Programa de Doctorat en Teoria,Anālisi i Documentaciķ Cinematogrāfica (Bienni 2007-2009)

Programa interuniversitari

Organitzat pel Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la UPF; el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat II de la Universitat Complutense de Madrid; el Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat Complutense de Madrid; el Departament d'Història Moderna, Contemporània i d'Amèrica de la Universitat de Valladolid; el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Valladolid, i el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat del País Basc.

Directora per la UPF: Núria Bou i Sala

 


Objectius

  • Oferir als llicenciats procedents de les diverses disciplines de les ciències humanes i socials un conjunt de cursos que, pel seu nivell, la seva articulació i el seu caràcter interdisciplinari, els permetin adquirir, atenent a les seves diferents orientacions, els coneixements sòlids i críticament contrastats necessaris per poder iniciar-se en la recerca en el camp dels estudis cinematogràfics, que condueixi a la realització d'una tesi doctoral.
  • Fomentar la coordinació entre grups de recerca de diferents departaments i universitats que tenen com a nucli comú la investigació teòrica o analítica del fet cinematogràfic, de manera que aquesta coordinació aglutini esforços i potenciï una xarxa de coneixements i de tècniques metodològiques que estimulin les recerques dels nous doctors.
  • Oferir el conjunt de coneixements necessaris per formar els futurs investigadors, analistes i documentalistes que precisen tant el sistema educatiu espanyol (ja sigui en l'àmbit universitari com en el dels ensenyaments mitjans), com les institucions dedicades a la conservació, catalogació i restauració dels patrimonis fílmics.

Aspectes metodològics

La metodologia dels cursos que integren el programa és diversa, conforme als diferents aspectes que presenta la problemàtica cinematogràfica en les seves diverses línies d'investigació.
Es presta especial atenció a l'adquisició d'hàbits de recerca rigorosos i, a la vegada, adients a les peculiaritats del fet cinematogràfic. Així, el conjunt de les matèries ofertes pretén cobrir el conjunt dels àmbits teòrics implicats en l'estudi dels fenòmens cinematogràfics: semiòtica, narratologia, psicologia, psicoanàlisi, iconologia, estètica, teoria de la representació, teoria de l'espectacle, anàlisi fílmica, documentació, sociologia, història.
Es potencien, igualment, les relacions transversals entre les diferents disciplines. Es té en compte la relació dels temes estrictament cinematogràfics amb el seu context històric i sociocultural, amb la finalitat de comprendre'ls no tan sols en la seva genealogia inicial, sinó també en la seva presentació actual, i en els reptes que aquesta planteja a la recerca dins un marc de diàleg amb els nous avenços científics.
El programa procura no sols que el nombre de cursos oferts anualment sigui ampli, sinó també que els seus continguts siguin diversos, amb la finalitat que els doctorands puguin adquirir una formació sistemàtica i escollir cadascun l'orientació més adient.
Totes les matèries disposaran de suport audiovisual destinat a facilitar l'accés directe dels alumnes als materials cinematogràfics objecte d'estudi.
Cadascuna de les seus ofereix una línia dominant d'especialització teòrica que permet atendre els diferents perfils investigadors dels seus doctorands:

  • Universitat Pompeu Fabra: Estètica del cinema.
  • Universitat Complutense de Madrid: Anàlisi del text cinematogràfic i documentació cinematogràfica.
  • Universitat del País Basc: Problemes metodològics en l'estudi del cinema espanyol.
  • Universitat de Valladolid: Cinema i història.  

Procés de matriculació

Preinscripció

L'alumne que desitgi cursar el programa ha de sol·licitar-ne l'admissió en un dels departaments responsables. Una Comissió Interuniversitària, coordinadora del programa, acceptarà la sol·licitud o la denegarà, en els termes de la reglamentació dels estudis de tercer cicle de cada universitat participant, dels criteris de valoració que estableixi la Comissió per a la correcta selecció dels alumnes, i del nombre de places que cada departament hagi determinat oferir per a aquest programa.

Els alumnes seleccionats hauran de complimentar els tràmits precisos per formalitzar el seu expedient en la secretaria del departament en què hagin sol·licitat la inscripció. Els alumnes admesos en el programa hauran de pagar a la universitat on es matriculin els preus públics que en cada cas s'hagin establert.

Amb independència de la universitat en què es matriculin, els alumnes admesos podran cursar qualsevol de les assignatures impartides en les diferents universitats i departaments adscrits en el conveni. Així mateix, les seves tesis doctorals podran ser dirigides per professors de qualsevol dels departaments participants. 

Requisits específics per matricular-se a la UPF

Preinscripció

A més d'emplenar el full de preinscripció, els candidats han de presentar la documentació següent:

  • Expedient acadèmic (còpia compulsada o bé un original).
  • Títol de llicenciat/ada o resguard del títol (còpia compulsada).
  • Currículum documentat.
  • Memòria en què s'expliquin els motius pels quals es vol cursar el programa de doctorat i els interessos de recerca.
  • Dues fotografies mida carnet.
  • Fotocòpia del DNI o bé del passaport.

Després de la preinscripció, els candidats hauran d'entrevistar-se amb el coordinador del programa per la UPF, o amb un dels tutors en què el coordinador delegui. 

Requisits complementaris per als estudiants amb titulacions estrangeres

  • L'expedient acadèmic (original o còpia compulsada) ha de dur la postil·la de la Haia. Si la titulació correspon a un país que no ha signat el conveni de la Haia, serà necessària la legalització per via diplomàtica de l'expedient. Els certificats acadèmics expedits en algun país de l'àmbit de la Unió Europea no requereixen legalització.
  • Traducció jurada de l'expedient acadèmic al català o al castellà (original o còpia compulsada). No cal traducció si l'expedient s'ha expedit en anglès, francès, italià o portuguès.
  • El títol de llicenciat o el resguard del títol (còpia compulsada) ha de dur la postil·la de la Haia. Si la titulació correspon a un país que no ha signat el conveni de la Haia, serà necessària la legalització per via diplomàtica del títol. Els títols expedits en algun país de l'àmbit de la Unió Europea no requereixen legalització.
  • Traducció jurada del títol al català o al castellà (original o còpia compulsada). No cal traducció si el títol s'ha expedit en anglès, francès, italià o portuguès.
  • Taxa per a l'estudi d'equivalència de títol d'estudis estrangers per a l'accés als estudis de doctorat (durant el curs 2006-2007: 39,90 €).

Calendari

El període de preinscripció és del 2 al 13 de juliol del 2007 i del 3 al 7 de setembre del 2007, de 9.00 a 12.00 hores, a la Secretaria del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual (despatx 404), de l'edifici Rambla.

La llista d'admesos es farà pública la segona quinzena del mes de setembre, juntament amb l'assignació del tutor de seguiment per a cada estudiant.

Les classes s'iniciaran el primer trimestre del curs 2007-2008.

Idioma

L'idioma preferent de comunicació dels cursos oferts per la UPF és el català. Quan un curs és impartit en una altra llengua, s'indica específicament en el quadre dels cursos.

Nombre de places

El nombre màxim de places assignades per la UPF a aquest doctorat és de 30 alumnes.

Assignació de crèdits

Crèdits

Per completar el programa s'han de cursar 32 crèdits, dels quals 5 crèdits són d'una assignatura obligatòria i 12 corresponen a un treball de recerca, que es pot iniciar en el segon curs.

Els estudiants han de cursar un total de 20 crèdits docents.

  • El programa no ofereix assignatures afins perquè s'estima que l'alumne pot matricular-se a les assignatures que oferten les altres universitats del Programa Interuniversitari.

- Descripció del desenvolupament del període de recerca:

Durant el període de recerca cal fer i superar un treball d'investigació per un valor de 12 crèdits. Aquest treball podrà ser dirigit pel tutor de seguiment del doctorand o bé per un altre tutor de la UPF o bé per un altre doctor del programa interuniversitari, amb el vistiplau del primer i del director del programa per la UPF.
És previsible que aquest treball d'investigació es comenci a realitzar durant el segon any del programa, encara que l'alumne no el pugui matricular fins l'any següent (tercer curs acadèmic). En tot cas, l'alumne disposarà com a màxim fins al quart curs acadèmic per presentar-lo.

Per poder-se matricular del treball de recerca cal haver superat els 20 crèdits del període de docència, dels quals 15 han de ser de cursos o de seminaris fonamentals.

Criteris d'avaluació

L'aprovació de cadascun dels cursos d'aquest programa de doctorat es basa en l'assistència a les classes i en els sistemes d'avaluació que determini cada professor (treballs, memòries, exercicis o exposicions orals).

Professorat i programes de l'oferta específica de la UPF

Professorat de la UPF

- Professors i professores tutors

  • Dra. Núria Bou Sala (UPF). Doctora per la UB (1996)
  • Dr. Xavier Pérez Torío (UPF). Doctor per la UPF (1997)
  • Dr. Jordi Balló Fantova (UPF). Doctor per la UPF (1999)
  • Dr. Domènec Font Blanch (UPF). Doctor per la UPF (1996)
  • Dra. Mercè Ibarz Ibarz (UPF). Doctora per la UPF (1997)

- Professors i professores no tutors

  • Dr. Xavier Antich Valero (U de Girona)
  • Dr. Alejandro Montiel Mues (UPV)

- Professors i professores d'altres universitats estrangeres

  • Dr. Thomas Elsaesser (University of Amsterdam)

Continguts i objectius dels cursos de la UPF:
Fitxa de les assignatures per al Doctorat en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (Bienni 2007-2009)

Curs 2007-2008

Cinema i Iconologia
Cinema i Tragèdia  
Figures Mítiques en el Cinema
Pintura i Cine
Cinema i Estètica
Història Crítica de les Metodologies del Cinema

- Cursos afins

  • El programa no ofereix assignatures afins perquè s'estima que l'alumne pot matricular-se a les assignatures que oferten les altres universitats del Programa Interuniversitari.

Curs 2008-2009

Tendències Estètiques del Cinema Contemporani I
Tendències Estètiques del Cinema Contemporani II

 

Curs 2007-2008, primer any de doctorat

Cinema i Iconologia

Professor

  • Dr. Jordi Balló

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits

Objectius

Iniciar un recorregut per la iconologia del cinema. Treure a la llum un pensament visual i unes figures de representació a través de l'estudi de blocs significants aplicat al cinema clàssic, modern i contemporani.
A partir de l'anàlisi de l'imaginari iconogràfic que envolta tota pel·lícula, els alumnes hauran de participar activament a classe (a través de visionats de pel·lícules) fent incursions en les arts plàstiques i les literàries per comprendre la naturalesa estètica i la tradició pictòrica dels motius visuals cinematogràfics.

Pla de treball

A partir de l'anàlisi de diferents motius visuals cinematogràfics existents, com els de la dona a la finestra, la pietat o el pensador, es treballarà la metodologia per poder trobar-ne de nous i anar descobrint de mica en mica l'imaginari iconogràfic en el qual se sustenta el cinema. Una metodologia basada en el recorregut per aquelles imatges que es repeteixen cada vegada en diferents films i que apel·len directament a l'imaginari iconogràfic i simbòlic de l'espectador. Per fer aquest recorregut s'analitzarà prèviament el corpus d'imatges extretes tant de l'art com la literatura de la qual se serveix el cinema per construir les seves narracions.

Programa

  • Les imatges del silenci.
  • Motius visuals en el cinema.
  • La dona a la finestra.
  • La pietat.
  • La dona davant el mirall.
  • Les escales.
  • The end o la fi del cinema.

Criteris d'avaluació

L'avaluació de l'assignatura es farà en base a dos punts:

  • La participació de l'alumne a classe davant els diferents exercicis d'anàlisi que es plantegin
  • La realització d'un treball d'anàlisi en el qual s'esbossi un motiu visual cinematogràfic a partir de la metodologia de treball que s'haurà anat treballant a classe. 

Bibliografia

BALLÓ, Jordi. Imatges del silenci: els motius visuals en el cinema. Barcelona: Empúries, 2000. Pàg. 142.
BURCH, Noël. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 1991. Pàg. 278.
ARNHEIM, Rudolf. El cine como arte. Barcelona: Paidós, 1990. Pàg. 168. (ISBN: 84-7509-366-3).
AUMONT, Jacques. El ojo interminable. Barcelona: Paidós, 1997. Pàg. 208.
GONZÁLEZ REQUENA, Jesús. La metáfora del espejo. València: Instituto de Cine y Radio-Televisión Minneapolis, 1986. Pàg. 236.
BAECQUE, Antoine; JOUSSE, Thierry. Le retour du cinéma. París: Hachette, 1996. Pàg. 142.
GODARD, Jean-Luc. Introducción a una verdadera historia del cine. Madrid: Alphaville, 1980. Pàg. 327. (ISBN: 84-85865-00-6).
PEDRAZA, Pilar. La bella, enigma y pesadilla, esfinge, medusa, pantera. Barcelona: Tusquets, 1991. Pàg. 269.
QUINTANA,Àngel. Fábulas de lo visible: el cine como creador de realidades. Barcelona: El Acantilado, 2003. Pàg. 312.
KUNZ, Marco. El final de la novela. Madrid: Gredos, 1997. Pàg. 430.
CABRERA INFANTE, Guillermo. Un oficio del siglo XX. Madrid: El País Aguilar, 1993. Pàg. 451.
CIEUTAT, Michel. Les grandes thèmes du cinéma américan. París: Éditions du Cerf, 1988. 2 vol. Pàg. 354 i 443.
EPHRAIM LESSING, Gotthold. Laocoonte. Madrid: Tecnos, 1990. Pàg. 212.
DE MOURGUES, Nicole. Le générique de film. París: Méridiens Klincksieck, 1994. Pàg. 392.
BAUDRILLARD, Jean. América. Barcelona: Anagrama, 1997. Pàg. 169. 
KLIBANSKY, Raymond i d'altres. Saturno y la melancolía. Madrid: Alianza, 1991. Pàg. 427.

Cinema i Tragèdia

Professor

  • Dr. Xavier Pérez

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits    

Objectius

Es tracta d'abordar interdisciplinàriament l'estudi de les obres cinematogràfiques, a partir d'un treball comparatiu nascut de l'anàlisi paral·lela de les estratègies dramatúrgiques de la tragèdia clàssica. L'objectiu essencial és proporcionar mètodes i eines d'anàlisi que, a través del prisma interdisciplinari, permetin una reelaboració de la teoria dels gèneres fílmics on jugui un paper fonamental la incorporació de criteris de distinció nascuts en la tradició teatral prèvia. Realitzades en format de seminari, les sessions consten d'una primera part en què es tracta el tema i s'il·lustra amb fragments de films, i una segona part en la qual s'empra un diàleg col·lectiu sobre el tema tractat i els exemples proposats.

Pla de treball

Cal oferir als estudiants un estudi dels elements de dramatúrgia que el cinema ha heretat de la tradició teatral tràgica, la seva adequació als models genèrics cinematogràfics i la seva història en el món de la creació fílmica. Es treballa a partir del visionat, l'anàlisi, i posterior debat a propòsit de diferents pel·lícules de la història del cinema, on s'aïllen, identifiquen i valoren diferents recursos de la tradició tràgica inscrits en aquests films, siguin o no adaptacions teatrals. En aquestes anàlisis, s'invita els estudiants a identificar i raonar semblances amb obres teatrals clàssiques.

Programa

  • Cinema i tragèdia: consideracions teòriques.
  • La tragèdia col·lectiva: Griffith, Eisenstein, Lang.
  • El model prometeic.
  • El Gran Mecanisme shakesperià.
  • La venjança com a dispositiu tràgic.
  • Perfils tràgics de l'heroi juvenil. 
  • Eros i Thanatos.
  • Antígona i el neorealisme.
  • L'anagnorisi edípica. 
  • Tragèdia fílmica i distanciament.

Criteris d'avaluació

S'avalua a partir de dues variables:

  • La participació activa dels estudiants en els debats suscitats a cada sessió
  • L'elaboració individual d'un treball que analitza un film des de la perspectiva tràgica, seguint el model analític exemplificat a les classes.

Bibliografia

ALTMAN, Rick. Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 2000.
ARISTÒTIL. Retòrica. Poètica. Barcelona: Edicions 62, 1998.
EAGLETON,  Terry. Sweet Violence. The Idea of the Tragic. Malden: Blakcwell, 2003. 
REDFIELD, James M. La tragedia de Hector. Naturaleza y cultura en la Ilíada. Barcelona: Destino, 1992.
LESKY, Albin. La tragedia griega. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
LEYRA, Ana María. La mirada creadora. De la experiencia artística a la filosofía. Barcelona: Península, 1993.
MAFFESOLI,Michel. El instante eterno. El retorno de lo trágico en las sociedades posmodernas. Buenos Aires:  Paidós, 2001.
OLSON,Elder. Tragèdia i teoria del drama. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
STEINER, George. La muerte de la tragedia. Barcelona: Azul, 2001.
TRÍAS, Eugenio. Drama e identidad. Barcelona: Destino, 1993. Pàg. 222.
VERNANT, Jean-Pierre; VIDAL-NAQUET, Pierre. Mito y tragedia en la Grecia antigua. 2 vol. Madrid: Taurus, 1987.

Figures Mítiques en el Cinema

Professora

  • Dra. Núria Bou

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits

Objectius

L'objectiu d'aquest curs és recórrer els gèneres cinematogràfics de l'edat d'or de Hollywood des d'un punt de vista iconogràfic, de les estructures narratives i de la posada en escena. A partir de la comparació de diversos fragments de pel·lícules es detectaran uns mateixos trajectes o figures mítiques a l'interior de cada gènere. En una segona fase es reflexionarà sobre les condicions de creació mítica en el marc europeu i sobre la transformació dels àmbits de creació del Hollywood contemporani. Els alumnes participaran activament en l'anàlisi de les imatges proposades, i s'orientarà l'alumne cap a una lectura hermenèutica de la imatge.

Pla de treball

  • Estudiar la narrativa i els elements de posada en escena que caracteritzen la transparència clàssica.
  • Detectar els elements que persisteixen en les ficcions contemporànies.
  • Estudiar algunes de les constants estilístiques o narratives del classicisme a partir de fragments de pel·lícules visionats a classe.
  • Analitzar comparativament alguns dels fragments estudiats a classe des d'un punt de vista narratiu i estilístic, tenint en compte els gèneres i els canvis segons les dècades històriques.
  • Llegir hermenèuticament les imatges.

Programa

  • La narració clàssica.
  • La transparència clàssica.
  • Els gèneres i les seves constants narratives i estilístiques.
  • La figuració mítica en l'edat d'or de Hollywood.
  • El substracte mític en el cinema de gèneres.
  • La creació mítica en el marc europeu.
  • Les constants clàssiques en el cinema contemporani.

Criteris d'avaluació

L'avaluació tindrà en compte l'assistència i la participació activa de l'estudiant en les classes.
Per ser avaluat s'haurà de presentar un breu treball de recerca (oral o escrit) en el qual s'apliquin els continguts treballats a classe a un producte audiovisual escollit per l'alumne.

Bibliografia

SICLIER, Jacques. Le mythe de la femme dans le cinéma americain. París: Les Éditions du Cerf, 1956.
CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos. Barcelona: Siruela, 1958.
SCHATZ, Thomas. Hol·lywood genres. Formules, filmmaking and the studio system.Boston: McGraw-Hill cop., 1981.
BONNEFOY, Yves. Dictionnaire des mythologies et des religions des sociétés traditionnelles et du monde antique.París: Flammarion, 1981.
GRIMAL, Pierre. Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós, 1981.
DURAND, Gilbert. Las estructuras antropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general. Madrid: Taurus, 1982.
CHEVALIER, Jean; GHEERBRANT,Alain. Diccionario de los símbolos. Barcelona: Herder, 1986.
BRUNEL, Pierre. Dictionnaire des mythes littéraires.Mònaco: Editions du Rocher, 1988.
BACHELARD, Gaston. La poética del espacio. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1992.
BOU, Núria. La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood. Barcelona: Ed. 62, 1996.
BORDWELL, David; STAIGER, Janet; THOMPSON, Kristin. El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960.Barcelona: Paidós, 1997.
ALTMAN, Rick. Los géneros cinematográficos.Barcelona: Paidós, 1999.
ELIADE, Mircea. Historia de las creencias y las ideas religiosas. 3 vol. Barcelona: Paidós, 1999.
BOU, Núria; PÉREZ, Xavier. El temps de l'heroi. Èpica i masculinitat en el cinema de Hollywood. Barcelona: Paidós, 2000.
BOU, Núria. Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema de Hollywood.Barcelona: Proa, 2004.

Pintura i Cine

Professora

  • Dra. Mercè Ibarz

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits

Objectius

L'objectiu és investigar sobre les relacions, històriques i contemporànies, entre les arts plàstiques i el cine, des del binomi pintura-fotografia que a partir de mitjans del XIX conforma l'imaginari artístic occidental. Un imaginari que l'aparició i el desenvolupament del cine refermarà.
El doctorand ha d'acabar aquest curs amb una visió de les línies investigadores i interpretatives de les relacions entre les arts visuals modernes. La participació en el curs ha de ser activa en el grup i  alhora individualitzada.
La metodologia de la professora serà el seguiment del treball individual de cada doctorand i de la seva participació al curs, així com el seguiment del programa per al conjunt del grup.

Pla de treball

La professora proporcionarà bibliografia i filmografia global a tots els alumnes, així com els referents necessaris. La professora plantejarà els eixos, la bibliografia i la fotocinematografia del programa i cada alumne es farà càrrec del desenvolupament d'un tema o més, segons el nombre d'alumnes. Cada sessió, de tres hores setmanals, constarà de dues parts. En la primera, la professora exposarà els elements visuals i historiogràfics del tema (amb projeccions de diapositives: foto, pintura, fotogrames). En la segona part, el o els doctorands exposaran un estudi de cas del tema proposat, amb elements històrics i metodològics i fragments del film o films que considerin.

Programa

  • Pintura, foto i cine. Qüestions metodològiques.
  • Les avantguardes històriques i el cine.
  • Hollywood i la popularització de les avantguardes.
  • Experiències de la imatge després de la II Guerra Mundial.
  • L'univers Pop.
  • Confluències contemporànies.

Criteris d'avaluació

L'avaluació es basarà en tres punts:

  • Assistència i participació activa a les sessions.
  • Presentació individual d'una sessió.
  • Treball escrit sobre el tema, que cada doctorand hagi elaborat a partir de la sessió que ha de presentar o bé, d'acord amb la professora, sobre un tema que, a la conclusió del curs, hagi decidit.

Bibliografia

D. A. Peinture, Cinéma, Peinture. París: Hazan, 1989. 324 pàg.
GERVEREAU, Laurent. Histoire du visuel au Xxe. siècle. 2a. ed.
París: Seuil, 2003. 534 pàg.
ACTON, Mary. Learning to look at Modern Art. Londres/ Nova
York: Routledge, 2004. 334 pàg.
ORTIZ, Aurea; PIQUERAS, María Jesús. La pintura en el cine:
cuestiones de representación visual. Barcelona: Paidós, 1995. 244 pàg.
SÁNCHEZ BIOSCA, Vicente. Cine y vanguardias artísticas:
conflictos, encuentros, fronteras. Barcelona: Paidós, 2004. 272 pàg.
WARNER MARIEN, Mary. Photography. A Cultural History. Londres:
Lawrence King, 2002. 528 pàg.
BERGER, John. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. 177 pàg.
FOSTER, Hal. El retorno de lo real: la vanguardia a finales de siglo.
Madrid: Akal, 2001. 234 pàg.
CRUZ SÁNCHEZ, Pedro A. Realismo en tiempos de irrealidad.
Múrcia: Fundación Cajamurcia, 2002. 182 pàg.
STURKEN, Marita; CARTWRIGHT, Lisa. Practices of Looking.
Nova York: Oxford University Press, 2001. 385 pàg.
WALKER, John A. Art in the Age of Mass Media. 3a. ed. Londres:
Pluto Press, 2001. 216 pàg.
RAMÍREZ, Juan A. Medios de masas e historia del arte. 5a. ed.
Madrid: Cátedra, 1997. 317 pàg.
BORAU, José L. La pintura en el cine. El  cine en la pintura.
Madrid: Ocho y Medio, 2003. 187 pàg.

Cinema i Estètica

Professor

  • Dr. Domènec Font

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits

Objectius

Una de les especifitats del cinema consisteix a registrar els cossos i explicar històries a partir d'aquests cossos. La ficció del cinema passa per la tensió derivada de la construcció del cos cinematogràfic. Es tracta, doncs, de fer una reflexió sobre la figura humana i les seves metamorfosis com a projecte estètic al llarg de la història del cinema, amb especial èmfasi en la modernitat i la postmodernitat. L'objectiu és construir un mapa de la ficció a través d'un mètode pluridisciplinari que recerca connexions transversals amb la filosofia, la psicoanàlisi i les ciències socials, partint d'un nombre determinat de pel·lícules i cineastes paradigmàtics per treballar a la classe.

Pla de treball

El curs s'articula al voltant de la interpretació i l'anàlisi de directors clau i pel·lícules paradigmàtiques per als discursos del cos al cinema. Es treballarà a partir del visionat i la consideració de fragments de films, i la reflexió s'articularà a partir de la transversalitat teòrica, fent referència a textos dels camps de la filosofia, l'estètica, l'art, la sociologia, etc. La intenció és construir una tipografia del cos cinematogràfic postmodern a partir de la seva evolució històrica i desvetllar els mecanismes de posada en escena que el sustenten així com les conseqüències estètiques que es deriven d'aquests processos.

Programa

  • La invenció de la figura humana. Personatge i persona. Poètica de l'actor. L'estatut del personatge-cos: de Frankenstein de Whale a Videodrome de Cronenberg o El hombre sin pasado de Kaurismaki.
  • La figura del vampir. Tres construccions analítiques: Vampyr de Carl Th. Dreyer, Nosferatu de F. W. Murnau, i Drácula de Tod Browning. Formes de l'entredós, rituals del vampirisme i anamorfosi del cos: David Lynch, Lars von Trier, Hou Hsiao Hsien, David Cronenberg.
  • Visibilitat fràgil i tensió figurativa en el cinema modern. El cos quotidià i les seves actituds. La inestabilitat de la figuració corporal en relació amb les estructures formals del pla. Cinema afectiu: Ingmar Bergman.
  • Coreografies del cos. El cos sacralitzat a Pier Paolo Pasolini. El cos fragmentat a Robert Bresson i  Luis Buñuel. El gest neuròtic a John Cassavetes. Cinema i teatralitat: de Jacques Rivette a Manoel de Oliveira.
  • Patologies postmodernes. Representació de la violència i posada en escena del sacrifici: Stanley Kubrick, Takeshi Kitano, Quentin Tarantino, David Fincher, Michael Hanecke.
  • Autografies del cos: Nanni Moretti, Joao Cesar Monteiro, Woody Allen, Jean-Luc Godard,  Chantal Ackerman.
  • L'estat postmortem. El cos quirúrgic. L'inacabat, metamorfosi del cos. L'accident i les bifurcacions imprevisibles. Cossos, malson i històries de fantasmes: David Lynch, David Cronenberg, Pedro Almodóvar, Hou Hsiao Hsien, Alexander Sokurov, Wong Kar Wai...
  • Del cos mecànic a l'univers virtual: del cos híbrid i l'home màquina al cos fluid. La desaparició del cos. Robocop-Terminator-Matrix.

Criteris d'avaluació

Els estudiants hauran de fer un treball individual partint d'algun dels temes desenvolupats i prenent en consideració el marc històric, estètic i metodològic dibuixat al llarg del curs. També es valorarà la intervenció en el marc de la classe i la capacitat d'argumentació crítica de l'estudiant.

Bibliografia

AUMONT, Jacques. El rostro en el cine. Barcelona: Paidós, 1998.
AUMONT, Jacques. L'invention de la figure humaine.París: Cinémathèque Française, 1995.
DELEUZE, Gilles. "La Imagen-Tiempo". Estudios sobre Cine, 2. Barcelona: Paidós, 1987.
DELEUZE, Gilles. "La Imagen-Movimiento". Estudios sobre Cine, 1. Barcelona: Paidós, 1994.
FONT, Domenec. Paisajes de la modernidad. Cine Europe 1960-1980. Barcelona: Paidós, 2002.
MONGIN, Olivier. Violencia y cine contemporáneo, ensayo sobre ética e imagen. Barcelona: Paidós, 1999.
NAVARRO, Antonio José (ed.). La nueva carne. Una estética perversa del cuerpo. Madrid: Valdemar, 2002.
PEDRAZA, Pilar. Máquinas de amar. Secretos del cuerpo artificial. Madrid: Valdemar,  1998.
SÁNCHEZ BIOSCA, Vicente. Una cultura de la fragmentación. Pastiche, relato y cuerpo en el cine y la televisión. València: Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1995.
SHAVIRO, Steven. The cinematic body. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1993.
ZIZEK, Slavoj. Organs without bodies. On Deleuze consequences. Nova York: Routledge, 2003.

Història Crítica de les Metodologies del Cinema

Professor

  • Dr. Alejandro Montiel

Professor ajudant

  • per confirmar

Tipus d'assignatura

  • Metodològica

Nombre de crèdits

  • 5 crèdits

Objectius

Proposar un recorregut per la història de les línies teòrico-metodològiques que han predominat en els estudis sobre cinema fins a arribar a les noves tendències d'investigació que es presenten en l'actualitat. En una primera part de l'assignatura es pretén brindar als alumnes un marc de referència teòrico-metodològic perquè puguin aprendre i desenvolupar nous abordatges més transversals a l'hora de plantejar els seus propis projectes d'investigació. En la segona part de l'assignatura s'explicaran diferents corrents metodològics contemporanis, provinents de diferents camps, sobre estudis concrets de films i cinematografies.

Pla de treball

A partir de les classes teòriques, tendents a presentar un marc de referència sobre les propostes teòrico-metodològiques predominants en els estudis sobre cinema contemporanis, es treballaran diferents tipus de tractaments crítics que exhibiran, des de la seva posada en pràctica, com poden ser desenvolupats corrents com l'hermenèutica, la fenomenologia, la interpretació simbòlica de la imatge, l'anàlisi textual, etc. Aquesta posada al dia de la teoria es portarà a terme analitzant diferents estudis contemporanis sobre cinema, per revelar com funciona una metodologia concreta sobre les imatges fílmiques. En aquest sentit, es visionaran fragments cinematogràfics per assenyalar com s'hi desenvolupa una lectura hermenèutica, una interpretació simbòlica o semiòtica, etc. 

Programa

Tema 1. Quatre manuals sobre teories del cinema. Tot el cinema?
1.1. La realitat i la imatge: Andrew (1976).
1.2. Una història sense progrés: Montiel (1992 i 1999).
1.3. Nous conceptes teòrics: Stam /Burgoyne/ Fitterman-Lewis (1992).
1.4. La teoria com a història del cinema: Casetti (1993).

Tema 2. Dos manuals sobre anàlisi fílmica: dividir, lletrejar el film... per què?
2.1. Modalitats d'anàlisi: Aumont/Marie (1988).
2.2. Un model d'anàlisi: Casetti/Di Chio (1990).

Tema 3. Dos misteris joiosos. Quina història del cinema?
3.1. El misteri de la història universal del cinema: Luis Alonso García (2000).
3.2. El misteri de la història del cinema espanyol: Julio Pérez Perucha (1989; 1992; 1997) i Santos Zunzunegui (1999; 2002).
3.3. Anàlisi fílmica versus història del cinema: Montiel (2002).

Tema 4. Què analitzen les anàlisis? Què estudien els estudis? Sis exemples profitosos de publicacions cinematogràfiques a Espanya durant els darrers vint anys
4.1. Estudis analítics: Jesús González Requena (1986); Juan Miguel Company (1987).
4.2. Estudis històrics: Vicente Sánchez Biosca (1990); Javier Marzal (1998).
4.3. Estudis transversals: Núria Bou (1996); Francisco Javier Gómez Tarín (2006).

Criteris d'avaluació

L'avaluació de l'assignatura es farà seguint dos punts bàsics: la participació de l'alumne a classe, particularment en la segona fase de l'assignatura, i la presentació d'un treball escrit en el qual es presenti la proposta metodològica del futur treball de recerca de l'alumne.

Bibliografia

ALONSO GARCÍA, Luis (1999). El extraño caso de la historia universal del cine. València, Episteme.
AUMONT, Jacques; MARIE, Michel (1990) [1988]. Análisis del film. Barcelona Paidós. [Trad. de Carlos Losilla].
ANDREW, J. Dudley (1978) [1976]. Las principales teorías cinematográficas. Barcelona, Gustavo Gili. [Versió castellana: Homero Alsina Thevenet].
BOU, Núria (1996). La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood.  Barcelona, Edicions 62.
CASSETTI, Francesco (1994) [1993]. Teorías del cine. Madrid, Cátedra. [Trad. de Pepa Linares].
CASSETI, Francesco; Di CHIO, Federico (1991) [1990]. Cómo analizar un film. Barcelona, Paidós [Trad. de Carlos Losilla].
CASTRO DE PAZ, José Luis; COUTO CANTERO, Pilar; PAZ PAGO, José María (1999). Cien años de cine. Historia, teoría y análisis del texto fílmico. Madrid, Visor.
COMPANY, Juan Miguel (1987). El trazo de la letra en la imagen. Texto literario y texto fílmico. Madrid, Cátedra.
GÓMEZ TARÍN, Francisco Javier (2006). Discursos de la ausencia. Elipsis y fuera de campo en el texto fílmico. València, Edicions de la Filmoteca.
GONZÁLEZ REQUENA, Jesús (1986). La metáfora del espejo. El cine de Douglas Sirk. València /Minneapolis, Instituto de Cine y Radio-Televisión / Institute of Study of Ideologies and Literature.
GONZÁLEZ REQUENA, Jesús (ed.). (1995). El análisis  cinematográfico. Madrid, Editorial Complutense.
MARZAL, José Javier (1998). David Wark Griffith.Madrid, Cátedra.
MARZAL, Javier; GÓMEZ TARÍN, Francisco Javier (2007). Metodologías del análisis del film. (Editat per Javier Marzal i Francisco Javier Gómez Tarín).
MONTIEL, Alejandro (1992). Teorías del cine. Un balance histórico. Barcelona, Montesinos [2a ed., corregida i augmentada: Teorías del cine. El reino de las sombras, 1999].
MONTIEL, Alejandro (2002). El desfile y la quietud. (Análisis fílmico versus Historia del Cine). València, Generalitat Valenciana.
PÉREZ PERUCHA, Julio (1997). Antología crítica del cine español. Madrid, Cátedra.
SÁNCHEZ BIOSCA, Vicente (1990). Sombras de Weimar. Contribución a la historia del cine alemán 1918-1933. Madrid, Verdoux.
STAM, Robert; BURGOYNE, Robert; FLITTERMAN-LEWIS, Sandy (1999) [1992]. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Estructuralismo, semiótica, narratología, psicoanálisis, intertextualidad. Barcelona, Paidós [Trad. de José Pavía Cogollos].
ZUMALDE, Imanol (2006). La materialidad de la forma fílmica. Bilbao, Universitat del País Basc.
ZUNZUNEGUI, Santos (1996). La mirada cercana. Microanálisis fílmico. Barcelona, Paidós.
ZUNZUNEGUI, Santos (1999). El extraño viaje. El celuloide atrapado por la cola, o la crítica norteamericana ante el cine español. València, Episteme.

Curs 2008-2009, segon any de doctorat

Tendències Estètiques del Cinema Contemporani I

Professor

  • Dr.Xavier Antich

Professor ajudant

  • per confirmar

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits

Objectius

Proposar un recorregut per la història de l'estètica postmoderna en paral·lel als estudis de l'estètica que conforma el cinema contemporani. Donar especial èmfasi al discurs filosòfic de la postmodernitat. Es pretén brindar als alumnes un marc de referència teòrico-metodològic per entendre de manera transversal el panorama de la cinematografia actual.

Pla de treball

Presentació d'un marc de referència de les propostes teòriques predominants dels estudis sobre l'estètica postmoderna. S'hi treballaran diferents tipus de tractaments crítics, que mostraran com els corrents estètics i filosòfics es desenvolupen sobre les imatges. Es faran visionats de fragments cinematogràfics, per assenyalar com se'n fa una possible lectura filosòfica.

Programa

  • Tema 1.- Orígens de la postmodernitat.
  • Tema 2.- Teories de la postmodernitat.
  • Tema 3.- Cineastes/pensadors de la postmodernitat.
  • Tema 4.- L'imaginari postmodern.
  • Tema 5.- Teories de la postmodernitat.
  • Tema 6.- La construcció narrativa postmoderna.

Criteris d'avaluació

L'avaluació de l'assignatura es farà seguint dos punts bàsics: la participació de l'alumne a classe i la presentació d'un treball escrit en el qual es mostri la relació entre la filosofia i el cinema.

Bibliografia

ANTICH, Xavier. "Estratègies de la desconstrucció: pensar l'art des del marges". A: Papers d'Art, núm. 75, 1998.

-----."La dissonància, el signe d'allò modern: entorn de l'estètica musical d'Adorn ". A: Transversal, núm. 8.
-----. "L'opacitat dels mitjans de comunicació i la crítica d'art". A: Papers d'Art, núm. 77.
ANTICH, Xavier i d'altres. L'art a finals del segle xx. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona. Ajuntament de Girona, 2002. (D'Humanitats; 14).
AUMONT, Jacques. À quoi pensent les films. Séguier, 1997.
CARROLL, Noël. Filosofía del terror o paradojas del corazón. Madrid: Antonio Machado Libros,2005.
CLIFFORD, James. Dilemas de la cultura: antropología, literatura y arte en la perspectiva posmoderna. Barcelona: Gedisa, 1995.
DELEUZE, Gilles. La imagen-tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona: Paidós, 1987. 

-----. La imagen-movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona: Paidós, 1994.
DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo. València: Pre-Textos, 1999.
DIDI-HUBERMAN, Georges. Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes.Córdoba, Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 2005.
EAGLETON, Terry. La idea de cultura. Una mirada política sobre los conflictos culturales. Barcelona: Paidós, 2001.
-----. The Ideology of the Aesthetics. Oxford: Blackwell, 1990.
-----. Las ilusiones del posmodernismo. Barcelona: Paidós, 1997.
FONT, Domènech. Paisajes de la modernidad. Cine Europe 1960-1980. Barcelona: Paidós, 2002.
HARVEY, David. The Condition of Postmodernity: An Enquire into the Origins of Cultural Change. Oxford: Blackwell, 1989. [N'hi ha traducció al castellà a Buenos Aires: Amorrortu, 1998].
HUYSSEN, Andreas. After the Great Divide: Modernism, Mass Culture, Postmodernism. Bloomington: Indiana University Press, 1986.
-----. Twilight Memories: Marking Time in a Culture of Amnesia. Nova York: Routledge, 1995.
JAMESON, Fredric. La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Barcelona: Paidós, 1995.
 LANCEROS, Patxi. Verdades frágiles, mentiras útiles. Hiria, Alegia, 2000.

-----. La modernidad cansada y otras fatigas.Madrid:Biblioteca Nueva, 2006.
W. LEVINE, Lawrence. The Opening of American Mind: Canons, Culture and History, Boston: Beacon Press, 1996.
MONGIN, Olivier. Violencia y cine contemporáneo, ensayo sobre ética e imagen. Barcelona: Paidós, 1999.

MOSTERÍN, Jesús. Conceptos y teorías en la ciencia. Madrid: Alianza, 2000.
ROSS, Andrew. Los estudios culturales y el desafío de la ciencia. València: Episteme, 1997.
ZIZEK, Slavoj. Organs without bodies. On Deleuze consequences. Nova York: Routledge, 2001.

ZIZEK, Slavoj. Lacrimae rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio. Madrid: Debate, 2006.

Tendències Estètiques del Cinema Contemporani II

Professor

  • Dr. Thomas Elsaesser

Professor ajudant

  • per confirmar

Tipus d'assignatura

  • Fonamental

Nombre de crèdits

  • 3 crèdits

Objectius

L'objectiu es construir un mapa estètic del cinema contemporani a través d'un mètode pluridisciplinari que cerca connexions transversals amb la filosofia, la psicoanàlisi i les ciències socials, partint d'un nombre determinat de pel·lícules i cineastes paradigmàtics per treballar a la classe.

Pla de treball

Per una banda, es tracta de construir un mètode pluridisciplinari amb connexions transversals (filosòfiques, psicoanalítiques, de les ciències socials...), per tal que els estudiants adquireixin les capacitats per aïllar el discurs estètic de les imatges postmodernes. Per altra banda, els alumnes han de poder descobrir els mecanismes de posada en escena de la postmodernitat.

Programa

  • Tema 1.- L'estètica postmoderna.
  • Tema 2.- Tendències estètiques en el cinema contemporani.
  • Tema 3.- La postmodernitat en el cinema europeu contemporani.
  • Tema 4.- La postmodernitat en el cinema del Hollywood contemporani.
  • Tema 5.- La postmodernitat en altres cinematografies.
  • Tema 6.- Noves representacions en l'univers postmodern.

Criteris d'avaluació

L'avaluació de l'assignatura es farà seguint dos punts bàsics: la participació de l'alumne a classe i la presentació d'un treball escrit en el qual es faci l'anàlisi d'una pel·lícula postmoderna.

Bibliografia
CLIFFORD, James. Dilemas de la cultura: antropología, literatura y arte en la perspectiva posmoderna. Barcelona: Gedisa, 1995.
DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo. València: Pre-Textos, 1999.
EAGLETON, Terry. La idea de cultura. Una mirada política sobre los conflictos culturales. Barcelona: Paidós, 2001.
-----. The Ideology of the Aesthetics. Oxford: Blackwel, 1990.
-----. Las ilusiones del posmodernismo. Barcelona: Paidós, 1997.
ELSAESSER, Thomas. European Cinema: Face to Face with Hollywood. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2005.

-----. Rainer Werner Fassbinder: Un cinéaste d'Allemagne. Besancon: Centre Pompidou, 2005.

-----. Terrorisme, mythes et représentations. Tausend Augen ed., 2005.  (IdéoSurveillance).

----- i d'altres [A. Horwath;N. King] (ed.). The Last Great American Picture Show. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2004.

-----. [i Warren Buckland]. Studying Contemporary American Film.Nova York: Oxford University Press, 2002. 

HARVEY, David. The Condition of Postmodernity: An Enquire into the Origins of Cultural Change. Oxford: Blackwell. [N'hi ha traducció en castellà a Buenos Aires: Amorrortu, 1989).
HUYSSEN, Andreas. After the Great Divide: Modernism, Mass Culture, Postmodernism. Bloomington: Indiana University Press, 1986.
-----. Twilight Memories: Marking Time in a Culture of Amnesia. Nova York: Routledge, 1995.
JAMESON, Fredric. La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Barcelona: Paidós, 1995.
W. LEVINE, Lawrence. The Opening of American Mind: Canons, Culture and History. Boston: Beacon Press, 1996.
MOSTERÍN, Jesús. Conceptos y teorías en la ciencia. Madrid: Alianza, 2000.
ROSS, Andrew. Los estudios culturales y el desafío de la ciencia. València: Episteme, 1997.



Programa d'assignatures i professorat de la resta d'universitats

Universitat Complutense de Madrid

  • Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat 2 (Facultat de Ciències de la Informació)
  • Departament de Biblioteconomia i Documentació (Facultat de Ciències de la Informació)

Universitat del País Basc

  • Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat (Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació)

Universitat de Valladolid

  • Departament d'Història Moderna, Contemporània i d'Amèrica, Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat (Facultat de Filosofia i Lletres i Facultat de Ciències Socials, Jurídiques i de la Comunicació)
  • Departament d'Història de l'Art (Facultat de Filosofia i Lletres)

Adreces per informar-se sobre l'oferta de les altres universitats:

Universitat del País Basc:
http://www.ehu.es/p200-home/es
http://www.ehu.es/doctorados/

Universitat Complutense de Madrid:
https://alamo.sim.ucm.es/doctorado/programa.asp?id=336&curso=20052006
http://www.ucm.es/info/ucmp/index.php

Universitat de Valladolid:
http://www.uva.es/ficheros/tercerciclo/programas/F60.pdf
http://www.uva.es/


Titulacions

Un cop superats els 20 crèdits docents i els 12 crèdits de recerca, un tribunal únic per a cada programa de doctorat valorarà els coneixements adquirits pel doctorand en els diferents cursos, seminaris i període d'investigació tutelat.

La superació d'aquesta valoració garantirà la suficiència investigadora del doctorand i li permetrà obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Periodisme o en Comunicació Audiovisual.

El compliment del programa i la realització de la tesi doctoral permeten obtenir el títol de doctor/a per la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Complutense de Madrid, Universitat del País Basc i Universitat de Valladolid.

Preus

Els preus dels programes de doctorat són fixats anualment per la Generalitat de Catalunya, mitjançant un decret que surt publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

En aquests moments encara no s'ha publicat el decret que fixa els preus per al proper curs 2007-2008.

Podeu consultar els preus vigents per als estudis de doctorat durant el present curs 2006-2007(Decret 151/2007, de 10 de juliol; DOGC núm. 4924, 12 de juliol del 2007).

Horaris

Els horaris estan pendents de concretar, però tots els cursos tindran lloc en horari de tarda.