El I Col·loqui va tenir lloc el 15-17 de maig de 1997 a la Universitat Pompeu Fabra. Va prestar especial atenció als segles XVII-XIX, època clau en la revolució de les ciències i tècniques i en la formació de les llengües modernes. Es partia de la hipòtesi que les solucions en la formació de terminologies i tipus de textos d'especialitat que ofereixen les èpoques anteriors poden guiar les solucions que s'haurien de proposar avui, o poden contribuir a l'harmonització dels diferents models actuals. Publicació dels treballs:
Actes del col·loqui La història dels llenguatges iberoromànics d'especialitat (segles XVII-XIX). Solucions per al present. 15-17 de maig de 1997. Edició a cura de Jenny Brumme. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 1998, 378 pàgines. ISBN 8447706478
També a la Universitat Pompeu Fabra es va celebrar el II Col·loqui del 27 al 29 de maig de 1999, per seguir la línia inicial marcada centrant l'atenció en la divulgació de la ciència. El tema: donar compte del creixent impacte que tenen les ciències en la vida quotidiana des que els països més desenvolupats van experimentar la revolució cientificotècnica. L'objectiu era estudiar els recursos lingüístics i comunicatius desplegats, al llarg de la història, per complir la funció peculiar que fa el discurs de divulgació, és a dir, assegurar la comunicació entre els científics i els usuaris o consumidors. Publicació dels treballs:
Brumme, Jenny (ed.), Actas del II Coloquio Internacional sobre La historia de los lenguajes iberorrománicos de especialidad: la divulgación de la ciencia. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2001, 361 pàgines. ISBN 8484890058
La traducció i la seva incidència en l'estandardització dels llenguatges especialitzats va centrar el III Col·loqui Internacional, celebrat del 15 al 16 de maig de 2002 a la Universitat Pompeu Fabra. Va reivindicar la traducció com a activitat que permet transmetre els sabers i nous coneixements adquirits en determinats àmbits de l'activitat humana com a pont entre diferents comunitats lingüístiques i diferents sabers especialitzats. Publicació dels treballs:
Alsina, Victòria; Brumme, Jenny; Garriga, Cecilio; Sinner, Carsten (eds.), Traducción y estandarización. La incidencia de la traducción en la historia de los lenguajes especializados. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2004, 270 pàgines. ISBN 3865271626
De l'organització del IV Col·loqui se'n va encarregar el Grup de Recerca de Traducció del Departament de Llengües Romàniques de la Universitat Paris-Lodron de Salzburg (Àustria). La tasca realitzada els dies 17-20 de maig de 2007 es va dedicar a promoure la recerca diacrònica i comparativa com a instrument per descobrir els mecanismes d'implantació de nous lèxics i gèneres textuals i comprendre el diasistema textual actual, fruit de transferències intergenèriques entre llengües i camps científics. El col·loqui va fer èmfasi en la importància dels mètodes comparatius i contrastius en relació amb la recerca sobre els llenguatges d'especialitat: el text com a esdeveniment comunicatiu va ser el tema central d'estudi. Publicació dels treballs:
Eckkrammer, Eva-Martha (ed.), La comparación en los lenguajes de especialidad. Berlín: Frank & Timme, 2009 (Volumen 86 de Forum für Fachsprachen-Forschung). 299 pàgines. ISBN 3865962165
La V i fins ara última edició del Col·loqui va tenir lloc del 27 al 30 de maig de 2010 a la Universitat de Leipzig (Alemanya) sota el títol Comunicació i transmissió del saber entre llengües i cultures. El congrés es va proposar de descobrir, descriure i investigar els camins de les influències exercides a partir de les tradicions comunes que existeixen en l'elaboració de textos i l'orientació cap a determinats centres d'irradiació de ciència i cultura. En aquesta edició del Col·loqui es va ampliar l'enfocament a l'estudi sincrònic i diacrònic de la comunicació i transmissió del saber entre escoles, disciplines, llengües i cultures. Publicació dels treballs:
Sinner, Carsten (ed.), Comunicación y transmisión del saber entre lenguas y culturas. München: peniope, 2013
http://www.peniope.de/9783936609523.htm
En aquesta ocasió, la VI edició del Col·loqui vol fer èmfasi en una característica essencial del desenvolupament de la ciència, concretament l'intercanvi d'idees, textos i experiències que contribueix a augmentar, contrastar i modificar els coneixements obtinguts. Seguint aquesta línia, la comunicació científica s'entén bàsicament com a interacció dialògica, desplegada entre cultures, grups d'experts i col·lectius socials, entre llecs i especialistes així com entre comunitats de pràctica científica i de parla.
Aquest eix fonamental serveix per acostar-se a la comunicació científica entenent el diàleg com a essència de l'apropiació de teories i textos que es produeix entre els mateixos científics i entre els científics i els llecs, però també entre els traductors i els textos traduïts. El tema del diàleg pretén enfocar la transmissió del saber com una conversa amb els textos de la qual deriva determinada interpretació. D'aquesta interpretació parteixen altres textos -científics, divulgatius, traduccions- que revisen, avaluen, segueixen, refuten, corroboren, dogmatitzen les teories i els supòsits. Igualment, el diàleg es desenvolupa a través de determinats gèneres particulars com la ressenya -convertida, a vegades, en polèmica- o la conferència i la lliçó acadèmica sempre i quan admetin la interacció entre els oients i l'erudit.