|
La polèmica per la seva herència política |
||
 |
El projecte polític d'Almirall no es consolidà, perquè era massa catalanista per la major part dels republicans, massa republicà per la majoria dels catalanistes, massa radical per als conservadors i massa conservador per als radicals. |
|
| La pipa de Valentí Almirall | ||
 |
Tanmateix, després de la seva mort, començà una disputa pel seu llegat ideològic: republicanofederals, republicans unitaris, la Lliga Regionalista, el mateix Prat de la Riba, Martí i Julià, els modernistes, els catalanistes radicals propers a l'independentisme, els conservadors i, més tard, Esquerra Republicana de Catalunya i, fins i tot, la Confederació Nacional del Treball, lloaren la seva trajectòria política i vital, la qual cosa posa de manifest la importància i la complexitat polifacètica del discurs polític i ideològic d'Almirall. |
|
| Escut de Catalunya. Part de La Flaca, 2 de juliol de 1873. Dibuix de Tomàs Padró | ||
 |
 |
 |
||