Versió per imprimir 
Propostes d'indicadors per mesurar la producció científica i eines o mètodes per calcular l'impacte de les revistes. S'incideix en la necessitat de combinar diversos indicadors en els processos d'avaluació per tal d'evitar les limitacions pròpies de cadascun d'ells.
 Factor d'impacte |
| Índex d'immediatesa |
| Quartil |
| Índex h de Hirsch |
| Altres eines o mètodes per calcular la producció científica |
| Altres eines o mètodes per calcular la producció científica |
| CARHUS Plus+: primera fase |
CARHUS Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats que es publiquen a nivell local, nacional i internacional. Aquest projecte, desenvolupat per l'AGAUR a proposta de la Direcció General de Recerca, es presenta en una primera fase amb l'objectiu de contribuir a l'avaluació de la recerca que es duu a terme en el sistema científic i universitari català amb la màxima objectivitat.
| Factor de Impacto Potencial de las revistas Médicas Española |
L’estudi “Factor de impacto potencial de las revistas médicas españolas” és un projecte elaborat per l’ Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero i finançant per la Subdirección General de Estudios y Análisis del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Proyectos EA2003-0045 y EA2004-0148). El seu objectiu principal és determinar el Factor d’Impacte Nacional i Internacional de les revistes biomèdiques espanyoles.
El Factor d’Impacte Nacional es calcula considerant únicament les cites que les revistes espanyoles reben d’un grup d’aproximadament 100 revistes nacionals (revistes font o que citen). El criteri de selecció d’aquestes revistes ha estat la seva inclusió a la base de dades de l’IME i en alguna altra base de dades internacional: Medline, Embase y Science Citation Index.
A les 87 revistes inicials que al 2001 complien aquest criteri, se n’han anat afegint, en anys posteriors, altres que han resultat molt citades i que no formaven part de la cobertura inicial. D’altra banda, se n’han eliminat d’altres que posteriorment van deixar de publicar-se.
Per calcular el factor d’impacte d’una determinada revista s’han sumat totes les cites que ha rebut en els dos anys anteriors al del càlcul i s’han dividit pel número total d’articles publicats en aquests dos anys. Per calcular l’Índex d’immediatesa s’ha establert la relació entre les cites que ha rebut dins l’any del càlcul i els articles que publicat en aquell any. Únicament s’han analitzat les cites dels articles citables: els d’investigació en un sentit estricte, revisions i notes. S’han exclòs, per tant, editorials, cartes, comunicacions a congressos i ponències.
| IN-RECS. Índice de impacto de revistas españolas de Ciencias Sociales |
L’Índice de impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Sociales , IN-RECS, és una base de dades elaborada pel Grupo E3, Evaluación de la Ciencia y de la Comunicación Científica de la Universitat de Granada que permet saber quin és l'impacte científic d'una revista, la seva evolució i la seva posició respecte la resta de les revistes de l'especialitat a través de diferents indicadors bibliomètrics, el principal dels quals és el factor d'impacte. L’impacte es recull des de 1994.
També permet conèixer quines són les publicacions que citen una revista i quines són les citades per aquesta. I saber quins són els articles més citats d'una especialitat, així com qui són els autors, articles i revistes que les citen i que són citats per ells mateixos. I, finalment, conèixer quines són les institucions més citades. Abast cronològic: varia segons la disciplina. Actualment cobreix: biblioteconomia i documentació, economia, educació, geografia, sociologia i psicologia.
L'IN-RECS és útil per saber de manera individualitzada les cites bibliogràfiques que reben els treballs més citats publicats en revistes científiques espanyoles i és complement de la informació que proporcionen les bases de dades de l'ISI Web of Knowledge.
| IN-RECJ. Índice de impacto de revistas españolas de Ciencias Jurídica |
Es tracta de la mateixa eina que IN-RECS, però concretament de les disciplines de les ciències jurídiques. Així mateix trobem que la base de dades de l’IN-RECJ s’alimenta de la indexació sistemàtica de les referències bibliogràfiques citades als articles publicats a més de 200 revistes espanyoles sobre dret administratiu, civil i mercantil, constitucional, eclesiàstic, financer, filosofia del dret, internacional, penal i processal, treball i dret romà i història del dret. L’impacte es recull des de 2001.
| RESH. Revistas españolas de Ciencias Sociales y Humanas: valoración integrada e índice de citas (CINDOC) |
Revistas españolas de Ciencias Sociales y Humanas : valoración integrada e índice de citas, és una eina elaborada pel pel Grupo de Investigación "Evaluación de publicaciones científicas en Ciencias Sociales y Humanas" del CINDOC (Centro de Información y Documentación Científica (CINDOC), organisme del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
A partir de l’elaboració de l’índex de cites es donen dades sobre l’ús i influència de les revistes i permeten calcular l’impacte de cada una en cada entorn disciplinar. Aporta els resultats de l’anàlisi de les revistes espanyoles de ciències socials i humanes des del punt de vista de la seva qualitat. Actualment podem trobar-hi índexs de cites dels anys 1999 fins 2003.
Destaquem que la finestra de citació per a calcular del factor d’impacte d’una revista és de 5 anys degut a la menor obsolescència de les disciplines relatives a les ciències humanes i a algunes de les ciències socials així com als períodes dilatats d’edició (freqüències anuals) molt freqüents en aquestes àrees.
A partir de les revistes citades es pot accedir a les dades bibliogràfiques bàsiques de les revistes així com als nivells d’acompliment d’altres paràmetres fonamentals de qualitat, tant editorial com de visibilitat internacional, facilitant així una visió de conjunt sobre els diferents aspectes de la qualitat de cada revista, base d’una valoració integrada.
| Scimago Journal & Country Rank |
Scimago Journal & Country Rank, iniciat al desembre 2007, portal que recull els indicadors científics sobre revistes i països extret de la base de dades Scopus, de Elsevier i desenvolupat per Scimago Research Group (format per membres de la Universidad de Granada, de Extremadura, Carlos III de Madrid i d’Alcalá de Henares)
El portal pren el seu nom de l’indicador SJR (SCImago Journal Rank) i pretén ser una alternativa d’accés obert al factor d’impacte JCR, basant el seu funcionament en l’algoritme PageRank desenvolupat per Google.
SJR (SCImago Journal Rank) és un indicador que expressa el número d’enllaços que una revista rep a través de la citació ponderada dels seus documents en relació amb el número de documents publicats durant l’any per cada publicació. La ponderació de les cites es fa en funció de las que rep la publicació citant.
Els factors que inclou SJR són : l’índex H, el nombre total de cites per revista, el nombre total de documents publicats per revista i el nombre de cites per document.
Les seves opcions principals són rànquing de revistes i per països, permet filtrar per grans àrees de coneixement, categories temàtiques, el país/revista i l’any (des de 1996-2006)
Per exemple, permet fer un rànquing per països “Country indicators” segons el nombre de documents citats dins l`àrea de Ciències socials > Socioloy and political science.
A més del SJR, SCImago ha desenvolupat The Atlas of Science project, un projecte que proposa la creació d’un sistema d’informació que té com a objectiu general aconseguir una representació gràfica de la investigació científica espanyola.
