La secció de sociologia està formada per nou professors a temps complet, cinc professors associats a temps parcial i dos becaris de doctorat. L'àrea segueix una perspectiva prioritàriament multidisciplinaria que incorpora l'anàlisi demogràfic, els estudis de relacions laborals i l'anàlisi sociològic amb una clara inclinació cap els estudis de caire quantitatiu i de recerca comparada en l'àmbit europeu. La secció de sociologia participa en els programes interdisciplinaris de Ciències Polítiques i de l'Administració, Ciències del Treball i Relacions laborals a la UPF.
Els principals temes de recerca són les desigualtats socials i econòmiques, la sociologia de la família, els estudis de mercat de treball i vida laboral, així com l'avaluació de polítiques socials. Les investigacions en curs reben finançament de diferents institucions com ara el Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Comissió Europea i diverses fundacions privades. Actualment, la secció de sociologia forma part del VIè Programa Marc de la Comunitat Europea amb el projecte: "Canvis econòmics, qualitat de vida i cohesió social"
La secció de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra manté lligams importants amb institucions de gran prestigi internacional i col·labora amb programes universitaris a Europa i Nordamèrica. Entre els centres vinculats està el Max Planck Institute for Demography (Rostock), el Nuffield College (Oxford), el Multidisciplinary Program in Inequality & Social Policy de la Universitat de Harvard, el Danish Institute for Social Research (Copenhaguen), el Institute for Social and Economic Research (ISER) a la Universitat d’Essex, la London School of Economics, el Department of Sociology a la Universitat de Bamberg, el Scienze del Lavoro a la Universitat de Milà, l‘Institut Universitari Europeu (Florència), la Fundació Juan March a Madrid i la University of Toronto a EUA.
En els darrers anys hem fet una important quantitat d'estudis dirigits a analitzar les conseqüències que està tenint sobre l'ocupació l'aparició de la nova economia de serveis i la reestructuració dels mercats de treball. Ens hem centrat en examinar com els canvis en el rol de les dones estimulen el creixement dels serveis socials i personals i, al mateix temps, apareixen obstacles i tensions amb el creixement de l'oferta laboral femenina.
Un altre àmbit de recerca està relacionat amb les constriccions que pateixen les dones en les oportunitats d'ocupació i de mobilitat social. Sobre tot ens interessa analitzar les decisions de tenir fills i de treballar en funció de dos feixos de factors: les polítiques socials que ajuden a conciliar treball i família i l'estructura ocupacional.
Finalment, la nostra recerca també es preocupa de l'anàlisi de la mobilitat social. Sabem que les tendències a llarg termini en el mercat de treball poden alimentar una polarització entre ocupacions que requereixen elevada formació d'una banda i ocupacions molt poc qualificades per l'altre; especialment en el sector dels serveis socials i personals. La nova economia basada en el coneixement augmenta i canvia les exigències de capital humà però obre la porta a que una part de la força de treball quedi atrapada en ocupacions inferiors amb conseqüències potencials a llarg termini sobre la carrera laboral i vital de les persones. En aquesta línia de treball, també estem interessats en avaluar fins a quin punt la participació primerenca en l'educació preescolar ajuda a igualar les oportunitats vitals de les persones.