|
Enguany es compleixen 75 anys de la proclamació de la Segona República
espanyola. El 14 d'abril de 1931, tot just dos dies després de la victòria
electoral de les candidatures republicanes, Lluís Companys proclamà
la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. La ciutat comtal
es convertia així, després d'Eibar, en la ciutat més important de l'Estat
on els representants escollits pels ciutadans trencaven públicament
amb la monarquia.
Amb la fi d'una monarquia que agonitzava i la proclamació del nou règim
republicà s'obriren tot un seguit d'horitzons que havien de fer realitat
bona part d'aquelles expectatives col·lectives que s'havien anat gestant
al llarg de la Restauració i, molt especialment, en la seva darrera
fase de dictadura militar.
Així doncs, el nou règim republicà obria les portes a una democratització
de l'Estat a través d'un conjunt de reformes que significaren el reconeixement
de certes realitats nacionals existents a l'estat espanyol, dels drets
dels treballadors i dels drets de les dones i una aposta decidida per
crear un sistema educatiu emancipador que havia de convertir, a la fi,
el nou règim en una república de ciutadans coneixedors del poder de
l'educació i la cultura per tal de transformar les societats.
El conjunt d'obres i documents que conformen aquesta exposició intenta,
doncs, fer visible el caràcter i les principals fites, amb els encerts
i les limitacions, d'aquell projecte republicà que s'inicià el 1931
i que fou liquidat, el 1939, amb la victòria militar del general Franco,
victòria que, en paraules de l'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer,
va ser el resultat de la confluència del militarisme antidemocràtic
tradicional i dels sectors més egoistes de la societat espanyola, els
més oposats a tota evolució progressista i justa.
No ha estat gens fàcil, però, realitzar una selecció acurada i equilibrada,
entre l'ampli fons sobre la Segona República de què disposa la Universitat
Pompeu Fabra, dels materials -llibres, documents, periòdics...- que
havien d'integrar aquesta exposició. Amb tot, hem optat per deixar parlar,
sobretot, aquelles fonts contemporànies al període republicà, ja que,
a parer nostre, són les que tenen un major interès visual i testimonial
per copsar la complexitat d'una experiència breu però de tanta intensitat
com la de la Segona República.
Juntament amb aquest tipus de documents, hi hem inclòs tot un seguit
d'estudis històrics, de biografies i de memòries amb el doble objectiu
d'assolir una aproximació al més completa possible a tots aquells aspectes
fonamentals de l'experiència republicana -com ara la reforma agrària,
la reforma educativa, els fets d'Octubre, la descentralització de l'Estat
i els canvis d'una República en guerra- i de mostrar els principals
problemes sobre els quals ha centrat la seva atenció la historiografia
sobre la Segona República.
Aquesta exposició virtual neix vinculada a la Jornada sobre la 2ª República
que s'ha dut a terme a la Universitat Pompeu Fabra (10 de novembre de
2006) i a l'exposició bibliogràfica organitzada per aquest motiu. Es
tracta d'una part més de la commemoració que la Universitat Pompeu Fabra
realitza en aquests 75 anys de la proclamació de la Segona República,
a tots aquells homes i dones que es comprometeren i es sacrificaren
en nom del projecte republicà de llibertat i de progrés social. Reivindicar,
doncs, la memòria moral d'aquell projecte republicà és identificar-se
amb els valors democràtics, de ciutadania, de millora social, de secularització,
d'impuls educatiu i cultural, dels drets de les dones i de la pluralitat
nacional, tan necessaris encara avui; i no fer-ho seria afegir-se a
la tesi d'aquells que des del primer moment tergiversaren i intentaren
amagar el caràcter real de l'experiència republicana.
Igualment, aquesta exposició s'emmarca en l'any d'homenatge a Pompeu
Fabra que es durà a terme al llarg d'aquest curs acadèmic, ja que Pompeu
Fabra va exemplificar clarament el que la cultura cívica republicana
va significar per al reconeixement de la identitat col·lectiva i de
la cultura catalanes i per a l'impuls de l'educació com a instrument
de transformació.
Finalment, volem agrair la implicació tant del personal de la Biblioteca
de la Universitat, i molt especialment d'Imma Muxella, com del professor
Josep Fontana, que molt amablement ens ha cedit alguns dels documents
que s'exposen, sense els quals fer realitat aquesta exposició hauria
estat doblement complicat.
|
