└gora Lliure - UPF

Àgora Lliure - UPF

 

1 crèdits ECTS

El projecte

L'ÀGORA LLIURE-UPF  reprèn la seva marxa amb el desig de reunir a la gran taula de la confrontació d'idees totes aquelles veus que, per experiència, dedicació o curiositat, poden enriquir tots els debats plantejats en aquesta temporada marcada per quatre recorreguts principals: veritat i ficció, individu i tragèdia, violència i poder i políticament incorrecte. Uns recorreguts que parlen de les moltes identitats que assumeix l'individu i la societat amb diferents graus de conflicte i tensió. L'Àgora se situa a la intersecció de tots aquests itineraris per fer-nos preguntes públicament, exposar dubtes i qüestionar certeses. Escoltarem a savis, però també compartirem vivències; tindrem solvència acadèmica i també testimonis de primera mà. Enguany plantegem d'entrada quinze trobades, pensades per atiar el diàleg obert en qualsevol format que el faci possible, com ara el debat, l'entrevista o la conversa. Es convocaran el dimarts, el dimecres o  el dissabte després de cada estrena per completar l'experiència artística. 

L'accés a les xerrades és lliure i l'aforament és limitat.

Reconeixement de crèdits

Aquesta activitat dóna dret al reconeixement d'1 crèdit ECTS als estudiants de la comunitat universitària UPF sempre i quan es compleixin aquests requisits:

  • assistència a un mínim de 5 sessions
  • caldrà formalitzar la inscripció online a cada sessió
  • a la taquilla del teatre disposaran d'un llistat que hauràs de signar per tal de validar la teva assistència

Com inscriure's

Només cal que t'inscriguis si vols optar al reconeixement de crèdits ECTS; en cas afirmatiu, has de seguir aquests passos:
  • Has de tenir oberta la teva sessió a Campus Global
  • Consulta el calendari de les sessions i formalitza la *inscripció de les que t'interessin fent un click a la icona  inscriu-te!   [o a través del Punt d'Informació a l'Estudiant].
  • La inscripció a aquestes activitats estarà tancada des del dijous 26 de novembre a partir de les 12 hores fins divendres 27 de novembre a les 12 hores degut a necessitats de manteniment de l'aplicatiu. Disculpeu les molèsties.


Si en el moment de fer la inscripció tens algun problema, entra al Centre d'Atenció a l'Usuari (CAU), indica que estàs interessat/da en participar a l'activitat i deixa les teves dades de contacte.

Entrades amb descompte

Algunes de les propostes teatrals sobre les què versen les xerrades ofereixen un descompte del 50% !

  • Accedeix al teu usuari de la pàgina de venda d'entrades
  • Accedeix al teu compte o crea't un compte si no en tens. Introdueix el codi d'aquesta promoció al camp "codi promocional"
  • Consulta el codi promocional a la graella de les sessions
  • Escull una de les funcions marcades amb l'estrella d' "avantatge" o com a "oferta personal"
  • Compra les entrades al preu promocional.
  • Imprimeix les entrades i accedeix directament a la sala sense passar per taquilla
  • Hauràs de mostrar el carnet de la UPF en accedir al teatre

Calendari de sessions

NOTA: anirem actualitzant la graella a mesura que ens confirmin els detalls pendents de concretar.

Sessions Quan i on 

 Inscripció crèdits

 Codi promocional 

CONILLET a partir d'un text de Marta Galán Sala adaptació i direcció Marc Martínez

"I les superdones van dir prou" - taula rodona amb Marta Galán Sala, Francisco Jiménez, Julia López i Pilar Medina-Bravo

Ciutadana, treballadora assalariada, treballadora no assalariada fent les feines de la llar, amiga, esposa, amant, mare. Una dona. Una dona que diu prou, tot despertant de la gran mentida de la "superdona" que pot amb tot i amb examen i nota. En aquesta resistència a deixar-se convèncer que la doble esclavitud és una conquesta de la dona moderna volem centrar el debat de l'Àgora, i fer-lo des de tots els angles possibles.
Montjuïc - a les 18:30h. durada aproximada 1h. 30' - entrada lliure - aforament limitat

25/11/15

18.30 h

Lliure de Montjuïc

inscriu-te!

UPFAGORA2

MEDEA de Sèneca, Eurípides i altres versió i direcció Andrés Lima / Teatro de la Ciudad

"Medea, la tragèdia de la dona desarrelada" - diàleg entre Blanca Garcés-Mascareñas i Carles Garriga

Com tots els grans mites clàssics, Medea és una figura de molt diversos rostres; lectures polièdriques per explicar-ne la tragèdia. Reflexions que, per simplificar, es podrien dividir en dos grups: el personatge que només respon al seu destí segons els clàssics  -amb la venjança per motor principal de discussió- i el personatge com a subjecte social, enfrontat a un entorn hostil, amb el desarrelament i la fòbia al foraster/a per argument recurrent. A l'Àgora que dediquem a Medea hem buscat precisament el debat entre les arrels mítiques del personatge, comprendre'n la pervivència com una de les figures clàssiques més fascinants -amb Electra i Antígona- i l'anàlisis com a representació dels desencaixos socials presents en la nostra societat.

05/12/15

17.30 h

Lliure de Montjuïc

inscriu-te!

LA LLISTA de Jennifer Tremblay direcció Allegra Fulton

"Una dona en conflicte amb el paisatge" - taula rodona amb Mary Nash, Roser Casanovas i Allegra Fulton

"No em puc escapar del paisatge". Una frase de la dona sense nom que protagonitza el monòleg de Jennifer Tremblay. Una mestressa de casa obsessionada amb les llistes per alleujar "el problema que no té nom", en paraules clàssiques de la feminista Betty Friedan. En aquest personatge es concentra un fort sentiment de culpa per una cosa que hauria d'haver fet i que desencadena una tragedia, i un gran desencaix amb una societat suburbana que ell mateix ha escollit per escapar de la ciutat amb el seu marit i els seus fills, per canviar l'ofec de la claustrofòbia per l'angoixa de l'agorafòbia. Una dona que se sent immersa en un exili permanent, un aïllament interior alimentat d'insatisfacció que es tradueix en un conflicte irresoluble amb l'entorn. Per disseccionar aquest polièdric retrat en femení, l'Àgora aportarà la visió de la psicologia per parlar de la culpa, el magisteri d'una arquitecta per analitzar l'entorn urbà des d'una perspectiva de gènere, i l'experiència d'una expatriada per narrar el procés d'adaptació a un nou entorn cultural i urbà.

26/01/16

18.30 h

Lliure de Montjuïc

inscriu-te!

UPFAGORA3

INVERNADERO de Harold Pinter versió Eduardo Mendoza direcció Mario Gas

"L'individu davant el laberint de la burocràcia" - diàleg amb Miquel Berga Bagué i David Sancho Royo
Bèlgica ha estat més de 500 dies sense govern. En aquest període d'impasse polític, l'Estat ha continuat oferint els seus serveis als ciutadans amb tota normalitat. L'autonomia de l'administració pública genera un grau equivalent tant d'admiració i tranquil·litat com de recels i suspicàcies. Una gran superestructura que funciona al marge dels rituals democràtics de la societat. Un sistema invisible que ningú no qüestiona excepte quan l'individu s'enfronta sense, cap més alternativa, al misteri i a unes normes que no estan subjectes a cap control per part seva. Quan la benèfica administració es transforma en burocràcia i exhibeix la seva poderosa capacitat d'abstreure's es despleguen totes les conjectures sobre un laberint guardat un arcà terrible: la supervivència de la pròpia superestructura.
Ionesco, Dürrenmatt i Kafka han tractat de manera extensa la indefensió de l'individu quan s'endinsa pels camins escabrosos de la burocràcia. Harold Pinter ni tan sols té en compte les víctimes -nombres invisibles- d'una ambigua institució estatal. La seva comèdia se centra en mostrar les tensions internes per controlar el sistema, les lluites de poder en les quals les persones acollides són simples danys col·laterals. Amb aquesta sessió de l'Àgora Lliure - UPF mirarem d'aportar una mica de llum a un sistema vist com a opac i complex -la reivindicació de la transparència i la racionalització són clàssics electorals- i mostrar les claus de la fascinació que autors com Pinter -cadascun amb el to dramàtic, còmic o surrealista que li era més pròxim- han mostrat envers aquesta inabastable realitat fortificada en la seva pròpia lògica.

 

16/02/16

18.30 h

Lliure de Montjuïc

inscriu-te!

UPFAGORA4 

EL ALCALDE DE ZALAMEA de Calderón de la Barca versió Álvaro Tato direcció Helena Pimenta / Compañía Nacional de Teatro Clásico

"La modernitat de Calderón: de la venjança a la justícia" - conversa amb Javier Aparicio i Fernando Pérez-Borbujo
A El alcalde de Zalamea hi reverberen grans conceptes com l'honor, la dignitat, la justícia, però ho fan des d'una perspectiva insòlita per l'època. L'honor deixa de ser una qüestió pública que clama venjança i que ha de ser restituït davant de la comunitat, i passa a ser un conflicte de consciència que exigeix justícia per recuperar la dignitat individual davant l'abús del poder. L'Àgora reflexionarà sobre el concepte d'honor -i la seva evolució històrica-, la perspectiva revolucionària que va introduir Calderón amb la seva obra i el dret de l'individu d'actuar contra la injustícia que atempti contra la seva ètica profunda com a persona.


05/03/15

19.00 h

Lliure de Montjuïc

inscriu-te!

UPFAGORA5 
EL REY creació i direcció Alberto San Juan Teatro del Barrio 15/03/16

inscriu-te!

UPFAGORA6 

A TEATRO CON EDUARDO d'Eduardo de Filippo direcció Lluís Pasqual

"La ficció, bàlsam de la realitat" - conversa amb Giulio Baffi, Núria Sebastián i Lluís Pasqual

Posats a imaginar trobades impossibles, seria d'allò més interessant imaginar una conversa del neuròleg Oliver Sacks amb el dramaturg Eduardo de Filippo, potser per parlar, entre altres coses, de la "bogeria" de Don Calogero Di Spelta, el protagonista de La gran il·lusió. De Filippo, que de manera recurrent planteja la ficció teatral com un joc que recrea la vida, amb la intenció, de vegades, d'usurpar-ne el valor de veritat, atorga al gelós Di Spelta la llibertat d'escollir entre la realitat -amb el dolor afegit del reconeixement de la deslleialtat- i la ficció que un dia va posar al seu abast un prestidigitador: fer desaparèixer la dona (infidel) en una caixeta màgica. Mentre la caixa estigui segellada, Di Spelta mantindrà la il·lusió d'un amor incorrupte per la traïció. Aquesta fugida de la ment cap un lloc segur, fet a mida -com un demiürg que crea una realitat protegida per un mur d'il·lusions- forma part de la fenomenologia estudiada pels neuròlegs. La ment com a fàbrica d'imatges sota la lupa del teatre i la ciència.

 

01/05/16

Xerrada post-funció

Lliure de Montjuïc

 

inscriu-te!

EN VEU BAIXA d'Owen McCafferty direcció Ferran Madico

"El llarg camí cap el perdó" - conversa amb Lesley-Ann Daniels i Sean Valentine Golden 

Owen McCafferty va estrenar Quietly (En veu baixa) el 2012 a l'Abbey Theatre de Dublín. Set anys abans l'IRA havia fet públic el comunicat oficial anunciant la fi definitiva de les accions violentes i el lliurament del seu arsenal sota control internacional. Set anys abans s'havia signat l'Acord de Divendres Sant entre el govern britànic i l'irlandès per posar fi al conflicte d'Irlanda del Nord; un acord referendat per la majoria de partits nord-irlandesos i, en referèndum, pels ciutadans de la República Independent d'Irlanda i dels territoris anglesos d'Irlanda del Nord. Quatre anys abans, el 1994, l'IRA havia anunciat un alto el foc, potser el més ferm i el que marcaria una línia d'inflexió en el llarg procés cap a la pau; l'últim, després de molts altres, el més significatiu dels quals el 1975, després d'una escalada violenta que va culminar el 1972 amb la cadena d'atemptats del Bloody Friday.
En aquest període de canvi se situa l'origen del drama dels dos personatges que es tornen a trobar en un pub de Belfast per exorcitzar el vincle traumàtic de sang que els uneix des de fa més de tres dècades. Una trobada per al perdó allunyats de les tribunes públiques, de les frases per a la història i les fotografies per a l'hemeroteca. És la rebotiga de la reconciliació, que té un temps i unes connotacions diferenciades dels anuncis oficials i les resolucions polítiques. Les ferides personals tenen el seu propi procés de cicatrització. Un text que parla del perdó possible entre la gent normal que es va repartir els papers de víctima i de botxí, i que s'han passat tota una vida lluitant per trobar sentit a una existència marcada per cicatrius profundes.
Un procés de superació que té els seus propis codis d'acceptació, contrició i renúncia, i que intenta trencar amb la sentència de W. B. Yeats, del poema Dialogue of Self and Soul: "Only the dead can be forgiven; / But when I think of that my tongue's a stone" (Només els morts poden ser perdonats; / però quan hi penso la meva llengua és una pedra).


 

21/05/16

19.30 h

Lliure de Montjuïc

 

inscriu-te!

DONA NO REEDUCABLE de Stefano Massini direcció Lluís Pasqual

"La veritat té un preu" -conversa amb Carme Arenas Llibert Ferri moderada per Cristina Mas

 

Segons l'últim informe anual de Reporters sense Fronteres, el 2015 van morir 63 periodistes i 155 més van ser empresonats per fer la seva feina. Xifres de la vergonya a les quals s'hauria que sumar els internautes i col·laboradors dels mitjans morts o empresonats. 33 morts més i 176 privats de llibertat, respectivament. De primers d'any fins ara ja ha mort 13 periodistes i 151 continuen a la presó. Però la dada més interessant de l'informe del 2015 és que el 64 per cent dels periodistes assassinats no van caure en països en guerra. L'autèntica ofensiva contra la llibertat d'expressió i el pensament crític, contra els seus missatgers, es produeix en un entorn de "normalitat".
El 7 d'octubre del 2006 Anna Politkóvskaia, periodista de la Nóvaya Gazeta, entrava en aquesta luctuosa llista. Assassinada a trets al replà de casa seva per un sicari. Era la manera definitiva de fer callar una periodista que es va implicar profundament en desemmascarar la corrupció dels poders fàctics que manejaven els ressorts polítics, militars i econòmics -fortament interconnectats- de Txetxènia, i en qüestionar la versió oficial sobre el terrorisme txetxè i la implicació i els interessos del govern de Putin en aquest conflicte. Un final que semblava tràgicament escrit per l'afany d'eliminar-la per part del poder. Abans de caure abatuda va passar per un simulacre d'execució, un intent d'enverinament i un altre de matar-la a trets. En lloc seu va caure una veïna seva.
Politkóvskaia era potser una de les activistes més conegudes i de més projecció internacional, però aquell 2006 va ser la professional del periodisme número 21 morta en estranyes circumstàncies des que el 2000 Vladimir Putin va assumir el poder.
El 2014 un jutge de Moscou va dictar sentència contra el braç executor i els seus col·laboradors (tres txetxens i un policia rus), sense haver pogut identificar l'autor intel·lectual de l'assassinat d'Anna Polikóvskaia.
La situació -com posa de manifest l'informe de Reporters sense Fronteres- no ha millorat a Rússia i empitjora en altres zones. Hi ha les amenaces de mort rebudes recentment per la periodista, activista d'internet i política Olga Li, amb la complicitat del poder judicial que ja ha obert en contra seu dues causes criminals per difamació i incitació a l'odi. 

 


 

18/06/16

19h

Gràcia

inscriu-te!


 

*Les dades personals facilitades seran incorporades en el fitxer de dades de caràcter personal "Activitats socioculturals"titularitat de la Universitat Pompeu Fabra amb la finalitat de realitzar la difusió i la gestió d'activitats socioculturals organitzades per la Universitat. Aquestes dades només podran ser cedides, amb el consentiment previ de l'interessat, a l'Observatorio de la Cooperación Universitaria al Desarrollo (OCUD) i a d'altres entitats vinculades a la cooperació universitària al desenvolupament amb la finalitat de difondre i gestionar la cooperació al desenvolupament; i en aquells casos en què sigui necessari per al compliment de les obligacions legalment establertes. En qualsevol moment podeu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant comunicació escrita, acompanyada d'una fotocòpia del DNI o document equivalent adreçada a:

Gerent. Universitat Pompeu Fabra. Pl. de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona