|
El Centre Català |
||
 |
Després de trencar amb el PRDF, el almirallians constituïren el Centre Català (1882), primera associació política catalanista. En la seva etapa inicial, l'entitat era una barreja entre grup de pressió i Ateneu cultural. El seu programa se sintetitzava en la reivindicació de la millora del progrés de Catalunya; la reclamació de l'oficialitat de la llengua catalana; la vindicació del manteniment del Dret civil català; una nova divisió territorial comarcal; una administració catalana, i el manteniment d'una política econòmica proteccionista. Aquest projecte havia de ser legitimat en el segon Congrés Catalanista (1883) mitjançant el qual es pretenia iniciar la politització del catalanisme i comportà la ruptura del catalanisme polític amb els partits d'àmbit estatal. Les circumstàncies polítiques del període impediren la finalització del Congrés. |
|
| La Veu del Centre Català. (Butlletí del Centre Català) | ||
 |
Entre 1884 i 1885, el Centre Català entrà en una etapa de crisi que finalitzà quan va saber canalitzar el malestar de la societat pel propòsit del govern d'unificar el dret civil espanyol, ja que implicava la supressió de la legislació civil de Catalunya, i d'establir un tractat comercial amb la Gran Bretanya, que era vist com un atac a la indústria catalana. El Centre va convocar una reunió a la Llotja on s'acordà la redacció d'un escrit que reflectis les queixes dels catalans i la seva presentació a Alfons XII. Almirall fou nomenat ponent de redacció de la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, el Memorial de greuges. En el document s'apuntava que el sistema centralista era el principal culpable de la decadència espanyola i del malestar dels catalans. El Memorial va ser el primer acte públic del catalanisme polític. |
|
| Presentació del Memorial de greuges davant d'Alfons XII | ||
 |
Entre 1885 i 1887 Almirall era considerat el cap del catalanisme polític i el seu principal ideòleg. La seva activitat doctrinal el portà a publicar estudis com les Cartes a mon amic C, un catecisme doctrinal per facilitar l'adoctrinament de nous catalanistes; La Confederación Suiza y la Unión Americana. Estudio político comparativo; i L'Espagne telle qu'elle est, assaig on criticava l'Espanya de la restauració , i defensava que el parlamentarisme espanyol havia consolidat a Europa la imatge d'una Espanya moderna, malgrat que la real era tradicional i amb un sistema polític basat en l'aliança de l'oligarquia política amb el caciquisme rural, que convertia les eleccions en una farsa. |
|
| L'Espagne telle qu'elle est. Una de les obres que Almirall redactà durant aquest període | ||
 |
La principal contribució d'Almirall a la formulació d'un corpus doctrinal catalanista és Lo Catalanisme (1886), on presentà el projecte polític i ideològic del catalanisme liberal. L'obra es divideix en tres parts. A la primera, defensa la legitimitat del moviment catalanista per a elaborar una alternativa modernitzadora per a Espanya. A la segona, defensa un catalanisme polític fonamentat en el particularisme liberal d'orígens anglosaxons i en els avenços de la ciència política. A la darrera, presenta les possibles aplicacions pràctiques del sistema particularista, tant en la forma de govern republicana com en la monàrquica. Lo Catalanisme esdevingué el llibre de capçalera per a gairebé tots els catalanistes. | |
| Coberta de Lo Catalanisme | ||
 |
Entre 1886 i 1887, semblava que el catalanisme polític i el Centre Català es consolidaven, però havien d'enfrontar-se amb les campanyes centralistes, amb les diferents tendències internes dins del Centre i amb l'inici de la davallada física d'Almirall. El 1887 es presentaren dues candidatures a la direcció del Centre; s'imposà l'encapçalada per Almirall, però el sector dissident no va acceptar la derrota i va promoure una escissió, tot creant la Lliga de Catalunya. A partir d'aquest moment el lideratge d'Almirall anirà perdent força. La divisió del Centre Català implicà que el catalanisme entrés en un període convuls on no acabava de polititzar-se, fins al 1898, quan la incapacitat demostrada pels partits centralistes per modernitzar Espanya, possiblità la politització del catalanisme, a través de la Lliga Regionalista. | |
| Guerrillers cubans en un gravat publicat al llibre de F. Pi i Margall i F. Pi i Arsuaga. Historia de España en el s. XIX | ||
 |
 |
 |
||