Història
En el solar en el qual es troba l'actual edifici, anteriorment s'hi aixecaven dos pavellons de l'Hospital del Mar: l'un destinat als malalts de poliomelitis, a rehabilitació i a residència d'infermeres; l'altre, als serveis administratius, organitzats al voltant d'un pati que havia funcionat com a accés al centre.
L'edifici, que tanca el complex integrat per l'Hospital del Mar, s'havia construït l'any 1991, aprofitant la celebració dels jocs olímpics de 1992, per acollir les instal·lacions de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), que va ser acreditat pel Comitè Olímpic Internacional (COI) com a laboratori antidopatge. La resta dels espais estaven buits, perquè mai no s'havien concretat les diverses propostes d'instal·lar-hi algun equipament científico-sanitari, com ara l'Agència Europea del Medicament.
L'edifici consta d'un cos estret de 10 metres d'amplada i 140 de llargada, disposat al llarg d'un arc de circumferència i sobre l'eix dels pavellons que configuren les sales de l'hospital. Els arquitectes de la construcció, que consta de tres plantes més planta baixa i soterrani, van ser Carles Buixadó i Joan Margarit.
Rehabilitació
La
rehabilitació de l'edifici per a usos universitaris data de 1998, any
en què va passar a acollir els nous estudis de Biologia. La van portar
a terme els arquitectes Josep Benedito, Frederic Crespo i Ramon Valls. La
superfície rehabilitada suma un total de 3.350 m2.
Conjuntament amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l'edifici Doctor Aiguader configura el campus del Mar de la Universitat i, a partir del setembre del 2008, està previst que en aquest edifici s'hi imparteixin les titulacions de l'àmbit de les ciències de la salut i de la vida següents: grau en Medicina, grau en Biologia Humana, llicenciatura en Biologia (en extinció) i diplomatura en Infermeria (que imparteix l'Escola Universitària d'Infermeria del Mar, centre adscrit a la UPF). .