Organització Mundial del Treball

Web oficial de l'OIT

	Informació sobre l'OIT
	Documents de l'OIT
	Bibliografia de dret del treball elaborada per òrgans de l'OIT

	Dades generals		Estructura orgànica
	Història		Funcions

Dades generals

• 4, route des Morillons
  CH-1211 Ginebra 22 (Suïssa)
  T. (41 22) 799 61 11
  Fax (41 22) 799 62 60
  http://www.ilo.org/global/lang--es/index.htm 

Oficina a Espanya:

• c/ Alberto Aguilera, 15 Dpdo 1
  28015 Madrid
  T. 91 548 20 66 / 91 548 45 75
  Fax 91 547 44 22

Director General: Juan Somavía
Estats membres: 174 (1999)

La OIT té com a objectiu principal la consecució de la justícia social com a contribució al manteniment de la pau mundial. Aquest objectiu es materialitza mitjançant l’elaboració de la legislació internacional laboral i social i amb l’adopció i execució de programes de cooperació tècnica als Estats Membres, especialment als Països en Vies de Desenvolupament.

Història

Els antecedents d’aquesta Organització Internacional es troben a l’òrgan autònom de l’Associació Internacional per a la Legislació Laboral, creat el 1901. El 1919 a la Conferència de Pau s’establiren els seus estatuts (“Constitució”), que foren reflectits a la Part XIII del Tractat de Versailles. Es constituí com a òrgan associat a la Societat de Nacions. Posteriorment, el 1944 la Conferència Internacional del Treball redefiniria les seves funcions i objectius amb l’adopció de l’anomenada “Declaració de Philadelphia”. El 1946 l’Organització es convertiria en agència especialitzada de les Nacions Unides, règim que conserva actualment. La seva Constitució ha sofert modificacions en posteriors ocasions.

Estructura orgànica

Els òrgans que configuren la OIT són la Conferència Internacional del Treball, el Consell d’Administració i l’Oficina Internacional del Treball. A més, cal anomenar el Comité d’Experts en l’Aplicació de Convenis i Recomanacions, la Comissió d’Aplicació de Normes, el Comité d’Experts en Seguretat Social, les Conferències Regionals, els Comités d’indústries, entre d’altres comissions i comités creats per a portar a terme totes les activitats de l’Organització.

Cal destacar que els òrgans principals estan constituits per representants dels governs dels Estats Membres, per representants d’organitzacions empresarials i per representants d’organitzacions de treballadors.

• Conferència Internacional del Treball

  És l’òrgan legislatiu. Es reuneix anualment per aprovar convencions i recomanacions i adoptar resolucions. Cada dos anys s’hi estableix el programa d’activitats i el pressupost. Representa també un fòrum mundial per a la discussió dels assumptes socials.

• Consell d'Administració

  És l’òrgan executiu de la OIT. Es reuneix tres cops a l’any per tal de prendre les decisions que afecten els programes d’activitats de l’Organització, i la seva política general. A més supervisa les tasques que realitza l’Oficina, els Comités i les Comissions. Es composa de 28 membres representants de governs, de 14 membres representants d’organitzacions empresarials i de 14 membres representants d’organitzacions de treballadors.

• Oficina Internacional del Treball

  És el secretariat permanent de l’Organització. A més del suport administratiu als altres òrgans de la OIT, realitza tasques d’investigació, d’assistència, d’informació i de coordinació de les activitats de cooperació tècnica. Està dirigida pel Director General, el qual a més, fa propostes al Consell i a la Conferència sobre el pressupost i altres temes. És el Secretari General de la Conferència.

Funcions

La OIT realitza tres funcions bàsiques:

- Desenvolupament legislatiu sobre assumptes laborals i socials.
- Control de l’aplicació normativa per part dels Estats Membres.
- Activitats de cooperació tècnica.

Desenvolupament legislatiu

La OIT manifesta el seu poder normatiu mitjançant convenis i recomanacions. Són les anomenades “normes internacionals del treball”. Són adoptades per la Conferència amb majoria de 2/3 dels vots.

• Convenis
  Són normes jurídiques que generen obligacions pels Estats que les ratifiquen: d’una banda, d’aplicar el conveni dins el dret nacional, i d’una altra, de sometre’s al control dels òrgans de la OIT que tenen encomenada aquesta tasca.
• Recomanacions
  Aquests actes jurídics normalment s’elaboren com a complement dels convenis. No necessiten de ratificació estatal, ni generen obligacions directes.

Control de l'aplicació normativa

El control de l’aplicació normativa per part dels Estats Membres es realitza mitjançant diferents procediments:

- La memòria anual dels governs.
- El procediment de reclamació.
- El procediment de queixes.
- El procediment de vigilància respecte dels convenis no ratificats i de les recomanacions.
- El procediment especial de queixes en matèria de llibertat sindical.
- El procediment en matèria d’igualtat de tracte.
- El procediment de contactes directes.

• La memòria anual dels governs
  Aquestes memòries són examinades per la Comissió d’Experts en Aplicació de Convenis i Recomanacions juntament amb les observacions que organitzacions d’empresaris i treballadors hi hagin pogut afegir. El resultat d’aquestes anàlisis constitueixen les “obvservacions” que seran publicades i comunicades a la Conferència. Aquest darrer òrgan les transmet a la Comissió d’Aplicació de Normes. Aquí les “observacions” són examinades i discutides amb la participació dels governs implicats i dels delegats d’organitzacions d’empresaris i de treballadors. Les conclusions es presenten a la sessió plenària de la Conferència.

• El procediment de reclamació
  Pot ésser iniciat per organitzacions d’empresaris o de treballadors contra Estats Membres per incompliment dels convenis ratificats per ells. Un cop presentada la reclamació és informat l’Estat interessat. A partir d’aquí es crea una comissió tripartida al si del Consell d’Administració. Les conclusions i recomanacions poden ser publicades.

• El procediment de queixes
  Pot ésser iniciat davant l’Oficina, pels Estats Membres, pel Consell d’Administració o per delegats a la Conferència, en cas d’ incompliments per part dels Estats Membres. Una comissió integrada per persones independents examina el cas concret. Les conclusions es publiquen al Boletín Oficial. Es poden recórrer davant el Tribunal Internacional de Justícia. En cas d’incompliment de les conclusions la Conferència pot prendre les mesures que consideri oportunes.

• El procediment de vigilància respecte dels convenis no ratificats i de les recomanacions
  Són els comentaris i anàlisis que realitza la Comissió d’Experts en Aplicació de Convenis i Recomanacions sobre l’adequació de les legislacions nacionals a les recomanacions o a convenis no ratificats. Els temes són seleccionats pel Consell d’Administració.

• El procediment especial de queixes en matèria de llibertat sindical
  Va ésser establert el 1950 per acord entre l’ECOSOC (Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides) i la OIT. Va significar la creació d’un òrgan específic de control (la Comissió d’Investigació i Conciliació en Matèria de Llibertat Sindical) i d’un comité tripartit (el Comité de Llibertat Sindical)

• El procediment en matèria d’igualtat de tracte
  Va ésser establert el 1973. El Director General pot realitzar estudis en relació al tema de la discriminació al treball per motius de raça, sexe, religió... Requereixen però del previ consentiment dels governs dels països examinats.

• El procediment de contactes directes
  Va ésser establert el 1968. Un representat del Director General, juntament amb els representants del govern interessat examina la manera de resoldre les dificultats existents per tal d’aplicar un conveni ratificat, o per ratificar-lo. Cal que el govern que ho necessiti sol.liciti l’inici d’aquest procediment.

Bibliografia consultada

Conferència Internacional del Treball, Informe de la Comisión de Expertos en Aplicación de Convenios y Recomendaciones: Informe general y observaciones acerca de ciertos países: Informe III: Parte 4A. Ginebra: Oficina Internacional del Treball, 1994.
Organització Internacional del Treball, Ilolex CD-ROM. Ginebra: l’Organització, 1992.
Yearbook of International Organizations 1999-2000: Volume 1: Organization descriptions and cross-references, ed. 36. München [et al.] : Saur, 1999.

Acceso a bases de datos OIT
Sistema referencial ILIS