La decisió de posar en marxa la llicenciatura en Comunicació Audiovisual a la UPF, iniciada el curs 1993-94, responia a dues raons fonamentals: d’una banda, calia formar professionals que estiguessin preparats per enfrontar-se amb èxit als importants canvis i transformacions que es produeixen en el sector audiovisual; i, d’altra banda, calia contribuir a pal·liar el dèficit d’oferta pública en aquests estudis i, també, la creixent demanda social de professionals del sector.
Per donar resposta, doncs, a aquesta demanda social i de formació, els Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF han optat per un tipus de formació que busca un cert equilibri entre coneixements sistemàtics de base generalista i ensenyaments especialitzats orientats a l’exercici professional.
El primer cicle d’aquests estudis té un caràcter marcadament generalista, mentre que el segon cicle vol acostar al màxim l’estudi i la realitat del món professional per mitjà de tallers i seminaris. A l’últim curs tots els estudiants han de fer un treball de fi de carrera, que consisteix a elaborar i presentar una obra original relacionada amb algun dels àmbits propis de la llicenciatura. Amb la realització d’aquests treballs els alumnes tenen, d’una banda, la possibilitat de desenvolupar els coneixements adquirits durant la llicenciatura i, de l’altra, de mostrar tot el seu potencial creatiu. Els treballs presentats són produccions audiovisuals de curta durada en els camps del documental i la ficció, videoclips musicals, productes interactius i guions per a llargmetratges i sèries de televisió. El pràcticum, és a dir, les pràctiques en empreses i entitats del sector audiovisual, també es realitza en el darrer curs, i representa el primer contacte de l’estudiant amb el món laboral.