S’han dit moltes coses sobre Bolonya –algunes fruit d’una mala interpretació dels textos; d'altres per manca d’informació o perquè la reforma no ha estat prou explicada– que han contribuït a generar desconfiança en una part de la comunitat universitària. Aquesta web tracta de clarificar l’estat de la qüestió.

Què és Bolonya?
Com s’estructuren els nous títols?

 

Els mites de Bolonya

1. "Només podran estudiar els rics! Com que Bolonya exigeix una dedicació a temps complet, els que hem de treballar per pagar-nos els estudis ja no ho podrem fer"

Bolonya aposta per una formació d’alta qualitat i això passa per dedicar temps a l’estudi (a l’aula i fora d’ella). Però Bolonya permet combinar feina i estudis. En primer lloc, per a aquells estudiants que treballen un nombre d’hores que els impedeix assistir a totes les classes, el Reial Decret i la nova LOU estableixen com un dret de l’estudiant la possibilitat de cursar un pla d’estudis a temps parcial. I, en el cas de no poder seguir els estudis de manera presencial (ni tan sols a temps parcial), hi ha universitats no presencials. Però cal tenir present que l’assistència a les activitats docents és una exigència raonable de qualsevol universitat presencial. En cas contrari, com explicar a la societat que finança gran part d’aquests estudis universitaris la reticència a anar a classe o a no participar plenament de les activitats docents?

2. "Bolonya elititza el coneixement. Perquè la reforma devalua els estudis de grau, i ara la diferència específica l’aportaran els màsters que s’oferiran a un preu de mercat. De nou, només aquells que disposen de més recursos podran accedir a estudis de qualitat!"

La reforma no devalua els estudis de grau, que comprendran ensenyament bàsic i formació general, i que capacitaran l’estudiant per introduir-se en el món laboral, si ho desitja. D’altra banda, el preu dels nous graus “en cap cas suposa un increment respecte als preus per curs dels ensenyaments encara no adaptats a l’EEES”.
En el cas que l’alumne vulgui continuar estudiant, podrà cursar estudis de postgrau (de caràcter especialitzat o multidisciplinari) que li permetran accedir a tercer cicle (doctorat) per continuar amb una vocació acadèmica, investigadora o, un cop finalitzats, introduir-se al món laboral. La gran novetat de Bolonya a Espanya és, precisament, l’existència de màsters a preu públic, que fins al curs 2005-2006 tan sols s’oferien a preu privat, molt més elevat.

3. "Els màsters seran molt cars i a preus de mercat"

Per a les universitats catalanes és la Generalitat la que, anualment, fixa els preus dels crèdits (mitjançant un decret publicat al DOGC) i que, per al curs 2008-2009, oscil·la entre els 16,01 i els 29,88 €/crèdit, segons els estudis.
Els màsters universitaris a tot l’estat espanyol tenen preus públics. Els estudiants paguen únicament el 16% del seu cost ja que la resta està subvencionat amb els impostos de tots els ciutadans. D’altra banda, Bolonya ofereix, per primer cop, la possibilitat de cursar màsters a preus públics a totes les universitats catalanes.
Els màsters oficials de la UPF oscil·len entre els 1.598,42 € i els 1.855,22 €. Comprova-ho tu mateix/a a la web de la Universitat!

4. "Amb Bolonya, les beques desapareixen i seran substituïdes per préstecs renda (préstecs bancaris que hauré de retornar amb interessos)"

El govern espanyol ha posat en marxa uns préstecs renda per cursar estudis de postgrau a qualsevol lloc d’Europa (EEES), els Estats Units o el Canadà; però ni substituiran el sistema de beques actual ni s’han de retornar amb interessos. Aquests préstecs són una possibilitat més que s’ofereix als estudiants per cursar els seus estudis de postgrau; un plus a la resta de beques i ajuts que es continuaran oferint. El període de devolució del préstec comença un cop acabat el postgrau, i únicament en el cas que el graduat hagi assolit (i mantingui) un nivell de renda superior a 22.000 €/anuals. Si després de 15 anys aquests requisits no es compleixen, el préstec (o la part que queda per retornar) prescriurà.
Paral·lelament, cal continuar reivindicant un millor sistema de beques i ajudes a l’estudi, similars als que tenen alguns països del nord d’Europa. És cert que hi ha un problema de finançament a les universitats públiques, però aquest no prové de Bolonya.

5. "Bolonya no vol millorar l’educació sinó formar professionals que treballin a les empreses. Amb Bolonya es mercantilitza el coneixement"

L’objectiu de Bolonya és equiparar el nivell de la universitat espanyola amb l’europea i continuar formant pensadors crítics. D’aquí que Bolonya impliqui una participació més activa de l’alumnat dins i fora de les aules. Ara bé, l’afirmació que formar pensadors crítics i futurs professionals són activitats excloents i contradictòries és caure en una gran fal·làcia. La UPF, com la resta d’universitats, vol formar graduats que puguin treballar en empreses, fer recerca, treballar a institucions públiques, ONG o per compte propi, com a professionals emprenedors. La UPF vol, en definitiva, que cada estudiant pugui treballar on vulgui i d'allò que ha estudiat (un desig que també deu compartir l’alumnat, que inicia uns estudis en els quals invertirà, com a poc, quatre anys de la seva vida). Però la UPF vol formar també ciutadans amb capacitat d’analitzar críticament el seu context, fent més ferm i deliberatiu l’espai democràtic de la nostra societat. A més, en el cas concret de la UPF, els màsters oficials s’ofereixen en les tres modalitats (acadèmica, de recerca i professional). Comprova-ho tu mateix/a a la web de la Universitat!

6. "Les empreses condicionaran els plans d’estudis. Amb Bolonya, les universitats perdran autonomia"

Ben bé el contrari. Bolonya canvia l’escenari educatiu en favor de les universitats, que passen a tenir més autonomia i capacitat de maniobra a l’hora d’elaborar els seus plans d’estudis. A dia d’avui, l'adequació de tots els plans d'estudis és supervisada per les agències de qualitat, que han de vetllar per la coherència i la unificació de tots els estudis segons pautes europees i no pas seguint criteris empresarials.
Bolonya suposa la transició d’un model de desconfiança envers les universitats (amb un catàleg i directrius molt detallats) cap a un model més en sintonia amb el d’Europa, on primen l’autonomia universitària, la confiança prèvia i, per descomptat, el retiment de comptes a posteriori.

7. "Les agències només aprovaran els plans d’estudis d’aquelles carreres que interessen a les empreses"

La UPF continua compromesa amb el model d’universitat europea que representa la trobada entre la cultura científica i la cultura humanística. Per a aquest curs 2008-2009 la UPF ja ha adaptat sis títols de grau que procedeixen de totes les disciplines (Humanitats, Traducció i Interpretació, Biologia Humana, Medicina -juntament amb la UAB-, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques). I, per al 2009-2010, la Universitat té previst adaptar totes les titulacions i, fins i tot, plantejar-ne de noves, com ara el Grau en Llengües Aplicades.

8. "Per obtenir el títol de grau serà necessari un any de pràctiques en empreses, el que es tradueix en un any de treball no remunerat"

En cap cas, Bolonya diu que per graduar-se sigui obligatori fer pràctiques en empreses i que siguin no remunerades. El Decret 1393/2007 estableix l’opció de fer pràctiques en empreses o en institucions (d'una durada màxima de 60 crèdits), però en cap cas diu que aquestes pràctiques hagin de ser obligatòries i no remunerades.

9. "Amb Bolonya, la recerca científica passarà a estar guiada per criteris estrictament empresarials i de rendibilitat econòmica"

Bolonya no introdueix cap canvi en la inversió en recerca científica. Efectivament, les empreses que ho desitgin podran continuar finançant projectes de recerca en àrees del seu interès, però de la mateixa manera que ho han estat fent fins ara. Això no és un canvi que introdueixi Bolonya.
D’altra banda, el Ministeri de Ciència i Innovació ja ha garantit que, malgrat la crisi, mantindrà els pressupostos en educació superior universitària i en R+D.

10. "Les lleis reguladores d’aquest país es continuen aprovant sense un debat públic indispensable, un debat en què s’escoltin les veus dels estudiants, dels professors universitaris i, sobretot, de la ciutadania. Un procés com aquest, que suposa un canvi tan substancial en el nostre sistema educatiu, no pot fer-se via decisió impositiva dels dirigents de la Unió Europea"

La Declaració de Bolonya, la que fixa les bases per establir l’EEES, la que dóna origen a tot aquest procés, va ser signada pels ministres d’educació superior de 29 països europeus el 1999. I des d’aleshores, la qüestió s’ha tractat, debatut i aprovat en el marc europeu, estatal, autonòmic i universitari. A Europa, cada dos anys s’organitza una cimera ministerial en què es fa balanç dels progressos assolits i s’estableixen els objectius per a la cimera següent (Lovaina, 2009). En l'àmbit estatal i autonòmic, l’adhesió a Bolonya s’ha tractat i ratificat a les Corts espanyoles i al Parlament de Catalunya, els òrgans de representació democràtica dels ciutadans espanyols i catalans i els responsables de garantir i de finançar el sistema universitari públic. Paral·lelament, el debat també s’ha produït en el si de la comunitat universitària, en què la qüestió s’ha aprovat en els òrgans de govern de les universitats, amb representació de tota la comunitat universitària. A més, en el cas concret de la nostra Universitat, el novembre del 2006, aquesta qüestió es va debatre en un claustre extraordinari, de nou, amb representació dels tres sectors de la comunitat universitària (PDI, estudiants i PAS).

Diàlegs i debats sobre aquest procés de transformació n’hi ha hagut molts en els darrers anys, des de la Declaració de Bolonya de 1999 ençà; però sempre és possible ampliar la informació, especialment per a aquells que s’incorporen ara al debat; sempre és possible estudiar de quina manera podríem fer millor aquestes transformacions; i sempre és desitjable analitzar els defectes que vagin sorgint per corregir la nostra actuació. Aquest és el compromís de la UPF amb la qualitat docent.

Aquest document reflecteix el criteri del Consell de Direcció de la UPF i ha estat actualitzat el desembre de 2008 tenint en compte diverses aportacions rebudes.

Suggeriments: bolonya@upf.edu