 |
| Multitud reunida a la Puerta del Sol de Madrid el 14 d'abril de 1931 |
Les eleccions municipals del 12 d'abril foren vistes per bona part de la població com un plebiscit sobre el règim. La victòria electoral dels republicans (a Catalunya el nombre de regidors republicans electes triplicà el de monàrquics) en les principals ciutats de l'estat portà a la proclamació del nou règim republicà i a la fi d'una monarquia que, després de la dictadura militar de Primo de Rivera, havia aconseguit generar un ampli sentiment antimonàrquic.
Eibar fou la primera ciutat de l'Estat en què fou proclamada la República, i a dos quarts de dues del mateix 14 d'abril Lluís Companys proclamà la República des de l'Ajuntament de Barcelona. Poc després, Francesc Macià feu, també des del balcó de l'Ajuntament, la seua primera proclamació de l'Estat català sota el règim d'una República Catalana integrada dins d'una Federació de Repúbliques Ibèriques, mitjà hora més tard Macià tornà a ratificar la proclamació de la República Catalana ara com a integrant de la Federació ibèrica.
La República Catalana acabà essent la Generalitat després de les negociacions amb el primer Govern de la República, que es constituí el 15 d'abril, presidit per Niceto Alcalá-Zamora i en el que Manuel Azaña ocupà el Ministeri de la guerra.
D'aquesta manera, doncs, la Segona República espanyola iniciava el seu projecte reformista amb la promulgació de tot un seguit de decrets relacionats amb la qüestió de la terra, l'exèrcit, l'educació... fins que, el 9 de desembre de 1931, s'aprovaria la nova constitució de la República.
 |
AUTOR: Aiguader, Jaume |
 |
AUTOR: Carrasco i Formiguera, Manuel TÍTOL: El Pacte de San Sebastián PUBLICAT: Barcelona : Edicions de l'Arc de Bara, 1931 |
 |
AUTOR: Pla, Josep TÍTOL: La Segunda República española : una crónica, 1931-1936 PUBLICAT: Barcelona : Destino, 2006 |
 |
AUTOR: Soldevila, Ferran TÍTOL: Història de la proclamació de la República a Catalunya PUBLICAT: Barcelona : Curial, 1977 |
|
|
 |
||