La II Mostra Internacional de Cine Europeu Contemporani suposa una continuació i, al mateix temps, un avenç respecte a la fértil edició anterior, el I Congrés Internacional sobre Cine Europeu Contemporani, celebrat a Barcelona del 30 de maig al 3 de juny del 2005. Aquest fòrum internacional ha tingut una gran repercussió pel seu caràcter aglutinador i per la seva condició de laboratori d’estudi i promoció del cinema europeu, assegurant la presència d’estudiosos i professionals internacionals, explorant les capacitats d’incidència sobre les audiències joves i manifestant la seva voluntat d’afavorir la promoció i circulació dels treballs cinematogràfics i audiovisuals europeus.

La continuïtat ve donada per l’objecte d’estudi: el cine europeu contemporani i els seus principals artífexs i valedors. Aquesta II Mostra Internacional de Cine Europeu Contemporani es proposa indagar sobre la possible identitat del Cine Europeu, sense necessitat de buscar la unitat forçada, apostant per la diversitat i la tensió estètica. Es tracta, en definitiva, de reflexionar sobre el Cine Europeu com a espai de memòria i d’assumir la seva història sense caure en la temptació nostàlgica envers les possibles grandeses del passat. Debatre les dificultats del present des d’un punt de vista industrial i artístic, analitzant els problemes de producció i difusió, de quotes de pantalla i d’ajudes oficials, però també emmarcar una sèrie de reflexions sobre els corrents estètics que han d’impulsar el cine d’autor i el futur dels petits territoris nacionals que elogien la singularitat i l’experimentació formal, al marge d’imatges i importacions eurocèntriques. Per tal de delimitar i reflexionar sobre aquests temes, la Mostra combina l’exhibició d’algunes de les pel·lícules contemporànies més innovadores i avantguardistes amb el diàleg obert entre cineastes, productors, crítics i analistes. Entre les figures que assistiran al Congrés cal destacar cineastes com Manoel de Oliveira, Chantal Akerman, Claire Denis, Pedro Costa, Thierry Jousse i Joaquim Jordà, productors com Paulo Branco i Marin Karmitz i teòrics com Stig Bjorkman, Jacques Rancière, Jean Michel Frodon, Nicole Brenez i Jesús González Requena.

Pel que fa a l’avenç, aquest s’evidencia, en primer lloc, en la pròpia nomenclatura de l’event: es passa del Congrés, lligat exclusivament a l’àmbit acadèmic, a la Mostra, que també engloba la part acadèmica però amplia el camp d’acció de l’esdeveniment perquè impulsa les projeccions destinades al públic general, acostant-se així a la idea de Festival: els cinc dies (del 28 de maig a l’1 de juny) es converteixen en nou (de l’1 al 9 de juny) i d’un únic espai (CCCB) es passa a tres (CCCB, Macba i Cine Aribau Club), fet que triplica el número de projeccions i multiplica la repercussió entre el públic general.

Durant més d’una setmana, Barcelona vol ser una pantalla del cine europeu. En les seves formes més diverses: com a diàleg entre creadors i productors, com a àgora de debats entre crítics i analistes internacionals i com a plataforma d’exhibició i projecció pública d’algunes de les propostes més radicals del cine actual. D’un cine diferent i compromès que reflecteix les complexitats de la realitat europea i ens ajuda a pensar de nou, per sobre les restriccions de l’estandarditazió cultural i del mercat únic.