|
Directors del programa: Dr. Josep Maria Casasús i Dra. Mònica Figueras
|
Aquest programa de doctorat va destinat a dotar els estudiants de postgrau de competències i habilitats per desplegar activitats de recerca, d'anàlisi i d'intervenció professional d'alt nivell en el camp de la comunicació pública.
El camp de la comunicació pública ha esdevingut una àrea central de l'activitat discursiva, narrativa i persuasiva dels mitjans, així com dels diversos interlocutors involucrats en l'espai públic i també dels professionals de la comunicació. Tots els interlocutors que intervenen en l'espai públic, especialment les institucions polítiques (partits polítics, governs, empreses públiques) i les grans corporacions privades, a més de les entitats civils de tot ordre, requereixen d'instruments i recursos de comunicació per desenvolupar les seves funcions. Es tracta d'un camp considerat d'intervenció estratègica en el front cada cop més omnipresent i decisiu de la circulació de la informació, de les imatges, dels missatges, de les narratives, de la cultura i de la persuasió.
La comprensió del camp de la comunicació pública requereix aproximacions interdisciplinàries, que les ciències de la comunicació han anat madurant en contacte i intercanvi permanents amb les ciències socials i les ciències humanístiques. L'estudi, l'anàlisi i la recerca d'aquest vast camp de les activitats comunicatives del món present requereix el coneixement i l'aplicació de mètodes i tècniques especialitzats, tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu. Un ampli coneixement de tot el sector de la comunicació pública, així com el domini de les metodologies més apropiades a cada línia o activitat de recerca, d'anàlisi o d'actuació professional, són objectius fonamentals del conjunt d'aquest programa.
Les principals línies d'estudi, de reflexió, de documentació i de recerca, que aquest programa vol impulsar, deriven de l'activitat ja llargament consolidada del Grup de Recerca UNICA (Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual), i del nou Grup de Recerca en Periodsime (GRP) adscrits al Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Les principals línies desenvolupades al sí dels grups inspiren la majoria dels cursos del programa i de les futures línies de recerca dels estudiants d'aquest programa i de les tesis doctorals a desenvolupar.
En aquest sentit, convé recordar que les activitats del Grup UNICA en el camp de la recerca combinen interessos de recerca fonamental i aplicada amb la formació de nous investigadors i la projecció i difusió del coneixement. UNICA ha obtingut els darrers anys dos projectes competitius de recerca, relatius a la TV i la immigració i a la comunicació institucional dels organismes de l'Estat. Diferents equips del Grup estan duent a terme estudis sobre campanyes electorals, sobre la televisió de qualitat i sobre la producció audiovisual. Igualment els membres doctors i sèniors estan dirigint diverses tesis doctorals, a més de participar en altres programes i màsters de postgrau. D'altra banda, les línies de recerca del Grup GRP se centren en l'ètica del periodisme, el disseny periodístic, la història del periodisme, el periodisme científic i la periodística. En aquests àmbits hi ha en marxa diverses tesis doctorals i treballs de recerca de doctorat, un projecte competitiu i diferents convenis. Entre els temes objectes d'investigació dels seus membres hi ha la aplicació i percepció social dels codis deontològics, el desenvolupament del periodisme català en els segles XIX-XX, el periodisme científic en llengua catalana, el paper dels mitjans de comunicació durant la transició democràtica, la catalogació i estudi de l'obra dels principals periodistes d'aquest període i el tractament de la joventut i les dones en els mitjans de comunicació. EL GRP manté una relació estreta de col·laboració amb l'Observatori de la Comunicació Científica i l'Aula Diari de Barcelona de Història del Periodisme.
Concretament, les línies de recerca que s'ofereixen en el marc d'aquests programa comprenen: la comunicació política, la transformació de la televisió, el periodisme en els diversos mitjans, la publicitat institucional, educació i comunicació, la violència als mitjans, la comunicació intercultural, etc. En estricta correspondència amb els interessos de formació i de recerca, el programa potencia una oferta variada i complementària de cursos metodològics sobre recerca en periodisme, en comunicació social, en comunicació en línia, en televisió de qualitat i en comunicació de crisi. El professorat té una llarga i reconeguda trajectòria tant en recerca personal i en equip, com en docència a nivell de grau i postgrau, especialment en les llicenciatures de Comunicació Audiovisual, de Periodisme i de Publicitat i Relacions Públiques de la UPF. Igualment, la invitació a professorat de gran prestigi d'altres Universitats, permetrà d'enriquir i contrastar les indicacions de formació i de recerca.
En conseqüència, aquest programa de doctorat pretén oferir als estudiants unes bases sòlides de coneixements teòrics, metodològics i professionals sobre àmbits centrals de la comunicació pública, relacionats molt estretament amb les activitats pròpies del periodisme, de la comunicació audiovisual, de la publicitat i les relacions públiques.
Els estudiants hauran de superar un mínim de 32 crèdits. Hauran de seleccionar un total de vint crèdits entre l'oferta de cursos del programa i els considerats afins, i obtenir dotze crèdits a través de la preparació i superació d'un treball de recerca per a l'obtenció del Diploma d'Estudis Avançats (DEA). El treball de recerca serà tutoritzat per un tutor del programa i defensat davant el corresponent tribunal de suficiència investigadora.
Àrees de coneixement implicades
A més d'emplenar el full de preinscripció, els candidats han de presentar la documentació següent:
Després de la preinscripció, els candidats hauran d'entrevistar-se amb el director del programa o amb un dels tutors en qui el director delegui.
Els períodes de preinscripció són del 2 al 13 de juliol i del 3 al 7 de setembre de 2007, de 9.00 a 12.00 hores, a la Secretaria del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual (despatx 404), de l'edifici Rambla.
La llista d'admesos es farà pública a principis d'octubre, juntament amb l'assignació del tutor de seguiment per a cada estudiant.
Les classes s'iniciaran la tercera setmana del mes d'octubre del 2007.
L'idioma preferent de comunicació dels cursos és el català. Quan un curs és impartit en una altra llengua, s'indica específicament en el quadre dels cursos.
L'oferta acadèmica s'organitza en dos cursos:
Per completar el programa s'han de cursar 32 crèdits, dels quals 12 corresponen a un treball de recerca, que es pot iniciar en el segon curs. Els estudiants han de cursar un total de 20 crèdits docents.
Es poden fer fins a un màxim de 5 crèdits fora de programa, amb l'autorització prèvia del director del programa.
Durant el període de recerca cal fer i superar un treball d'investigació per un valor de 12 crèdits. Aquest treball podrà ser dirigit pel tutor de seguiment del doctorand o bé per un altre tutor del programa, amb el vistiplau del primer.
És previsible que aquest treball d'investigació es faci durant el segon any del programa, tot i que l'alumne el podrà presentar fins al quart curs acadèmic.
Per poder-se matricular del treball de recerca cal haver superat un mínim de 20 crèdits del període de docència, dels quals almenys 15 han de ser de cursos fonamentals.
Els treballs s'han d'emmarcar dins de les línies de recerca d'una de les dues àrees de coneixement que es preveuen en aquest programa de doctorat.
|
Dr. Salvador Alsius Clavera (UPF) |
Doctor per la UPF (1996) |
|
Dr. Xavier Berenguer Villaseca (UPF) |
Doctor per la UPC (1976) |
|
Dr. Josep Maria Casasús Guri (UPF) |
Doctor per la UAB (1985) |
|
Dr. Lluís Codina Bonilla (UPF) |
Doctor per la UAB (1994) |
|
Dr. Joan Ferrés Prats (UPF) |
Doctor per la UAB (1989) |
|
Dra. Mònica Figueras Maz (UPF) |
Doctora per la UPF (2005) |
|
Dr. Josep Gifreu Pinsach (UPF) |
Doctor per la UAB (1982) |
|
Dr. Jaume Guillamet Lloveras (UPF) |
Doctor per la UB (1990) |
|
Dra. Mercè Ibarz Ibarz (UPF) |
Doctora per la UPF (1997) |
|
Dra. Matilde Obradors Barba (UPF) |
Doctora per la UPF (2003) |
|
Dr. Manel Palencia-Lefler Ors (UPF) |
Doctor per la UAB (2000) |
|
Dr. Jordi Pericot Canaleta (UPF) |
Doctor per la UB (1984) |
|
Dra. Montserrat Quesada Pérez (UPF) |
Doctora per la UAB (1986) |
|
Dr. Xavier Ruíz Collantes (UPF) |
Doctor per la UAB (1986) |
|
Dra. Eva Pujadas Capdevila (UPF) |
Doctora per la UPF (2001) |
|
Dr. Carles Roca Cuberes (UPF) |
Doctor per la U. de Manchester (2001) |
|
Dr. Miquel Rodrigo Alsina (UPF) |
Doctor per la UAB (1986) |
Del programa de doctorat interuniversitari en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (bienni 2007-2009)
Nom del curs
Nombre de crèdits
Professor
Professors:
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
El curs proposa explorar les estratègies comunicatives dels discursos audiovisuals, explícitament discursius, com la propaganda política, la publicitat comercial, etc.
Les estructures textuals d'aquest tipus de discurs són analitzades mitjançant un mètode basat en la teoria de l'argumentació i completada amb les aportacions més recents de la retòrica.
Aquest mètode s'aplica a l'anàlisi de diversos documents audiovisuals emesos pels mitjans de comunicació.
Pla de treball
El curs constarà de sessions teòriques i d'aplicació.
A les sessions teòriques s'exposaran les línies metodològiques i analítiques del curs que, posteriorment, en les sessions d'aplicació seran objecte d'intercanvi crític.
Programa
- Unitats temàtiques:
Criteris d'avaluació
L'estudiant farà un treball individual en què analitzarà discursos polítics d'actualitat.
El treball serà avaluat d'acord amb els criteris següents:
Bibliografia
Sobre A: Teoria de l'Argumentació, B: Retòrica, C: Móns Possibles i D: Estudis de propaganda política.
Durant el curs s'indicarà, a cada estudiant i en funció del tema escollit, la bibliografia més adequada.
A- Teoria de l'argumentació
ADAM, J-M.; BONHOMME, M.. La argumentación publicitaria. Retórica del elogio y de la persuasión. Madrid: Cátedra. 1997. 2000.
ANSCOMBRE, J.C.; DUCROT, O. La argumentación en la lengua. Madrid, Gredos,1994.
BAYART, A. Quelques réflexions sur le Traité de l'Argumentation de M. Ch. Perelman et de Mme L. Olbrechts. A DD.AA., Pàgines 315-327. 1963.
BELLENGUER, L. L'argumentation. Principes et methodes. París, ESF, 1992.
BOYER, A. Parole magique et modernité. Hermès 8/9.Páginas, 287-297, 1990
BRETON, P. L'argumentation dans la communication. París, Éditions La Découverte., 1996.
BRETON, P. GAUTHIER, G.: Histoire des théories de l'argumentation. París: Editions La Découverte, 2000.
CRATIS, W. Argumentation theory and rhetoric of assent. Tuscalosa, University of Alabama Press, 1990
CHABROL, C. Lecteurs cibles et destinataires visés. Versus 52/53. Gener- maig. Pàgines 151-161, 1989.
DD.AA. La theorie de l'argumentation. Lovaina: Centre National Belge de Rhétorique. 1963: L'argumentation. Lió: Presses Universitaries. ¾ 1981.
DECLERCQ, G. L'art d'argumenter. Structures rhétoriques et litteraires. Brussel·les: Editions Universitaires, 1993.
GONZÁLEZ BEDOYA, J. Perelman y la retórica filosófica. Pròleg a la edició espanyola del Tratado de la Argumentación. La nueva retórica. PERELMAN, Ch.; OLBRECHT-TYTECA, L. Madrid, Gredos, 1994.
GOSSELIN, A. La rhétorique des conséquences non prévues. Les idéologies et l'électeur rationnel. Hermès 17/18. Pàgines, 301-317, 1995.
GRIZE, J-B. Argumentation et logique naturelle. Convaincre et persuader. Hermès 15. París, CNRS. Pàgines, 263-268., 1995.
HOOGAERT, C. Perelman et Toulmin. Pour une rhétorique néo-dialectique. Hermès 15. París, CNRS, 1995. Pàgines, 155-169, 1995:
LO CASCIO, V. Gramática de la argumentación. Estrategias y estructuras. Madrid: Alianza, 1991, 1998.
MARZOCCHI, C. A. Interpretare il discorso argumentativo. Teoria, aspetti e problemi. Trieste: Universidad de Trieste., 1998.
MERINO FERRADA, C. Algunos aspectos cognitivos de los conceptos "manipulación" y "persuasión" en publicidad". A RUÍZ CASTELLANOS, A.: Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cadis, Universidad de Cádiz. Pàgines 241-246, 1994.
MEYER, M. Lógica, lenguaje y argumentación. Buenos Aires, Hachette., 1982.
OLERON, P. L'argumentation. París, P.U.F., 1983.
PERELMAN, Ch. Demostration et argumentation. A Homo, Annales de la Faculté des lettres de Toulouse. Fasc. 3. Pàgines 23-33, 1954.
¾ Le champ de l'argumentation. Brussel·les: Presses Universitaires de Bruxelles. 1970.
¾ Logique et argumentation. Brussel·les: Presses Universitaires de Bruxelles, 1971.
¾ The Philosophy of Pluralism. A Philosophic Exchange. annual Proceedings of the Center for Philosophic Exchange. Brockport, Nova York. Volum 2.4. Pàgines, 49-56, 1978.
¾ El imperio retórico. Retórica y argumentación. Santa Fe de Bogotá: Norma. L'empire rhétorique. Rhétorique et argumentation. París: Libraire Filosofique J. Vrin. 1977.
¾ Rhetoriques. Brussel·les: Editions de l'Université de Bruxelles. 1989
PERELMAN, Ch,; OLBRECHTS-TYTECA, L. Rhétorique et philosophie. París: Presses Universitaires de France. 1952.
¾ Tratado de la argumentación. La Nueva Retórica. Madrid: Gredos. 1994.
¾ A LEMPEREUR Nouvelle rhétorique: logique et rhétorique. Pàgines 117-151. 1990.
PLANTIN, Ch. Essais sur l'argumentation. Introduction à l'étude linguistique de la parole argumentative. París, Kime, 1990.
¾La argumentación. Barcelona. Ariel, 1998.
ROVIELLO, M. La communication et la question de l'universel. Hermès 10. París, CNRS. Pàgines 173-183, 1990.
SÁEZ MATEU, F. Comunicació i argumentació. Barcelona: Trípodos, 2003.
TAGUIEFF, P.A. L'argumentatio politique. Analyse du discours et Nouvelle Rhétoriqu". Hermès 8/9. Pàgines, 261-287, 1990.
VANNIER, G. Argumentation et droit. Introduction à la Nouvelle Rhétorique de Perelman. París, PUF, 2001.
VAZQUEZ, Y. ALDEA, S.: Estrategia y manipulación del lenguaje. Análisis pragmático del lenguaje publipropagandístico. Saragossa, Prensas Universitarias, 1991.
VEGA REÑÓN, L. Si de argumentar se trata.Madrid: Montesinos, 2003.
VV. AA.. L'argumentation. Lyon, Presses Universitaries, 1981.
WALTON, D. The Place of Emotion in Argument. University Park, Pennsilvània: The Pennsylvania State University Press, 1992.
WESTON, A. Las claves de la argumentación. Barcelona: Ariel, 1994.
B- Retòrica
ALBALADEJO MAYORDOMO, A. La retórica. Madrid: Síntesis, 1989, 1993.
ARISTOTELES. La retórica. Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1985.
ARNOLD, C.C. Handbook of rhetorical amd communication theory. Boston, Allyn and Bacon., 1984.
BALANDIER, G. El poder en escenas. De la representación del poder al poder de la representación. Barcelona, Paidós, 1994.
BARILLI, R. Corso di retorica. L'arte della persuasione da Aristotele ai giorni nostri. Milà: Mondadori Editore, 1976. 1995.
BARTHES, R.. Investigaciones retóricas I: la antigua retórica. Barcelona, De. Buenos Aires, 1982
BEALE, W.H.. A pragmatic theory of rhetoric. Carbondale. Southern Illinois University Press, 1987.
BÉLANGER, A-J. La communication politique, ou le jeu du théâtre et des arènes. Hermés 17/18. París, CNRS. Pàgines 127-143, 1995.
BENDER, J.; WELLBERY, E. Rhetoricality: On the Modernist Return of Rhetoric. A BENDER, J. (eds.). The Ends of Rhetoric: History, Theory, Prectice. Standford, Standford Uneversity Press. Pàgines, 3-39, 1990.
BERGEZ, D. La rhétorique aujourd'hui. París, José Corti, 1990.
BEUCHOT, M. La retórica como pragmática y hermenéutica. Barcelona: Anthropos, 1998.
BROOKS, C. Modern rhetoric. Nova York Harcourt, Bruce & World, 1970.
CARRERE, A.; SABORIT, J. Retórica de la pintura. Madrid: Cátedra, 2000.
CARRILHO, M. Rhétoriques de la modernité. París, Presses Universitaries Française, 1992.
CATTANI, A. Los usos de la retórica. Madrid, Alianza Editorial, S.A.(assaig). Madrid, 2003.
DAYAN, D. Télévision interruptive. Entre espectacle et communication. Hermès 4. París, CNRS. Pàgines 143-157, 1989.
DAYAN, D.; KATZ, E. Télévision d'intervention et spectacle politique. Agir par le rituel. Hermès 17/18. Pàgines, 163-186, 1995.
DÍAZ TEJERA, A. De la retórica a la técnica. Aristóteles y la retórica postaristotélica. A RUIZ CASTELLANOS. Pàgines: 1-20, 1994.
DURAN, J. (1972). Retórica e imagen publicitaria. A DD. AA., 1972: Análisis de las imágenes. Buenos Aires: Tiempo contemporáneo. Pàgines 81-115, 1970.
ENOS, T. (Eds.). Defining the news rhetorics. Sage,1993.
FAHNESTOCK, J.; SECOR, M.. A rhetoric of argument. Nova York, Random House., 1982.
FLORESGU, U. La rhétorique et la neorhétorique. Genèse, evolution, prespectives. Romania, Editura academiei, 1982.
GÓMEZ TORRES, A. La retórica como espectáculo icónico-verbal en el siglo XX. -- RUÍZ CASTELLANOS, A.; Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cadis, Universidad de Cádiz. Pàgines 269-271, 1994.
GONZÁLEZ BEDOYA, J. Tratado histórico de la retórica filosófica. Madrid: Ed. Nájera. 1988. 1990.
GREENSPAN, P. S.: Emotions and reasons. Routledge, Nova York, 1988.
HERNÁNDEZ, J.A : Historia breve de la retórica. Madrid, Síntesis, 1994.
LABORDA, X.: De retórica. La comunicación persuasiva. Barcelona, Barcanova. 1993.
LEMPEREUR, A.: L'home et la rhétorique. París: Meridiens Klincksiek., 1990.
LÓPEZ EIRE, A. Actualidad de la retórica. Salamanca: Hespérides, 1995.
¾Retórica política, retórica escolar y teoría literaria moderna". A DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Pàgines 77-111, 1998.
¾La retórica y la fuerza del lenguaje. A PARAÍSO, I. (Coord.): Téchne rhétorique. Reflexiones actuales sobre tradición retórica. Valladolid: Universidad de Valladolid. Pàgines 19-53.
¾Esencia y objeto de la retórica. Salamanca: Universidad de Salamanca, 2000.
MAILLOUX, S: Rhetorical Power. Ithaca, Nova York Londres Cornell University Press., 1989.
MANASERO, M.A. : La nueva retórica de Chaïm Perelman y la tradición aristotélica. A RUÍZ CASTELLANOS, A.: Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cádiz, Universidad de Cádiz,. Pàgines 288-293. 1994.
MANELI, M. Perelman's New Rhetoric as Philosophy and Metodology for the next Century. Dordrecht, Kluwwer Academic Publishers. 1993.
MAYORDOMO, A. La retórica. Madrid, Síntesis. 1989.
MEYER, M. De la metaphisique a la rhétorique. Essais à la mémorie de Chaïm Perelman. Brussel·les, Université de Bruxelles. 1986.
MOORE, E.K. The Passions of Rhetoric: Lessing's Theory of Argument and the German Enlightenment. Dordrecht, Kluwer. 1993.
MORTARA, B. Manual de retórica. Madrid, Cátedra. .1991.
MURPHY (eds). Sinopsis histórica de la retórica clásica. Madrid, Gredos. 1988.
PARAÍSO, I. (Coord.) Téchne rhetórique. Reflexiones actuales sobre tradición retórica. Valladolid: Universidad de Valladolid. 1999.
PLEBE, A. Breve storia della retorica antica. Roma: Laterza. 1968. 1996
PUJANTE, D. Manual de retórica. Madrid: Castalia Universidad.. 2003.
REBOUL, O. Introduction à la rhétorique. Théorie et practique. París, P.U.F.1991.
RICHARSD, I.A. The philosophy of rhetoric. Londres, OUP. 1976.
ROBRIEUX, J.J. Éléments de rhétorique et d'argumentation. París, Dunod..1993
RUGGIERO, U.R The elements of rhetoric. Englewood Cliffs, New Jersey Prentice-Hall. 1971.
RUÍZ CASTELLANOS, A. (Coord.) Actas del primer encuentro interdisciplinar sobre retórica, texto y comunicación. Cádiz, Universidad de Cádiz. 1994.
SPANG, K. Fundamentos de retórica. Pamplona, Eunsa. 1984.
THOMPSON, K.W. (ed.) The history and philosophy of rhetoric and political discourse. Lanham University Press of America. 1987.
VÉRON, E. Interfaces. Sur la démocratie audiovisuelle avancée.Hermès 4. París, CNRS. Pàgines 113-127. 1989.
C- Móns possibles
ALBALADEJO MAYORDOMO, A. Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Alacant: Universitat d'Alacant. 1986. 1998.
ALLEN, S. Possible worlds in humanities, arts and sciences. Procedings of Nobel Symposium 65. De Gruyter, Berlín. 1989.
BARBIERI, D. Identità, ipotesi, mondi possibili. Versus 30. Setembre-desembre. Pàgines 39-59. 1981.
BRUNER, J. Realidad mental y mundos posibles. Los actos de la imaginación que dan sentido a la experiencia. Barcelona: Gedisa.1986. 1996.
CRESSWELL, M. J. Semantical essays possible worlds and their rivals. Dordretch, Kluwell Academic. 1988.
ECO, U. Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen..1979.1993.
¾Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona, Lumen. 1996.
Possible worlds and text pragmàtics: un drame bien parisien. Versus 19/20. Gener-agost. Pàgines 5-72. ¾(1978)
¾ Small world". Versus 52/52. Gener-maig. Pàgines 52-70. 1989
GARCIA-NOBLEJAS, J.J. Comunicación y mundos posibles. Pamplona, Eunsa. 1996.
GOODMAN, N. Maneras de hacer mundos. Visor, Madrid. 1990.
NADEAU, R. Sur la pluralitat des monde". A Revue Internationale de Philosophie. Fasc. 2-3. París: Presses Universitaires de France. Vol. 46, nº 185. Pàgines 203-212. 1993.
PAVEL, T. Univers de la fiction. Seuil, París. 1988.
PERICOT, J.: Transitar por los mundos posibles. Temes de Disseny, 14. Barcelona: Elisava. Pàgines. 151-175. 1997.
PERICOT, J. Mostrar para decir: la imagen en contexto. Barcelona. Aldea Global, vol: 13. Universidad Autónoma de Barcelona.. 2002.
PRESTON, J. E. All possible worlds. A history of geogrphical ideaas. Nova York, John Wiley & sons. 1981.
PRIOR, A. N. Worlds, times and selves. Londres, Duckworth. 1977.
RESCHER, N. The logic of inconsistency. A study in non-standard possible-worlds semantics and ontology. Oxford, Basil Blackwell. 1980.
SILVESTRINI, D. Individui e mondi possibili. Problemi di semantica modale. Milà, Feltrinelli. 1979.
SUVIN, D. The performance text as audience-stage. Versus 42. Setembre-desembre. Pàgines 3-21. 1985.
VAINA, L. Introduction: les ‘mondes possibles' du texte. Versus 17. Maig-agost. Pàgines 3-13. 1977):
VAINA, L. Un modèle du mythe du grand passage chez les roumain. Versus 17. Maig-agost. Pàgines 41-59. 1977.
VIOLI, P. Du côte du lecteur. Versus 31/32. Gener-agost. Pàgines 3-35. 1982
VOLLI, U. Referential semantics and pragmatics of natural language. Versus 4. Gener-abril. Pàgines 22-51. 1973.
D- Estudis de propaganda política
ACHACHE, G.Le marketing politique. Hermès 4, París, CNRS. Pàgines, 103-113. 1989.
CANEL, M. J. Comunicación política. Técnicas y estrategias para la sociedad de la información. Madrid, Tecnos. 1999.
CAPDEVILA, A Disseny del procés d'elaboració de l'espot de propaganda política: convergència d'estratègies comunicatives, Temes de disseny, 14). Pàgines 187-204. Desembre 1997.
DEL REY MORATÓ, J. Los juegos de los políticos. Teoría general de la Información y comunicación política. Madrid, Tecnos. 1997.
GAUTHIER, G. L'argumentation dans la communication politique. A Hèrmes 16-17. Parisss: CNRS. Pàgines 149-153. 1995.
LEE KAID, L.; HOLTZ-BACHA, C. (Ed.). Political advertising in western democracies. Londres, Sage. 1995.
LÓPEZ EIRE, A.; DE SANTIAGO GUERVOS, J. Retórica y comunicación política. Madrid: Cátedra. 2000
LORENZO, J. El discurso político: entre la argumentación y la puesta en escena. A DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Pàgines 113-132. 1998.
MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J. (Ed.). Democracia mediática y campañas electorales. Barcelona, Ariel. 1999.
PERICOT, J.; RUIZ COLLANTES, X.; PRATS, L.; CAPDEVILA, A. La propaganda política en les Eleccions Autonòmiques de 1995: Estructures narratives i estratègies argumentatives. 1998. A GIFREU, J.; PALLARÉS, F. Comunicació Política i comportament electoral. Barcelona, Mediterrània. Pàgines, 111-140. 1998.
PERICOT, J.; CAPDEVILA, A. Estrategias persuasivas de la propaganda televisiva. Ponència presentada al IV Congrés Espanyol de Ciències Polítiques i de l'Administració. Granada, 1 i 2 d'octubre de 1999. Publicació en CD ROM.1999
PERICOT, J.; CAPDEVILA, A. La evolución del discurso persuasivo electoral en televisión. Formats 3. http: /www.iua.upf.es /formats. 2000.
PERICOT, J.; CAPDEVILA, A.; PINTOR, I. Metamorfosi de l'argumentació: de la retòrica clàssica a les estratègies de la imatge. Les estratègies argumentatives de la propaganda electoral a les eleccions autonòmiques catalanes de 1999. 2001. A GIFREU, J.; PALLARES, F. La campanya més disputada. Mitjans, partits i ciutadans a les eleccions catalanes de 1999. Barcelona: Pòrtic. Pàgines 116-147. 2001.
PERICOT, J.; CAPDEVILA, A. La Cataluña posible en la propaganda electoral televisiva. Elecciones al Parlamento de Cataluña 1992-1999. A SAMPEDRO, V. (Ed.). La pantalla de las identidades. Medios de comunicación, políticas y mercados de identidades. Barcelona: Icaria-Academia, Pàgines 125-149. 2003
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
Pla de treball
El desenvolupament del curs constarà de tres activitats complementàries. En primer lloc, es donarà un text de lectura per ser discutit a cada sessió. En segon lloc, hi haurà la presentació a càrrec del professor dels punts del programa i la seva discussió amb els estudiants. Per últim, els estudiants faran una breu presentació dels seus treballs, que també serà comentada pels participants del curs.
Programa
1.1 Mundialització i interculturalitat
1.2 La interculturalitat a la modernitat actual
1.3 L'esperit de la modernitat
1.4 Els signes del canvi
1.5 Repensar la modernitat des de la interculturalitat
2.1 La interculturalitat a la globalització
2.2 La societat de la informació
2.3 La interculturalitat en el món
2.4 Interculturalitat i crisi de sentit
2.5 Cap a una societat intercultural?
3.1 Per què interculturalitat?
3.2 Multiculturalitat vs. interculturalitat
3.3 L'espai de la interculturalitat
3.4 Qui té por de la interculturalitat?
4.1 Una nova mirada a les identitats
4.2 Què diuen que és cultura?
4.3 Les identitats culturals
4.4 La mirada intercultural a les identitats
4.5 La identitat com a patchwork i com a password
5.1 La construcció de l'enemic
5.2 La narrativització de la violència
5.3 Repensar la violència des de la cultura
5.4 Les violències interculturals
5.5 Els mitjans de comunicació a les guerres
6.1 Les representacions de la immigració
6.2 La construcció de les alteritats
6.3 Els prejudicis i els estereotips
6.4 Interculturalitat i etnocentrisme
6.5 Mitjans de comunicació i immigració
Criteris d'avaluació
L'avaluació tindrà en compte l'assistència i la participació activa de l'estudiant a les classes. Per ser avaluat s'haurà de presentar i exposar un treball que s'escollirà amb el vistiplau del professor.
Bibliografia
BARKER, C. Televisión, globalización e identidades culturales. Barcelona: Paidós, 2003.
BAUMAN, Z. Identidad. Madrid: Losada, 2005.
BERGER, P. L.; LUCKMANN, T. Modernidad, pluralismo y crisis de sentido. Barcelona: Paidós, 1997.
CASTELLS, M. La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Vol. 2 El poder de la identidad. Madrid: Alianza, 1998.
EL HACHMI, N. Jo també sóc catalana. Barcelona: Columna, 2004.
GARCÍA CANCLINI, N. Diferentes, Desiguales y Desconectados. Mapas de la interculturalidad. Barcelona: Gedisa, 2004.
JENKINS, R.. Social Identity. Londres: Routledge, 2004.
MAALOUF, A. Identidades asesinas. Madrid: Alianza, 1999.
REVISTA CIDOB d'Afers Internacionals Dinámicas identitarias. Revista CIDOB d'Afers Internacionals nº43-44, 1998-1999.
RODRIGO ALSINA, M.. Comunicación intercultural. Rubí (Barcelona): Editorial Anthropos, 1999.
RODRIGO ALSINA, M. Identitats i comunicació intercultural. València: Edicions 3 i 4, 2000.
RODRIGO ALSINA, M. Identidad cultural y etnocentrismo: una mirada desde Catalunya, a V. Sampedro y M. Llera (Eds.) Desafios actuales de la Comunicación Intercultural, Barcelona: Edicions Bellaterra, p.197-221. . (2003
SARTORI, G. La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid: Taurus, 2001.
TOULMIN, S. Cosmópolis. El trasfondo de la modernidad. Barcelona: Península, 2001.
Professors
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
Aquest curs s'interessa per explorar les pràctiques simbòliques en la lluita política en uns entorns dominats per la saturació de comunicacions, de narratives i d'imatges, tant a escala local com global. Es proposa d'examinar inductivament, a partir de l'estudi de casos, les estratègies interconnectades dels actors polítics i dels mitjans de comunicació en la generació, circulació i control d'imatges de referència sobre actuacions polítiques de rellevància. En resum, el curs pretén examinar i obrir vies d'investigació en els dos sentits complementaris: les imatges de la política amb què competeixen els actors polítics, i les polítiques de la imatge que impulsen els centres i les elits del poder.
En el context de visibilitat de l'exercici del poder i de la política derivat de l'omnipresència dels mitjans de comunicació, i especialment de les noves tecnologies de la visió, aquest curs planteja centrar l'estudi de la lluita política en la comprensió dels actors polítics com a interlocutors enfrontats en l'arena del nou espai públic, que és fonamentalment simbòlic i iconogràfic.
Pla de treball
El curs pretén identificar alguns dels principals frames o esquemes estratègics amb què els grans mitjans audiovisuals intervenen en la definició, el desplegament i la resolució del conflicte polític. El curs centrarà l'atenció en dos dels trets estructurals més específics de la cultura mediàtica contemporània: la visualitat i la narrativitat de les intervencions simbòliques i discursives en la representació del camp del poder. Amb aquesta finalitat, s'adoptarà com a aproximació metodològica preferent la perspectiva de l'anàlisi cultural derivat del frame analysis.
El desplegament del curs preveu la participació activa i cooperativa dels estudiants. Cada estudiant haurà de treballar en dues línies complementàries: l'estudi d'algun dels autors significatius de la bibliografia; i la realització d'un estudi de cas, aplicant les indicacions metodològiques del seminari a un document audiovisual (ficció, informació o persuasió). Els resultats d'aquests treballs seran comentats a classe i presentats per escrit al professor, d'acord amb les indicacions que es donaran oportunament.
Programa
1. Les noves condicions de visibilitat de la lluita política.
Dels dispositius de la societat disciplinària als dispositius de la vigilància global després de l'11-S-01. La fase imperial de la política: teories sobre el paper dels grans mitjans i de les indústries de la ficció i de l'espectacle en l'era global.
2. L'economia dels recursos simbòlics en la interacció política.
Anàlisi de les condicions de producció, circulació i control dels recursos de la representació. La visualitat i la narrativitat com a formes bàsiques d'enquadrament i com a estratègies de comunicabilitat i d'interacció.
3. L'anàlisi de les estratègies d'intervenció política.
Propostes d'anàlisi empírica de les estratègies d'intervenció discursiva dels principals interlocutors de la política. La perspectiva del frame-building i frame-setting.
4. Principals fronts de generació d'estratègies i recursos.
Primer front de generació d'estratègies i de frames: la guerra. Segon front de generació d'estratègies i de frames: el mercat. Anàlisi de cas: el frame de la "victòria".
5. Estudi de casos.
La televisió: selecció de casos de televisió en directe i de l'agenda informativa.
El cinema contemporani: selecció d'autors i de films.
La propaganda política: selecció de campanyes i d'espots electorals.
Criteris d'avaluació
L'avaluació de cada estudiant es basarà en la participació a classe i en la realització d'un treball sobre un autor significatiu i d'un exercici d'anàlisi sobre un document audiovisual prèviament acordat.
Bibliografia
1. Aspectes metodològics
ALTHEIDE, D. L., Qualitative Media Analysis. Thousand Oaks, etc., Sage. 1996.
BETTETINI, GIANFRANCO. La conversación audiovisual. Problemas de la enunciación fílmica y televisiva. Madrid, Cátedra, (2a. Ed.). 1996.
BORDWELL, DAVID. Narration in the Fiction Film, Madison, University of Wiscosn Press. 1985.
CASETTI, FRANCESCO; DI CHIO, FEDERICO. Análisis de la televisión. Instrumentos, métodos y prácticas de investigación. Barcelona, Paidós.1999.
ENTMAN, ROBERT. Framing toward clarification of a fractured paradigm, Journal of Communication, 43-4, pàgines 51-58. 1993.
GOFFMAN, ERVING. Frame analysis: An essay on the organization of experience. Boston, Northeastern University Press. 1974.
IYENGAR, SHANTO. Is Anyone Responsible? How the Press Frames Political Issues. Chicago, Chicago University Press. 1991
LANG, KURT; LANG, GLADYS ENGEL. How Americans view the world. Media images and public knowledge, dins Tumber 2000, pp 295-313. 2000.
REESE, STHEPHEN D.; GANDY, OSCAR H. ; GRANT, E. (eds.). Framing Public Life. Mahwah (NJ)-Londres, Lawrence Erlbaum Associates, 2001.
2. Aspectes generals
ALLEYNE, MARK D. News Revolution: Political and Economic Decisions about Global information. UK: Macmillan. 1997.
AUMONT, JACQUES. La imagen. Barcelona, Paidós. 1992.
BARTHES, ROLAND. La cámara lúcida. Barcelona, Paidós. 1994.
BERGER, PETER. Modos de ver). Barcelona, Gili, 1972 . (4a. Ed.). 2000.
BRYMAN, ALAN. The Disneyization of Society. Londres, Sage. 2004.
CARRUTHERS, SUSAN L. The Media at War: Communication and conflict in the twentieth century. Nova York, St Martin's Press. 2000.
EDELMAN, MURRAY. The Symbolic uses of politics. Urbana, University of Illinois Press. 1985.
FOUCAULT, MICHEL. Vigilar y castigar. Madrid, Siglo XXI. 1976.
GAUDREAULT, ANDRE. Du littéraire au filmique. París, Méridiens-Klincklsieck. 1988.
GOMBRICH, ERNST H. L'Ecologie des images. París, Flammarion.1981.
GRABER, DORIS. El poder de los medios en la política. Buenos Aires, Grupo Editor Latinoamericano. 1986.
HARTLEY, JOHN. The Politics of Pictures. The creation of the public in the age of popular media. Londres, Routledge. 1992.
JAY, MARTIN. Downcast Eyes: The Denigartion of Vision in Twentieth-Century French Thought. Berkeley, California University Press, 1993.
LYON, DAVID. Surveillance after Setember 11. Malden (Mass), Polity Press. 2003.
MEADOW, R. G.,Politics as communication. Norwood (NJ), Ablex, 1980.
PROSS, HARRY. Estructura simbólica del poder. Barcelona, Gili. 1980.
SCHWARTZENBERG, ROGER GERARD. El show político. Barcelona, Dopesa. 1978.
SPARROW, BARTHOLOMEW H. Uncertain guardians. The news media as a political institution. Baltimore, Johns Hopkins University Press. 1999.
TAYLOR, PHILIPS M.. War and the Media: Propaganda and Persuasion in the Gulf War. Manchester, Manchester University Press. 1992.
TUMBER, HOWARD (ed.). Media Power, Professionals, and Policies. Londres i Nova York, Routledge. 2000.
VIRILIO, PAUL. La máquina de visión. Madrid, Cátedra. 1989.
Professors
Prof. conferenciant
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu fonamental d'aquesta assignatura consisteix a dotar l'estudiant de doctorat d'eines metodològiques fonamentals per a l'anàlisi dels diferents tipus d'estratègies persuasives que es posen en pràctica en l'elaboració i l'organització de discursos audiovisuals explícitament persuasius. Aquestes metodologies d'anàlisi també han de servir perquè l'estudiant obtingui recursos fonamentals per al disseny i la configuració d'estructures bàsiques de missatges de publicitat comercial i de propaganda política.
Pla de treball
El treball, dins l'assignatura, s'organitza en tres tipus d'apartats que es van intercalant durant el curs:
Programa
Criteris d'avaluació
Els estudiants s'avaluaran a través de les seves pràctiques d'anàlisi de casos realitzades a classe durant el curs i, especialment, d'un treball final definit en línia amb els seus interessos d'investigació dins de la temàtica general del curs.
Els criteris d'avaluació de les seves pràctiques i del treball final seran:
Bibliografia
ADAM, J. M.; BONHOMME, M. La argumentación publicitaria. Retórica del elogio y de la persuasión. Cátedra, 2001.
BAÑOS, M. Creatividad y publicidad. Laberinto, 2002.
BODEN, M. A. La mente creativa. Gedisa, 1990.
CORNU, G. Sémiologie de l¨image dans la publicité. Les Editions d'Organisation, 1992.
COURTES , J. Introducción a la semiótica narrativa y discursiva. Hachette, 1976.
DIEZ, M. La retórica del mensaje publicitario. Universidad de Oviedo, 1998.
DURAND, J. Retórica e imagen publicitaria. Análisis de las imágenes.
Edc. Buenos Aires, 1970.
FLOCH, J . M. Semiótica, marketing y comunicación. Paidos, 1993.
GREIMAS, A. J. Semántica estructural. Gredos, 1976.
-En torno al sentido. Fragua, 1973.
-Del sentido II. Gredos, 1989.
GREIMAS, A. J.; COURTES, J. Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje II . Gredos, 1991.
-Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Gredos, 1982.
GRUPO M. Retórica general. Paidos, 1987.
LÓPEZ , A. La retórica en la publicidad. Arco, 1998.
MAGARIÑOS DE MORENTIN, J. A. El mensaje publicitario. Hachette, 1984.
MARÍN, R.; TORRE, S. DE LA. Manual de creatividad. Vicens Vives, 1991.
OBRADORS, M.. Abrazar la existencia. Territorios de ‘realidad' y territorios de ‘ficción' en la creación cinematográfica. Formats, 4, 2005. http://www.iua.upf.es/formats.htm
-De la USP a la comunicación blindada pasando por la práctica creativa. Publicidad e Comunicaçao Empresarial. Oporto. Universidad Fernando Pessoa, 2004.
-Los procesos de generación de ideas. Estudio de la práctica creativa en el contexto cinematográfico de la ciudad de Barcelona. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, [Tesi doctoral]. 2003.
-Una aproximació al cinema català des de l'estudi del procés creatiu. Quaderns del CAC, 17. Consell de l'Audiovisual Català, 2003.
- Los procesos de generación de ideas. Temes de Disseny, 17. Edc. Elisava, 2000.
PENINOU, G. Semiótica de la publicidad. Mitre, 1976.
PERELMAN, CH.; OLBRECHTS-TYTECA, L. Tratado de la argumentación. Gredos, 1994.
RICARTE, J. M. Creatividad y comunicación persuasiva. Aldea Global, 1998.
RUIZ COLLANTES, F. X. Retórica creativa. Programas de ideación publicitaria. Aldea Global, 2000.
-Para una metodología generativa de creatividad publicitaria.Temes de Disseny, 17. Edc. Elisava, 2000.
-La imatge televisiva de Jordi Pujol i Pasqual Maragall a la recta final de la campanya. Campanya electoral, mitjans i partits, Catalunya 1999. Pòrtic, 2001.
-La propaganda política a les eleccions autonòmiques 1995: estructures narratives i estratègies argumentatives Comunicació política i comportament electoral: les eleccions autonòmiques de 1995 a Catalunya. Mediterránea, 1998.
- Nike: el significado de la marca. Formats, 2, 1999.
http://www.iua.upf.es/formats.htm
-Els cartells del PSUC. Les estratègies persuasives en la propaganda electoral. Catalana de Publicaciones Reunidas, 1991.
SÁNCHEZ CORRAL, L. Semiótica de la publicidad. Narración y discurso. Síntesis, 1997.
SEMPRINI, A. El marketing de la marca. Una aproximación semiótica. Paidos, 1997.
SPANG, K . Fundamentos de retórica. Literaria y publicitaria. Eunsa, 1991.
Professora
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
El curs aprofundeix en els conceptes principals que intervenen en els fets violents que es donen a conèixer a través dels mitjans de comunicació, des d'una perspectiva multidisciplinària. D'altra banda, l'anàlisi continuada de l'actualitat periodística, pel que té a veure amb la violència mediàtica, requereix de la participació activa dels alumnes, tant en el debat que habitualment es genera com en l'anàlisi concreta dels productes periodístics posats a discussió.
Pla de treball
El curs s'imparteix en 12 sessions de dues hores de durada cadascuna. Les cinc primeres sessions es dediquen a l'explicació magistral dels conceptes fonamentals de la matèria, obrint en cada sessió un espai per al debat i la posada en comú de les intervencions de tots els participants. La resta de sessions del curs es dediquen a l'execució d'anàlisis qualitatives dels productes periodístics que informen de fets violents. En aquesta darrera part, el curs es marca com a objectiu principal l'ensenyament d'una metodologia d'anàlisi multidisciplinària, basada en mètodes qualitatius.
Programa
1. Violència i mitjans de comunicació
1.1. Funcions i responsabilitats dels mitjans.
1.2. La violència des de la periodística.
1.3. Diferències entre premsa i mitjans audiovisuals.
2. Violència i societat
2.1. Violència contra dones.
2.2. Violència contra infants.
2.3. Assassinats i homicidis.
2.4. Violacions i agressions sexuals.
2.5. Noves formes de violència.
2.6. Violència social i el seu reflex en els mitjans.
3. Efectes de la informació sobre violència en l'opinió pública
3.1. Efectes emocionals.
3.2. Efectes conductuals.
3.3. Efectes cognoscitius.
3.4. La televisió com catalitzadora de l'agressivitat.
Criteris d'avaluació
Els alumnes són avaluats a partir de les seves intervencions en els debats, la participació en les anàlisis guiades per la professora i un treball crític i de reflexió que lliuren en finalitzar el curs.
Bibliografia
ARAN, SUE; BARATA, FRANCESC; BUSQUEST, JORDI; MEDINA, PILAR. La violencia en la mirada. L'anàlisi de la violencia a la televisió. Barcelona. Universitat Ramon Llull. 2001.
GARCIA, S.; RAMOS, L. Medios de comunicación y violencia. Mèxic, D.F. Fondo de Cultura Económica. 1998.
GARCÍA CALERA, M. CARMEN. Televisión, violencia e infancia. El impacto de los medios. Barcelona. Gedisa. 2000.
LEVINE, MADELEINE. La violencia en los medios de comunicación. Cómo afecta al desarrollo de los niños y adolescentes. Bogotá. Editorial Norma.1997.
QUESADA, MONTSERRAT. ¿Influye la televisión en los comportamientos violentos de niños y adolescentes?. Valencia. Seminario internacional "Violencia y medios de comunicación". Centro Reina Sofía de Estudios sobre la Violencia. 1997.
QUESADA, MONTSERRAT. Violencia mediática y reacción social, en Ámbitos. Revista Andaluza de Comunicación. Sevilla. Universidad de Sevilla. 1998.
QUESADA, MONTSERRAT. Periodisme televisiu i violència, units per un desig mutu, en Revista de l'Escola de Policia de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya. 1999.
QUESADA, MONTSERRAT. La recerca sobre els efectes de la violència mediàtica, en Trípodos. Barcelona. Universidad Ramon Llull. 1999.
QUESADA, MONTSERRAT. Periodismo de Sucesos. Madrid. Síntesis.2006.
ROJAS MARCOS, LUIS. Las semillas de la violencia. Madrid. Espasa Calpe, S.A. 1995.
SCHRAM, W; LYLE, J; PARKER, E. La televisión en la vida de nuestros niños. Barcelona. Editorial Hispano-Europea. 1965.
SEIJAS, LEOPOLDO. La violencia en la televisión. Madrid. Universidad Complutense de Madrid. 1998.
Nom del professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'assignatura està dedicada als programes interactius d'entreteniment, d'educació i de cultura, i als gèneres de ficció i de no-ficció.
Al final de curs, l'estudiant ha de conèixer la interactivitat com a mitjà i, en particular, la narrativa interactiva. A més, ha d'estar en condicions de fer una tesina i d'iniciar una tesi sobre el tema.
Programa
Criteris d'avaluació
L'estudiant ha de presentar un treball d'anàlisi sobre un tema del curs, o bé un projecte/guió d'un interactiu documental, joc o narratiu.
Bibliografia
AICHER, Otl. Analógico y digital. Barcelona: Gustavo Gili, 1978.
BERENGUER, Xavier. "Una dècada d'interactius". Temes de Disseny, 2004.
----- El mitjà és el programa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999.
----- "Històries per ordinador". Serra d'Or, juliol de 1998.
----- "Escriure programes interactius". Formats, 1. UPF, 1997.
BOLTER, D. J.; GRUSIN, R. "Remediation. Understanding new Media". Cambridge: MIT Press, 1999.
BUSH, Vannevar. "As we may think". The Atlantic Monthly, 1945.
CRAWFORD, Chris. The Art of Interactive Design. San Francisco: No Starch Press, 2003.
DARLEY, Andrew. Cultura visual digital. Barcelona: Paidós, 2002.
GARRAND, Timothy. Writing for Multimedia. Focal Press, 1997.
GRAU, Oliver. Virtual Art. From Illusion to Inmersion. Cambridge: The MIT Press, 2003.
KING, Lucien (ed.). Game On. The History and Culture of Videogames. Nova York: Universe, 2002.
LAUREL, Brenda. Computers as Theatre. Addison-Wesley, 1993.
LEVINSON, Paul. Digital McLuhan. Londres: Routledge, 2001.
LISTER, M.; DOVEY, J.; GIDDINGS, S.; GRANT, I.; KELLY, K. New Media: a Critical Introduction. Londres: Routledge, 2003.
MANOVICH, Lev. The Language of New Media. Cambridge: The MIT Press, 2001.
MAYER, Paul A. (ed.). Computer Media and Communication. A Reader. Nova York: Oxford University Press, 2003.
MEADOWS, Mark S. Pause & Effect: The Art of Interactive Narrative. Indianàpolis: New Riders, 2003.
MURRAY, Janet H. Hamlet en la holocubierta: el futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós, 1999.
PACKER, Randall; JORDAN, Ken (ed.). Multimedia: from Wagner to Virtual Reality. Nova York: WW Norton, 2002.
PICHT, Rebecca; STÖCKMANN, Birgit (ed.). Media-Art-History. Nova York: ZKM, Prestel, 1997.
RYAN, Marie-Laure (ed.). Narrative across Media. The Languages of Storytelling. Lincoln: University of Nebraska Press, 2004.
TUFTE, Edward R. Visual Explanations: Images and Quantities, Evidence and Narrative. Cheshire Graphic Press, 1997.
WARDRIP-FRUIN, Noah; MONTFORT, Nick (ed.). The New Media Reader. Cambridge: The MIT Press, 2003.
Professora
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
El curs se centra en l'evolució del gènere documental al segle xx. Del document al documental de creació, el curs considera les diferents maneres de documental i els autors que més han contribuït a fer-lo evolucionar.
La metodologia del curs és la del seminari. A partir de la presentació dels objectius, dels títols a analitzar i debatre, de la bibliografia corresponent, el treball del grup serà actiu a la classe. Els doctorands es dividiran el temari per tal de fer-ne exposicions i debatre en conjunt els diferents exemples documentals.
Pla de treball
La professora presentarà en les dues primeres sessions -de tres hores, una per setmana- els objectius del curs i el pla de treball. Les sessions seran de tres hores per tal de facilitar el visionat complet dels exemples documentals i el debat posterior. A partir de la tercera sessió, cada doctorand, en solitari o en grup, s'encarregarà d'un dels exemples del programa i en farà una exposició a la sessió corresponent, que prèviament pactarà amb la professora.
Programa
Criteris d'avaluació
La professora valorarà l'assistència i la participació activa en el curs, així com, de manera rellevant, el treball de curs que ha de fer cada doctorand.
El debat dels exemples documentals considerats al llarg del curs ha de permetre l'exposició particular de cada doctorand, sol o en grup, i a partir d'aquí pot començar el seu treball o, si ja està fent la recerca del doctorat, acordar amb la professora quines línies del treball d'aquest curs específic hi poden confluir.
Bibliografia
ARDEVOL, E.; PÉREZ TOLON, L. (ed.). Imagen y cultura. Perspectivas del cine etnográfico. Granada: Diputación Provincial de Granada, 1995.
BAKKER, K. (ed.). Joris Ivens and the documentary context. Amsterdam: Amsterdam University Press, 1999.
BARNOUW, E. El documental. Historia y estilo. Barcelona: Gedisa, 1996.
BARSAM, R. Nonfiction Film. A Critical History. Bloomington: Indiana University Press, 1992.
---- The vision of Robert Flaherty. The artist as a mith and filmaker. Bloomington / Indianàpolis: Indiana University Press, 1988.
CATALÀ, J. M. i d'altres (coord.). Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. Màlaga: Festival de Cine Español y Ocho y Medio, 2001.
COLES, R. Doing documentary work. Nova York: Oxford University Press, 1997.
COMOLLI, J. L. Filmar para ver. Buenos Aires: Ediciones Simurg, 2002.
GAUTHIER, G. Le documentaire: un autre cinéma. París: Nathan Université, 1995.
IBARZ, M. Buñuel documental. Tierra sin pan y su tiempo. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza, 1999.
NICHOLS, B. La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental. Barcelona: Paidós, 1997.
ODIN, R. (dir.). Le documentaire en Europe, 2 vol. París: Méridiens, 1992.
---- Le film de famille. Usage privé, usage public. París: Méridiens, 1995.
RENOV, M. Theorizing documentary. Nova York: Rouledge, 1993.
ROMAGUERA, J.; ALSINA THEVENET, H. (ed.). Textos y manifiestos del cine. Madrid: Cátedra, 1989.
ROSENSTONE, R. A. El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Barcelona: Ariel, 1997.
ROTHMAN, W. Documentary film classics. Cambridge/ Nova York: Cambridge University Press, 1997.
TRANCHE, R.; SÁNCHEZ BIOSCA, V. NO -DO: El tiempo y la memoria. Madrid: Cátedra. Filmoteca Española, 2001.
WARNER, C. Beyond document. Essays on nonfiction film. Wesleyan University Press, 1996.
WINSTON, B. Claiming the real. The Griersonian documentary and its legitimations. Londres: British Film Institute, 1995.
ZIMMERMANN, P. Reel families. A social history of amateur film. Indiana: Bloomington Indiana University Press, 1995.
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu del curs és analitzar el model de premsa de serveis, que amb l'arribada del segle XXI es va imposant gradualment a Espanya, tant en suport paper com en suport digital. El curs constarà d'una part teòrico-pràctica presencial que es desenvoluparà en l'aula, i en la qual, amb l'ajuda del videoprojector, s'analitzaran i es debatran amb els estudiants diversos exemples de diaris de serveis. A partir d'aquí, la classe s'aturarà en aspectes com ara el desenvolupament dels formats de lectura ràpida, l'aparició de nous gèneres, l'evolució de les agendes temàtiques tradicionals cap a les agendes de serveis, etc. D'altra banda, els alumnes hauran de fer un breu treball (no més de 10 folis), en el qual analitzin alguna publicació impresa o digital des del punt de vista de la premsa de serveis.
Pla de treball
El curs està plantejat per ser impartit en dues sessions presencials de 5 hores. És a dir, com que es tracta d'un seminari d'1 crèdit tindrà una duració total de 10 hores. El curs s'estructura en 7 unitats temàtiques, a cadascuna de les quals li correspon una duració aproximada d'1 hora. Queden, per tant, 3 hores per a les intervencions dels alumnes i el debat, en relació amb els casos plantejats. Així mateix, aquest marge temporal es pot aprofitar també per dissenyar les línies mestres del petit exercici de recerca sobre premsa de serveis que han de fer els alumnes.
Finalment, dins de l'àmbit no presencial, s'obrirà un apartat específic en la plataforma Moodle de la UPF-EHU, perquè els alumnes, via Internet, plantegin els seus dubtes, es descarreguin els materials del curs i pengin els seus treballs.
Programa
Criteris d'avaluació
Es prendran en consideració tres criteris: assistència a les classes, participació i aportació i realització del treball de recerca.
Percentualment, l'assistència a les classes comptaria un 30%; la participació, un 10%, i el treball, un 60%. L'esmentat treball, consistent en l'anàlisi d'una publicació impresa o digital des del punt de vista del model de premsa de serveis, s'ha d'enviar al professor (via correu electrònic, moodle o correu convencional).
Bibliografia
ALBERDI; ARMENTIA; CAMINOS; MARÍN. El diario de servicios en España. Oviedo, setembre del 2002. 262 pàgines. ISBN: 84-95687-30-5.
ARMENTIA, J. I.; CAMINOS MARCET, J. M. Fundamentos de periodismo impreso. Barcelona: Ariel, 2003. 317 pàgines. ISBN: 84-344-1294-2.
ARMENTIA, J. I.; CAMINOS, J. M.; MARÍN, F. La crítica enológica en la prensa española. A: http://www.criticaenologica.com/, 2006. 150 pàgines. ISBN: 84-611-0847-7.
EDO, Concha. Periodismo informativo e interpretativo. El impacto de Internet en la noticia, las fuentes y los géneros. Sevilla: Comunicación Social, 2003. 246 pàgines. ISBN: 84-96082-03-2.
CASASÚS, J. M.; ROIG, X. La premsa actual. Introducció als models de diari. Barcelona: Edicions 62, 1981. 204 pàgines. ISBN: 84-293-1705-6.
CASASÚS, J. M.; NÚÑEZ LADEVÉZE, L. Estilo y géneros periodísticos. Barcelona: Ariel, 1991. 192 pàgines. ISBN: 84-344-1258-6.
DADER, José Luis. Periodismo de precisión. Vía socioinformática de descubrir noticias. Madrid: Síntesis, 1997. 176 pàgines. ISBN: 84-7738-489-4.
DIEZHANDINO, Nieto. Periodismo de servicio: la utilidad como complemento informativo en "Time", "Newsweek" y "U. S. news and wolrd report", y unos apuntes del caso español. Barcelona: Bosch, 1994. 214 pàgines. ISBN: 84-7676-293-3.
LALLANA, Fernando. Tipografía y diseño. Madrid: Síntesis, 2000. 256 pàgines. ISBN: 84-7738-741-9.
LÓPEZ GARCÍA, Xosé. A prensa do terceiro milenio. Santiago de Compostel·la: Ediciones Lea, 2001. 216 pàgines. ISBN: 84-95444-12-7.
MEYER, Philip. Periodismo de precisión. Nuevas fronteras para la investigación periodística. Barcelona: Bosch, 1993. 336 pàgines. ISBN: 84-7676-238-0.
MESO AYERDI, Koldo. Introducción al ciberperiodismo. Breve acercamiento al estudio del periodismo en Internet. Leioa: UPV-EHU, 2006. 446 pàgines. ISBN: 84-8373-861-9.
VALERO, José Luis. La infografía. Técnicas, análisis y usos periodísticos. Barcelona: Aldea Global, 2001. 232 pàgines. ISBN: 84-88042-33-7.
Professora
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
Pla de treball
La primera part del curs es dedicarà a explicar la transposició dels gèneres periodístics a la xarxa, el mecanisme pel qual un gènere passa d'un mitjà a un altre i/o d'un llenguatge a un altre. A partir de l'herència rebuda dels mitjans anteriors, els gèneres periodístics s'estan transformant, deixen de ser tancats per ser oberts, i el doble context, virtual i de fets, s'elabora amb la suma de l'hipertext i la interactivitat.
En la segona part es proposarà un senzill exercici pràctic, una entrevista fragmentada, per aplicar les propostes de la part teòrica.
Programa
Criteris d'avaluació
S'avaluarà l'exercici pràctic, el seu plantejament, la redacció, l'adaptació a diferents suports, la pertinença hipertextual i l'oferta interactiva.
També s'avaluarà la participació en el debat que es pretén en l'explicació teòrica.
Bibliografia
GOLDHABER´S, M. H. Principles of the New Economy. Accessible des de http://www.well.com/user/mgoldh/principles.html, 1996.
LANDOW, George P. Teoría del hipertexto. Barcelona: Paidós, 1997.
LESSIG, Lawrence. Cultura libre. Accessible des de http://www.jus.uio.no/sisu/free_culture.lawrence_lessig/2.es.html#-38, 2004.
VARELA, Juan. "La televisión es personal", en La televisión no lo filma. Zemos Accessible des de http://www.zemos98.org/festivales/zemos988/pack/latvespersonal_latelevisionnolofilma.pdf, 2006.
VARELA, Juan. El fin de la era de la prensa. Article obert accessible des de http://www.escolar.net/wiki/index.php/El_fin_de_la_era_de_la_prensa, 2006.
NATIONAL UNION OF JOURNALISTS (Sindicato de Periodistas Británico). Código de conducta para periodistas ciudadanos. Accessible, també en castellà, des de http://www.escolar.net/wiki/index.php/Citizen_Journalism%2C_code_of_practice%2C_NUJ, 2006.
CANTALAPIEDRA, María José. "Enlazar la información", a Hipertext.net, 1. Accessible des de http://www.hipertext.net/web/pag233.htm, 2003.
CANTALAPIEDRA, María José. "¿Una mera transposición? Los géneros periodísticos en la Red", a Telos, 59. Accessible des de http://www.campusred.net/telos/articulocuaderno.asp?idarticulo=4&rev=592004.
CANTALAPIEDRA, María José; MORÁN, Próspero. "Nuevas expresiones, nuevos públicos", a Tendencias 06. Medios de Comunicación. El año de la televisión. Fundación Telefónica, 2006.
BOCZKOWSKI, Pablo J. Digitizing the News. Innovation in online newspapers. The MIT Press, 2004.
Professors
Prof. conferenciant
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
El curs pretén analitzar l'actual societat mediàtica i les lògiques de funcionament dels mitjans de comunicació en relació amb els joves. D'altra banda, es concep també com un taller d'especialització en el qual s'experimenten els recursos que ofereix la comunicació en el treball amb joves, tant des del punt de vista de les institucions com dels centres educatius o de les activitats d'intervenció. D'altra banda vol:
Pla de treball
El mòdul s'organitza en quatre blocs impartits per diferents professors. Algunes sessions seran conferències i classes magistrals, mentre que d'altres seran pràctiques d'aula (vídeo, comentaris de notícies, exercicis concrets). El curs exigeix un treball fora de l'aula per part de l'alumne, tal com s'indica en el sistema d'avaluació.
Programa
Tema 1. Els joves als mitjans de comunicació
1.1. El paper dels mitjans de comunicació en la societat i en la quotidianitat dels joves.
1.2. La construcció social de l'actualitat: com es crea el present dels joves.
1.3. La imatge dels joves. La construcció d'estereotips en els mitjans de comunicació.
1.4. Marc jurídic i deontològic. Els menors d'edat i el col·lectiu juvenil als mitjans.
1.5. El tractament dels joves immigrants i d'altres col·lectius amb diversitats.
Tema 2. Les institucions de joves i la comunicació
2.1. La importància de la comunicació dins les institucions. La transversalitat.
2.2. Els grans marcs comunicatius: periodisme, publicitat, propaganda, relacions públiques.
2.3. El pla de comunicació. Comunicació interna i externa.
2.4. Tècniques de comunicació oral i escrita.
2.5. Sortir als mitjans. Per què i com (notes de premsa, rodes de premsa, articles d'opinió, entrevistes...)
Tema 3. El treball social i educatiu amb mitjans de comunicació
3.1. Del racionalisme a l'emotivitat: la força de la imatge i la nova cultura audiovisual.
3.2. Educar/intervenir "en" i "amb" els mitjans de comunicació i no només "en contra".
3.3. L'anàlisi crítica del contingut (educar "en" els mitjans).
L'elaboració de productes mediàtics: periòdics, programes audiovisuals, espots... (educar "amb" els mitjans).
Tema 4. Les tecnologies de la informació i la comunicació
4.1. Dels mitjans de comunicació a les noves tecnologies. Característiques diferencials.
4.2. El multimèdia.
4.3. El valor educatiu de les TIC.
4.4. Recursos digitals i a la xarxa per treballar amb joves.
Criteris d'avaluació
Avaluació contínua a partir de la participació a classe i dels diferents exercicis i treballs:
Bibliografia
BACA, Vicente. Imágenes de los jóvenes en los medios de comunicación de masa. Madrid: Instituto de la Juventud, 1998.
BACKER, C. Televisión, globalización e identidades culturales. Barcelona: Paidós, 1999.
BERGER, P.; LUCKMANN, T. La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder, 1988.
BOWMAN, Shayne; WILLIS, Chris. Nosotros, el medio. http://www.hypergene.net/wemedia/espanol.php], 2003.
BUCKINGHAM, D.; BRAGG, S. Young people, Sex and the Media. The Facts of life? Londres: Palgrave McMillan, 2003.
BUCKINGHAM, D. Crecer en la era de los medios electrónicos. Madrid: Morata, 2002.
DAVIS, G.; DICKINSON, K. (ed.). Teen TV. Genre, Consumption and Identity. Manchester: St. Edmundsbury Press, 2004.
DÍAZ NOCI, Javier; SALAVERRIA, Ramon. Manual de redacción ciberperiodística. Barcelona: Ariel, 2003.
GIL CALVO, Enrique. Los depredadores audiovisuales. Juventud urbana y cultura de masas. Madrid: Tecnos, 1985.
HARTLEY, John. Los usos de la televisión. Barcelona: Paidós, 2000.
PATRICK, J.; LYMCH; HORTON, Sarah. Manual de estilo web. Barcelona: Gustavo Gili, 2004.
LIVINGSTONE, Sonia. Young People and the New Media. Londres: Sage, 2002.
MONTERO, Yolanda. Televisión, valores y adolescencia. Barcelona: Gedisa, 2006.
MORLEY, David. Televisión, audiencias y estudios culturales. Buenos Aires, Amorrortu, 1996.
SILVERSTONE, Roger. Televisión y vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu, 1994.
VAN EVRA, Judith. Television and Child Development. Nova Jersey: Lawrence Erlbaum Associates, 2004.
Professors
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
- 1a. part: Metodologia de la Recerca en Periodística (Dr. Josep M. Casasús)
- 2a. part: Fonaments Històrics de Recerca en Periodisme (Dr. Jaume Guillamet)
Pla de treball
- 1a. part: Metodologia de la Recerca en Periodística (Dr. Josep M. Casasús)
- 2a. part: Fonaments Històrics de Recerca en Periodisme (Dr. Jaume Guillamet)
Programa
- 1a. part: Metodologia de la Recerca en Periodística (Dr. Josep M. Casasús)
A. La dimensió interdisciplinària de la recerca en teoria del periodisme.
B. La història de la teoria del periodisme com a instrument bàsic de recerca.
C. Fonamentació d'algunes noves línies de recerca teòrica.
- 2a. part: Fonaments Històrics de Recerca en Periodisme (Dr. Jaume Guillamet)
- Fonaments històrics de recerca en periodisme.
A. Antecedents.
B. Context històric.
C. Història comparada.
- Història del periodisme.
A. Utilitat social i professional.
B. Objectius i fonts.
C. Metodologia interdisciplinària.
D. Els mitjans com a objecte d'estudi.
E. Propostes de treball.
F. Història interna.
G. Fonts bibliogràfiques.
- Metodologia de recerca.
A. Investigació hemerogràfica i documental:
B. Estudi biogràfic d'editors i periodistes.
C. Interpretació global.
- Treball hemerogràfic i documental.
- Presentació i debat del treball.
Criteris d'avaluació
- 1a. part: Metodologia de la Recerca en Periodística (Dr. Josep M. Casasús)
- 2a. part: Fonaments Històrics de Recerca en Periodisme (Dr. Jaume Guillamet)
L'avaluació del curs tindrà en compte tres aspectes:
Aquest tercer serà l'element determinant de l'avaluació. Els anteriors serviran per completar la nota.
Bibliografia
- 1a Part: Metodologia de la Recerca en Periodística (Dr. Josep M. Casasús)
1. Bibliografia bàsica
CASASUS, JOSEP MARIA; LADEVEZE, LUIS. Estilo y géneros periodísticos. Editorial Ariel, Barcelona, 1991.
CASASUS, JOSEP MARIA. Ideología y análisis de medios de comunicación.. Editorial Cims, Barcelona, 1998.
Chaïm PERELMAN, CHAIM; OLBRECHTS TYTECA, LUCIE. Traité de l'Argumentation. Éditions de l'Université de Bruxelles, 1988.
VAN DIJK, TEUN A. La noticia como discurso. Ediciones Paidós, Barcelona, 1990.
2. Bibliografia sobre Teoria del Rumor
Recerca fonamental (ordenada cronològicament):
FREYD, M. A test series for journalistic aptitude, in "Journal Psychology", nº 5, pag. 46-56. 1921
BARLETT, F.C. Rememberin", Cambridge, 1932.
KNAPP, R.H.A psychology of rumor, in "Public Opinion Quartely", número 8, 45, pàgs. 23-37. 1944.
ALLPORT; G.W.; POSTMAN, LEO. An analysis of rumor, in "Public Opinion Quartely", número 10, 1946, p+ags. 501-517. The psychology of rumor, Holt, Nova York, 1948.
PENROSE, L.S.On the objective study of crowd behavior, Lewis, Londres, 1952.
DODD, STUART C. "A test of message diffusion by chaintags, in "American Journal Sociology", número 61, pàgs. 425-32. 1956.
Síntesi
STOETZEL, JEAN: Psicología Social. Ed. Marfil, Alcoi, 1976.
KAPFERER, JEAN NOEL. Rumeurs. Ed. du Seuil, París, 1987.
Llegendes urbanes
CAMPION=VINCENT, VERONIQUE; RENARD, JEAN BRUNO. Légendes urbaines. Rumeur d'aujourd'hu". Ed. Payot, París, 1992.
ORTI, ANTONIO; SEMPERE, JOSEP. Leyendas urbanas en España. Ed. Martínez Roca , Barcelona, 2000.
Aspectes complementaris
FRAGUAS DE PABLO, MARIA. Teoría de la desinformación. Ed. Alhambra, Madrid, 1985.
MATURANA, HUMBERTO, VARELA, FRANCISCO. El árbol del conocimiento. Las bases biológicas del conocimiento humano. Ed. Debate, Madrid, 1990.
SOULEZ LARIVIERE, DANIEL. Du cirque médiatico-judiciaire et des moyens d'en sortir. Ed. du Seuil, París, 1993.
HIRSCH, MARTIN; DUNETON, PHILIPPE,, BARALON, PHILIPPE, NOIVILLE, FLORENCE. L'affolante histoire de la vache folle. Ed. Balland, París, 1996.
Comunicació de crisi
LAGADEC, PATRICK. Etats d'urgence. Ed. du Seuil, París, 1988.
LAGADEC, PATRICK. La gestion des crises. Ediscience, París, 1994.
LAGADEC, PATRICK. Apprendre a gérer les crises. Les Éditions d'Organisation, París, 1994.
LAGADEC, PATRICK. Cellules de crise. Les Éditions d'Organisation, París, 1997.
OGRIZEK, MICHEL; GUILLERY, JEAN MICHEL. La communication de crise. PUF, París, 1997.
REVERET, REGIS; MOREAU, JEAN NICOLAS. Les média et la communication de crise. Ed. Economica, París, 1997.
3. Bibliografia complementària
Sessions sobre Periodisme Digital:
BRECHT, BERTOLT. Théorie de la radio (1927-1932)" en "Sur le cinéma", Ed. L'Arche, París, pàg. 126 a 141. 1970
Sessió sobre la primera tesi doctoral en Periodisme:
CASASUS, JOSEP MARIA. Los pioneros de la Periodística en la tradición alemana. en "Estilo y géneros periodísticos". Ed. Ariel, Barcelona, pàg. 44 a 54. 1991.
CASASUS, JOSEP MARIA. La investigación en los antecedentes de la moderna Periodística" en "Estilo y géneros periodísticos". Ed. Ariel, Barcelona, , pàg. 75 a 84. 1991
- 2a Part: Fonaments Històrics de Recerca en Periodisme (Dr. Jaume Guillamet)
1. Història comparada:
GUILLAMET, JAUME: Factors de progrés i de retard en l'evolució del periodisme. El cas d'Espanya en un context d'història comparada, a Treballs de Comunicació, 17, Barcelona, p. 121-135. Versió electrònica. 2002.
Por una historia comparada del periodismo. Factores de progreso y atraso, en Doxa Comunicación, Madrid, Universidad San Pablo CEU, p. 35-56. ISSN: 1696-019 X . 2003.
Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de comunicació, Universitats Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló de la Plana, Pompeu Fabra de Barcelona i València, Col·lecció Aldea Global, 14, Barcelona. ISBN: 84-490-2315-7. 2003.
2. Estat de la investigació a Catalunya:
GUILLAMET, JAUME. Estat de la investigació en història de la premsa i del periodisme a Catalunya, a http://www.upf.edu/periodis/auladb/pdf/guillamet.pdf (Aula d'Història del Periodisme Diari de Barcelona). 2003
3. Metodologia
ALMUIÑA, CELSO. Fondos y metodología para el análisis de la prensa loca, a "Fuentes y Métodos de la Historia Local. Actas", Instituto de Estudios Zamoranos Florián de Ocampo (CSIC), Diputación de Zamora i Confederación Española de Centros de Estudios Locales, Zamora, p. 389-399. 1990.
ANGUERA, PERE; GAVALDÀ, ANTONI; PUJADAS, XAVIER, editors. La premsa a la província de Tarragona durant la Segona República, 1931-1936, Diputació de Tarragona, p. 13-34. 1996.
KAYSER, JACQUES. El diario francés. Mitre, Barcelona. ISBN: 84-85047-24-9. 1983.
CASASÚS, JOSEP MARIA Ideología y análisis de los medios de comunicación, Barcelona, Cims. 1998: ISBN: 84-89643-62-8.
GUILLAMET, JAUME. Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics (1641-1833), Arxiu Municipal de Barcelona. 2003.
ISNB: 84-7609-670-4
4. Monografies i biografies:
DURAN I TORT, CAROLA. La Renaixensa, primera empresa editorial catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2001. ISBN: 84-8415-298-7.
FIGUERES, JOSEP MARIA. El primer diari en català: Diari Català (1879.1881), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. 1999. ISBN: 84-7283-477-8
GÓMEZ MOMPART, JOSEP LLUIS. La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1904-1925), Barcelona, Pòrtic. 1994. ISBN: 84-7306-962-5
GUILLAMET, JAUME. La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular. Barcelona, Generalitat de Catalunya. 1983. ISBN: 84-500-9341-4
HUERTAS, JOSEP MARIA , director. 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992), catàleg de l'exposició, Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona. (1995):
LLANAS, MANUEL. Gaziel. Vida, periodisme i literatura, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1998. ISBN: 84-7826-993-2
MAÑÉ Y FLAQUER, J. El Diario de Barcelona. Apuntes históricos, divuit articles publicats a Diario de Barcelona, els diumenges compresos entre el 15 d'octubre de 1892 i el 12 de febrer de 1893. 1892-1893.
MOLIST I POL, ESTEBAN. El Diario de Barcelona, 1792-1963. Su historia, sus hombres y su proyección pública, Madrid, Editora Nacional. 1964
OLMOS, VICTOR Historia del Abc, Barcelona, Plaza y Janés, 2002. ISBN 84-01-37814-1.
SÁIZ, MARIA DOLORES; SEOANE, MARIA CRUZ. Historia del periodismo en España. 3 volums. Madrid, Alianza Universidad. 1983, 1987, 1996. ISBN: 84-206-4297-5
SEOANE, MARIA CRUZ; SUEIRO, SUSANA. Una historia de El País y del grupo Prisa, Barcelona, Plaza y Janés, 2004. ISBN: 84-01-37894-X
TAVERA, SUSANNA: Solidaridad Obrera. El fer-se i desfer-se d'un diari anarcosindicalista (1915-1939), Barcelona, Col·legi de Periodistes. 1992. ISBN: 84-604-2965-2
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu general de l'assignatura és oferir eines metodològiques a l'alumne per analitzar i afrontar la gestió de risc i la comunicació de crisi, especialment en organitzacions públiques. El programa intercala diverses propostes metodològiques i didàctiques: explicacions del professor, estudi de casos, treball en grup, exercicis de rolplaying, exercicis individuals d'autoavaluació i debats temàtics a l'aula i a l'Aula Global (en línia).
L'eix central del programa recau, doncs, en l'estudi de casos reals de crisis esdevingudes en els darrers 25 anys, preferentment en el marc d'institucions públiques catalanes i espanyoles. A partir d'aquests estudis, els alumnes faran investigacions paral·leles amb l'objectiu d'elaborar un projecte final de l'assignatura, reflex de cada una de les diferents realitats treballades.
Pla de treball
El programa de l'assignatura proposa els projectes finals següents:
Tot i que les dinàmiques de treball al llarg del curs seran diverses i variades, el programa proposa que els diferents projectes finals -defensats per un màxim de 2/3 alumnes- presentin les conclusions de les seves investigacions en el transcurs de les darreres hores del curs.
Programa
Criteris d'avaluació
L'avaluació de l'assignatura és contínua. Es farà a partir d'una sèrie d'activitats proposades des de l'inici de curs:
La qualificació final de l'assignatura s'obté de la suma ponderada de les activitats que s'avaluen, donant una major importància al projecte final.
Bibliografia
HADDEN, S.G. A citizen's right to know: Risk communication and Public policy. Boulder CO: Westview. 1989.
COVELLO, V.T.; McCALLUM, D.B.; PAVLOVA, M.T. Effective Risk Communication: the role and responsibility of Governments and NGOs. Plenum Press, N.Y. 1989.
CENTER, A. H.; JACKSON, P. Public Relations Practices. Managerial Case Studies and Problems. Englewood Cliffs, NY: Prentice-Hall. 1995.
FEARN BANKS, K. Crisis Communications. A Casebook Approach. Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates. 1996.
HEATH, R.; ABEL, D. Proactive Response to Citizen Risk Concerns: Increasing Citizen´s Knowledge of Emergency Response Practice. Journal of Public Relations Research, vol. 8 (3). 1996.
KENDALL, R. Public Relations Campagne Strategies. Nova York: Harper Collins. 1996.
Departamento de Salud y Servicios Humanos de los EUA: Fundamentos de Principios y Prácticas para la Comunicación sobre Riesgos para la Salud. Agencia para Sustancias Tóxicas y el Registro de Enfermedades. División de Educación y Promoción a la Salud. Atlanta, Georgia. 1997.
LERBINGER, O. The Crisis Manager, Facing Risk and Responsibility. Mahwah, New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates, Inc. 1997.
MITROFF, I. & PEARSON CH.: Cómo gestionar una crisis. Barcelona:Gestión 2000. 1997.
REGESTER, M; LARKING, J. Risk Issues and Crisis Management. A Casebook of Best Practice. Londres: Kogan Page. 1997.
PLOWMAN, K. "Power in Conflict for Public Relations. Journal of Public Relations Research, Vol. 10 (4).1998.
SIEGEL, M.; DONER, L. Marketing public health: Strategies to promote social change.Gaithersburg, MD: Aspen. 1998.
FITA, J. Comunicación en Programas de Crisis. Barcelona: Gestión 2000. 1999.
GRUNING, J.; HUNT, T. Dirección de Relaciones Públicas. Barcelona: Gestión 2000.
CUTLIP, S.C.; CENTER, A.H.Relaciones Públicas Efectivas. Barcelona: Gestión 2000. 2001.
PEREZ GONZALEZ, R.A. Estrategias de Comunicación. Barcelona: Ariel Comunicación. 2001.
VV.AA. Gestión de la crisis. Harvard Business Review. Bilbao. Ediciones Deusto. 2001.
WILCOX, D. L.; AULT, P. H.; AGEE, W ; CAMERON, G. Relaciones Públicas. Estrategias y Tácticas. Madrid: Adison Wesley. 2001.
LOSADA DIAZ, J. CARLOS. Gestión de la comunicación en las organiza-ciones. Barcelona. Ariel comunicación. 2004.
SAURA, P. La gestión y la comunicación de crisis en el sector de alimentación y bebidas: El análisis del caso español, la referencia a Europa y a EE.UU., el Modelo ideal preventivo C.I.C.L.E. Madrid: Publicaciones de la Universidad Pontificia Comillas. 2005.
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
El curs descriu la manera com treballen els investigadors en comunicació i indústria de la cultura. Es presenta el procés de la recerca, els mètodes més usuals, els procediments i les eines de treball del científic. El principal objectiu del curs és proporcionar a l'alumne les eines necessàries perquè pugui desenvolupar amb èxit el treball de recerca del programa de doctorat i la tesi. El curs constarà d'una sèrie de seminaris en els quals es demanarà a l'alumne una participació activa. Aquesta participació activa haurà de conduir a un millor aprenentatge i consolidació dels materials presentats als seminaris.
Pla de treball
El curs s'estructurarà en dos grans blocs temàtics. El primer bloc temàtic analitzarà les principals nocions relacionades amb el concepte de coneixement científic. El segon bloc tractarà dels procediments de recerca i les eines de treball de l'investigador en recerca comunicativa. En finalitzar aquests dos blocs temàtics, l'alumne hauria d'estar en disposició de produir un projecte de la recerca que durà a terme en el seu doctorat
Programa
Criteris d'avaluació
En finalitzar els seminaris de què constarà el curs, l'alumne haurà de produir un projecte de recerca. Aquest projecte serà una memòria de recerca sobre la tesina o sobre la tesi i serà una primera aproximació a l'objecte d'estudi seleccionat per l'estudiant. Així, aquest projecte de recerca haurà d'incloure algunes de les dimensions que estructuraran la seva futura tesina o tesi tals com l'àmbit teòric en el qual s'inscriuria la recerca, descripció de l'objecte d'estudi, objectiu de la recerca, metodologia, literatura científica i acadèmica existent, etc. D'una altra banda, en aquest curs també es valorarà la participació activa dels estudiants i la seva assistència.
Bibliografia
COROMINA E.; CASACUBERTA , X.; QUINTANA. Del treball de recerca: procés d'elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: Eumo Editorial. 2000.
DAYAN, D. Ed. . En busca del público. Barcelona: Gedisa. 1997.
GRANDI, R. Texto y contexto en los medios de comunicación. Barcelona: Bosch Comunicación. 1995.
JENSEN, K.B. ; JANKOWSKI, N.W. (Eds.). Metodologías de investigación en comunicación de masas. Barcelona: Bosch Comunicación. 1993.
QUIVY, R.; VAN CAMPENHOUDT, LUC. Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder. 1997.
SAPERAS, E. Introducció a les teories de la comunicació. Barcelona: Pòrtic Comunicació.1992.
SAPERAS, E. Manual bàsic de teoria de la comunicació. Barcelona: Ediciones CIMS. 1998.
WINNER, R.; DOMINICK, J. La investigación científica de los medios de comunicación. Una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch Comunicación. 1996
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
Al final de l'assignatura l'alumne haurà desenvolupat un pla d'anàlisi de la producció científica relacionat amb un treball de recerca que li haurà permès conèixer i analitzar les millors fonts d'informació digital en el camp de la comunicació social, així com haver adquirit les competències necessàries per explorar la producció científica nacional i internacional a través de bases de dades de ciències socials i humanitats.
L'objectiu estratègic és adquirir les competències necessàries per convertir bons projectes de recerca en projectes excel·lents amb l'ús de les millors fonts d'informació en línia de tipus acadèmic i científic i el coneixement de la seva explotació al servei dels treballs de recerca.
Pla de treball
El pla de treball consistirà en el desenvolupament de dos tipus de sessions:
Programa
1. El sistema internacional de producció i difusió científica
1.1. Estructura canònica d'un treball acadèmic (tesines, tesis doctorals).
1.2. Les publicacions tipus peer review.
1.3. La indústria de la informació digital en línia.
2. Anàlisi de la producció científica nacional i internacional
2.1. Els estudis del tipus state of art (estat de la qüestió).
2.2. Principals bases de dades nacionals i internacionals en ciències socials i humanitats.
2.3. El nou rol dels motors de cerca en la investigació científica (Google Scholar i altres).
3. Estratègies d'explotació i organització de la informació per a treballs acadèmics
3.1 Consulta i explotació de bases de dades científiques
3.2 Organització de la informació: software per a treballs acadèmics (gestors de bibliografies, gestors documentals, multicercadors i agents de software).
Criteris d'avaluació
Bibliografia
ACKERMANN, E.; HARTMAN, K. The information specialist's guide to searching and researching on the Internet and the World Wide Web. Wilsonville: ABF Content, 1998, 444 p. 1998.
AGUILLO, ISIDRO, F. Contenidos de I+D en Internet: mitos y leyendas. Mundo científico, abril 2000, p. 22-25. 2000.
BURDONCLE, F.; BERTIN, P. Buscar agujas en un pajar. Mundo científico, abril 2000, p. 58-63. 2000.
CODINA, LLUIS. La WWW desde la perspectiva de la investigación en línea. Quark, n. 18, enero-junio 2000, p. 32-37, p. 2000
CODINA, LLUIS El ecosistema informativo del WWW. Datamation, n. 166, mayo 2000, p. 42-46 .2000.
CODINA, LLUIS. Los mejores sistemas de búsqueda en la Red. Data TI, n. 190, p. 64-67, Julio/Agosto 2002.
CODINA, LLUIS La Documentación en los medios de comunicación: situación actual y perspectivas de futuro. En: López Yepes, José (ed.) 2000.. Teoría, historía y metodología de las Ciencias de la Documentación (1975-2000), I Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Biblioteconomía y Documentación, p. 23-40, 2000.
CODINA, LLUIS.Investigación en línea: claves para la empresa innovadora. Datamation, Octubre 2000, n. 170, p. 64-69. 2000.
CODINA, LLUIS. Internet Invisible: prodigiosa zona de calidad en el Web. Data TI, n. 189, , p. 60-65 junio 2002.
CODINA, LLUIS. Directorios y motores de búsqueda: estructura y modo de funcionamiento. 2000. En: Fuentes, M.E. (directora). Internet como fuente de información. Barcelona: IDEC, 18 p., 2000.
CODINA, LLUIS. El libro digital y la WWW. Madrid: Tauro Ediciones, 274 p. 2000.
CODINA, LLUIS; PALMA, MARIA DEL VALLE. Web y cine: análisis comparativo de dos bases de datos para la investigación en línea. Formats n. 3, maig 2001 <http://www.iua.upf.es/formats/formats3/cod_e.htm>, np
FORNÁS, RICARDO; GÓMEZ, ÁLVARO. Cómo buscar en Internet. Madrid: Santillana, , 300 p. 2001.
FUENTES, M.E. (directora) . Internet como fuente de información. Barcelona: Institut d'Educació Contínua, 100 p. (aprox.), 2000.
FUENTES, M.E.; GONZÁLEZ QUESADA, A.; JIMÉNEZ LÓPEZ, A. Documentación e información electrónica. En: J.A. Moreiro (coord.). Manual de documentación informativa. Madrid: Cátedra, , p. 345-422,. 2000.
GLOSSBRENNER, A.; GLOSSBRENNER, E. Search engines for the world wide web. Berkeley (CA): Peachpit Press, 228 p. , 1998.
HOCK, RANDOLPH. The extreme searcher's guide to web search engines: a handbook for the serious searcher. Medford: CiberAge Books, 212 p., 1999.
PAUL, NORA M. Computer-assisted research: a guide to tapping online information. Chicago: Bonus Books, , 207 p. 1999.
SHERMAN, CHRIS. The future revisited: what's new with web search. Online, May 2000 <http://www.onlineinc.com/onlinemag/OL2000/sherman5.html>, np
SHERMAN, CHRIS. The future of web search. Online, v. 23, n. 3, p. 54-61, May/June 1999,
SULIVAN, DANNY. Crawling under the hood: an update on search engine techonology. Online, v. 23, n. 3, , p. 30-36, May/June, 1999.
Professors
Conferenciant
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu del primer mòdul curs és l'aprenentatge de les tècniques fonamentals d'estudi del ciberperiodisme. El mòdul pretén oferir un panorama de les recerques fetes sobre aquest tema des de 1995, amb especial atenció sobre les metodologies que es dediquen a explicar les principals característiques del mitjà i el missatge digitals: multimedialitat, interactivitat i hipertextualitat.
Es donarà als alumnes un conjunt de textos que expliquen les diferents metodologies. Després, els alumnes hauran de triar les més adients per al seu objecte d'estudi, aplicar-les, i fer un treball de recerca semblant a un article de recerca que pogués arribar a publicar-se en una revista de l'àrea de comunicació.
Els objectius del segon mòdul són oferir un plantejament global del paper de la comunicació en les administracions públiques lligat als vèrtexs estratègics; presentar les principals eines, tècniques i formes d'organització de la comunicació a les administracions i desenvolupar capacitats d'anàlisi i de crítica del paper que desenvolupa la comunicació a les administracions.
Pla de treball
En el primer mòdul hi haurà sessions presencials en què s'explicarà la matèria metodològica. Es demanarà als estudiants que escullin, prèviament, un objecte d'estudi del seu interès (un grup de mitjans digitals) per fer el treball final de l'assignatura, i es discutiran les línies metodològiques i teòriques aplicables a aquell objecte. Finalment, s'exposarà la manera de presentar-lo i l'estructuració del treball, com si fos un article de recerca.
El Pla de treball pel segon mòdul consisteix en la resolució de casos i d'exercicis individuals es combina al llarg de l'assignatura amb classes participatives i amb presentacions dels estudiants. En conjunt, s'afavoreix un procés d'aprenentatge actiu que permet als participants extreure el màxim profit de cadascun dels continguts del curs i posar-los, immediatament, en la seva trajectòria personal i professional.
L'assignatura requereix treball individual fora de l'aula.
Programa primer mòdul
|
Tema 1 |
Conceptes teòrics de la informació digital. |
|
Tema 2 |
Aproximació historiogràfica al periodisme a Internet. |
|
Tema 3 |
Qüestions hemerogràfiques: el document electrònic, catalogació, arxiu i cerques. |
|
Tema 4 |
Avaluació de pàgines web informatives. |
|
Tema 5 |
Metodologies comparatives. |
|
Tema 6 |
Tipologia: característiques del nou mitjà (1): hipertextualitat. |
|
Tema 7 |
Tipologia: característiques del nou mitjà (2): multimedialitat. |
|
Tema 8 |
Tipologia: característiques del nou mitjà (3): interactivitat. |
|
Tema 9 |
Tipologia: característiques del nou mitjà (4): memòria. |
|
Tema 10 |
Tipologia: característiques del nou mitjà (5): la dimensió temporal. |
Programa segon mòdul
|
Tema 1 |
La percepció pública versus la realitat i la influència. |
|
Tema 2 |
Organització de la comunicació a les administracions públiques. |
|
Tema 3 |
Eines i tècniques en la comunicació a les institucions públiques. |
|
Tema 4 |
El pla de comunicació. |
|
Tema 5 |
La direcció de comunicació. |
|
Tema 6 |
Saltar-nos la mediació. La comunicació sense els mitjans de comunicació. |
|
Tema 7 |
La comunicació política i les estratègies electorals. |
Criteris d'avaluació
Primer mòdul: la participació a les classes, la resolució individual dels exercicis i les presentacions públiques de les conclusions són els criteris bàsics d'avaluació. El primer dia se n'oferiran les condicions detallades. Opcionalment es podrà demanar una recerca, de 4.000 paraules, sobre
un tema relacionat amb els continguts del curs.
Segon mòdul: es demanarà als alumnes que facin una petita recerca, aplicant alguna de les metodologies exposades, i la redacció i presentació d'un article científic de més o menys 4.000 paraules. Se'n valorarà el rigor científic i la comprensió dels conceptes teòrics del curs, i la recta aplicació dels mètodes que s'expliquen durant les classes teòriques.
Bibliografia
- Primer mòdul
DÍAZ NOCI, Javier; SALAVERRÍA, Ramón. (coord.). Manual de redacción ciberperiodística. Barcelona: Ariel, 2003.
DÍAZ NOCI, Javier. Investigar en ciberperiodismo. Manual en preparació.
MESO, Koldo. Introducción al ciberperiodismo. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2006.
SALAVERRÍA, Ramón (coord.). Cibermedios. El impacto de internet en los medios de comunicación en España. Sevilla: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2005.
- Segon mòdul
ESPEJO, Beato. Cauces de comunicación de las administraciones públicas con los ciudadanos. Madrid: Tecnos, 2002.
D. A. Dirección de comunicación empresarial e institucional. Barcelona: Gestión 2000, 2001.
GORETTI, Palau. Gabinets de Comunicació. Barcelona: Pòrtic, 2003.
IZURIETA, Roberto; PERINA, Rubén M.; ARTERTON, Christopher. Estrategias de comunicación para los gobiernos. Buenos Aires: La Crujía Ediciones, 2003.
MARTÍN MARTÍN, Fernando. Comunicación empresarial e institucional. Madrid: Universitas, 1998 (2003).
MARÍN SALGADO, Lourdes. Marketing político. Barcelona: Paidós, 2002. (Papeles de Comunicación).
MARTÍNEZ SOLANA, Yolanda. La comunicación institucional. Madrid: Fragua, 2004.
SANCHOS, José Luis; MAGAÑA, Marcos. Elecciones. Manual del candidato. Madrid: Ediciones Alymar, 1999.
SOTELO, Enrique. Introducción a la comunicación institucional. Barcelona: Ariel, 2001.
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
1. L'objectiu d'aquest curs de màster és fer una anàlisi comparada del desenvolupament de la televisió digital als EUA, a Europa i a Espanya. S'hi aprendran els aspectes econòmics de la indústria del satèl·lit, del cable i de la televisió digital terrestre; la programació dels diferents canals; els serveis bàsics; les opcions i els canals Premium, el Pay per View, el Video on Demand i la interactivitat.
2. Així mateix, s'estudiaran les tendències empresarials per al futur, que estan marcades per la integració dels MSO i les companyies telefòniques, i el desenvolupament de xarxes, el "superhighway", que ofereixen un servei de Video on Demand, de telèfon i de dades. En particular es treballa el desenvolupament de la interactivitat (e-commerce, resposta directa, EGP, jocs, banca, VOD, etc.)
3. També s'estudiarà l'evolució del marc legal, que va quedar definitivament obert amb l'aprovació de la Llei de les telecomunicacions per cable (desembre de 1995), i les lleis de la televisió digital i de liberalització de les telecomunicacions (1997) i del cable (2005), i l'aparició de les dues primeres plataformes digitals per satèl·lit (CSD i VD) aquest mateix any, avui fusionades en Digital +. La penúltima reforma ha estat la Llei general de telecomunicacions (2003); i el tret de sortida cap al món de la televisió digital, que es tancarà amb l'acabament de la televisió analògica al 2010, ha estat l'inici de la TDT al novembre del 2005.
Pla de treball
En una primera etapa, les activitats d'aprenentatge partiran de l'explicació del professor.
En una segona etapa, primarà el seguiment de les propostes del professor a través de l'ús d'eines informàtiques.
Finalment, els estudiants s'hauran de centrar en el treball original de recerca, i que hauran d'exposar davant els seus companys l'últim dia.
Programa
|
Tema 1 |
Introducció a la televisió digital per satèl·lit, cable i terrestre |
|
Tema 2 |
La distribució de la TV digital, la "box": |
|
Tema 3 |
El servei bàsic |
|
Tema 4 |
La venda dels paquets digitals: les opcions |
|
Tema 5 |
El subscriptor de l'oferta multicanal. Els seus hàbits de consum |
|
Tema 6 |
Els operadors de la televisió multicanal. Operadors i programadors |
|
Tema 7 |
El desenvolupament de la televisió digital |
|
Tema 8 |
La TDT. Més canals, poques diferències temàtiques i escassa interactivitat |
|
Tema 9 |
La interactivitat en la televisió digital |
Criteris d'avaluació
Bibliografia
"Cuaderno central de TELOS sobre la televisión digital terrestre", TELOS, 57. Octubre-desembre del 2003. Pàg. 37-84.
DIAZ NOSTY, Bernardo. TENDENCIAS 06. Medios de Comunicación. El año de la televisión. Madrid: Fundacion Telefónica, 2006.
FERNÁNDEZ PEÑA, Emilio. Las telecomunicaciones por cable. El negocio de la convergencia digital. Oviedo: Ediciones Nobel, 2002.
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ. PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "Usos y consumos de la televisión multicanal en España", Novática. Madrid, novembre-desembre de 1999. Pàg. 30-35.(http://www.ati.es/novatica).
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ. PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "La gestión de la abundancia. Tiempo de consumo y uso del mando a distancia", a la revista d'estudis de comunicació ZER. Leioa, desembre del 2000. Pàg. 95-115. (http://www.ehu.es/zer).
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ. PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "Predicciones del consumo por programa. Hacia una tipología de usuarios de los videoservicios", a la revista d'estudis de comunicació ZER. Leioa, novembre del 2003. Pàg. 67-81. (http://www.ehu.es/zer).
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ. PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "Relationships between the use of PPV, levels of television consumption and the communication technology equipment is Spanish households", Communications, the European Journal of Communication Research, vol. 26, 3/01. Setembre del 2001.
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ. PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A.:"Usos y consumos del pago por visión digital en España", a TELOS, 2a. època, núm. 51. Febrer-abril del 2002.
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "Del espectador pasivo al interactivo. La televisión digital interactiva en USA, Europa y España". A: Audiencias y medios de comunicación. Juan José IGARTUA; Ángel BADILLO (ed.). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2003. Pàg. 129-146.
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "La gestión de la abundancia. Tiempo de consumo y uso del mando a distancia", a la revista d'estudis de comunicació ZER. Leioa, desembre del 2000. Pàg. 95-115. (http://www.ehu.es/zer).
GARITAONANDÍA, Carmelo; FERNÁNDEZ PEÑA, Emilio; OLEAGA, J. A. "Abundancia audiovisual y compra virtual. Usos del comercio electrónico entre los abonados a la televisión digital", a la revista d'estudis de comunicació ZER. Leioa, desembre del 2005. Pàg. 159-181. (http://www.ehu.es/zer).
GECA. Anuario de la televisión 2005. Editat per GECA 2004, pàgines dedicades a Digital + i la TDT.
DOMINICK, Jopseph R. Broadcasting, Cable and Beyond. 2a. ed. McGraw-Hill Companies, 1994.
TELEFÓNICA. La sociedad de la información en España. Perspectiva 2001-2005. Telefónica, 2005.
BALDWIN, Thomas F.; MCVOY, D. Stevens; STEINFIELD, Charles W. Convergence: Integrating Media, Information and Communication. Sage, 1996.
TYLER EASTAM, Susan; FERGUSON, Douglas A. Broqadcast/Cable Programming. Strategies and Practices. Wadsworth Publishing Company, Fith Edition, 1997.
- Revistes especialitzades
- Llocs web
- Webs oficials
Professor
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és que els estudiants de doctorat adquireixin competències per analitzar la influència de la televisió des del punt de vista de la interacció entre emocions i racionalitat, entre consciència i inconscient. Es parteix de la interacció entre el que sabem pel cognitivisme i el que sabem pels neurobiòlegs sobre les dimensions cognitiva i mobilitzadora de les emocions.
Pla de treball
Es parteix de la posada en comú de la procedència acadèmica i dels interessos professionals de cada alumne, a fi d'orientar l'assignatura d'acord amb aquests perfils. A partir d'aquí el professor desenvolupa els continguts bàsics de l'assignatura, fent-ne aplicacions a productes audiovisuals significatius. L'assignatura acaba amb la posada en comú dels treballs (o dels projectes de treball) de cada alumne, treballs que intenten connectar les aportacions de l'assignatura als interessos investigadors de cada alumne. La posada en comú té l'objectiu que tothom pugui enriquir-se després de comprovar aproximacions diferents al tema, i cada alumne pugui rebre alhora suggeriments i correccions per part dels companys
Programa
Criteris d'avaluació
Són els dos elements fonamentals entorn als quals gira l'avaluació. És important la capacitat de fer aportacions enriquidores durant les classes, i també, sobretot, la capacitat d'integrar a la pròpia línia d'investigació els conceptes apresos a l'assignatura.
Bibliografia
ACARÍN, N. El cerebro del rey. Vida, sexo, conducta, envejecimiento y muerte, RBA, Barcelona.. 2001.
CARTER, R. El nuevo mapa del cerebro, RBA Libros, Col. Integral, Barcelona. 2002.
DAMASIO, A. R. El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano, Crítica, Grijalbo Mondadori, S. A., Col. Drakontos, Barcelona. 1996. DURÁN, X. El cervell polièdric. Idees, sentiments i neurones, Columna, Col. Columna Bromera Assaig, Barcelona. 1996.
ELSTER, J. Alquimias de la mente: la racionalidad y las emociones, Ediciones Piados Ibérrca, Barcelona..2002.
ERDELYI, M. H. Psicoanálisis. La psicología cognitiva de Freud. Labor, Barcelona. 1990.
GOLEMAN, D. El punto ciego. Psicología del autoengaño, Plaza & Janés, Barcelona. 1997.
JÁUREGUI, J. A. Cerebro y Emociones. El Ordenador Emocional, Maeva Ediciones, S. L., Madrid. 2ª ed. 1998.
LEDOUX, J. El cerebro emocional, Editorial Ariel y Editorial Planeta, Col. Documento, Barcelona. 1999.
RATEY, J. J. El cerebro: manual de instrucciones. Grupo Editorial Random House Mondadori, S. L. Barcelona. 2003.
BANDURA, A. Teoría del aprendizaje social, Espasa-Calpe, Madrid. 1982.
BANDURA, A. y WALTERS, R. H. (8ª reimpr.) Aprendizaje social. Desarrollo de la personalidad, Alianza Editorial, S. A., Madrid. 1987.
BRYAN, J. I ZILLMANN, D. (comp.) Los efectos de los medios de comunicación. Investigaciones y teorías, Paidós, Barcelona. 1996.
FERRÉS, J. Televisión subliminal. Socialización mediante comunicaciones inadvertidas, Ediciones Paidós Ibérica, S. A., Col. Papeles de Pedagogía, Barcelona. 1996.
FURTH, H. G. El conocimiento como deseo. Un ensayo sobre Freud y Piaget, Alianza Editorial, S. A., Col. Psicología Minor, Madrid. 1992.
GARDNER, H. Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica, Ediciones Paidós Ibérica, S. A., Col. Cognición y Desarrollo Humano, Barcelona. 1995.
PIAGET, J. El nacimiento de la inteligencia en el niño. Crítica, Barcelona.1990.
PIAGET, J. La construcción de lo real en el niño. Crítica, Barcelona. 1990.
VYGOTSKY, L. S. Pensament i Llenguatge, Eumo / Diputació de Barcelona, Col. Textos Pedagògics, n. 17, Vic (Versión castellana: Pensamiento y lenguaje, Ediciones Paidós Ibérica, S. A., col. Cognición y desarrollo humano, Barcelona).1988.
Professors
Prof. conferenciant
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu bàsic del curs és introduir l'alumne en una recerca real en el camp de la deontologia informativa. El paper de l'alumne ha de ser necessàriament actiu. La metodologia serà la presentació i la discussió de l'estat de la recerca, dels precedents, de les aplicacions i del futur d'aquesta. Aquest objectiu es desglossa en aquests altres objectius específics:
Pla de treball
Les sessions es plantejaran com una descoberta i un reconeixement de la recerca "Ètica i excel·lència informativa. La deontologia periodística davant les expectatives dels ciutadans a Catalunya" (SEJ2006-05631-C05 del Pla Nacional R+D del MEC). En el moment en què es porti a terme aquest curs de doctorat, la recerca es trobarà a finals de la segona fase. La programació organitzarà el coneixement en profunditat de la recerca.
A més de la descoberta general d'aquest projecte investigador, si és possible, els alumnes s'incorporaran a l'activitat comuna del grup de recerca.
Programa
Criteris d'avaluació
A més de la suficiència en comprensió general de la recerca, es tindran en compte l'activitat personal, l'actitud vers l'estudi, la implicació i la capacitat d'assumpció dels continguts del projecte EEC.
Bibliografia
AGEJAS, José Ángel; SERRANO OCEJA, Francisco (coord.). Ética de la comunicación y de la información. Barcelona: Ariel, 2002.
ALSIUS, Salvador. Ètica i periodisme. Barcelona: Pòrtic, 1998.
---- Codis ètics del periodisme televisiu. Barcelona: Pòrtic, 1999.
ARROYO ALMARAZ, Isidoro. Ética de la imagen. Madrid: Laberinto, 2000.
AZNAR, Hugo. Comunicación responsable. Barcelona: Ariel, 1999-A.
---- Ética y periodismo. Barcelona: Paidós, 1999-B.
---- Ética de la comunicación y nuevos retos sociales. Códigos y recomendaciones para los medios. Barcelona: Paidós, 2005.
BARROSO, Porfirio. Códigos deontológicos de los medios de comunicación (Prensa, Radio, Televisión, Cine, Publicidad y Relaciones Públicas). Madrid: Ediciones Paulinas/Verbo Divino, 1984.
BERTRAN, Claude-Jean. La déontologie des médias. París: PUF, 1997.
BETTETINI, Gianfranco; FUMAGALLI, Armando. Lo que queda de los medios. Ideas para una ética de la comunicación. Barañain (Navarra): Eunsa, 2001.
BONETE PERALES, Enrique (ed.). Ética de la comunicación audiovisual. Madrid: Tecnos, 1999.
BONETE PERALES, Enrique. (ed.). Éticas de la información y tecnologías del periodismo. Madrid: Tecnos, 1995.
CALLEJO, Javier. Investigar las audiencias: un análisis cualitativo. Barcelona: Paidós, 2001.
CHRISTIANS, Clifford; TRABER, M. (ed.). Communication Ethics and Universal Values. Califòrnia, 1997.
CODINA, Mónica (ed.). De la ética desprotegida. Ensayos sobre deontología de la comunicación. Pamplona: Eunsa, 2001.
CONILL, Jesús; GOZÁLVEZ, Vicent (ed.). Ética de los medios. Una apuesta por la ciudadanía audiovisual. Barcelona: Gedisa, 2004.
GARCÍA GALERA, Mª Carmen. Televisión, violencia e infancia. El impacto de los medios. Barcelona: Gedisa, 2000.
GARCÍA GALERA, Mª Carmen; RUIZ SAN ROMÁN, Juan Antonio (2003). Violencia y medios de comunicación. Madrid: Oficina del Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid. (Estudios e Investigaciones).
GARCÍA GALERA, Mª Carmen (coord.). Audiencia infantil e información sobre terrorismo. Los medios ante el 11-M. Madrid: Dossat. [En premsa].
GARCÍA AVILÉS, José Alberto. Periodismo de calidad. Estandares informativos en la CBS, NBC y ABC. Barañain (Navarra): Eunsa, 1996.
GARNER, Joe. We interrupt this broadcast. Sourcebooks, 2000.
HARE, R. M. Ordenant l'ètica. Una classificació de les teories ètiques. Vic: Eumo Editorial. Universitat de Vic. Universitat de Girona, 2000.
JONES, Clement. Mass Media Codes of Ethics and Councils. A Comparative International Study on Professional Standards. París: UNESCO.
KOVACH, Bill; ROSENSTIEL, Tom. Elementos del periodismo. Madrid: Santillana, 2003.
LAMBETH, Edmund. Periodismo comprometido. Un código de ética para la profesión. Mèxic: Limusa, 1992.
LEPPANEN, Harry. Journalistien Kanaslliset ja Konsainvaliset Saannostot. Tampare, 1977 (tesi doctoral). Resumida a BRUUN, Lars. Professional Codes in Journalism. Praga: International Organization of Journalists, 1979.
LIBOIS, B. Ethique de l'information, Essai sur la déontologie journalistique.Brussel·les: Editions de l'Université Libre de Bruxelles, 1994.
LÓPEZ MAÑERO, Cristina. Información y dolor. Barañain (Navarra): Eunsa, 1998.
MACIÁ BARBER, Carlos. La figura del Defensor del Lector, del Oyente y del Telespectador. Madrid: Universitas. [En premsa].
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Ricard. Tecnologías de la información, policía y Constitución. València: Tirant lo Blanc, 2001.
MOLINA NAVARRETE, Cristóbal. Empresas de comunicación y cláusula de conciencia de los periodistas. Granada: Comares, 2000.
NORDENSTRENG, Kaarle; HANNIKAINEN, Lauri. The Mass media Declaration of UNESCO. Nueva Jersey: Norwood, Ablex, 1984.
PÉREZ FUENTES, Juan Carlos. Ética periodística. Principios, códigos deontológicos y normas complementarias. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2004.
PINTO DE OLIVEIRA, C.-J. Èthique de la communication sociale". Fribourg: Éditions Universitaires Fribourg Suisse, 1987.
RODRÍGUEZ ANDRÉS, R.; SÁBADA GARRAZA, T. (ed.). Periodistas ante conflictos. El papel de los medios de comunicación en situaciones de crisis. Barañain (Navarra): Eunsa, 1999.
ROURA, Víctor. Cultura, ética y prensa. Barcelona: Paidós, 2001.
RUIZ, Carlos. Ética de la audiencia. Reflexión ética sobre el principio jurídico de libertad de información. Grafite Ediciones i Universitat Ramon Llull, 2003.
SORIA, Carlos. El laberinto informativo: una salida ética. Barañain (Navarra): Eunsa, 1997.
---- (ed.). Prensa, paz, violencia y terrorismo: la crisis de credibilidad de los informadores. Barañain (Navarra): Eunsa, 1987.
STEPHENS, Mitchell. A history of news. Nova York: Penguin, 1988.
SUAREZ VILLEGAS, Juan Carlos. Análisis ético de la información. Sevilla: Mad, 2001.
---- Principios de ética profesional. A propósito de la actividad informativa. Madrid: Tecnos, 2001.
---- Medios de comunicación y autocontrol. Entre la ética y el derecho. Sevilla: Mad, 2001.
VÁZQUEZ, Francisco. Ética y deontología de la información. Madrid: Paraninfo, 1999.
VIDELA, José Juan. La ética como fundamento de la actividad periodística. Madrid: Fragua, 2004.
Professora
Tipus d'assignatura
Nombre de crèdits
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és, per una banda, capacitar l'alumne en el domini dels principals mètodes de recerca aplicables a un objecte d'estudi com és la qualitat televisiva. Com s'aborda l'anàlisi d'un concepte abstracte, com és la qualitat, aplicat a la televisió? Com es defineix? Quins àmbits tracta? I sobretot, com es construeixen variables per mesurar-la?
Per una altra banda, es plantegen els contextos teòrics -les diverses disciplines científiques-, i socials -les dificultats i els debats en els quals es troba immersa la televisió-, que expliquen i justifiquen avui un debat sobre la qualitat a la televisió.
Pla de treball
Per tal de satisfer l'objectiu plantejat anteriorment, es procedirà en primer lloc a un treball d'exposició i discussió amb els alumnes sobre els diferents criteris utilitzats per definir la qualitat a la televisió emprats en diverses recerques dutes a terme per diversos investigadors d'arreu del món. En segon lloc i un cop exposats aquests criteris se'n plantejarà l'aplicació als programes de televisió que esdevinguin l'objecte d'anàlisi del curs. Aquest curs posa especial èmfasi en la utilització de diversos mètodes d'anàlisi emprats en les ciències socials i la seva aplicació a l'anàlisi televisiva; específicament es plantejarà l'aplicació de mètodes qualitatius com l'anàlisi del discurs, l'anàlisi de contingut, l'anàlisi textual i l'anàlisi etnogràfica als programes televisius.
Programa
Criteris d'avaluació
L'avaluació de l'alumne es farà a partir d'un doble criteri. Per una banda, la participació en la discussió a classe dels criteris utilitzats per avaluar la qualitat televisiva a partir de les lectures i els debats proposats i, en segon lloc, la realització del treball de curs, en què l'alumne tindrà l'ocasió de testar la seva capacitació en el desenvolupament d'una petita recerca sobre la televisió.
Bibliografia
PUJADAS, E..: La "televisió de qualitat contra les cordes: dissecció del concepte i comparació interdisciplinària. Barcelona, UPF. 2004.
Monogràfic de la revista Quaderns del CAC, nº13: Els discursos sobre la televisió de qualitat. 2002.
PUJADAS, E. Televisió de qualitat i pragmatisme. Quaderns del CAC, nº13. 2002
PUJADAS, E. La televisió de qualitat. Àmbits de referència i perspectives d'anàlisi. Barcelona, UPF. (Tesi Doctoral). 2001.
CASSETI, F; DI CHIO, F. Análisis de la televisión. Instrumentos, métodos y prácticas de investigación. Barcelona, Instrumentos Paidós. 1999.
ISHIKAWA, SAKAE. Quality assessment of television. Luton,J.Libbey Media. 1996.
Televisione e qualità. La ricerca internazionale. Il debatito in Italia. RAI; VQPT, nº 143. 1996.
BOURDIEU, P.; .CHAMBOREDON, P. EL oficio de sociologo. Madrid, Siglo XXI Editores. 1989.
VVAA. La qualité des programmes de télévision. Le concept de qualité, les méthodes de mésure. Dossier central de Dossiers de l'audiovisuel, nº 43. 1992.
VVAA. Quality in television. Programmes, programme-makers, systems. Londres, BRU. 1989.
Un cop superats els 20 crèdits docents i els 12 crèdits de recerca, un tribunal únic per a cada programa de doctorat valorarà els coneixements adquirits pel doctorand en els diferents cursos, seminaris i període d'investigació tutelat.
La superació d'aquesta valoració garantirà la suficiència investigadora del doctorand i li permetrà obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Periodisme o en Comunicació Audiovisual.
El compliment del programa i la realització de la tesi doctoral permeten obtenir el títol de doctor/a per la Universitat Pompeu Fabra.
Els preus dels programes de doctorat són fixats anualment per la Generalitat de Catalunya, mitjançant un decret que surt publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
En aquests moments encara no s'ha publicat el decret que fixi els preus per al proper curs 2007-2008.
Podeu consultar els preus vigents per als estudis de doctorat durant el present curs 2006-2007 (Decret 151/2007, de 10 de juliol; DOGC núm. 4924, 12 de juliol del 2007)
Els horaris.