: 84-7609-670-4

d) Monografies i biografies:
DURAN I TORT, Carola (2001): La Renaixensa, primera empresa editorial catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN: 84-8415-298-7.

FIGUERES, Josep Maria (1999): El primer diari en català: Diari Català (1879.1881), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. ISBN: 84-7283-477-8

GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís (1994): La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1904-1925), Barcelona, Pòrtic. ISBN: 84-7306-962-5

GUILLAMET, Jaume (1983): La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ISBN: 84-500-9341-4

HUERTAS, Josep Maria, director (1995): 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992), catàleg de l'exposició, Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona.

LLANAS, Manuel (1998): Gaziel. Vida, periodisme i literatura, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN: 84-7826-993-2

MAÑÉ Y FLAQUER, J. (1892-1893) "El Diario de Barcelona. Apuntes históricos", divuit articles publicats a Diario de Barcelona, els diumenges compresos entre el 15 d'octubre de 1892 i el 12 de febrer de 1893.

MOLIST I POL, Esteban (1964): El Diario de Barcelona, 1792-1963. Su historia, sus hombres y su proyección pública, Madrid, Editora Nacional,

OLMOS, Víctor (2002): Historia del Abc, Barcelona, Plaza y Janés, ISBN 84-01-37814-1.

SÁIZ, Maria Dolores i SEOANE, Maria Cruz (1983, 1987, 1996): Historia del periodismo en España. 3 volums. Madrid, Alianza Universidad, ISBN: 84-206-4297-5

SEOANE, Maria Cruz i SUEIRO, Susana (2004): Una historia de El País y del grupo Prisa, Barcelona, Plaza y Janés. ISBN: 84-01-37894-X
TAVERA, Susanna (1992): Solidaridad Obrera. El fer-se i desfer-se d'un diari anarcosindicalista (1915-1939)., Barcelona, Col·legi de Periodistes. ISBN: 84-604-2965-2

Les Organitzacions com a Actors de la Ciberdemocràcia

Nom del Professor: Drs :José Luis Dader García i Miguel Túñez López
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El curs revisarà la incidència de les rutines professionals en les fases de producció informativa, tant des de la perspectiva de les fonts (rutines en la comunicació organitzacional) com de la dels periodistes (tasques de recollida i selecció/jerarquització de la informació en les redaccions).
També es tractarà el fenomen de la comunicació virtual entre els ciutadans i els parlamentaris, així com els criteris d'accessibilitat i de transparència de les pàgines web dels governs i de les administracions, i els problemes de transformació legal i cultural en l'accés a dades dels fitxers públics.

Recerca en Línia i Fonts d'Informació Digital en Comunicació Social

Nom del Professor: Dr.: Lluís Codina Bonilla
Tipus d'assignatura: Metodològica
Nombre de crèdits: 3
Objectius: El objectius consisteixen en proporcionar als alumnes del programa de doctorat les següents competències:

Pla de treball:

  1. Sessions de tipus seminari (aproximadament el 50 per cent del total de sessions) destinades a presentar, testar i discutir coneixements relatius a les característiques de les fonts d'informació més competitives en ciències socials i humanitats.
  2. Sessions d'activitats individuals dels alumnes (aprox. el 30 per cent del total de sessions) en les quals hauran de desenvolupar, entre altres habilitats, la seva capacitat per a transformar necessitats d'informació en estratègies d'informació mitjançant pràctiques i exercicis.
  3. Sessions de discussió de resultats (aprox. el 20 per cent del total de sessions) per analitzar i discutir els resultats assolits pels alumnes i la seva avaluació.

Programa:

1. Les necessitats d'informació en treballs de recerca (projectes d'I+D+I i tesis doctorals)

1.1. Treballs acadèmics i estudis d'"estat de la qüestió"
1.2. La investigació de la producció científica-I: el paper d'Internet
1.3. La investigació de la producció científica-II: el paper de les bases de dades acadèmiques

2. Pla personal d'obtenció de coneixements

2.1. Transformació de necessitats d'informació en estratègies de cerca
2.2. Competències en l'ús de recursos acadèmics especialitzats en linia
2.3. Sotfware obert (open source) i sistemes d'informació personals de suport a la recerca

3. L'ecosistema informatiu en ciència i tecnologia de la World Wide Web

3.1. Motors de cerca, bases de dades i directoris especialitzats en comunicació social
3.2. El sector de les bases de dades acadèmiques en ciències socials i humanitats
3.3. El nou sector dels bancs d'imatges i bases de dades multimèdia per a la recerca

Criteris d'avaluació:

- Assitència i participació de l'alumne en les sessions de seminari: 20 per cent de la qualificació final
- Activitats individuals (monitoritzades): 20 per cent de la qualificació final
- Treball final: 60 per cent de la qualifiacció final

Bibliografia:

ACKERMANN, E.; HARTMAN, K. (1998). The information specialist's guide to searching and researching on the Internet and the World Wide Web. Wilsonville: ABF Content, 1998, 444 p.

AGUILLO, Isidro F. (2000). Contenidos de I+D en Internet: mitos y leyendas. Mundo científico, abril 2000, p. 22-25

BURDONCLE, F.; BERTIN, P (2000). Buscar agujas en un pajar. Mundo científico, abril 2000, p. 58-63

CODINA, Lluís (2000). La WWW desde la perspectiva de la investigación en línea. Quark, n. 18, enero-junio 2000, p. 32-37, p.

CODINA, Lluís (2000). El ecosistema informativo del WWW. Datamation, n. 166, mayo 2000, p. 42-46

CODINA, Lluís (2002). Los mejores siste

mas de búsqueda en la Red. Data TI, n. 190, Julio/Agosto 2002, p. 64-67

CODINA, Lluís (2000). La Documentación en los medios de comunicación: situación actual y perspectivas de futuro. En: López Yepes, José (ed.). Teoría, historía y metodología de las Ciencias de la Documentación (1975-2000), I Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Biblioteconomía y Documentación, 2000, p. 23-40

CODINA, Lluís (2000). Investigación en línea: claves para la empresa innovadora. Datamation, Octubre 2000, n. 170, p. 64-69

CODINA, Lluís (2002). Internet Invisible: prodigiosa zona de calidad en el Web. Data TI, n. 189, junio 2002, p. 60-65

CODINA, Lluís (2000). Directorios y motores de búsqueda: estructura y modo de funcionamiento. En: Fuentes, M.E. (directora). Internet como fuente de información. Barcelona: IDEC, 2000, 18 p.

CODINA, Lluís (2000). El libro digital y la WWW. Madrid: Tauro Ediciones, 2000, 274 p.

CODINA, Lluís; PALMA, María del Valle (2001). Web y cine: análisis comparativo de dos bases de datos para la investigación en línea. Formats n. 3, maig 2001 <http://www.upf.edu/depeca/formats/formats3/cod_e.htm>, np

FORNÁS, Ricardo; GÓMEZ, Álvaro (2001). Cómo buscar en Internet. Madrid: Santillana, 2001, 300 p.

FUENTES, M.E. (directora) (2000). Internet como fuente de información. Barcelona: Institut d'Educació Contínua, 2000, 100 p. (aprox.)

FUENTES, M.E.; GONZÁLEZ QUESADA, A.; JIMÉNEZ LÓPEZ, A. (2000). Documentación e información electrónica. En: J.A. Moreiro (coord.). Manual de documentación informativa. Madrid: Cátedra, 2000, p. 345-422

GLOSSBRENNER, A.; GLOSSBRENNER, E. (1998). Search engines for the world wide web. Berkeley (CA): Peachpit Press, 1998, 228 p.

HOCK, Randolph (1999). The extreme searcher's guide to web search engines: a handbook for the serious searcher. Medford: CiberAge Books, 1999, 212 p.

PAUL, Nora M. (1999). Computer-assisted research: a guide to tapping online information. Chicago: Bonus Books, 1999, 207 p.

SHERMAN, Chris (2000). The future revisited: what's new with web search. Online, May 2000 <http://www.onlineinc.com/onlinemag/OL2000/sherman5.html>, np

SHERMAN, Chris (1999). The future of web search. Online, v. 23, n. 3, May/June 1999, p. 54-61

SULIVAN, Danny (1999). Crawling under the hood: an update on search engine techonology. Online, v. 23, n. 3, May/June, 1999, p. 30-36


La defensa dels lectors i l'ètica periodística.

Nom del Professor: Dr. Josep Maria Casasús Guri
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: L'estudiant participa activament en la recerca empírica i aplicada a la configuració d'un Protocol per una praxi periodística de qualitat i ètica.
Les metodologies de recerca emprades són: històrica (evolució de les idees deontològiques i dels instruments d'autoregulació en periodisme), comparatística territorial (protocols de praxi periodística en altres nacions) i comparatística sectorial (protocols de praxi facultativa en altres professions).
Els referents inicials són els treballs del Commitee of Concerned Journalists (Harvard, 1997) i el Project for Excellence in Journalism (Harvard, 1997-1999).

Pla de treball:

1. Sessions de seminari a partir de la recerca bibliogràfica i documental.
2. Sessions de seminari a partir de l'estudi de l'evolució històrica dels valors i principis ètics, i dels conceptes deontològics periodístics.
3. Sessions de seminari sobre història del pensament i de la pràctica periodística des del tardofranquisme i la transició democràtica.
4. Sessions de seminari sobre resultats de comparatística territorial.
5. Sessions de seminari sobre resultats de comparatística sectorial
6. Sessions de seminari d'anàlisi i síntesi dels treballs anteriors.

Programa:

1. Sistema de valors ètics del periodisme.
2. Deontología Periodística sistemàtica
3. Institucions i instruments d'autoregulació
4. Procediments de treball en periodisme
5. Mètodes per a la qualitat en el treball periodístic

Criteris d'avaluació:

Participació activa en els debats de seminari
Preparació de casos per al debat
Recerca tutorada d'antecedents documentats
Entrevistes sobre l'evolució del treball personal
Presentació d'una memòria del treball realitzat

Bibliografia:

(2003) Bill Kovach / Tom Rosenstiel: "Elementos del periodismo", Madrid, Santillana Ediciones Generales, 284 pàgs. ISBN. 84-03-09382-9.

(1999) Hugo Aznar: "Comunicación responsable. Deontología y autorregulación de los medios". Barcelona, Ariel, 256 pàgs.
ISBN. 84-344-1274-8

(1999) Hugo Aznar: "Ética y Periodismo. Códigos, estatutos y otros documentos de autorregulación". Barcelona, Paidós, 350 pàgs. ISBN. 84-493-0653-1

(1999) Francisco Vázquez: "Ética y deontología de la información". Madrid, Paraninfo.

(1999) Salvador Alsius: "Codis ètics del periodisme televisiu". Barcelona, Pòrtic, 462 pàgs., ISBN 84-7306-570-0

(1998) Salvador Alsius: "Ètica i Periodisme". Barcelona, Pòrtic, 208 pàgs. ISBN. 84-7306-483-6

(1997) Claude-Jean Bertrand: "La Déontologie des médias". Paris, PUF, 128 pàgs. 2 ISBN13 048494 8

(1995) Enrique Bonete Perales (coordinador): "Éticas de la información y deontologías del periodismo". Madrid, Tecnos, 343 pàgs. ISBN 84-309-2620-8

(1992) Edmund B. Lambeth: "Periodismo comprometido. Un código de ética para la profesión". México, Limusa.

(1988) Brian S. Brooks, George Kennedy, Daryl R. Moen, i Don Raly: "News, reporting and writing". New York, St. Martin's Press, 5762 pàgs. ISBN 0-312-00279-3

(1988) Mitchell Stephens: "A history of news". New York, Penguin, 400 págs. ISBN 0 14 00.9490 3

(1987) C.-J. Pinto de Oliveira: "Èthique de la communication sociale". Fribourg, Éditions Universitaires Fribourg Suisse. 122 pàgs. ISBAN 2-8271-0353-2

(1969) Luka Brajnovic: "Deontología Periodística". Pamplona, Universidad de Navarra, 234 pàgs. LN: 19.- 1969

Figures mítiques en el cinema clàssic de Hollywood

Nom del Professor: Dra.: Núria Bou i Sala
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: L'objectiu d'aquest curs és recórrer els gèneres cinematogràfics de l'edat d'or de Hollywood des d'un punt de vista iconogràfic, de les estructures narratives i de la posada en escena. A partir de la comparació de diversos fragments de pel·lícules es detectaran uns mateixos trajectes o figures mítiques a l'interior de cada gènere. Els alumnes participaran activament en l'anàlisi de les imatges proposades i s'orientarà a l'alumne a una lectura hermenèutica de la imatge.

Pla de treball:

Estudiar la narrativa i els elements de posada en escena que caracteritzen la transparència clàssica.
Estudiar algunes de les constants estilístiques o narratives del classicisme a partir de fragments de pel·lícules visionats a classe.
Analitzar comparativament alguns dels fragments estudiats a classe des d'un punt de vista narratiu i estilístic, tenint en compte els gèneres i la contextualització històrica.
Llegir hermenèuticament les imatges.

Programa:

1. L'arquetipus masculí en la narració clàsica. L'heroi diürn en el cinema de Hollywood.
2. L'heroi en temps de guerra. El cinema d'aventures i el cinema bèl.lic.
3. L'heroi en el western.
4. L'heroi en el cinema negre.
5. L'arquetipus femení en la narració clàssica. Les deesses de la nocturnitat en el cinema de Hollywood.
6. La femme fatale en el cinema negre.
7. La figuració guerrera femenina en el sistema de gèneres hollywoodià.
8. Les filles cinematogràfiques de Persèfone en el cinema melodramàtic de Hollywood.

Criteris d'avaluació:

L'avaluació tindrà en compte l'assistència i la participació activa de l'estudiant en les classes.
Per ser avaluat s'haurà de presentar un breu treball de recerca (extensió: 10-15 folis) en el que s'apliquin els continguts treballats a clase a un producte audiovisual escollit per l'alumne.

Bibliografia:

(1956) Jacques Siclier, Le mythe de la femme dans le cinéma americain. Les éditions du Cerf, Paris.

(1958) Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos. Siruela, Barcelona.

(1981)Thomas Schatz, Hollywood genres. Formules, filmmaking and the studio system. Boston, McGraw-Hill cop.

(1981) Yves Bonnefoy, Dictionnaire des mythologies et des religions des sociétés traditionnelles et du monde antique. Paris, Flammarion.

(1981) Pierre Grimal, Diccionario de mitología griega y romana. Paidós, Barcelona.

(1982) Gilbert Durand, Las estructuras antropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general. Taurus, Madrid.

(1986) Jean Chevalier et Alain Gheerbrant, Diccionario de los símbolos. Herder, Barcelona.

(1988) Pierre Brunel, Dictionnaire des mythes littéraires. Monaco, Editions du Rocher.

(1992) Gaston Bachelard, La poetica del espacio. Fondo de Cultura Económica, Madrid.

(1996) Núria Bou, La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood. Ed. 62, Barcelona.

(1997) David Bordwell; Janet Staiger; Kristin Thompson, El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Barcelona, Paidós.

(1999) Rick Altman, Los géneros cinematográficos. Barcelona. Paidós.

(1999) Mircea Eliade, Historia de las creencias y las ideas religiosas. Paidós, Barcelona (3 vols).

(2000) Núria Bou & Xavier Pérez, El temps de l'heroi. Èpica i masculinitat en el cinema de Hollywood. Paidós, Barcelona.

(2004) Núria Bou, Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema de Hollywood. Proa, Barcelona.

Curs 2006-2007, 2n any de doctorat

 

El substrat mític en el cinema de gèneres (II)

Nom del Professor: Dr. Thomas Schatz, Dr. Amador Vega, Prof. Raffaele Pinto.
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 4
Objectius: En la primera part d'aquesta assignatura es planteja un panorama general de la història dels gèneres cinematogràfics. En una segona part, impartida per altres professors, s'analitza hermenèuticament algun dels gèneres teoritzats en la primera part. Els alumnes participen activament en un tipus de sessions on les imatges són el centre d'anàlisi i de discussió.

Pla de treball:

Treballar comparativament diferents gèneres de la història del cinema de Hollywood. Revisitar poètiques individuals de directors contemporanis a la llum de la tradició dels gèneres cinematogràfics. Estudiar, analitzar i rellegir hermenèuticament imatges de pel.lícules de gènere que formen part de la història del cinema. Detectar trajectes o figures mítiques a l'interior d'aquests mateixos films de gènere.

Programa:

6. Història dels gèneres cinematogràfics a Hollywood.
7. Evolució comparativa dels gèneres
8. Poètiques individuals contemporànies en relació als gèneres cinematogràfics de Hollywood.
9. Anàlisi hermenèutic de la road movie
10. Anàlisi hermenèutic del cinema còmic.

Criteris d'avaluació:

Es tindrà en comptel'assistència a totes les sessions i la participació activa en les sessions que desenvolupin els conferenciants.

Bibliografia:

(1999) Rick Altman, Los géneros cinematográficos. Barcelona. Paidós.

(1986) Gaston Bachelard, La poética del espacio, Fondo de Cultura Económica, México.

(1994) Gaston Bachelard: El agua y los sueños. Ensayo sobre la imaginación de la materia, Fondo de cultura Económica, Madrid.

(1981) Yves Bonnefoy (a cura de), Dictionnaire des mythologies et des religions des sociétes traditionnelles et du monde antique, Flammarion, Paris.

(1997) David Bordwell; Janet Staiger; Kristin Thompson, El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Barcelona, Paidós.

(1976) Ernst Cassirer: "Filosofía de las formas simbólicas", FCE, México (3vols)

(1995) Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, Diccionario de los símbolos, Herder, Barcelona.

(1997) Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, Siruela, Madrid.

(1971) Gilbert Durand, La imaginación simbólica, Amorrortu, Buenos Aires,

(1982) Gilbert Durand: Las estructuras antropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general, Taurus, Madrid.

(2002) Luis Garagalza: "Introducción a la hermenéutica contemporánea", Anthropos, Barcelona.

(2003) Carl Gustav Jung i Charles Kerényi: Introducción a la esencia de la mitología, Siruela, Madrid, 1953.

(1977) Hans Georg Gadamer: "Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica", Sígueme, Salamanca.

(1992) Rollo May: La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo.

(1981)Thomas Schatz, Hollywood genres. Formules, filmmaking and the studio system. Boston, McGraw-Hill cop.

El substrat mític en el cinema de gèneres (I)

Nom del Professor: Dr. Rick Altman, Dra. Victoria Cirlot, Dr. Roger Bartra.
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 4
Objectius: En la primera part d'aquesta assignatura es planteja un panorama general de la història dels gèneres cinematogràfics. En una segona part, impartida per altres professors, s'analitza hermenèuticament algun dels gèneres teoritzats en la primera part. Els alumnes participen activament en un tipus de sessions on les imatges són el centre d'anàlisi i de discussió.

Pla de treball:

Treballar comparativament diferents gèneres de la història del cinema de Hollywood. Revisitar poètiques individuals de directors contemporanis a la llum de la tradició dels gèneres cinematogràfics. Estudiar, analitzar i rellegir hermenèuticament imatges de pel.lícules de gènere que formen part de la història del cinema. Detectar trajectes o figures mítiques a l'interior d'aquests mateixos films de gènere.

Programa:

  1. Història dels gèneres cinematogràfics a Hollywood.
  2. Evolució comparativa dels gèneres
  3. Poètiques individuals contemporànies en relació als gèneres cinematogràfics de Hollywood.
  4. Anàlisi hermenèutic del western
  5. Anàlisi hermenèutic del cinema de ciència-ficció

Criteris d'avaluació:

Es tindrà en comptel'assistència a totes les sessions i la participació activa en les sessions que desenvolupin els conferenciants.

Bibliografia:

(1999) Rick Altman, Los géneros cinematográficos. Barcelona. Paidós.

(1986) Gaston Bachelard, La poética del espacio, Fondo de Cultura Económica, México.

(1994) Gaston Bachelard: El agua y los sueños. Ensayo sobre la imaginación de la materia, Fondo de cultura Económica, Madrid.

(1981) Yves Bonnefoy (a cura de), Dictionnaire des mythologies et des religions des sociétes traditionnelles et du monde antique, Flammarion, Paris.

(1997) David Bordwell; Janet Staiger; Kristin Thompson, El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Barcelona, Paidós.

(1976) Ernst Cassirer: "Filosofía de las formas simbólicas", FCE, México (3vols)

(1995) Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, Diccionario de los símbolos, Herder, Barcelona.

(1997) Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, Siruela, Madrid.

(1971) Gilbert Durand, La imaginación simbólica, Amorrortu, Buenos Aires,

(1982) Gilbert Durand: Las estructuras antropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general, Taurus, Madrid.

(2002) Luis Garagalza: "Introducción a la hermenéutica contemporánea", Anthropos, Barcelona.

(2003) Carl Gustav Jung i Charles Kerényi: Introducción a la esencia de la mitología, Siruela, Madrid, 1953.

(1977) Hans Georg Gadamer: "Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica", Sígueme, Salamanca.

(1992) Rollo May: La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo.

(1981)Thomas Schatz, Hollywood genres. Formules, filmmaking and the studio system. Boston, McGraw-Hill cop.

Metodologia de la recerca de la qualitat televisiva

Nom del Professor: Dra.: Eva Pujadas Capdevila
Tipus d'assignatura: Metodològica
Nombre de crèdits: 3 crèdits
Objectius: L'objectiu de l'assignatura és capacitar l'alumne en l'anàlisi de la qualitat dels programes televisius. Aquest objectiu es desglossa, alhora, en un parell d'objectius: en primer lloc capacitar l'alumne en l'avaluació dels criteris emprats arreu per definir la qualitat televisiva i detectar-ne els pressupòsits bàsics (criteris de maximització d'audiència, lògica de servei públic, criteris professionals, etc.). La metodologia emprada per tal de satisfer aquest objectiu serà la presentació per part de la professora dels criteris utilitzats per a l'avaluació de la qualitat, el treball de l'alumne sobre les lectures bàsiques i la posterior discussió i posada en comú a classe.
En segon lloc i un cop escollits els criteris a aplicar per cada alumne en funció dels seus objectius de recerca, es passarà al disseny d'una graella d'anàlisi d'un programa televisiu a escollir per l'alumne. Aquest disseny es farà a classe per tal de recollir les diferents problemàtiques que planteja l'aplicació de cada mètode al cas concret del programa escollit.

Pla de treball:

Per tal de satisfer l'objectiu plantejat anteriorment, es procedirà en primer lloc a un treball d'exposició i discussió amb els alumnes dels diferents criteris utilitzats per definir la qualitat a la televisió emprats en diverses recerques dutes a terme per diversos investigadors d'arreu del món. En segon lloc i un cop exposats aquests criteris es plantejarà la seva aplicació als programes de televisió que esdevinguin l'objecte d'anàlisi del curs. Aquest curs posa especial èmfasi en la utilització de diversos mètodes d'anàlisi emprats en les ciències socials i la seva aplicació a l'anàlisi televisiva; específicament es plantejarà l'aplicació de mètodes qualitatius com l'anàlisi del discurs, l'anàlisi de contingut, l'anàlisi textual i l'anàlisi etnogràfica als programes televisius.

Programa:

  1. Definició de la qualitat a la televisió. Problemàtica del sector.
  2. Àmbits de referència del concepte de qualitat a la televisió
  3. El cas de l'anàlisi de la qualitat dels programes televisius. Indicadors i perspectives d'anàlisi
  4. Principals mètodes d'anàlisi aplicats als programes televisius. Disseny de la recerca: plantejament d'objectius i elecció del mètode adequat.
  5. Elecció del mètode, del programa a analitzar i aplicació. El disseny de la recerca en televisió.

Criteris d'avaluació:

L'avaluació de l'alumne es durà a terme a partir d'un doble criteri. Per una banda la participació en la discussió a classe dels criteris utilitzats per a l'avaluació de la qualitat televisiva i de l'aplicació dels diferents mètodes d'anàlisi de programes televisius i, en segon lloc, la realització del disseny d'un graella o metodologia d'anàlisi particular del programa escollit per l'alumne. Aquest disseny d'anàlisi es farà en un treball que es lliurarà a la professora a final del curs.

Bibliografia:

2004. Pujadas, E.: La "televisió de qualitat contra les cordes: dissecció del concepte i comparació interdisciplinària. Barcelona, UPF.

2002. Monogràfic de la revista Quaderns del CAC, nº13: Els discursos sobre la televisió de qualitat.

2002. Pujadas, E. Televisió de qualitat i pragmatisme. Quaderns del CAC, nº13.

2001. Pujadas, E. La televisió de qualitat. Àmbits de referència i perspectives d'anàlisi. Barcelona, UPF. (Tesi Doctoral).

1999. F. Casetti i F.di Chio, Análisis de la televisión. Instrumentos, métodos y prácticas de investigación. Barcelona, Instrumentos Paidós.

1996. Sakae Ishikawa: Quality assessment of television. Luton,J.Libbey Media.

1996. Televisione e qualità. La ricerca internazionale. Il debatito in Italia. RAI; VQPT, nº 143.

1989. P.Bourdieu i P.Chamboredon. EL oficio de sociologo. Madrid, Siglo XXI Editores.

1992. VVAA: La qualité des programmes de télévision. Le concept de qualité, les méthodes de mésure. Dossier central de Dossiers de l'audiovisuel, nº 43.

1989. VVAA: Quality in television. Programmes, programme-makers, systems. Londres, BRU.


Hermenèutica de la imatge

Nom del Professor: Dr. Luis Garagalza
Conferenciants convidats a l'assignatura:
Ivan Pintor
Santiago Fillol
Francesc Xavier Benavente
Glòria Salvadó
Gonzalo de Lucas
Matilde Obradors
Tipus d'assignatura: Metodològica
Nombre de crèdits: 4
Objectius: Articular, organitzar i ordenar l'entramat que configura una metodologia interpretativa dels símbols, exposant de la mateixa manera la importància del llenguatge simbòlic en les imatges audiovisuals. En una primera part de l'assignatura es donaran, doncs, coneixements metodològics i en una segona part, més participativa per part dels alumnes, s'aplicarà aquesta metodologia a casos concrets del cinema, la publicitat i la televisió.

Pla de treball:

Unes primeres sessions teòriques desembocaran a una segona part del curs on conferenciants que estiguin familiaritzats amb una metodologia hermenèutica de la imatge aplicaran sobre exemples concrets del cinema, la televisió i la publicitat, els coneixements donats en la primera part. En les conferències s'analitzaran fragments de productes audiovisuals visualitzats a classe.

Programa:

  1. Metodologia per una hermenèutica de la imatge.
  2. Rellegir hermenèuticament el melodrama de Wong kar Wai
  3. Rellegir hermenèuticament el cinema de terror de David Lynch
  4. Rellegir hermenèuticament el western de Clint Eastwood
  5. Relllegir hermenèuticament el cinema gore de David Cronenberg
  6. Rellegir hermenèuticament el cinema de gàngsters de Martin Scorsese
  7. Rellegir hermenèuticament la publicitat
  8. Rellegir hermenèuticament el "documental de viatge" en la televisió de Roberto Rossellini.

Criteris d'avaluació:

Es tindrà en comptel'assistència a totes les sessions i la participació activa en les sessions que desenvolupin els conferenciants.

Bibliografia:

(1947) Gaston Bachelard: La terre et les revéries de la volonté. Essai sur l'imagination de la matière, José Corti, Paris.

(1966) Gaston Bachelard: Psicoanálisis del fuego, Alianza, Madrid.

(1986) Gaston Bachelard: El aire y los sueños. Ensayo sobre la imaginación del movimiento, Fondo de Cultura Económica, Méxic.

(1986) Gaston Bachelard, La poética del espacio, Fondo de Cultura Económica, México.

(1994) Gaston Bachelard: El agua y los sueños. Ensayo sobre la imaginación de la materia, Fondo de cultura Económica, Madrid.

(1994) Gaston Bachelard, La tierra y los ensueños de la voluntad, Fondo de Cultura Económica, México.

(1981) Yves Bonnefoy (a cura de), Dictionnaire des mythologies et des religions des sociétes traditionnelles et du monde antique, Flammarion, Paris.

(1976) Ernst Cassirer: "Filosofía de las formas simbólicas", FCE, México (3vols)

(1995) Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, Diccionario de los símbolos, Herder, Barcelona.

(1997) Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, Siruela, Madrid.

(1971) Gilbert Durand, La imaginación simbólica, Amorrortu, Buenos Aires,

(1982) Gilbert Durand: Las estructuras antropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general, Taurus, Madrid.

(1999) Mircea Eliade, Historia de las creencias y las ideas religiosas. Paidós, Barcelona.

(1990) Luis Garagalza: "La interpretación de los símbolos. Hermenéutica y lenguaje en la filosofía actual", Anthropos, Barcelona.

(2002) Luis Garagalza: "Introducción a la hermenéutica contemporánea", Anthropos, Barcelona.

(2003) Carl Gustav Jung i Charles Kerényi: Introducción a la esencia de la mitología, Siruela, Madrid, 1953.

(1977) Hans Georg Gadamer: "Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica", Sígueme, Salamanca.

(2001) Hans Georg Gadamer: "El giro hermenéutico", Cátedra, Madrid.

(1992) Rollo May: La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Paidós, Barcelona.

Cinema i Estètica

Nom del Professor: Dr.: Domènec Font Blanch
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: Una de les especifitats del cinema consisteix en registrar els cossos i explicar històries a partir d'aquests cossos. La ficció de cinema passa per la tensió derivada de la construcció del cos cinematogràfic. Es tracta, doncs, de fer una reflexió sobre la figura humana i les seves metamorfosis com a projecte estètic al llarg de la història del cinema, amb especial èmfasi en la modernitat i la postmodernitat. L'objectiu es construir un mapa de la ficció a traves d'un mètode pluridisciplinar que recerca connexions transversals amb la filosofia, la psicoanàlisi i les ciències socials, partint d'un nombre determinat de pel·lícules i cineastes paradigmàtics per treballar a la classe.

Pla de treball:

El curs s'articula al voltant de la interpretació i anàlisi de directors clau i pel·lícules paradigmàtiques pels discursos del cos al cinema. Es treballarà a partir del visionat i consideració de fragments de films i la reflexió s'articularà a partir de la transversalitat teòrica, fent referència a textos del camps de la filosofia, estètica, art, sociologia, etc. La intenció és construir una topografia del cos cinematogràfic postmodern a partir de la seva evolució històrica i desvetllar els mecanismes de posada en escena que el sustenten així com les conseqüències estètiques que se'n deriven d'aquests processos.

Programa:

1.-L'invenció de la figura humana. Personatge i persona. Poètica de l'actor. L'estatut del personatge-cos: de Frankenstein de Whale a Videodrome de Cronenberg o El hombre sin pasado de Kaurismaki.

2.- La figura del vampir. Tres construccions analítiques: "Vampyr" de Carl Th. Dreyer, "Nosferatu" de F.W. Murnau, i "Drácula" de Tod Browning. Formes del entredós, rituals del vampirisme i anamorfosis del cos: David Lynch, Lars von Trier, Hou Hsiao Hsien, David Cronenberg.

3.- Visibilitat fràgil i tensió figurativa en el cinema modern. El cos quotidià i les seves actituds. La inestabilitat de la figuració corporal en relació a les estructures formals del plano. Cinema afectiu: Ingmar Bergman

4.- Coreografies del cos. El cos sacralitzat a Pier Paolo Pasolini. El cos fragmentat a Robert Bresson i Luís Buñuel. El gest neuròtic a John Cassavetes . Cinema i teatralitat : de Jacques Rivette a Manoel de Oliveira.

5.- Patologies postmodernes. Representació de la violència i posada en escena del sacrifici: Stanley Kubrick, Takeshi Kitano, Quentin Tarantino, David Fincher, Michael Hanecke.
Autografies del cos: Nanni Moretti, Joao Cesar Monteiro, Woody Allen, Jean-Luc Godard, Chantal Ackerman.

6.- L'estat postmortem. El cos quirúrgic. l'inacabat, metamorfosis del cos. L'accident i les bifurcacions imprevisibles. Cossos malson i històries de fantasmes: David Lynch, David Cronenberg, Pedro Almodovar, Hou Hsiao Hsien., Alexander Sokurov, Wong Kar Wai…

7.- Del cos mecànic a l'univers virtual: Del cos híbrid i l'home màquina al cos fluid. La desaparició del cos. Robocop-Terminator-Matrix.

Criteris d'avaluació:

El estudiants hauran de fer un treball personal partint d'algun dels temes desenvolupats i prenent en consideració el marc històric, estètic i metodològic dibuixat al llarg del curs. També es valorarà la intervenció en el marc de la classe i la capacitat d'argumentació crítica de l'estudiant.

Bibliografia:

(1998) Jacques Aumont: El rostro en el cine. Barcelona, Paidós (ISBN: 84-493-0478-4).

(1995) Jacques Aumont: L'Invention de la figure humaine, Paris, Cinémathèque française. (ISBN:2900596130)

(1987) Gilles Deleuze: La Imagen-Tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona, Paidós, (ISBN: 84-7509-414-7)

(1994) Gilles Deleuze: La Imagen-Movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona, Paidós, (ISBN: 84-7509-317-5)

(2002) Domenec Font. Paisajes de la modernidad. Cine Europe 1960-1980. Barcelona, Paidós.

(1999) Olivier Mongin. Violencia y cine contemporáneo, ensayo sobre ética e imagen. Barcelona, Paidós.

(2002) Antonio José Navarro (Ed.) La nueva carne. Una estética perversa del cuerpo. Madrid: Valdemar.

(1998) Pilar Pedraza, Maquinas de amar. Secretos del cuerpo artificial. Madrid, Valdemar (ISBN: 84-7702-247-X)

(1995) Vicente Sánchez Biosca. Una cultura de la fragmentación. Pastiche, relato y cuerpo en el cine y la televisión". Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana.

(1993) Steven Shaviro The cinematic body. Minneapolis: University of Minnesota Press.

(2003) Slavoj Zizek. Organs without bodies. On Deleuze consequences. New York, Routledge.


Comunicació Audiovisual i Educació

Nom del Professor: Dr.: Joan Ferrés i Prats
Tipus d'assignatura: Fonamental
Nombre de crèdits: 3
Objectius: L'objectiu de l'assignatura és que els estudiants de Doctorat adquireixin competències per analitzar la influència de la televisió des del punt de vista de la interacció entre emocions i racionalitat, entre consciència i inconscient. Es parteix de la interacció entre el que sabem pel cognitivisme i el que sabem pels neurobiòlegs sobre les dimensions cognitiva i mobilitzadora de les emocions.

Pla de treball:

Es parteix de la posada en comú de la procedència académica i dels interessos professionals de cada alumne, a fi d'orientar l'assignatura d'acord amb aquests perfils. A partir d'aquí el professor desenvolupa els continguts bàsics de l'assignatura, fent-ne aplicacions a productes audiovisuals significatius. L'assignatura clou amb la posada en comú dels treballs (o dels projectes de treball) de cada alumne, treballs que intenten connectar les aportacions de l'assignatura als interessos investigadors de cada alumne. La posada en comú té l'objectiu que tothom pugui enriquir-se en comprovar aproximacions diferents al tema, i cada alumne pugui rebre alhora suggeriments i correccions per part dels companys

Programa:

Emocions i sistemes de socialització.
L'emoció com a cognició.
L'emoció com a passió.
L'aprenentatge per cognició .
L'aprenentatge per observació .
L'aprenentatge per condicionament.

Criteris d'avaluació:

El treball realitzat.
La participació a les classes .
Són els dos elements fonamentals entorn als que gira l'avaluació. Es important la capacitat de fer aportacions enriquidores durant les classes, i també, sobretot, la capacitat d'integrar a la pròpia línia d'investigació els conceptes apresos a l'assignatura.

Bibliografia:

ACARÍN, N. (2001) El cerebro del rey. Vida, sexo, conducta, envejecimiento y muerte, RBA, Barcelona.

CARTER, R. (2002) El nuevo mapa del cerebro, RBA Libros, Col. Integral, Barcelona.

DAMASIO, A. R. (1996) El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano, Crítica, Grijalbo Mondadori, S. A., Col. Drakontos, Barcelona.

DURÁN, X. (1996) El cervell polièdric. Idees, sentiments i neurones, Columna, Col. Columna Bromera Assaig, Barcelona.

ELSTER, J. (2002) Alquimias de la mente: la racionalidad y las emociones, Ediciones Piados Ibérrca, Barcelona.

ERDELYI, M. H. (1990) Psicoanálisis. La psicología cognitiva de Freud. Labor, Barcelona.

GOLEMAN, D. (1997) El punto ciego. Psicología del autoengaño, Plaza & Janés, Barcelona.

JÁUREGUI, J. A. (1998, 2ª de.) Cerebro y Emociones. El Ordenador Emocional, Maeva Ediciones, S. L., Madrid.

LEDOUX, J. (1999) El cerebro emocional, Editorial Ariel y Editorial Planeta, Col. Documento, Barcelona.

RATEY, J. J. (2003) El cerebro: manual de instrucciones. Grupo Editorial Random House Mondadori, S. L. Barcelona.

BANDURA, A. (1982) Teoría del aprendizaje social, Espasa-Calpe, Madrid.

BANDURA, A. y WALTERS, R. H. (1987) (8ª reimpr.) Aprendizaje social. Desarrollo de la personalidad, Alianza Editorial, S. A., Madrid.

BRYAN, J. I ZILLMANN, D. (comp.) (1996) Los efectos de los medios de comunicación. Investigaciones y teorías, Paidós, Barcelona.

FERRÉS, J. (1996b) Televisión subliminal. Socialización mediante comunicaciones inadvertidas, Ediciones Paidós Ibérica, S. A., Col. Papeles de Pedagogía, Barcelona.

FURTH, H. G. (1992) El conocimiento como deseo. Un ensayo sobre Freud y Piaget, Alianza Editorial, S. A., Col. Psicología Minor, Madrid.

GARDNER, H. (1995) Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica, Ediciones Paidós Ibérica, S. A., Col. Cognición y Desarrollo Humano, Barcelona.

PIAGET, J. (1990) El nacimiento de la inteligencia en el niño. Crítica, Barcelona

PIAGET, J. (1990) La construcción de lo real en el niño. Crítica, Barcelona.

VYGOTSKY, L. S. (1988) Pensament i Llenguatge, Eumo / Diputació de Barcelona, Col. Textos Pedagògics, n. 17, Vic (Versión castellana: Pensamiento y lenguaje, Ediciones Paidós Ibérica, S. A., col. Cognición y desarrollo humano, Barcelona).

 


Titulacions

Un cop superats els 32 crèdits docents i els 12 crèdits de recerca, un tribunal únic per a cada programa de doctorat valorarà els coneixements adquirits pel doctorand en els diferents cursos, seminaris i període d'investigació tutelat.

La superació d'aquesta valoració garantirà la suficiència investigadora del doctorand i permetrà l'obtenció del Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Periodisme o en Comunicació Audiovisual.

El compliment del programa i la realització de la tesi doctoral permeten obtenir el títol de doctor/a per la Universitat Pompeu Fabra.


Darrera actualització: 1-02-2007
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona