 1997 |
Del 24 al 27 de novembre de 1997
Lloc: Universitat Pompeu Fabra
Auditori de l'edifici Rambla
La Rambla, 30
08002 Barcelona
| Dilluns 24 de novembre |
TELEVISIÓ I PODER
El poder de la televisió? La televisió del poder? La televisió ha canviat radicalment la vida de les darreres generacions, com cap altra tecnologia no ho ha fet en la història de la humanitat. L'altra cara de la moneda: què passa amb el poder que té la televisió per parlar sobre el poder? Quan la televisió té accés al món polític, aconsegueix veritablement exposar el rerafons del sistema o és el sistema, els polítics, que aconsegueix utilitzar la televisió?Els programes que es presenten en aquesta sessió exploren des de diversos punts de vista, marcats per l'origen geogràfic, les relacions complexes que hi ha entre aquest poderós mitjà de comunicació i el seu entorn.
Amb la presència de Hillary Bell, productora de The System- The nature of the beast.
Amb la projecció dels programes següents:
KVB-TV
or an Introduction to Watching Television
Hongria, 24'
Productora: Korgàz Vizualis Brigád- TV3 Budapest
Guionista: Tibor Bakács
Realitzadors: Gyorgy Czaban i Gyorgy Pálos
El subtítol d'aquest programa és "una introducció a mirar la televisió".Els autors d'aquest programa es confessen interessats en el fet de mirar la televisió en si mateix, en el llenguatge de mirar la televisió.
El monitor de televisió, reconeixen, és el punt comú entre ells quan són al plató i els telespectadors a casa seva i entre ambdós poden passar moltes coses; per exemple proposen a tothom que està veient el programa l'experiment següent: tancar els ulls i tapar-se les orelles durant vint segons, i qui tingui comandament a distància, afluixi el volum al mínim o directament apagui la televisió.
Es tracta d'un programa fet amb pocs recursos que planteja les qüestions més elementals, però segurament per això les més provocadores, sobre el fet de mirar la televisió. Què passa quan hi ha televisió i no hi ha espectadors? I quan hi ha espectadors i no hi ha televisió? I si no hi ha ni televisió ni espectadors?
Aquest programa va ser presentat a l'INPUT juntament amb el programa canadenc que es projecta en aquesta mateixa sessió, en un debat titulat: "Engega'm, apaga'm, sóc la teva tele!" i que es va plantejar com una reclamació desesperada de la pròpia televisió sobre el seu futur i possibilitats. Es busca: televisió pública, viva o morta.
TV-TV:
The Television Revolution
Canadà, 58'
Productora: City TV
Guionistes: Richard Nielsen i Moses Znaimer
Realitzador: Jim Hanley
Productors: Jim Hanley i Richard Nielsen
Aquest programa canadencForma part d’una sèrie de tres capítols en què diversos "practicants" de la televisió, crítics i comentadors exploren la naturalesa, l’abast i l’impacte del mitjà de comunicació més influent que ha existit mai. Tot i que el programa està concebut en clau d’entreteniment, pretén també canviar el tipus de demanda que es fa a la televisió i ajudar els telespectadors a reaccionar davant el món nou que aquesta ens obliga a crear.
La majoria de les crítiques al mitjà televisiu provenen de la gent "del món de la impremta" per a qui la televisió és l’enemic natural. Algunes d’aquestes crítiques provenen de la gent alarmada pels canvis associats a la televisió, mentre que altres s’alarmen per la quantitat de temps que ocupa el consum televisiu en la vida de les persones, joves i adultes.
En la presentació del programa, els seus autors recullen una de les frases interessants i provocadores de Marshall McLuhan, que resumeix la filosofia amb què s’ha fet el programa: "You don’t stand back and watch television. You’re in it".
The
System- The Nature of the Beast
Regne Unit, 59'
Productor: Peter Dale
Realitzador: Peter Dale
Una mostra impecable de la utilització de la televisió com a eina d'anàlisi política o, més precisament, de la feina dels polítics. La Seguretat Social anglesa, plagada de problemes estructurals, econòmics i d'imatge, decideix obrir les seves portes a la BBC. El centre d'atenció del primer capítol de la sèrie és el nou ministre de la Seguretat Social, que té grans plans de reforma que topen frontalment amb la inèrcia de l'organització. Al cap de pocs mesos, dels plans del ministre només en queda una política de gestos, que els deu últims minuts del programa capten magistralment.
Aquest programa planteja de forma clara i concisa la qüestió següent: què passa quan la televisió té un accés tan directe a un personatge polític de la rellevància d'un ministre? Com la televisió i la seva manera de treballar articulen una realitat, tan complexa com la política sanitària i de benestar? És realment la televisió la que articula aquesta realitat, o són els polítics els que aconsegueixen contextualitzar la problemàtica de manera que les responsabilitats polítiques poden arribar a quedar disoltes?
| Dimarts 25 de novembre |
ELS MOTLLOS SÓN PER TRENCAR-LOS
Quan sembla que tots els camins s'han explorat i que certs continguts han quedat petrificats en uns formats que han esdevingut convencionals, encara hi ha autors amb una gran capacitat creativa. Amb sentit de l'humor, agilitat i contundència, aquests autors, demostren sobradament la seva capacitat per crear un llenguatge propi, lluny d'estereotips.
Amb la presència de Rasmus Thorsen, productor de Supermaterialism i de Soren Fauli, autor de Supermaterialism.
Amb la projecció dels programes següents:
McFeast:
Breasts
Austràlia, 60'
Productora: Australian Broadcasting Corporation
Autors: Lisbeth Gorr, Mark Warren i Micky Robins
Realitzadors: Mark Fitzgerald i Damian Davis
Productor: Mark Fitzgerald
Aquest programa planteja obertament la problemàtica al voltant del càncer de pit i vol conscienciar sobre la necessitat de prevenir-lo. A Austràlia, una dona entre dotze pateix de càncer de mama. La clau per incrementar el percentatge de curació passa per una detecció prematura dels bonys i aquesta per una major conscienciació entre la població.
Aquest programa va ser presentat a l'INPUT en una sessió sobre temes difícils, una sessió titulada "Catch more flies with honey" que condensa bé els seus continguts: temes difícils tractats de manera lleugera i intel·ligent. És, a més a més, un programa que exposa sense cap mena de tabú, i tal com ho expliquen els productors, "les profunditats d'un dels llocs més intrigants: l'escot d'una dona".
Supermaterialism
Dinamarca, 22'
Productora: Cosmo Filmproduktion A/S- Denmark
Autor: Soren Fauli i Lars Kjelgaard
Guionistes: Soren Fauli i Lars Kjelgaard
Realitzador: Soren Fauli
Productors: Rasmus Thorsen i Ole John
Refrescant, àgil, divertit i punyent alhora. Són només algunes de les qualitats d'aquest programa, en què els espectadors, a través de l'autor, Soren Fauli, ens trobem interrogats sobre les passions consumistes. L'autor es planteja una situació difícil: s'ofereix la possibilitat d'endur-se tot el que pugui d'un gran magatzem de productes d'alta tecnologia.
Té cinc dies per preparar-se, comença a fer exercici i visita el seu metge perquè té problemes a l'esquena i tem no poder dur gaire pes. Aconsellat per un amic, va a veure el seu pare i el ministre d'economia danès per descobrir les causes del seu deliri consumista. El dia abans es presenta a la botiga per saber quin és el millor recorregut que pot fer per estalviar temps i aconseguir agafar el màxim de coses...
Supermaterialism és una ficció produïda per la Dansk Novellefilm, un organisme danès creat per les cadenes públiques DR TV i TV2/Danmark i l'equivalent danès del Ministeri de Cultura per desenvolupar nous talents en el camp de la ficció danesa.
Productora: YLE / Finnish Broadcasting Company, TV1
Guionistes: Susanna Helke i Virpi Suutari
Realitzadors: Susanna Helke i Virpi Suutari
Productor: Kinotar Oy i Lasse Saarinen
Si es donés un premi al programa més fred, distant i contundent, aquest documental el guanyaria. És una visió dels set pecats capitals: l'orgull, l'ira, l'enveja, l'avarícia, la luxúria, la mandra i la golafreria a través de les transgressions diàries, actituds morals i eleccions de cadascun dels personatges a casa, a la feina o a l'escola.
Amb una posada en escena molt austera, en què els personatges confessen, directament a càmera, els pecats que han comès o dels quals han estat víctimes.
| Dimecres 26 de novembre |
MAGAZINS: GLOBAL/LOCAL
Una de les innovacions més experimentals en els nous conceptes de programació és l'extensió del format magazín al conjunt de la graella. Aquesta reivindicació del collage, de la pluralitat, planteja qüestions essencials per al futur de la televisió alternativa: es pot construir aquest discurs de la diversitat amb una dimensió globalitzadora? Quin és el nou rol que poden jugar les televisions més properes als ciutadans?
Amb la presència de Patrice Barrat, productor-director de Mad mundo i de Manel Huerga, president de BTV.
Amb la projecció dels programes següents:
MAD
MUNDO
Coproducció franco-anglesa,
30'
El programa pilot de l'emissió Mad mundo és una de les apostes més renovadores del panorama europeu. La filosofia del programa considera com a prioritat número u que l'audiència té el dret a saber què està passant al món, el dret a entendre perquè les coses són com són i el dret a pensar que podrien ser diferents.
Consideren també que la programació televisiva actual és només un fenomen passatger; es neguen a acceptar que el món animal tingui més presència a la televisió que el món humà, o que les persones d'un altre país només interessin quan són assassinades en grans mortaldats. De la mateixa manera que el medi ambient es va convertir fa uns deu anys en responsabilitat de tots, els afers globals, la globalització i la interdependència ja no són nocions abstractes: ja estan en les nostres vides i en les nostres llars.
La producció del programa és també innovadora, perquè l'assumeixen Internews a Europa i International Broadcasting Trust (IBT), una associació que aplega diverses entitats educatives i de defensa dels drets humans que treballen estretament amb organismes internacionals. Té acords de coproducció amb altres països com Noruega, Irlanda, Àustria, Alemanya, Polònia, Canadà, Israel, Palestina, Brasil, etc... i acords de distribució amb vuitanta països en vies de desenvolupament.
Aquest programa serà emès a partir de l'abril de 1998 per diverses cadenes europees.
La proposta de programació de Barcelona Televisió (BTV, el canal local de Barcelona) representa aportacions molt interessants per a la renovació del concepte tradicional de graella. En connexió amb altres experiències de televisions locals (com ara la televisió de Toronto), el model proposat per BTV dóna respostes concretes a reptes històrics: com fer compartible una televisió participativa, com tractar el concepte de proximitat, com respondre a les noves formes de mirar.
On rau la novetat en la programació de BTV? Les càpsules i la durada molt curtes que constitueixen unitats mínimes d'informació; la multidifusió, entesa com la programació creativa que pot repetir l'emissió de determinades càpsules al llarg del dia i que combina espais d'informació, educació i entreteniment; l'auto-zapping que consisteix a mostrar continguts tan canviants que no donen temps a esgotar la paciència de l'espectador...
| Dijous 27 de novembre |
FICCIÓ I PRIME-TIME
El binomi ficció - prime-time no és necessàriament equivalent a la programació de llargmetratges nord-americans o sèries tradicionals, que sembla, en el paisatge audiovisual més proper, un recurs inesgotable. Tres iniciatives, de Danmarks Radio, la BBC i la Ràdio i Televisió Irlandeses, que s'han llançat a l'aventura de produir ficció poc convencional, aconsegueixen assolir quotes de màxima audiència en horari de prime-time i reconeixements i premis arreu del món.
Amb la presència de Paul Fitzgerald, productor de Thirty five aside.
Amb la projecció dels programes següents:
Charlot
and Charlotte
Dinamarca, 50'
Productora: Thura Film Production, Denmark
Autor: Ole Bornedal
Guionista: Ole Bornedal
Realitzador: Ole Bornedal
Productor: Michael Obel
Durant l'INPUT se solia anomenar aquest programa "la versió danesa de Thelma i Louise". El punt de partida sorgeix aparentment d'un punt de divergència: dues dones radicalment diferents, que en una altra situació ni tan sols no s'haurien mirat, es troben en un aeroport en la mateixa situació: totes dues esperen algú que les deixa plantades. A partir d'aquí comença tot un seguit de trobades i aventures que tenen com a rerafons no solament les relacions home-dona sinó també les relacions dona-dona.
Ole Bornedal amb aquesta producció s'allunya de la moda de producció actual cinematogràfica que tendeix cap al cinisme i el desastre; amb aquesta història emfasitza el fet d'estar viu per sobre de qualsevol desgràcia i parodia de manera intel·ligent la nostra època i els individus que la conformen.
Our
Friends in the North
Regne Unit, 65'
Productora: BBC TV
Autor: Peter FlanneryGuionista: Peter Flannery
Realitzadors: Stuart Urban, Pedr James i Simon Cellar Jones
Aquesta sèrie ha estat la ficció de més èxit de la BBC2 el 1996. Ha batut rècords d'audiència durant els cinc darrers anys i ha guanyat diversos premis i reconeixements, fins i tot una nominació a la millor sèrie de la història de la BBC. És una sèrie de gran qualitat, que reflecteix els darrers trenta anys de la vida de quatre amics i de les seves famílies, i els fets històrics i socials més rellevants des dels anys setanta fins al govern de Margaret Thatcher.
Aquest programa va ser presentat en una sessió sobre la tasca de creació de programes i els programadors, una sessió que posava en la línia de foc els guionistes i els seus guions, en el desenvolupament dels projectes com una lluita entre els programadors, els artistes i la indústria, entre la innovació i la convenció. Aquest programa aconsegueix el difícil equilibri.
Thirty
Five Aside
Irlanda, 28'
Productora: Clingfilms / RTE / Bord Scannan
Autor: Damien O’Donnell
Guionista: Damien O’Donnell
Realitzador: Damien O’Donnell
Productors: Paul Fitzgerald i Petra Conroy
Aquesta petita peça irlandesa ha estat la més exitosa de tots els curtmetratges i migmetratges de 1996. No solament ha aconseguit trenta-quatre premis internacionals sinó que també ha esdevingut el millor producte en termes comercials. Tendra i divertida alhora, posa en escena de manera magistral una situació en principi poc trascendent: un nen que arriba a un internat i intenta integrar-se amb els seus companys.
En la conferència de l’INPUT aquest programa estava inclòs, juntament amb el programa danès Supermaterialism entre d’altres en una sessió titulada "Grans exageracions" i que va girar al voltant del que es podria anomenar "hipèrboles televisives", és a dir, situacions portades a l’extrem per tal d’aconseguir un major impacte.
Organitzat pels Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Televisió de Catalunya (TVC).